2016/09/30

EL COMÚ CATALÀ A LA TORRASSA: Presentació del llibre del David Algarra

Des de Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc, ens plau i ens fem ressò d'una notícia d'actualitat que té molt a veure amb el passat i la memòria dels nostres barris. Es tracta de la presentació del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història, del nostre reconegut David Algarra, fill del barri. 
Esperem que aquesta presentació sigui motiu de retrobada i ja ho és, de celebració al barri. Ens hi veiem dijous!
"El proper dijous 6 d'octubre a la tarda, el torrassenc David Algarra tornarà a la Torrassa de l'Hospitalet per presentar el seu llibre: "El comú català. La història dels que no surten a la història".
La presentació del llibre tindrà lloc al Casal d'Entitats del barri, a la Ronda de la Torrassa, 105, a la planta 0. Molt a prop de la seva estimada i escapçada Casa de la Torrassa, actualment flamant i amagat Castell de Bellvís, en pacient espera d'una obra de remodelació que permeti la seva obertura al públic i al veïnat.
Precisament, vam conèixer al David Algarra fa molts anys a través del 'Projecte Torrassa', una línia d'investigació i secció a la seva web http://www.upaya.es
dedicada a la casa on va néixer el seu pare i que li va donar el nom al barri.
En aquesta ocasió ben especial, tindrem l'oportunitat de que el David Algarra ens presenti el seu darrer llibre al nostre barri. No us ho perdeu, el comú català ..., a la Torrassa: Es tracta de la nostra història".

 Redacció Els Nostres Barris.
 http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com.es/



El llibre.
http://www.elcomu.cat/
El llibre digital, amb llicència Creative Commons, es pot demanar a la seva web, de forma lliure i gratuïta.
 

2016/07/27

A LA MEMÒRIA D' EN FREDERIC PUJOLÀ




Us enrecordeu de les poesies d'en Frederic Pujolà, publicades al darrer post del nostre bloc, recordant les processons de Setmana Santa a la Torrassa? Doncs el seu fill ens ha escrit una carta agraint-nos l'homenatge que li hem fet. A continuació publiquem la seva carta:


Señoras,

No saben el placer que me han dado al ver publicadas les poesías de mi padre en su blog.He entrado en su blog y creo que han hecho honor a mi padre y a su obra. Su iniciativa ayuda al que es quizás un nacimiento o, en todo caso, un renacimiento del aspecto intelectual de mi padre.

El régimen fascista de Franco, le prohibió ejercer como abogado, y hasta le prohibió escribir. Le querían matar de hambre por ser federalista! Él, mi madre y yo, pudimos comer gracias a traducciones mal pagadas del inglés, del francés y del italiano que tampoco podía firmar y eran firmadas por otro.

Sin embargo, él no paró nunca de escribir obras que guardaba para cuando volviera la democracia, obras que mi madre conservó y que figuran ahora en el «Fondo Frederic Pujolà» de la Biblioteca Nacional de Catalunya donde si os interesa se pueden consultar.

Por cierto, «Ediciones Carena» acaba de publicar un libro titulado «El Diluvio», que era un diario barcelonés de la importancia que hoy tiene «El Periódico». En Frederic Pujolà era el redactor jefe antes de la ocupación de Barcelona por los fascistas. 

El «Diluvio» contiene artículos «clandestinos» que mi padre escribió después de haber salido de la càrcel, en los que trata de la personalidad de algunos colaboradores de redación y del propietario del diario.


Atentamente, 

Frederic Pujolà Mas

2016/07/25

RECORDS DEL PASSADÍS I TERRAT DEL CARRER ORIENT. Per Núria Alañá.


 Per la Núria Alañá (Veïna).

"Aquestes fotos són de la Mari Carmen Nullor, veïna del barri. I es corresponen al passadís del carrer Orient 27 o 29. Actualment no existeix, al seu puesto hi ha un gimnàs o un local tancat.

A aquest passadís vivia el matrimoni amb els fills i l'àvia. Jo era amiga de l'àvia que em venia a comprar a la polleria del carrer Orient, i de la mare, la Mari Carmen Nullor, que és una de les millors veïnes que he tingut mai i que tinc. Actualment vivim totes al carrer Orient però al número 21.

