2010/11/26

SÈRIE JOCS D'INFANTS 2 : Fer volar Estels


Segona entrega de la sèrie
dedicada a recordar els jocs d'infants: ...A què jugàvem, quan érem nens i nenes? ...És el torn de la Veli Silvestre.


Fer volar Estels:
Com es construïen éssent-ne jo petita.
Dibuix: Ramon Aguilera
Hem de reconèixer que la creació i forma d’ells era cosa de persones més grans, jo només explicaré com ho feia el meu Pare: Primera cosa era triar dues canyes iguals de llargues i de cada una, tallant-les a lo llarg en feia quatre, i les deixava polides fregant-les amb paper de vidre.
La següent operació era lligar-les per cada extrem amb fil d’empalomar donant-li la forma hexagonal i creant l’esquelet de l’Estel; tot seguit amb paper de diari li hi donava la forma total cobrint totes les canyes, deixant-hi un marge de 3 centímetres per fora d’elles, per poder fer-hi un doblet. Amb una pasta preparada de farina blanca i aigua, s’untava el paper fent-li un doblet per sobre de les canyes. Un cop ja sec, llavors es servia de sis cordills d’igual mida i els lligava a cada vertis de les canyes ajuntant-los amb un nus central, on també s’ adjuntava el cordó que guiava l’estel. Finalment s’ hi subjectava una cua estabilitzadora, que es feia lligant-ne llaços de paper a distancies iguals fins a trobar-ne l’equilibri.
Avel·lina Silvestre

2010/11/21

Visita al Districte Fotogràfic Santa Eulàlia L'H

El passat dilluns 15 de novembre vam tenir la sort de conèixer una nova associació, DFSEL'H (Districte Fotogràfic Santa Eulàlia), un grup de persones aficionades i apassionades de la fotografia que van coincidir com a alumnes al Centre Cultural de Santa Eulàlia. El grup va quallar, i de les classes van passar a plantejar.se el repte de fer quelcom més a nivell col.lectiu, i enfocat a la divulgació del seu barri. I és així com neix el seu projecte, al voltant d'una completa pàgina web que pinta molt re bé, i que des del nostre bloc us animem a visitar:
http://www.staeulalia.org/index.php?option=com_content&view=article&id=52&Itemid=74


Amb els company@s de DFSEL'H, vam tenir l'ocasió d'intercanviar i posar en comú els nostres projectes, compartir el mateix entusiasme per iniciatives que sorgeixen des del cor: amb l'estima pels nostres barris i la recuperació històrica més local, i com no, vam tenir ocasió d'intercanviar somnis de futur. Des de La Torrassa us desitgem molta força i salut en aquesta aventura.

Salut i barri!

Grup Memòria de Barri de La Torrassa

2010/11/19

L'Empobriment de la llèngua!!! Un toc d'atenció a la vulgaritat


Voldria fer un clam general contra totes aquestes expressions tan barroeres que proliferen i s’escampen arreu, en forma d’argot presidiari. Es diu que la ignorància és molt atrevida, jo hi afegeixo que també contamina, i com un virus “informàtic” destrueix els fonaments de la cultura apressa des de petits . Em dol a l’ànima, com estan prostituint la nostre parla, aquestes persones que de manera grollera i festiva, escampen el verí de la vulgaritat, empobrint la riquesa del nostre patrimoni oral, tan preuat. I poso l’ exemple de la fruita podrida, que corromp a totes la bones, amb el seu contacte!!
Aquesta manca d’ interès per servir-se’n de les paraules correctes, ens porta a la degeneració del nostre llegat . El llegir ens fa mes cultes i també ens obre nous camins a la llibertat d’ expressió doncs, el nostre intel·lecte es nodreix de la riquesa adquirida. La indiferència envers la llengua pròpia, en fa creure que, no la viu tothom, perquè si és així, “quina empastifada” pot caure sobre la generació propera.
Tots ja sabem que un idioma, és un medi oral de comunicació, una llengua emprada , és viva, canviant i s'enriqueix sempre que accepta nous vocables dins les seves pròpies arrels. Busquem tots junts el nostre camí a la millora de la parla, i no oblidem que corrompre el llenguatge nostre , significa el menyspreu propi!! Necessitem llegir més per recuperar els mots perduts, menys begudes gasoses i treure’n més profit d’ l’aigua clara que, ens servirà com, de contra virus. Així doncs, que no quedi en va, la meva Protesta a la vulgaritat!!!
Ramon Aguilera

SÈRIE: JOCS D'INFANTS...A què jugàvem, quan érem nens i nenes?


