LES VAQUERIES ( LLETERIES)

A la Torrassa i a Collblanc, abans i després de la guerra, hi havien moltes vaqueries. Aquests negocis requerien tenir molt espai ja que les vaques necessitaven tenir lloc per moure’s. A la fotografia de dalt, podeu veure una vaqueria i estareu d’acord en que el lloc on havien d’estar les vaques havia de ser ampli. Era una feina que esclavitzava molt els seus propietaris ja que les vaques havien d’esser munyides diàriament i això no podia esperar. Un cop els hi havien extret la llet, la posaven a la venda. Tenien a l’entrada del local, un taulell amb uns estris per mesurar la llet, n’hi havien de ¼ de litre, * (un petricó)*, de ½ litre i d’1 litre. Quan el client anava a comprar-la, portava la seva lletera i llavors mesuraven la quantitat que havia demanat i la hi posaven, quan arribava a casa havia de bullir-la, perquè deien que la llet podia portar molts microbis i d’aquesta manera desapareixien i ja era apta per a consumir-la.

En les fotografies que hem posat a la capçalera d’aquest escrit, veureu una lletera

per a transportar la llet i un bullidor, és a dir: un pot amb una tapa amb forats que servia expressament perquè quan es bullia la llet no vessés, ja que feia molta bromera, en canvi amb aquest pot no vessava mai.

*La paraula petricó s’acostumava a dir a la mesura de ¼ de litre.

Hi havia la creença, de que a la majoria de lleteries “batejaven” la llet , i així el negoci era més profitós, Hi ha una anècdota que em sembla que reflecteix aquesta creença i és la següent: . Un dia, al carrer hi havia una averia que va obligar a tancar l’aigua general, per consegüent, els veïns, al igual que la vaqueria del barri, varen quedar sense aigua, llavors aquell matí, a la porta de la lleteria hi havia un cartell que deia : “avui no obrirem fins a la tarda” i és que els hi havien dit que a la tarda el subministrament de l’aigua ja estaria normalitzat.

Antònia Torrens

La fotografia en blanc i negre està extreta del llibre L'Abans: L'Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic 1890-1965. Editorial Efadós. El Papiol, 2003