Dos fotografies són dels terrats: on les nenes jugàvem i les dones rentaven i estenien la roba: a dalt hi havia els safareigs; les cases eren molt petites".


Foto: Mari Carmen Nullor. Passadís del carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950

2016/07/01

LA PROCESSÓ DELS PASSOS A LA TORRASSA


El senyor Frederic Pujolà, ens ha enviat unes poesies fetes pel seu pare, les quals creiem que per la seva qualitat i perquè es refereixen a fets ocorreguts al nostre barri són dignes de incloure-les en el nostre bloc. 

Esperem que gaudiu de la fina ironia present a tots els versos, en uns moments tant durs de censura.


Foto: Núria Alenyà

 
En Frederic Pujulà i Vallès, abans de la guerra civil espanyola, vivia a Barcelona, a la cantonada del carrer Consell de Cent amb el carrer Roger de Llúria, en el segon pis segona porta d’un edifici que posseeix tribunes en els pisos principal i primer.
En el pis principal vivien el Dr. Font i la seva família, les senyores es feren amigues, el fill i jo, de la mateixa edat, ens férem amics i, conseqüència, el Dr. Font i el meu pare també es feren amics.
Durant la guerra civil, les dues famílies ens refugiàrem de les bombes alemanyes a Santa Coloma de Queralt, que el bàndol republicà havia batejat amb el nom de Segarra de Gaià. Com que el pare Font i el pare Pujulà treballaven a Barcelona, només podien venir al poble els caps de setmana, Ho feien en uns autocars esbalandrats que passaven per Igualada.
En un dels caps de setmana d’hivern, la nevada fou tan forta, que els vehicles només pogueren arribar fins a Igualada. El meu pare, que havia viscut els hiverns a les trinxeres de la guerra 1914-1918, no acceptà tornar a Barcelona, com volia fer el Dr. Font, i el convencé de fer el trajecte Igualada-Segarra de Gaià a peu trepitjant neu. Arribaren desfets… però arribaren. I això consolidà la seva amistat.
Coneixent que el meu pare havia estat periodista i en tenia l’ànima, la família Font ens invità l’any 1942 a presenciar la processó i ens oferí un sopar mentre esperàvem que passés. El pare, com que la misèria en què l’havia tirat Franco no li permetia de correspondre oferint un sopar, ho compensava com podia composant una poesia que dedicava al seu amic. Aquest intercanvi de bona amistat es repetí els tres anys següents. Donem aquí les quatre poesies que Frederic Pujulà i Vallès dedicà al Dr. Josep Font i Moragues.

Frederic Pujolà fill.


La processó


Cogulla de la Torrassa
que els Armats romans maneu
diuen que no teniu preu
com a director de masses
del Teatre del Liceu.
Pels carrers de la Torrassa
ja desfilen els Armats
amb el casc i la cuirassa
i la llança que els han dat.
Una passa, una altra passa
i un cop sec a l’empedrat.
Un, dos, tre!
Que els Armats i que el Manaia,
el Cogulla en sap molt més!
Si un Armat s’avança massa
l’atura l’encogullat,
si un altre se li retrassa
se me li posa al costat
li fa un signe i la catxada
tot seguit li ha espabilat.
Cogulla de la Torrassa,
diuen que no teniu preu
com a director de masses
del teatre del Liceu.
Pels carrers de la Torrassa
Ja desfilen els Armats.
Una passa, una altra passa
i un cop sec a l’empedrat.
Oh, Cogulla, amb quina traça
els has tots ensinistrat
per desfilar amb la cuirassa
i la llança que els han dat!
(1942)

--=--

Solemnial, majestuosa,
desfila la Processó
amb olors d’encens, de rosa,
de castedat... i de suor.
Passa la Samaritana,
-Dona’m aigua que tinc set! –
Passen la Verge, Santa Ana
I un àngel molt petitet.
Passa una dona descalça
i una altra i cent altres més,
(com si anessin contra l’alça
dels murris dels sabaters ).
Ara ve la Magdalena,
Pilat parlant espanyol,
una dona amb dues nenes,
dues nenes com un sol.
Uns hi van amb molta barra,
altres expressant dolor.
(Que és bona la botifarra
i el vi de casa el Doctor!)
Ara ve a certa distància
el noi Font, de Sant Joan,
blanc i blau, duu amb elegància
un palmó fins al cel gran.
Una engega una “saeta
que ens ha tots emocionat.
(Que són bones les galetes
amb què ens han obsequiat!)
I passen àngels, i noies,
i ciris, i penitents,
i el Rector, i torxes, i toies,
i més gent, molta més gent).
Solemnial, majestuosa,
desfila la processó,
amb olors d’encens, de rosa,
de santedat i de suor.

