2018/03/02

MEMÒRIA DE BARRI DE LA TORRASSA A LA TV L'HOSPITALET

Informatiu TV l'H del 26 de febrer del 2018
A partir del minut 8:50

Arran de la col.laboració de Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc amb la III edició del Concurs de Còmic del Districte II, el passat dilluns 26 de febrer la TV de l'Hospitalet va fer-ne un reportatge.

En aquesta III edició, el Concurs vol cridar l'atenció sobre la recuperació i preservació del patrimoni històric local, raó per la qual van contactar amb l'espai Memòria de Barri per aportar quatre de les plantilles de dibuix que aniran a concurs, distribuïdes prèviament pels centres escolars, comerços i teixit associatiu dels barris de Collblanc - la Torrassa. Les plantilles aportades corresponen a la sèrie de l'Abans i l'Ara: cada plantilla presenta un parell de fotografies del mateix lloc en períodes de temps diferents.
El reportatge va recordar els 10 anys de vida del bloc Memòria de Barri de la Torrassa, un bloc farcit amb les vivències  i records personals de veïnes i veïns del barri. Especialment es va fer èmfasi en la col.lecció de gairebé 300 fotografies  en blanc i negre que formen part de la seva exposició permanent enllaçada al bloc, fruit de les aportacions veïnals rescatant dels seus arxius familiars aquestes fotografies que un cop publicades al bloc sota una llicència lliure que permet la seva divulgació, sempre i quan es citi l'autoria i procedència, es troben a disposició de tothom per preservar i difondre la memòria dels barris de la Torrassa i Collblanc de l'Hospitalet. La memòria de la gent comuna i explicada des de baix.

El reportatge de la TV LH també mostra el grup que actualment treballa a l'espai Memòria de Barri, dins de la programació setmanal del Punt Òmnia Jis-Arrels, un dels telecentres públics de la Xarxa Òmnia a la ciutat. L'espai Memòria de Barri obre setmanalment tots els dilluns al matí i es treballa l'aprenentatge tecnològic sempre enfocat a la recuperació de la memòria història del barri, a través de la recreació de les vivències veïnals.
En paraules de la dinamitzadora del telecentre: "Es tracta de que hi hagi un relleu, que la gent s'animi i aquest bloc se'l facin seu. Ara mateix estem recuperant un altre cop aquesta dinàmica d'agafar fotografies i el que tenim avui és al grup enllestint un calendari del 2018 aprofitant les fotografies del bloc i aportant-ne de noves; en qualsevol cas, tornant a estirar el fil de la memòria tot veient les fotos".

El Concurs de Còmic que ha donat peu a aquesta visita de la televisió local és una fantàstica iniciativa organitzada per la Coordinadora d'Ampas de Collblanc-la Torrassa.

Salut i llarga vida!






2018/02/19

HOMENATGE A L'INOCENCIO SALMERÓN

Aquest dimecres dia 21 de febrer se li farà un homenatge al nostre veí Inocencio Salmerón, autor entre d'altres articles dedicats a la recuperació de la memòria dels barris de Collblanc la Torrassa, del llibre Històries de Collblanc-la Torrassa.
L'homenatge es farà a l'auditori del CCCollblanc-la Torrassa a les 18h. 

Des de Memòria de Barri ens plau fer-nos ressò d'aquest acte. L'Inocencio va col.laborar durant un temps amb el projecte d'aquest Bloc i ens va deixar alguns escrits i fotografies. Recordem molt especialment una visita a l'Arxiu Històric de l'Hospitalet fa 18 anys: de la seva mà vam estar indagant entre els expedients d'obra, una genial intuïció i línia d'investigació que l'Inocencio Salmeron va posar en pràctica. Encara recordem les cares d'il.lusió de l'Antònia i la Carme, al veure les fotografies de les seves cases maternes adjuntades als seus expedients d'obra. I l'emoció en veure  la signatura original dels seus pares, immortalitzada en aquests registres.



