BON NADAL DE BARRI

El Grup Memòria de Barri us desitja unes bones festes i molt bon any 2011. Us deixem amb una fotografia (arxiu: J.Mulet) de la Plaça Espanyola i la seva caravana de reis de l'any 1975.
Salut, Memòria i Barri!

HOMENATGE AL DR. MARTÍ: El metge dels pobres

Dins del barri Torrassa-Collblanc hi teníem un metge molt conegut, el Dr. Martí. Oferia els seus coneixements de la medicina en front de l'església dels Desemparats a la Plaça Espanyola. Els records que guardo d'aquest senyor són -més o menys- del 1940. En Miquel Martí Ros, a més de la seva figura social i humana com a metge, era una persona estimada i respectada per tots els veïns ja que el tenien considerat com un home bo i assenyat.

Jo vull donar-vos una impressió personal sobre aquest metge.

Tenia només 10 anys i el doctor visitava un germà meu que era molt estimat per tothom i el tractava amb tanta dedicació que a casa meva el vàrem considerar com un més de la família. Fins que va arribar l' inevitable, al meu germà se li feia el cor gran!!! i jo vaig veure com al Doctor Martí se li entelaven els ulls perquè ja no li podia fer res més. L'endemà el meu estimat germà ens reclamava a tots i moria.

D'aquest doctor se'n va arribar a dir el Metge dels pobres, perquè en més d'una ocasió quan visitava un pacient, per l'ambient que hi trobava a la casa, no cobrava ni la visita, ans el contrari, els deixava diners perquè poguessin comprar les medicines.

Hem de ressaltar que en aquells primers anys de la post-guerra a la Torrassa hi havia molta gent necessitada i aquest doctor va representar un consol per a moltes famílies.

L'últim que he sabut de tan bona persona és que en una de les seves visites particulars a domicili, va patir un atac fulminant i va morir en ple carrer. No en tinc més dades però m'agradaria que el que us he fet saber, serveixi per honorar-lo en tot el que valia.

Avel·lina Silvestre

SÈRIE JOCS D'INFANTS 3: Xerranca-Ventis-Cireres

Tercera entrega de la sèrie dedicada a recordar els jocs d'infantesa: ...A què jugàvem, quan érem nens i nenes? ...És el torn de la Maria Ararcil.

EL JOC DE LA XERRANCA

Us convido a seguir el joc de la XERRANCA que adjunto amb el joc escrit.

Aquest joc tracta d'anar saltant a la cama coixa i empentant amb el peu una pedra plana, fent-la anar de casella en casella, fins a la tercera, que es farà passar fins a la sisena d'un xut. Després, les caselles 4 i 5 seran saltades a la vegada, amb un peu a cada número. Si la pedra ha passat feliçment a la sisena, es tornarà a fer el mateix que de la tercera a la sisena, passant a la setena i vuitena fins a la novena. Una vegada s´ha assolit la novena, el jugador ha de torna-hi enrere però aquesta vegada amb la pedra a la mà; si la pedra no fa el recorregut bé, casella per casella i de la tercera a la sisena i de la sisena a la novena, el joc serà nul: no valdrà si la pedra queda fora de les caselles.

EL JOC D´EXPLICAR VENTIS

En aquest joc ens reuníem una colla de nens i nenes cap al vespre, abans o després de sopar i ho passàvem molt bé. Sèiem al portal d'una casa a la qual no hi vivia gaire gent, sèiem fent una rotllana i començàvem a explicar aventures més o menys inventades, sent a vegades nosaltres mateixos els protagonistes. Altres cops intentàvem explicar contes terrorífics i d'aventures, que tot i sabent que eren mentides, per les nits teníem mals sons. Hi havien molts més jocs que seria llarg d'explicar, però no estaria malament que als col·legis, als nens petits, els ensenyessin aquests jocs per tal de que no s'oblidessin del tot.

EL JOC DE LES CIRERES

En aquest joc es tractava de recollir pinyols de cireres ben rentats i ben assecats. Després, passàvem a rascar- los i dona'ls-hi la forma desitjada, per exemple: d'esclops, de cistells, o d'anells. Després els lligàvem amb un llaç de vellut, i ens els penjàvem al vestit a l'alçada del pit.

Maria Aracil.

Nota: El primer dibuix és de la nostra companya Francina Aymerich i la resta de mi mateixa: Maria Aracil.