---

Mes tothom a la Torrassa,
per mica que hagués gosat,
hauria aplaudit la traça
del director dels Armats!

(Al Dr. Josep Font – Abril 1943)


 
La Processó de la Torrassa
--=--

(Abril 1944)


Els soldats romans feien carreteres,
Ponts del diable i codis... Feien molta por!
Tot ho conquerien en formant legió!
I, ara, mansois, dòcils, i com baladeres
fan coreografia per la processó!
Qui els ha ensinistrat? Qui ens els ha donat?
La puixança màgica d’un encaputxat
que els diu coses a l’orella
i produeix la meravella
de fê’ls córrer la ciutat
com exèrcit capturat
amb les llances sempre dretes,
i obtenir que homes i dames,
el cor ple de fe i de flames
i de cafè i de croquetes –

des dels balcons i terrats
cridin: “Visquen els Armats!”
===
El Manaia que els mena ara
duu darrera la cohort
un tinent alta la vara,
mostatxut, ferreny i fort
que, amoïnat per la cuirassa,
davant de la processó
dóna el tomb a la Torrassa
i per treure s’escarrassa,
els caramels del sarró
===
Una passa, una altra passa
i un cop sec ben adinyat!
Quina multa et clavaria
Per fer malbé l’empedrat!
Una passa, una altra passa
i, poc a poc, amb catxassa ,
apòstols, àngels, cogulles,
Pilat, Judes, cucurulles,
la bella Samaritana.
Magdalena, flô ex-mundana,
penitents, penitents,
caps peluts i caps lluents,
el Rector de la Torrassa,
musiques, una gran Creu,
i sis Passos fets amb traça,
p’ro que pesen més que Déu!
Be et planyem, bon Cirineu!
===
I en la fila de ciris que flameja
com un robí, i que lluu tot progressant
una noia que causa al robí enveja
perquè ella brilla amb raigs de diamant.
I de la qual callem, discrets, el nom
perquè un cop dit lo dit ja el sap tothom.
===
De les cucurulles l’amagat misteri
que fa por als nanos i basarda als grans,
sempre ens ha fet perdre serenor i senderi,
tremolar les cames i el cor i les mans,
perquè evoca, tètric, turments i tortures,
calabossos llòbrecs i ferros roents,
forques i fogueres i desconjuntures,
plors, rialles diabòliques i esgarrifaments!
===
I, ara, vas a la Torrassa
amb el “Metro Transversal”
i no saps ben bé el que passa.
mes, passa que has pensat mal.
Car l’encaputxat, resulta,
si fa soroll pel carrer,
que no li posen cap multa
puix tot el que fa ho fa bé.
I, sa muller, vinga dar-vos
menjar, beure , taula i plats...
No és per a reconciliar-vos
amb tots els encaputxats?
===
Doctor destre que ensinistra
els Armats en processó
i en l’art de dur-los és mestre.
Déu te do, destre Doctô,
per l’admiració de dames,
de pintors i literats,
molt de delit, vida... i cames,
a davant dels teus Armats!

Abril 1944
(Al nostre estimat amic Dr. Font,

En ocasió de la processó de la

Torrassa. Abril 1944)




La Processó de la Torrassa
--=--
(Març 1945)


