Dins del barri Torrassa-Collblanc hi teníem un metge molt conegut, el Dr. Martí. Oferia els seus coneixements de la medicina en front de l'església dels Desemparats a la Plaça Espanyola. Els records que guardo d'aquest senyor són -més o menys- del 1940. En Miquel Martí Ros, a més de la seva figura social i humana com a metge, era una persona estimada i respectada per tots els veïns ja que el tenien considerat com un home bo i assenyat.
Jo vull donar-vos una impressió personal sobre aquest metge.
Tenia només 10 anys i el doctor visitava un germà meu que era molt estimat per tothom i el tractava amb tanta dedicació que a casa meva el vàrem considerar com un més de la família. Fins que va arribar l' inevitable, al meu germà se li feia el cor gran!!! i jo vaig veure com al Doctor Martí se li entelaven els ulls perquè ja no li podia fer res més. L'endemà el meu estimat germà ens reclamava a tots i moria.
D'aquest doctor se'n va arribar a dir el Metge dels pobres, perquè en més d'una ocasió quan visitava un pacient, per l'ambient que hi trobava a la casa, no cobrava ni la visita, ans el contrari, els deixava diners perquè poguessin comprar les medicines.
Hem de ressaltar que en aquells primers anys de la post-guerra a la Torrassa hi havia molta gent necessitada i aquest doctor va representar un consol per a moltes famílies.
L'últim que he sabut de tan bona persona és que en una de les seves visites particulars a domicili, va patir un atac fulminant i va morir en ple carrer. No en tinc més dades però m'agradaria que el que us he fet saber, serveixi per honorar-lo en tot el que valia.
Avel·lina Silvestre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada