2012/04/01

L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA. Per Antònia Torrens


L'enterrament de la sardina, antigament, era una sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona. La gent portava els nens i nenes a Montjuïc, a les Planes i a altres llocs a enterrar la sardina.
A la Torrassa, també es participava d'aquesta festa. Aquest dia, les mares portaven els seus fills i a altres nens veïns del carrer, a enterrar la sardina. Es duia lligada a una canya amb una bona llaçada i anàvem a la Font dels Ocellets o be baixàvem a Santa Eulalia on hi passava un canal anomenat “Canal de la Infanta” que es trobava a la mateixa sortida del metro, quan a l'estació s'hi accedia d'un altra manera de com és ara. Ja fa uns quants anys que el Canal el van soterrar i ara ja no es veu. Quan arribàvem, berenàvem i després féiem una cerimònia grotesca fent un forat a la terra on enterràvem una arengada o sardina, generalment vestida d'una forma ridícula, com podeu veure a la fotografia que hem posat a dalt d'aquest escrit, però sobretot és que pasàvem una tarda molt divertida, jugant i rient, ja que en aquests llocs quasi tot eren camps i havia molt d'espai per jugar.
Antigament, sardina, era una manera col-loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc i que tradicionalment s'enterrava abans de començar la Quaresma, per significar que es posava fi a la disbauxa, la gresca etc., del Carnestoltes o Carnaval i que s'entrava en un temps d'abstinència, la qual cosa, era molt respectada per la majoria de persones d'aquella época. Actualment, sobretot la gent de certa edat, encara per la Quaresma, seguint la tradició, fan abstinència, no menjant carn, cosa que s'ha de respectar.
Jo em pregunto: Com es va passar d'enterrar la espinada del porc que com tots sabem és carn, a enterrar una sardina que és peix i que era recomenat que es mengés per la Quaresma? Doncs jo no ho sé, he buscat per internet i m'han sortit unes explicacions que només són hipòtesis, per això no les explico. Si algú sap quelcom, li agrairia que m'ho expliqués.
No tenim cap fotografia antiga d'un nen o nena portant la canya i la sardina. Si algú ens en pogués proporcionar alguna, l'adjuntaríem a aquest escrit i seria més complert.
Aquesta festa, pel fet d'ésser celebrada dins el primer dia de la Quaresma, no estava ben vista per l'Església.

-->

13 comentaris:

Castillo ha dit...

Hola! Endavant amb la salvaguarda de la nostra memòria histórica! :-)

Particularment m'ha fet gràcia el comentari del Canal de la Infanta, ja que nosaltres, per la nostra part hem fet una plataforma per a protegir les últimes restes del Canal que encara queden visibles. Si voleu fer una ullada al nostre blog, aquí us deixo la nostra adreça:

http://canaldelainfanta.blogspot.com.es/2011/06/una-historia-que-ens-pertany.html

Salutacions i ànims a seguir amb la tasca! :-)

-Ireneu Castillo-
Portaveu de "Protegim el Canal de la Infanta!"

Grup Memòria de Barri de La Torrassa ha dit...

Sr. Ireneu Castillo,
Hem entrat al bloc que vostè va tenir l'amabilitat de fer-nos arribar per mediació del nostre bloc de Memòria de barri de la Torrassa, i en ell, hem vist que les gestions fetes per vostès han donat un bon fruit , per la qual cosa els felicitem. Estem molt contents de que l'Alcaldessa s'hagi compromés a que siguin conservades les restes del Canal, perquè això fa que no es perdi la memòria d'un passat que molts de nosaltres vàrem viure.
Moltes gràcies.

Antònia Torrens del GRUP MEMORIA DE BARRI DE LA TORRASSA
http://memoriadebarrilatorrassa.blogspot.com

Anònim ha dit...

Si us plau, podeu especificar-me on quedava aquesta Font dels Ocellets? Jo vivia a l'Eixample Esquerre gairebé amb Les Corts i anàvem a enterrar la sardina a la Font dels Ocellets, que era a la Diagonal abans d'arribar a l'Avinguda de Pedralbes. Estem parlant del mateix lloc?

Gràcies

antònia ha dit...

Referent al seu escrit del dia 8 de Gener, la pregunta que ens fa, jo me la he fet molts cops, ja que quan tenia 5 o 6 anys anava de tan en tan amb el meu avi, amb una garrafa, a buscar aigua a la Font dels Ocellets. Recordo molt vagament, que passavem per davant de l'Església de Sant Ramon i després tot eran camps. Em faria molta il-lusió trobar aquest lloc. He parlat amb persones que m'han dit que la font va desapareixe quan van fer l'infinitat de casas que es van construïr. Tot i saber això jo m'agradaria com vosté poder ubicar el lloc. Antònia Torrens

Anònim ha dit...

He parlat amb el meu pare, que ara mateix té 86 anys, i la recorda ubicada, tal com jo, a l'Avinguda de Pedralbes. És a dir, venint de Besos per la Diagonal, a la dreta, just el gran solar que delimiten la Plaça Pius XII, el carrer Doctor Ferran i el carrer Manuel Girona.