... I els Armats van davant, amb sa coreografia.
Cada any són quatre més. On deuen fer la cria?
=
Pel mig de la gentada que ben blasfema i sua,
un Cuc que vol fê el zero, signe d’eternitat,
va pels carrers i prova de mossegà’s la cua
amb el cap coreogràfic d’un escamot armat
Avança lent i grave ses tètriques anelles
fetes de cabell d’àngel, caputxes i brandons,
de carn de joves tristes i de porugues velles,
d’enormes carros tràgics i negres ganfarons.
Mes cada pas que avança el seu cap amb gran catxassa,
un pas la cua avança per la solemne nit;
sense podê el cap treure-la per tota la Torrassa,
mossegar-la i fê el zero, signe de l’infinit.
L’escarbat bum-bum
fa rodar la bola.
l’escarbat bum-bum
empeny la carriola
que es porta la llum.
L’escarbat duu el fum!
Costa amunt i costa avall,
sens tractor i sens cavall,
l’escarbat molt s’escarrassa
pels carrers de la Torrassa,
sense tralla ni fuet,
l’escarbat tira pel dret...
Arri, arri, borriquet;
anirem a Sant Medí...!
(-No sabeu pas cap drecera?
És tan llarg aquest camí
que, si m’ho arribo a dir...
Me quedo amb la tavernera
i li faig servir més vi...!!
Això pensa l’escarbat;
mes ha estat emparaulat
i no es pot tornâ endarrere
perquè fora un gran pecat!


=



Quines notes més boniques de color!
Quines notes per pintar-les un pintor!
Quines noies més boniques,
primes, grasses, grans i xiques
van cada any en processó
amb les atxes abrandades
com buscant afal·lerades
sens trobar... la devoció!
=
Com que el Cuc està nafrat
i té el pols que se li altera,
un bon metge han nomenat
per la seva hora darrera,
i amb uns practicants segurs
que hieràtics marquen danses,
me le van fer rajâ el pus
amb la punta de les llances.
=
Oh, Vós, Senyor, que des de les altures
vigileu el que fan vostres criatures
i se us en fum que el Metro plegui d’hora,
si mai el Cuc mateu, que sí ho fareu!
la gent que Vos adora
Vos prega que el seu cap li conserveu
i li deixeu l’Armat i el Mestre seu.
Que vostra ira diurna
aixafi el Cuc i en faci la farina
que ens pot estalviar el blat de l’Argentina;
mes que Vostra Clemència
respecti el Cap del Cuc que és Art i és Ciència!
Ferreny, lluent, noble, disciplinat,
l’Armat,
el Cap del Cuc, ço és la intel·ligència,
avança satisfet, bell i admirat.
On és l’home de ciència
Que obstinat, amb paciència,
L’Armat ha ensinistrat?
On ñes? On s’ha amagat?
En quin cau s’ha ficat?
No serà, per ventura, aquell encaputxat?

(Març, 1945)

2016/06/11

TEMPS DE FESTA MAJOR!

Aquest cap de setmana han estat les festes del barri, la Festa Major de Collblanc-La Torrassa. Volem aprofitar per fer un recordatori de com eren les festes de Collblanc i la Torrassa fa uns quants anys amb aquestes fotografies de carrers guarnits dels dos barris: el carrer Santiago Apòstol, el carrer Martí i Julià i com no, del famós envelat de la Torrassa.

Cada carrer s'auto-organitzava i els veïns i veïnes s'encarregaven de la seva decoració i guarniment.
Les fotografies són dels veïns i veïnes Carles Gassó, Antònia Torrens i Mari Carmen Garcia.

Salut i bona festa!

 1948. Envelat de la Torrassa. C. Gassó.
 
 1952. Carrer Martí Julià en festes. C. Gassó.

 1954. Carrer Santiago Apòstol en festes. A. Torrens.
 
1955. Carrer Santiago Apòstol en festes, A. Torrens.
 
 1957. C/Santiago Apòstol en festes: xocolatada. Mª Carmen García.

1962. Carrer Martí i Julià en festes. C. Gassó.

 

2016/05/17

HOMENATGE A UNA VEÏNA CENTENÀRIA DE LA TORRASSA






 A l'esquerra de la fotografia, la senyora Victòria Escobedo
i a la dreta les seves filles Anna i Francis Moltó.


El passat dia 20 d'Abril vam anar a entrevistar a la senyora Victòria Escobedo, que el dia 12 del mes de gener passat, va celebrar el seu aniversari, 100 anys!!!!!. Segons ens va explicar, l'hi van fer una festa que va ser molt emotiva ja que va reunir a 63 persones entre amics i familiars. 
 