Gràcies i moltes felicitats, Inocencio!


...Per cert, el  llibre es pot consultar electrònicament des d'aquest enllaç del Museu d'Història de l'Hospitalet:
 http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1JhryZXjiXlrysoBay88dzR4x7eBn6BlqazACm63HZybLjMqazB




2018/02/14

DIMECRES DE CENDRA: L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA A LA TORRASSA i COLLBLANC


Avui és dimecres de cendra i toca enterrar la sardina. Recuperem un article escrit per l'Antònia Torrens i publicat en aquest Bloc al 2012, on se'ns recorda com eren les sortides des de Collblanc-la Torrassa per realitzar tant important cerimònia, una festa que "pel fet d'ésser celebrada dins el primer dia de la Quaresma, no estava ben vista per l'Església".

 

L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA. Per Antònia Torrens 

2012/04/01

  A la fotografia de la dreta es poden veure, en Ramon Aguilera, l'Antònia Torrens i la Veli Silvestre al Punt Òmnia Jis-Arrels  amb la sardina.
 
 
L'enterrament de la sardina, antigament, era una sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona. La gent portava els nens i nenes a Montjuïc, a les Planes i a altres llocs a enterrar la sardina.
 
A la Torrassa, també es participava d'aquesta festa. Aquest dia, les mares portaven els seus fills i a altres nens veïns del carrer, a enterrar la sardina. Es duia lligada a una canya amb una bona llaçada i anàvem a la Font dels Ocellets o be baixàvem a Santa Eulàlia on hi passava un canal anomenat “Canal de la Infanta” que es trobava a la mateixa sortida del metro, quan a l'estació s'hi accedia d'un altra manera de com és ara. Ja fa uns quants anys que el Canal el van soterrar i ara ja no es veu. Quan arribàvem, berenàvem i després fèiem una cerimònia grotesca fent un forat a la terra on enterràvem una arengada o sardina, generalment vestida d'una forma ridícula, com podeu veure a la fotografia que hem posat a dalt d'aquest escrit, però sobretot és que passàvem una tarda molt divertida, jugant i rient, ja que en aquests llocs quasi tot eren camps i havia molt d'espai per jugar.
 
Antigament, sardina, era una manera col-loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc i que tradicionalment s'enterrava abans de començar la Quaresma, per significar que es posava fi a la disbauxa, la gresca etc., del Carnestoltes o Carnaval i que s'entrava en un temps d'abstinència, la qual cosa, era molt respectada per la majoria de persones d'aquella època. Actualment, sobretot la gent de certa edat, encara per la Quaresma, seguint la tradició, fan abstinència, no menjant carn, cosa que s'ha de respectar.
 
Jo em pregunto: Com es va passar d'enterrar la espinada del porc que com tots sabem és carn, a enterrar una sardina que és peix i que era recomanat que es mengés per la Quaresma? Doncs jo no ho sé, he buscat per internet i m'han sortit unes explicacions que només són hipòtesis, per això no les explico. Si algú sap quelcom, li agrairia que m'ho expliqués.
 
No tenim cap fotografia antiga d'un nen o nena portant la canya i la sardina. Si algú ens en pogués proporcionar alguna, l'adjuntaríem a aquest escrit i seria més complert.
 
Aquesta festa, pel fet d'ésser celebrada dins el primer dia de la Quaresma, no estava ben vista per l'Església.

2018/02/09

CARNESTOLTES ALS TERRATS


Fotos: Arxiu Marga.
1961



Aprofitant el temps de Carnestoltes, us volem deixar amb un parell d'imatges del Carnestoltes de l'any 1961 als barris de Collblanc-la Torrassa.
Concretament, aquestes dos fotografies són de la seva celebració als terrats de l'edifici del carrer Holanda, número 34. 
Es poden veure algunes disfresses i sobretot, la il.lusió als ulls dels nens i nenes que ens miren des de les fotografies i aquell temps, a uns terrats que eren espais de vida i llibertat.


