L'ALIANZA DE LA TORRASSA A RADIO BARCELONA

Un grup de l'Alianza de la Torrassa vàrem anar a Ràdio Barcelona a actuar (entre elles també hi estava jo, vam dir poesies fins i tot en català), el Director del quadre escènic, el Senyor Armando Blanch ens va dir que féssim el que volguéssim mentre actuéssim mol bé. Us envio una foto de la Alianza per si algun reconeix les persones que vàrem anar.

De dreta a esquerra, Roser Marti, Maruja Ventura, Avel.lina Silvestre, Antonio Comas (el Tonet del Xiprer), el Pituso i Josefina Carrasco . També hi eren presens Juan Segarra, i Octavio Franco.

Van actuar dient poesies: Paquita Nicolas, Avel.lina Silvestre, Maruja Ventura, Juan Segarra i OctavioFranco.

Va presentar el pograma el sr. Armando Blanch.

Any 11 de Octubre de 1946.

AVEL-LINA SLIVESTRE (VELI)

EL RECICLATGE: Els escombriaires de l'Hospitalet

En veure pel carrer els contenidors de les deixalles ( el verd pel vidre, el blau pel paper, etc.), no deixo de recordar i fer una reflexió sobre la manera en que abans es feia el reciclatge. Vinc d' una família d' escombriaires de Santa Eulàlia i he estat testimoni de com s' aprofitava tot.

Els escombriaires anaven pels barris tocant les trompetes i els enormes cabassos de goma que la gent anava omplint directament de les seves galledes (aleshores no hi havien bosses de plàstic, ni res que s'hi assemblés).

Quan arribaven al sitial ( que així s' anomenava el lloc on descarregaven els carros) es posava tota la família a triar la carretada. I allò, sí que era reciclar! Perquè allà s' hi aprofitava tot. En temps de la postguerra, quan hi havia molta gana, es buscaven les restes del menjar (patates, pomes, plàtans), que s 'hi podien aprofitar. Aleshores, i al redós de la pila de la carratada, hi havien enormes cabassos en els que s' hi anaven dipositant en un, el paper, en l' altre, el vidre blanc, el de color, la roba, el metall, el coure, les sabates de goma en un cabàs, les espardenyes en un altre, els ossos de les carnisseries, els cabells (a vegades llençaven trenes), etc.

La pila que quedava de restes orgàniques l' aprofitaven per donar de menjar als porcs, (aleshores tots els escombriaires en tenien), i el que quedava, barrejat amb els excrements dels animals (porcs, cavalls, gallines, etc.) esdevenien en fems que compraven els pagesos del Prat, Viladecans, etc.

Com podeu veure en aquestes fotos, la vida era molt dura per a tota aquesta gent que es dedicava a la recollida d'escombraries.

Amb el transcórrer dels temps tot ha evolucionat; malgrat tot, vàrem anar perdent la batalla en el reciclatge de les deixalles. Ara, d'un temps ençà s' ha anat adquirint la conciència de la recuperació de tot el que es llença. No oblidem el treball i les condicions duríssimes en que treballaven els escombriaires de l'Hospitalet i de tants altres llocs.

Mª Carme Garcia i Vilaspasa

(Les fotos pertanyen al llibre L'Abans de l'Hospitalet. Pàgines 71 i 73. La foto superior és del sitial de cal Marioles. La imatge inferior és del sitial de ca l'Usini, a la cruïlla entre el carrer de l'Aprestadora i el carrer de la Igualtat. Al voltant dels anys seixanta).

ELS ESCOMBRIAIRES, TEMPS ENRERE

Recordo la meva infantesa, quan passaven els escombriaires, tocant la corneta curta i recollint les sobres dels àpats de cada dia. Cada matí arribava un carro amb l'home que s'encarregava de recollir les sobres dels menjars i deixalles amb un gran cabàs i quan l'omplia, anava cap al carro i l'avocaba. A continuació, seguia casa per casa, fins acabar-hi el carrer, omplint el carro i llavors marxava fins al barri dels escombriaires, que aquí a la Torrassa era al darrere del carrer Vallparda i la plaça de Canalejas, i darrere del carrer Pujós, potser sigui el carrer Graner, no m'enrecordo bé, però hi havia un gran tros de terreny d'avocador de les escombreries on es deixava tot allò que no volia el drapaire.