La senyora Victòria va néixer l'any 1916 a Utrilles, un poble de Teruel i va venir a Barcelona l'any 1930. L'any 1938, amb motiu del seu casament amb el senyor Roberto Moltó, va venir a viure al nostre barri, del qual no se n'ha mogut.

Ens explica amb molta il-lusió, que te dues filles, 5 nets i 17 besnets, i que se sent molt estimada por tots ells.


Recorda també les bones estones que van passar quan eren joves i anaven al Club Pimpinela, ja que el seu marit i els seus cunyats eren actors del Club i sempre participaven en tots els actes que hi feien. Era un lloc on els veïns, apart de gaudir de les bones representacions teatrals i de les festes d'Any Nou, Carnaval, de Primavera i d'altres, compartien les seves vivències i l'amistat es feia molt profunda i sincera, prova d'això, es que encara es relaciona amb les famílies del amics que malauradament ja no hi són. 
 

També vam parlar sobre la Festa Major de la Torrassa. Ells sempre llogaven una llotja a l'Envelat, eren uns dies molt divertits -ens diu,-doncs venien orquestres molt famoses i artistes molt coneguts, i això ho troba a faltar, al igual que molts veïns del barri.


Va ser una entrevista molt agradable, ja que la senyora Victòria, tot i tenir l'edat que te, et parla com si fos una noia jove, perquè recorda perfectament coses de fa molts anys, a més la seva cara reflexa que és molt feliç. És una meravella.

No podia el nostre bloc, deixar de fer un petit homenatge a la senyora Victòria Escobedo en el seu aniversari.



Antònia Torrens.

2016/02/16

CONFECCIONS MARUJA: VESTINT EL BARRI DES DEL 1965


               Façana de la botiga de roba «Confecciones Maruja»


                  La senyora Maruja López del Castillo              
 i la seva filla Encarna Morales


El passat mes de Gener vam anar a entrevistar a la propietària de la botiga de roba «Confecciones Maruja» del carrer Martí Julià cantonada Montseny. Són molts els veïns i veïnes que han comprat en aquest establiment ja que sempre tenen un gènere de primera  qualitat com podem comprovar mirant els seus grans aparadors. La senyora Maruja López del Castillo i la seva filla, ens van atendre molt amablement i vàrem tenir una conversa molt distesa parlant sobre els canvis que ha sofert el nostre barri.
                                                         
Ens va dir que els seus avis van ser els primers de la família que van venir a Barcelona provinents de Cartagena (Múrcia). «Jo vaig néixer a la Torrassa i tinc molts records de infantesa: el Col-legi de les Hermanes Carmelites, la missa de les 8 1/2 del diumenge, les filles de Maria, el Club Pimpinela. Al col·legi diàriament ens feien cantar el Cara al Sol i resar el rosari. També recordo la Processó dels Passos de Setmana Santa. El col·legi ens obligava a anar-hi, però els meus pares no m'hi deixaven anar i com a càstig, jo havia de copiar vàries pàgines de l'escrit que em manaven les monges, pel fet de no haver-hi assistit.»

«Recordo que les monges es ficaven pel mig de les nostres amistats ens deien: que no ens convenien les amigues, quan veien que l'amistat era massa gran, segons elles. Tots els nens jugàvem al carrer i no hi havia cotxes. Als matins passaven el carro de l'alfals, el carro del gel i també me'n recordo del pregoner que anava per tot el barri i tocava la trompeta. Els veïns sortien de les cases per sentir les notícies de l'Ajuntament i del barri. L'any 1945 encara passava».

«Recordo que durant la guerra, Collblanc estava col·lectivitzat. El meu pare portava els comptes i sempre deia que havia aconseguit fer estalviar molts diners. A la família, teníem un molí especier al barri i també va ser col.lectivitzat. Estava tot molt regulat i nosaltres ho vam recuperar tot.»

«Ve a la meva memòria el soroll de les sirenes que no s'oblida mai. Davant d'on ara hi ha  el (super) Soldevila d'aquest carrer, hi havia un refugi,– encara sento la humitat del terra-. Jo tenia sempre preparada la mateixa nina per a quan tocava anar al refugi. A mi les llums de Montjuïc no m'agraden, perquè em recorden els focus de quan venien els avions per bombardejar i els llums els anaven buscant al cel per abatre'ls.»