2018/02/05

PLANTILLES PEL III CONCURS DE CÒMIC DE COLLBLANC-LA TORRASSA


Memòria de Barri de La Torrassa i Collblanc participa en la III Edició del Concurs de Còmics de Collblanc-la Torrassa, amb el disseny de quatre plantilles de la sèrie l'Abans i l'Ara

Us presentem les plantilles:
Més informació del III Concurs de Còmic del Districte II:








2018/01/01

SALUT I MEMÒRIA PEL 2018


Des del bloc Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc us desitgem una molt bona entrada d'any.
Que la salut i la memòria no defalleixin al 2018!

Foto: Lourdes. Vistes des de la Ronda de la Via. 1962.

2016/12/28

SALUT I MEMÒRIA PEL 2017!


Des del bloc Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc us desitgem una molt bona entrada d'any.

Que la salut i la memòria no defalleixin al 2017!


2016/09/30

EL COMÚ CATALÀ A LA TORRASSA: Presentació del llibre del David Algarra

Des de Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc, ens plau i ens fem ressò d'una notícia d'actualitat que té molt a veure amb el passat i la memòria dels nostres barris. Es tracta de la presentació del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història, del nostre reconegut David Algarra, fill del barri. 
Esperem que aquesta presentació sigui motiu de retrobada i ja ho és, de celebració al barri. Ens hi veiem dijous!
"El proper dijous 6 d'octubre a la tarda, el torrassenc David Algarra tornarà a la Torrassa de l'Hospitalet per presentar el seu llibre: "El comú català. La història dels que no surten a la història".
La presentació del llibre tindrà lloc al Casal d'Entitats del barri, a la Ronda de la Torrassa, 105, a la planta 0. Molt a prop de la seva estimada i escapçada Casa de la Torrassa, actualment flamant i amagat Castell de Bellvís, en pacient espera d'una obra de remodelació que permeti la seva obertura al públic i al veïnat.
Precisament, vam conèixer al David Algarra fa molts anys a través del 'Projecte Torrassa', una línia d'investigació i secció a la seva web http://www.upaya.es
dedicada a la casa on va néixer el seu pare i que li va donar el nom al barri.
En aquesta ocasió ben especial, tindrem l'oportunitat de que el David Algarra ens presenti el seu darrer llibre al nostre barri. No us ho perdeu, el comú català ..., a la Torrassa: Es tracta de la nostra història".

 Redacció Els Nostres Barris.
 http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com.es/



El llibre.
http://www.elcomu.cat/
El llibre digital, amb llicència Creative Commons, es pot demanar a la seva web, de forma lliure i gratuïta.
 

2016/07/27

A LA MEMÒRIA D' EN FREDERIC PUJOLÀ




Us enrecordeu de les poesies d'en Frederic Pujolà, publicades al darrer post del nostre bloc, recordant les processons de Setmana Santa a la Torrassa? Doncs el seu fill ens ha escrit una carta agraint-nos l'homenatge que li hem fet. A continuació publiquem la seva carta:


Señoras,

No saben el placer que me han dado al ver publicadas les poesías de mi padre en su blog.He entrado en su blog y creo que han hecho honor a mi padre y a su obra. Su iniciativa ayuda al que es quizás un nacimiento o, en todo caso, un renacimiento del aspecto intelectual de mi padre.

El régimen fascista de Franco, le prohibió ejercer como abogado, y hasta le prohibió escribir. Le querían matar de hambre por ser federalista! Él, mi madre y yo, pudimos comer gracias a traducciones mal pagadas del inglés, del francés y del italiano que tampoco podía firmar y eran firmadas por otro.

Sin embargo, él no paró nunca de escribir obras que guardaba para cuando volviera la democracia, obras que mi madre conservó y que figuran ahora en el «Fondo Frederic Pujolà» de la Biblioteca Nacional de Catalunya donde si os interesa se pueden consultar.