El Bloc Memòria de Barri La Torrassa inaugura una nova sèrie d'escrits, dedicada a recordar els jocs d'infants: ...A què jugàvem, quan érem nens i nenes? ...Comencem amb el recordatori del Ramon Aguilera.
RECORDANT ELS JOCS DE MA INFANTESA
Fer avions, va ser un d' ells, amb pàgines de paper de revista setinat “couxé”. J
o no tindria més de 8 anys i vivia a la barriada de Sant Martí, a la Rambla del Triomf, a prop del Cinema “El casino de l’ Aliança del poble Nou”. Aquest passeig central conegut com la Rambla, era tan ample que tenia dos vies laterals, per la qual cosa
l'amplada en conjunt formava com una avinguda tan important com el Passeig de Gràcia.
La costum dels veïns a mitja tarda era el passeig de les parelles i casats amb els fills de la mà. Allà doncs, el meus avions voltejaven planejant molta estona, i es sentien els ohhh!!!, d’admiració. Un altre dels jocs interessants era la baldufa a la que canviàvem la punta i li posàvem un clau, per partir les dels demès quan estaven agrupades dins d’un cercle i també, recollint la baldufa amb els dits oberts i llançant-la contra la pila, per fer-les fora del quadro.
Per no cansar-vos més, explicaré el joc del Boli.
Una pala de fusta (com per rentar la roba) i un tronquet esmolat per les puntes, que al picar per una d'elles s’enlairava, moment que aprofitàvem per dona
r-li un revés ben fort, per aconseguir allunyar-lo al màxim: el que més la distanciava guanyava. L’equip contrari el recollia i el tornava amb la mà fent punteria contra la pala, que estava repenjada davant d’una pedra a terra: si la tocava, eliminava al primer jugador; en el cas contrari s’eliminava el segon jugador, mentre el primer, continuava picant una de les puntes per allunyar el Boli de nou, i llavors es comptaven els passos ajuntant els peus: cada pas, sumava un punt. L’equip que més tenia, era el campió.
Lladres i policies
Recordo, que també al fer-se fosc, el passeig s’omplia de vianants fins omplir-lo, cosa que pels nens era l’ambient del misteri, i començava el joc de “policies i lladres”, creant dos grups: Els uns eren bons i d’altres els dolents, així doncs, amagant la nostra presència ens buscàvem per entre la gent, i d’aquesta manera els polis detenien als lladres, -amb els dits fèiem la forma de la pistola-.
Altre joc era el “Patacons”:
Fèiem servir les gomes dels talons de les sabates, i a terra marcàvem un cercle de mig metre, omplint-lo de cartrons de caixes de mistos i a quatre passes lluny, llançàvem les gomes sobre els cartrons fins que fallàvem i un altre jugador s’hi posava al seu lloc.
Cavall Fort
Dibuix: Ramon Aguilera
Dos equips de quatre xicots/es es jugaven qui feia de coixí, un d’ ells es repenjava a la paret i els demés ajupien el cap entre les cuixes del primer i començava el joc: Saltaven amb les cames obertes i les mans amb els dits separats, sobre les espatlles de cada un, llavors ajuntaven les cames per sota de la panxa i començava la veu del més gran dient: ... Xurro!!! Media Manga!!! Mangotero!!! Endevina d’on és!...
Mentre tant, marcava amb la mà el canell, el colze o l’espatlla. Això es repetia una vegada i una altra, fins que el primer de sota aconseguia encertar–ho i llavors es canviaven, de baix a dalt.
Ramón Aguilera

2010/11/15

Fem una crida a la participació

El Grup Memòria de Barri La Torrassa agraïria la col.laboració dels veïns i veïnes de La Torrassa i Collblanc, que puguin aportar noves vivències, records i fotografies de temps passats al nostre barri, ja que el que pretenem és que en aquest bloc no hi participin només un grup reduït de persones, sinó tot el barri. D'aquesta manera, amb la vostra col.laboració contribuïreu a enriquir un bloc que és de tots els veïns i veïnes.

Si voleu possar-vos en contacte amb nosaltres podeu fer-ho a: memoriadebarri@gmail.com
Si ho voleu fer personalment, ens trobareu cada dilluns al matí a les 11,30h a: Punt Òmnia Jis/Arrels, Ronda de la Torrassa, 105 pis 3

Grup Memòria de Barri La Torrassa