«Durant la guerra vam anar a viure a Castelldefels per fugir dels bombardejos. Jo vaig  ser-hi  dels 3 als 7 anys. Allà també hi van bombardejar però menys i aleshores anàvem cap a una cova a refugiar-nos.
El meu pare va estar al camp de concentració d'Aranda de Duero i va trigar en sortir, quan ho va fer va arribar molt castigat. Tot i la tristor i la foscor, buscàvem l'alegria on fos: als cines i als teatres. Tot i així jo he tingut una infància molt alegre i es que... , ens estimàvem molt a casa!.

 «Al començar l'escola ja sabia llegir, perquè el meu pare me'n  va ensenyar a casa. Llegia el diari amb ell i sabia mirar el diccionari. El seu nom era Luís López del Castillo I la meva mare, Encarna Rosique, ella em va ensenyar a cuinar sense esforçar-me, jugant a ajudar. El català el vaig aprendre al carrer, tenia moltes amigues catalanes, al pati del col·legi parlava amb algunes en català i amb altres en castellà.»
      
«Aquest carrer era molt comercial, tot just estàvem al davant del Cine Romero i al costat hi havia una botiga de queviures i una carboneria, una mica més enllà el Cine Moderno, davant del (super) Soldevila. Els gran títols del moment eren: Morena Clara i Nobleza Baturra.
La botiga va obrir-se l'any 1965. Abans ja la portava una altre família- la de la senyora Beatriz-, i sempre s'ha venut roba. Aleshores els dos cinemes  eren oberts i només hi havia un metro: el de Santa Eulàlia- línia 1-, així que aquesta era una zona de pas obligat per anar a agafar-lo L'obertura del metro de Collblanc -línia 5 -, va impactar negativament a la vida comercial, ja que va deixar de ser el nostre tram de carrer un pas necessari i això va repercutir negativament en les vendes.

La filla de la senyora Maruja, la Encarna Morales ens comentava que el tancament dels cinemes també  va afectar negativament als comerços, doncs van estar molt de temps tancats i ara l'equipament nou del Cine Romero no contribueix gens a atreure clients. Tots el cines han desaparegut del barri. A Collblanc el Continental, que ara és un Bingo, també el cine Alhambra, el cine Victoria  a Santa Eulàlia. Ens diuen que troben a faltar els cines del barri.
     
La senyora Maruja ens explica: «Recordo que a l'estiu trèiem les cadires a la porta de casa hi fèiem les nostres tertúlies, també enyoro les festes que s'organitzaven en aquest carrer per la Festa Major, tots hi participàvem perquè hi havia molta unió entre els veïns. Ens ho passàvem molt be.
«Jo vaig ser la pubilla de l'Envelat durant tot un any. Era molt maco l'ambient d'aquella època, ens coneixíem totes. Els diumenges fèiem ball, teatre, ping pong, concursos de fotografia. El Pimpinela era com un Aula de Cultura, però particular.

La filla ens diu: « Ara hi ha més individualisme i aïllament. La gent ve a la botiga amb ganes de parlar, nosaltres semblem psicòlogues. Això demostra que la gent està malament perquè no tenen amb quí parlar. Jo veig que sobretot en 10 anys tot ha canviat molt i molt ràpid».

Totes estem d'acord en que el paper del petit comerç és fonamental per lligar el barri.

Mila i Antònia Torrens.


   
    



    

2015/08/03

POSTAL D'ESTIU: RECORD DEL CAMP DE LA LLUM A LA TORRASSA


Amb aquesta preciosa imatge d'estiu a l'antic Camp de la LLum, espai que avui ocupa l'ambulatori del barri -el CAP de Collblanc-Torrassa-, us volem desitjar un molt bon estiu a tothom. 

Reprendrem l'activitat del bloc a mitjans de setembre, amb moltes ganes de continuar fent recerca  i ampliar l'exposició permanent amb la memòria fotogràfica dels nostres barris. Us animem, som sempre, a apropar-vos al Punt Òmnia JIS-ARRELS qualsevol dilluns al matí, i aportar fotografies antigues del barri. Les escanegem el mateix dia i us les torneu a endur a casa, tot seguit les publiquem a Internet perquè estiguin a l'abast de tothom.