Por cierto, «Ediciones Carena» acaba de publicar un libro titulado «El Diluvio», que era un diario barcelonés de la importancia que hoy tiene «El Periódico». En Frederic Pujolà era el redactor jefe antes de la ocupación de Barcelona por los fascistas. 

El «Diluvio» contiene artículos «clandestinos» que mi padre escribió después de haber salido de la càrcel, en los que trata de la personalidad de algunos colaboradores de redación y del propietario del diario.


Atentamente, 

Frederic Pujolà Mas

2016/07/25

RECORDS DEL PASSADÍS I TERRAT DEL CARRER ORIENT. Per Núria Alañá.


 Per la Núria Alañá (Veïna).

"Aquestes fotos són de la Mari Carmen Nullor, veïna del barri. I es corresponen al passadís del carrer Orient 27 o 29. Actualment no existeix, al seu puesto hi ha un gimnàs o un local tancat.

A aquest passadís vivia el matrimoni amb els fills i l'àvia. Jo era amiga de l'àvia que em venia a comprar a la polleria del carrer Orient, i de la mare, la Mari Carmen Nullor, que és una de les millors veïnes que he tingut mai i que tinc. Actualment vivim totes al carrer Orient però al número 21.

Dos fotografies són dels terrats: on les nenes jugàvem i les dones rentaven i estenien la roba: a dalt hi havia els safareigs; les cases eren molt petites".


Foto: Mari Carmen Nullor. Passadís del carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950

2016/07/01

LA PROCESSÓ DELS PASSOS A LA TORRASSA


El senyor Frederic Pujolà, ens ha enviat unes poesies fetes pel seu pare, les quals creiem que per la seva qualitat i perquè es refereixen a fets ocorreguts al nostre barri són dignes de incloure-les en el nostre bloc. 

Esperem que gaudiu de la fina ironia present a tots els versos, en uns moments tant durs de censura.


Foto: Núria Alenyà

 
En Frederic Pujulà i Vallès, abans de la guerra civil espanyola, vivia a Barcelona, a la cantonada del carrer Consell de Cent amb el carrer Roger de Llúria, en el segon pis segona porta d’un edifici que posseeix tribunes en els pisos principal i primer.
En el pis principal vivien el Dr. Font i la seva família, les senyores es feren amigues, el fill i jo, de la mateixa edat, ens férem amics i, conseqüència, el Dr. Font i el meu pare també es feren amics.
Durant la guerra civil, les dues famílies ens refugiàrem de les bombes alemanyes a Santa Coloma de Queralt, que el bàndol republicà havia batejat amb el nom de Segarra de Gaià. Com que el pare Font i el pare Pujulà treballaven a Barcelona, només podien venir al poble els caps de setmana, Ho feien en uns autocars esbalandrats que passaven per Igualada.
En un dels caps de setmana d’hivern, la nevada fou tan forta, que els vehicles només pogueren arribar fins a Igualada. El meu pare, que havia viscut els hiverns a les trinxeres de la guerra 1914-1918, no acceptà tornar a Barcelona, com volia fer el Dr. Font, i el convencé de fer el trajecte Igualada-Segarra de Gaià a peu trepitjant neu. Arribaren desfets… però arribaren. I això consolidà la seva amistat.
Coneixent que el meu pare havia estat periodista i en tenia l’ànima, la família Font ens invità l’any 1942 a presenciar la processó i ens oferí un sopar mentre esperàvem que passés. El pare, com que la misèria en què l’havia tirat Franco no li permetia de correspondre oferint un sopar, ho compensava com podia composant una poesia que dedicava al seu amic. Aquest intercanvi de bona amistat es repetí els tres anys següents. Donem aquí les quatre poesies que Frederic Pujulà i Vallès dedicà al Dr. Josep Font i Moragues.