Era una gran extensió de terreny, almenys para el nen de pocs anys que era jo, i recordo que hi havia una bassa d'aigua, que acabà plena de runa. La resta, camps. Les nostres visites anaven més enllà del dia de la sardina, però recordo precisament un d'aquests dies per una anècdota que a mi, com a nen, em va afectar força. Anàvem tots els nens enterrant les nostres sardines (perquè les enterràvem, no ens les menjàvem), quan vam veure que unes dones i uns nens gitanos les anaven desenterrant. Llavors la meva mare els hi va preguntar per què ho feien, això, i ens van contestar que era per menjar-se-les...

Tinc molts bons records d'aquella font, o més aviat, d'aquells camps, on les criatures ens ho passàvem d'allò més bé.

Salutacions

Anònim ha dit...

Sí, jo hi anava a la Font dels Ocellets. La recordo perfectament, i en colors!!! Era exactament al lloc on ara hi ha la Facultat de Dret de Pedralbes. Eren els anys 50 del passat segle. De petit anava amb els papis, després anàvem grups de nois i noies a festejar, per això en tinc un gran record, primer dels papis i després de... Diguem-ne de Nuri i més tard de Loli... Encara ara hi visc al barri proper, a Les Corts. Els meus avis vivien a La Torrassa, m'explicaven moltes històries de la guerra civil, l'época daurada de CNT-FAI al barri... Una abraçada a tothom. Josep M.

antònia ha dit...


Agraiexo a anònim la informació que ens ha donat, perquè encara que la font hagi desaparegut, penso un dia anar per aquest lloc per recordar aquells temps en que el meu avi hem portava a "LA FONT DELS OCELLETS".
Antònia Torrens

Alejandro Bronchales, Alì ha dit...

Hola, soy un torrassense perdido en China. Mejor encontrado por una mujer china.
Nací en 1959 y hasta el 63 viví en la calle de Pujós, cerca del Torrente, recuerdo vagamente una bóvila y el torrente de tierra. Luego nos trasladamos a la calle Montseny esquina Pasaje Oliveras. Así que me siento más de La Torrassa.
Pero tanto mientras viví en Collblanch como hasta que desapareció, que creo fue creo a mitad de los sesenta, fui con mi familia a menudo a esa fuente.
Tengo vagos recuerdos del rincón donde solíamos asentar nuestros enseres.
Muy vagos.
Hace años que busco fotos de ese lugar, pero lamentablemente no encuentro.
Como la mayoría de usuarios éramos gente humilde, las fotos no eran algo de uso común en estas salidas, se hacían en actos sociales o cerca de casa si teníamos algún vecino que dispusiera de cámara, pocos, muy pocos entonces.
Para llegar a la Font transitábamos por San Ramón Nonato, luego un pequeño camino que en nos daba la visión de los jugadores de tenis entrenando en las pistas que allí habían. Gisbert era uno de los asiduos.
Al llegar a la Diagonal continuábamos por un sendero y al fin llegábamos a la Font.
Muchos picnics y entierros de sardina pasé allí.
A veces también íbamos los más pequeños a echar nuestras barcas en las dos fuentes balsa que había a la entrada del Palacio Real de la Diagonal. Era divertido.
¡¡Me gustaría tanto conseguir alguna foto de aquel lugar!!

https://www.facebook.com/abronchales

En mi FB hay un álbum personal con muchas fotos antiguas, desgraciadamente las del barrio propiamente, por lo que he mencionado, no abundan, algunas en casa y en salidas...ya a finales de los 60, pero alguna hay, por ejemplo del pequeño parque que había delante del mercado de Collblanch. Aún recuerdo como la zapatería que había, no sé si aún existe, en la esquina, puso unos pinchos en el frontal del escaparate para evitar que los abuelos que acompañaban a sus nietos se sentaran allí a petarla y les taparan los escaparates.
Lo comprendo bastante, pero de niño aquello me conmocionó. Debió ser en 1964 o 1965.
Bueno, un saludo a todxs lxs torrassenses desde Pekín, donde llevo 9 años.

antònia ha dit...

Hola amic, ens ha fet molta il-lusiò rebre el teu comentari des de Pekin sobre el nostre escrit al bloc, això ens esperona a no deixar d'anar buscant fets de la nostra infantesa i joventut que als que els hem viscut ens agradaria que no es perdessin en el temps. T'agrairíem que si tens alguna foto antiga del barri, ens la fessis arribar per posar-la al apartat de fotografies que tenim al bloc. D'aquesta manera col-laboraries com a veí que has estat de la Torrassa, a engrandir-lo.
Moltes gràcies per la teva atenciò.

Antònia Torrens

Unknown ha dit...

gracias per aquests records, entrañable tot plegat, jo vivía a les corts, i tambe anava a la Font dels ocellets a enterrar la sardina i a menjar la truita, he trobat un enllaç on es situa avui en dia un parc que es diu de la Font dels ocellets , soposo que es en el mateix, lloc.

http://lameva.barcelona.cat/ca/aprofita-la/parcs-i-jardins/jardins-de-la-font-dels-ocellets_99188085228.html

Antonio Torres masip ha dit...

Nosaltres anavam fins als diposits de ies aiguas que despres al costat es va construir el barri de Finestrelles

Anònim ha dit...

Jola. Jo pasant per les rondes he vist un desvio que posa Font dels Ocellets i crec que es per pedralbes

Anònim ha dit...

El meu nom es Montse Garcia, nasquda al carrer Graner de Collblanc. Me enrecordo molt de la Font deIs Ocellets.