Molt bon estiu des del bloc Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc: Salut i barri!


Foto: Aportació de la Laura López a través del correu electrònic.
 "La foto està presa on és ara l´ambulatori, on anaven a jugar molts nens i nenes de l´ època i crec que li deien 'el campo de la luz', en ella surt la meva mare, Montse Galceran, la nena petita, i la seva cosina Mari Carmen Urpí Galceran. Deu ser de l´any 58 o així". 

2015/07/30

MEMÒRIA DE LA INAUGURACIÓ DEL CAMP NOU AL 1957.


FESTES DE L'INAGURACIÓ DEL CAMP NOU DEL F.C.B BARCELONA L'ANY 1957

 Aquest any, al finalitzar les classes del Punt Òmnia, com a col-laboradora de MEMÒRIA DE BARRI, no puc estar-me'n d'enviar aquesta foto en la que podeu veure: 2 fotografies de la festa, una entrada al recinte i un banderí. que em recorda la inoblidable celebració amb la que el Club de Futbol Barcelona va obsequiar als seus socis i simpatitzants. Va ser una festa molt emotiva i encara que fa més de 50 anys dels fets, jo la recordo amb emoció.
He cregut adient incluir- la en el bloc, perquè no deixa de ser una vivència que segurament molts veïns varen viure i que recorden com ho faig jo.

Antònia Torrens


2015/06/23

LES NOIES DE LA TORRASSA, 60 ANYS DESPRÉS...

 Mirant la foto, a l'esquerra la Carme Penedès i al seu costat, l'Antònia Torrens, a Torre Barrina, 2015. Davant de la seva foto de fa 60 anys, al carrer Santiago Apòstol de la Torrassa guarnit per Festa Major al 1955.


El passat diumenge 14 de juny, el grup Memòria de Barri de la Torrassa i el Punt Òmnia JIS-ARRELS van ser convidats a passar una petita mostra fotogràfica sobre la història dels barris de la Torrassa i Collblanc, a la Torre Barrina dins de la seva programació audiovisual amb motiu de la XXI Festa de la Diversitat de l'Hospitalet, celebrada com sempre dins de la Festa Major del districte.

-Aprofitem per agrair l'interès de l'AMPA de l'escola bressol La Casa del Parc al convidar-nos a mostrar les exposicions del Mosaic del Barri i de Memòria de Barri dins de la seva carpa, i a realitzar la projecció a Torre Barrina-.

La selecció de fotografies presentada per l'ocasió va ser d'unes 45 instantànies des de l'any 1923 fins a l'any 1975, ordenades cronològicament: totes, fotografies publicades al Bloc Memòria de Barri a la seva secció de Galeria Fotogràfica, que des de la seva posada en marxa a l'any 2008 porta ja recollides unes 300 fotografies cedides per veïns i veïnes de Collblanc i la Torrassa.

Com estàvem pràcticament en família, vam fer una fotografia molt especial d'una foto de l'any 1955 de les Festes Majors de la Torrassa, on surten dos veïnes, fotografiades al carrer Santiago Apòstol, guarnit per l'ocasió.

Vam convidar, 60 anys després, a les mateixes veïnes a tornar a fotografiar-se amb elles mateixes. Aquestes veïnes formen part del Memòria de Barri de la Torrassa, són la Carme Penedès i l'Antònia Torrens i precisament aquell dia una d'elles, la Carme en feia 81 anys, així que va ser un regal d'aniversari molt especial.

Us deixem amb la fotografia de dos noies de la Torrassa, que ho continuen sent i amb una amistat que el temps no ha posat a prova. 

Moltes gràcies per compartir-ho plegades! Un enorme plaer.




2015/06/12

RECORDS D'INFANTESA DEL VEÍ LUÍS IGLESIAS


El túnel que comunica la Torrassa
 amb Santa Eulàlia per sota les vies. (Foto: A. Torrens, 2015)
 
Hem rebut al Punt Òmnia de la Torrassa la visita del senyor Luís Iglesias, un veí que fa molts anys que viu a la Torrassa i que ha volgut col-laborar amb el nostre bloc, recordant les seves vivències i ens ha explicat coses que ens han semblat prou interessants per comentar-les.
    