Frederic Pujolà fill.


La processó


Cogulla de la Torrassa
que els Armats romans maneu
diuen que no teniu preu
com a director de masses
del Teatre del Liceu.
Pels carrers de la Torrassa
ja desfilen els Armats
amb el casc i la cuirassa
i la llança que els han dat.
Una passa, una altra passa
i un cop sec a l’empedrat.
Un, dos, tre!
Que els Armats i que el Manaia,
el Cogulla en sap molt més!
Si un Armat s’avança massa
l’atura l’encogullat,
si un altre se li retrassa
se me li posa al costat
li fa un signe i la catxada
tot seguit li ha espabilat.
Cogulla de la Torrassa,
diuen que no teniu preu
com a director de masses
del teatre del Liceu.
Pels carrers de la Torrassa
Ja desfilen els Armats.
Una passa, una altra passa
i un cop sec a l’empedrat.
Oh, Cogulla, amb quina traça
els has tots ensinistrat
per desfilar amb la cuirassa
i la llança que els han dat!
(1942)

--=--

Solemnial, majestuosa,
desfila la Processó
amb olors d’encens, de rosa,
de castedat... i de suor.
Passa la Samaritana,
-Dona’m aigua que tinc set! –
Passen la Verge, Santa Ana
I un àngel molt petitet.
Passa una dona descalça
i una altra i cent altres més,
(com si anessin contra l’alça
dels murris dels sabaters ).
Ara ve la Magdalena,
Pilat parlant espanyol,
una dona amb dues nenes,
dues nenes com un sol.
Uns hi van amb molta barra,
altres expressant dolor.
(Que és bona la botifarra
i el vi de casa el Doctor!)
Ara ve a certa distància
el noi Font, de Sant Joan,
blanc i blau, duu amb elegància
un palmó fins al cel gran.
Una engega una “saeta
que ens ha tots emocionat.
(Que són bones les galetes
amb què ens han obsequiat!)
I passen àngels, i noies,
i ciris, i penitents,
i el Rector, i torxes, i toies,
i més gent, molta més gent).
Solemnial, majestuosa,
desfila la processó,
amb olors d’encens, de rosa,
de santedat i de suor.

---

Mes tothom a la Torrassa,
per mica que hagués gosat,
hauria aplaudit la traça
del director dels Armats!

(Al Dr. Josep Font – Abril 1943)


 
La Processó de la Torrassa
--=--

(Abril 1944)


Els soldats romans feien carreteres,
Ponts del diable i codis... Feien molta por!
Tot ho conquerien en formant legió!
I, ara, mansois, dòcils, i com baladeres
fan coreografia per la processó!
Qui els ha ensinistrat? Qui ens els ha donat?
La puixança màgica d’un encaputxat
que els diu coses a l’orella
i produeix la meravella
de fê’ls córrer la ciutat
com exèrcit capturat
amb les llances sempre dretes,
i obtenir que homes i dames,
el cor ple de fe i de flames
i de cafè i de croquetes –

des dels balcons i terrats
cridin: “Visquen els Armats!”
===
El Manaia que els mena ara
duu darrera la cohort
un tinent alta la vara,
mostatxut, ferreny i fort
que, amoïnat per la cuirassa,
davant de la processó
dóna el tomb a la Torrassa
i per treure s’escarrassa,
els caramels del sarró
===
Una passa, una altra passa
i un cop sec ben adinyat!
Quina multa et clavaria
Per fer malbé l’empedrat!
Una passa, una altra passa
i, poc a poc, amb catxassa ,
apòstols, àngels, cogulles,
Pilat, Judes, cucurulles,
la bella Samaritana.
Magdalena, flô ex-mundana,
penitents, penitents,
caps peluts i caps lluents,
el Rector de la Torrassa,
musiques, una gran Creu,
i sis Passos fets amb traça,
p’ro que pesen més que Déu!
Be et planyem, bon Cirineu!
===
I en la fila de ciris que flameja
com un robí, i que lluu tot progressant
una noia que causa al robí enveja
perquè ella brilla amb raigs de diamant.
I de la qual callem, discrets, el nom
perquè un cop dit lo dit ja el sap tothom.
===
De les cucurulles l’amagat misteri
que fa por als nanos i basarda als grans,
sempre ens ha fet perdre serenor i senderi,
tremolar les cames i el cor i les mans,
perquè evoca, tètric, turments i tortures,
calabossos llòbrecs i ferros roents,
forques i fogueres i desconjuntures,
plors, rialles diabòliques i esgarrifaments!
===
I, ara, vas a la Torrassa
amb el “Metro Transversal”
i no saps ben bé el que passa.
mes, passa que has pensat mal.
Car l’encaputxat, resulta,
si fa soroll pel carrer,
que no li posen cap multa
puix tot el que fa ho fa bé.
I, sa muller, vinga dar-vos
menjar, beure , taula i plats...
No és per a reconciliar-vos
amb tots els encaputxats?
===
Doctor destre que ensinistra
els Armats en processó
i en l’art de dur-los és mestre.
Déu te do, destre Doctô,
per l’admiració de dames,
de pintors i literats,
molt de delit, vida... i cames,
a davant dels teus Armats!

Abril 1944
(Al nostre estimat amic Dr. Font,

En ocasió de la processó de la

Torrassa. Abril 1944)




La Processó de la Torrassa
--=--
(Març 1945)


... I els Armats van davant, amb sa coreografia.
Cada any són quatre més. On deuen fer la cria?
=
Pel mig de la gentada que ben blasfema i sua,
un Cuc que vol fê el zero, signe d’eternitat,
va pels carrers i prova de mossegà’s la cua
amb el cap coreogràfic d’un escamot armat
Avança lent i grave ses tètriques anelles
fetes de cabell d’àngel, caputxes i brandons,
de carn de joves tristes i de porugues velles,
d’enormes carros tràgics i negres ganfarons.
Mes cada pas que avança el seu cap amb gran catxassa,
un pas la cua avança per la solemne nit;
sense podê el cap treure-la per tota la Torrassa,
mossegar-la i fê el zero, signe de l’infinit.
L’escarbat bum-bum
fa rodar la bola.
l’escarbat bum-bum
empeny la carriola
que es porta la llum.
L’escarbat duu el fum!
Costa amunt i costa avall,
sens tractor i sens cavall,
l’escarbat molt s’escarrassa
pels carrers de la Torrassa,
sense tralla ni fuet,
l’escarbat tira pel dret...
Arri, arri, borriquet;
anirem a Sant Medí...!
(-No sabeu pas cap drecera?
És tan llarg aquest camí
que, si m’ho arribo a dir...
Me quedo amb la tavernera
i li faig servir més vi...!!
Això pensa l’escarbat;
mes ha estat emparaulat
i no es pot tornâ endarrere
perquè fora un gran pecat!


=



Quines notes més boniques de color!
Quines notes per pintar-les un pintor!
Quines noies més boniques,
primes, grasses, grans i xiques
van cada any en processó
amb les atxes abrandades
com buscant afal·lerades
sens trobar... la devoció!
=
Com que el Cuc està nafrat
i té el pols que se li altera,
un bon metge han nomenat
per la seva hora darrera,
i amb uns practicants segurs
que hieràtics marquen danses,
me le van fer rajâ el pus
amb la punta de les llances.
=
Oh, Vós, Senyor, que des de les altures
vigileu el que fan vostres criatures
i se us en fum que el Metro plegui d’hora,
si mai el Cuc mateu, que sí ho fareu!
la gent que Vos adora
Vos prega que el seu cap li conserveu
i li deixeu l’Armat i el Mestre seu.
Que vostra ira diurna
aixafi el Cuc i en faci la farina
que ens pot estalviar el blat de l’Argentina;
mes que Vostra Clemència
respecti el Cap del Cuc que és Art i és Ciència!
Ferreny, lluent, noble, disciplinat,
l’Armat,
el Cap del Cuc, ço és la intel·ligència,
avança satisfet, bell i admirat.
On és l’home de ciència
Que obstinat, amb paciència,
L’Armat ha ensinistrat?
On ñes? On s’ha amagat?
En quin cau s’ha ficat?
No serà, per ventura, aquell encaputxat?

