LES CARBONERIES

LA FABRICA DE LES BOLES DE CARBÓ DE LA FAMILIA APARICI DEL CARRER CLARET, nº 6.

A la Torrassa, a primers del segle passat, com a la majoria de cases d'arreu del país, la gent cuinava amb carbó, és per això que quan al nostre barri van anar creixent el número del seus habitants, es van obrir moltes carboneries, ja que era una matèria de primera necessitat.

Als anys 40 la família Aparici es va instal-lar al barri, però a diferència de moltes altres no era solament una carboneria, era una fàbrica que treballava el carbò fent el que s'anomenaven “boles” que era un carbò vegetal al que barrejaven argila perquè d'aquesta manera durava més; la barreja la feien en uns barrils rodons semblants al del vi.

Es posava el carbó molgut i humit dins d'aquests barrils amb politges que anaven donant voltes i quan la barreja ja estava ben feta ja sortien les boles i les posaven sobre uns bayars perquè s'assequessin; quan ja estaven seques, les transportaven amb unes sarries a un lloc on es trobaven las que ja podien possar a la venda. D'aquí li va venir el nom amb que els veïns la coneixien, “La Casa de les Boles”. No sols venien boles sinó tota mena de carbons.

Ara detallaré les diferents qualitats que tenien els carbons:

Carbó de pedra: era un carbó molt natural perquè era de mina, aquest durava molt més quan el consumies, era usat sobre tot per a cuines econòmiques. Els trens de l'època anaven amb carbó de pedra.

Carbó d'alzina: era de fusta d'alzina, o sia vegetal i molt suau.

Orujo: - carbó per el braser – aquest era fet de pinyols d'oliva que un cop tractats es convertien en carbó.

Carbó de coc: era un carbó mineral i molt porós.

Carbonet fluix: era vegetal, fet de branques, era petit i servia per encendre el foc doncs agafava desseguida.

Hi ha un article que també venien a les carboneries, las “teies”. Algún jove es preguntarà. I que eran les teies?. Doncs eren unes tires de fusta de pi molt rëinoses, que cremaven amb molta facilitat. Quan volies encendre el fogò, primer hi posaves un paper rebregat, a sobre unes teies i carbonet fluix i el foc s'encenia en un moment, després ja hi posaves el carbó que t'interessava.

En aquesta Empresa també van vendre petroli i butà.

Van plegar l'any 1976. Ara és un garatge molt gran.

A dalt, veureu una fotografia del Sr. Francesc Aparici (un del propietaris) i del seu fill Enric Aparici.

A baix, hi ha una fotografia molt antiga feta a la fàbrica i que m'ha proporcionat el Sr. Enric Aparici fill d'un dels propietaris d'aquesta Empresa, que és el que m'ha informat de tots els detalls d'aquest escrit. Mirant la fotografia, a la dreta en primer lloc es troba el Sr.Vicenç Aparici, en segon lloc un treballador, en tercer lloc el Sr. Francesc Aparici en quart lloc el Sr. Lluís Aparici, en cinquè lloc un treballador, i en sisè lloc el Sr. Joaquim Aparici.

Al davant podeu veure els bayars on s'assecaven les boles i les sarries on un cop seques les transportaven.

Hem cregut que aquesta Empresa per la seva importància, al igual que d'altres de la Torrassa, havia de tenir cabuda en el nostre bloc.

Antònia Torrens