Un túnel sota les vies.

El senyor Luís va néixer a Santiago de Compostela l'any 1939. Quan tenia 2 anys, la seva família es va instal-lar al barri de la Torrassa i és aquí on ha transcorregut tota la seva vida. Quan era jovenet, -10 o 11 anys-, ell amb un grup d'amics del barri, entraven d'amagat per una porta de fusta que, - fins fa poc temps encara hi era, - dins de la casa de la Ronda de la Torrassa nº 123, que és la que va donar nom al nostre barri.  Quan eren a dins, diu que al fons a l'esquerra hi havia una porta de ferro tancada, però coneixien una veïna que vivia a la casa i els hi obria aquesta porta. No els deixava mai sols, perquè estava prohibit que hi entrés ningú, però per l'amistat que tenien les famílies i per la curiositat dels nois els hi permetia.

Entraven en un passadís molt llarg que passava per sota  de les vies i que desembocava a Santa Eulàlia. Hi havia llums per tot aquest camí, també trobaven tota mena d'objectes, com: cantimplores, fusells i coses que devien ser de la passada guerra, a més, per les parets hi havia moltes pintures i quadres. Jo per curiositat, he anat a Santa Eulàlia i he vist aquesta porta de ferro que ens ha esmentat el senyor Luís, al carrer Salvadors. Des de la carretera de Santa Eulàlia es veu perfectament. Acabada la guerra, al barri hi va haver molta gent que es dedicava a l'estraperlo i aquest  túnel era un lloc on podien amagar els sacs de menjar que quan passaven els trens els hi tiraven, es clar que havien de ser persones de la casa que coneguessin aquest lloc i tinguessin la clau por poder entrar-hi.
   
Ens ha dit que ell juntament amb el seus amics,  havien explorat tot el barri i que hi havia molts refugis. Aquí mateix on ara hi ha el Punt Òmnia n'hi havia un, al carrer mossèn Jaume Busquets- abans Boada- també, així com d'altres que eren per tot el barri. Per aquelles persones que no hagin viscut la guerra civil del 36, els vull dir que eren moltes les famílies que quan sentien el avions sobrevolant Barcelona, anaven a refugiar-se en aquests llocs perquè es sentien més segurs, tot i que no sabien si quan arribessin a casa la trobarien en runes. No tothom hi anava però majoritàriament eren moltes i molts els veïns que es trobaven allà.

A banyar-se al rec del Canal de la Infanta.

El senyor Luís explica que hi havia alguns nois que a l'estiu, els dies de festa, s'anaven a banyar al rec, - el canal de l'Infanta- que passava per Santa Eulàlia, es trobava a la sortida del metro on hi havia un descampat molt gran. Estava prohibit jugar a pilota i banyar-se en aquest lloc, i és comprensible, perquè l'aigua era molt bruta, i és que baixaven animals morts com: porcs, conills i d'altres bèsties, però ells allà s'ho passaven molt be i no veien el perill, això que en aquest lloc, hi va morir ofegat un noi de la Torrassa. Un dia va passar la policia i els hi va prendre la roba, els nois mig despullats van anar a la comissaria a buscar-la i allà els hi van donar una forta reprimenda. Aquest canal té 17 kilòmetres entre Molins de Rei i Monjuic i actualment només hi ha 1,4 kilòmetres al descobert des de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Al peu adjuntem unes fotografies antigues.
   
Aquest senyor, recorda que a la Torrassa hi havia torretes molt boniques  amb jardí, que malauradament han estat enderrocades per fer-hi blocs de pisos: Al carrer Santiago Apòstol, a la Plaça Espanyola, al carrer mossèn Jaume Busquets, a la Ronda de la Torrassa i moltes més. És trist que no s'hagi conservat un patrimoni que teníem i que algú no preveiés que aquest barri quedaria com actualment és, un barri arquitectònicament empobrit.

Antònia Torrens

1919. Dones en un pont del Canal.
Font: La Vanguardia digital. 
 
Tram sense cobrir del Canal a Sant Feliu,
entre horts i fàbriques. Font: La Vanguardia.