(Març, 1945)

2016/06/11

TEMPS DE FESTA MAJOR!

Aquest cap de setmana han estat les festes del barri, la Festa Major de Collblanc-La Torrassa. Volem aprofitar per fer un recordatori de com eren les festes de Collblanc i la Torrassa fa uns quants anys amb aquestes fotografies de carrers guarnits dels dos barris: el carrer Santiago Apòstol, el carrer Martí i Julià i com no, del famós envelat de la Torrassa.

Cada carrer s'auto-organitzava i els veïns i veïnes s'encarregaven de la seva decoració i guarniment.
Les fotografies són dels veïns i veïnes Carles Gassó, Antònia Torrens i Mari Carmen Garcia.

Salut i bona festa!

 1948. Envelat de la Torrassa. C. Gassó.
 
 1952. Carrer Martí Julià en festes. C. Gassó.

 1954. Carrer Santiago Apòstol en festes. A. Torrens.
 
1955. Carrer Santiago Apòstol en festes, A. Torrens.
 
 1957. C/Santiago Apòstol en festes: xocolatada. Mª Carmen García.

1962. Carrer Martí i Julià en festes. C. Gassó.

 

2016/05/17

HOMENATGE A UNA VEÏNA CENTENÀRIA DE LA TORRASSA






 A l'esquerra de la fotografia, la senyora Victòria Escobedo
i a la dreta les seves filles Anna i Francis Moltó.


El passat dia 20 d'Abril vam anar a entrevistar a la senyora Victòria Escobedo, que el dia 12 del mes de gener passat, va celebrar el seu aniversari, 100 anys!!!!!. Segons ens va explicar, l'hi van fer una festa que va ser molt emotiva ja que va reunir a 63 persones entre amics i familiars. 
 

La senyora Victòria va néixer l'any 1916 a Utrilles, un poble de Teruel i va venir a Barcelona l'any 1930. L'any 1938, amb motiu del seu casament amb el senyor Roberto Moltó, va venir a viure al nostre barri, del qual no se n'ha mogut.

Ens explica amb molta il-lusió, que te dues filles, 5 nets i 17 besnets, i que se sent molt estimada por tots ells.


Recorda també les bones estones que van passar quan eren joves i anaven al Club Pimpinela, ja que el seu marit i els seus cunyats eren actors del Club i sempre participaven en tots els actes que hi feien. Era un lloc on els veïns, apart de gaudir de les bones representacions teatrals i de les festes d'Any Nou, Carnaval, de Primavera i d'altres, compartien les seves vivències i l'amistat es feia molt profunda i sincera, prova d'això, es que encara es relaciona amb les famílies del amics que malauradament ja no hi són. 
 

També vam parlar sobre la Festa Major de la Torrassa. Ells sempre llogaven una llotja a l'Envelat, eren uns dies molt divertits -ens diu,-doncs venien orquestres molt famoses i artistes molt coneguts, i això ho troba a faltar, al igual que molts veïns del barri.


Va ser una entrevista molt agradable, ja que la senyora Victòria, tot i tenir l'edat que te, et parla com si fos una noia jove, perquè recorda perfectament coses de fa molts anys, a més la seva cara reflexa que és molt feliç. És una meravella.

No podia el nostre bloc, deixar de fer un petit homenatge a la senyora Victòria Escobedo en el seu aniversari.



Antònia Torrens.