Abans, les escombraries, les teníem a casa fins que venia l'escombriaire a recollir-les, porta a porta. Després ficaven un cabàs a cada cantonada del carrer: primer eren d'espart, després de goma perquè els homes amb els cabassos d'espart, es posaven perduts del regalim que es filtrava, per això després els van fer de goma. Quan estaven plens, els abocaven al carro que el deixaven a meitat de carrer.
També hi havien els que escombraven els carrers, els quals anaven amb el seu cabàs i la escombra de palma recollint les deixalles que trobaven per les voreres i pel mig del carrer. No hi havia pudors pels carrers. Avui no pots passar segons per on, degut a les males olors i el mal que et fa la vista el fet de veure tot escampat pel terra al costat dels contenidors. Els drapaires, quan venien les festes de Nadal, passaven per les cases a recollir les propines qué se'ls acostumava a donar i així es treien un sobresou, aquest ofici estava molt mal pagat.

Maria Aracil

(Foto extreta del llibre L'Abans de l'Hospitalet, pàgina 72. Escombriaire de Can Pi als anys 50).

L' ESCOMBRIAIRE

Voldria extreure dels meus records la imatge del qui recollia les escombraries del veïnat al voltant de 1930. El seu perfil humà era el d' una persona molt activa en la tasca de cada dia. Recordo molt bé que portava un carro senzill de fusta, sense cobrir-ho amb res i en el recorregut pels carrers s' ajudava d'una corneta curta, avisant de la seva presència a tothom donant temps per què les dones preparessin la galleda de les deixalles. Ell, sense pressa, les recollia abocant-les dintre el cabàs, així un cop ple, amb les dues mans l' alçava fins el seu cap enfilant-se per les rodes i abocant la càrrega de manera planera, repartia el contingut. (El tracte diari entre el veïns ajudava a que es recordés el nom d' aquest senyor: Bernat).

Més d'una vegada algú reclamava objectes extraviats, que ell un cop arribat al seu terreny on descarregava, feia una tria i el que trobava, sempre ho retornava a la persona que reclamava, fos el que fos.

Normalment la família de l'escombriaire criava porcs que s'alimentaven de les escombraries, que recollia diàriament aquests treballador que feia aquesta feina pel seu compte. Aquest negoci era de caire familiar on tothom tenia la feina ben marcada com triar metalls, papers, draps, que després tot separat per piles i valorat, ho guardaven per qu

ant tornés el comprador i deixant net tot el terreny i a començar de nou altre vegada; d' aquesta manera alguns podien arribar a viure amb cert poder econòmic. Però, com diu algú, no tot són flors i violes perquè, per aquells temps el cabàs de recollir la brossa era de palla i no tot el que s' hi abocava era ajut, així doncs més d'una vegada els líquids banyaven el treballador. Vint anys després hi van haver moltes modificacions en tot. Els carros eren metàl·lics, més alts, pintats de color ver i tapats. Els cabassos, fets de goma dura.

Ramon Aguilera

(La fotografia pertany al llibre L'Abans de l'Hospitalet).

ELS DRAPAIRES

Aquesta és una altra activitat que ja no existeix a la Torrassa. Fa més de 60 anys, hi havia als nostres barris uns establiments anomenats: “drapaires,” els quals es dedicaven a comprar coses velles que els veïns els hi portavem com : paper, cartró, ampolles de cava, plom, ferro, metalls, roba vella, etc.

Quan anaves a vendre-ho, ells t'ho pesaven i d'acord amb el pes et donaven més o menys diners. Tenir un establiment d'aquest tipus, requeria disposar d'un lloc molt ampli ja que premsaven el paper i la roba i feien unes bales bastant grans que ocupaven molt espai. Després venien uns camions i s'ho emportaven. El que jo no puc explicar és el que en feien després.

Eren temps difícils, hi havia gent necessitada que anava per les botigues, els mercats i on fos necessari per tal de recollir les caixes de cartró que els botiguers ja els hi guardaven i després les anaven a vendre al drapaire i així, guanyar uns diners - encara que eren pocs – que els ajudessin a sobreviure.

Ara, degut als contenidors que tenim a tots els carrers, ja no calen drapaires, ja que tot el que els hi veníem ho recull l'Ajuntament.

Antònia Torrens

Fotos:

http://jtatiangel.blogspot.com/2010/03/drapaires-del-segle-xxi.html