Aquest establiment
va ser inagurar l'any 1928 pels germans Paco i Casimiro
Sanz. En aquella època, a la botiga s'hi elaboraven cremes, insecticides i colònies de fabricació pròpia, i fins i tot, s'hi torrava cafè. A partir del 1959 va passar a ser del
senyor Miguel Collado. Però fins arribar a aquest punt, cal repassar
abans una història: la del pare de la senyora
Glòria
Collado Vidal, que ens ha obert amablement les portes de casa seva
per compartir amb nosaltres els seus àlbums de fotos de la botiga i també familiars.
El senyor Miguel Collado, era un vailet de 13 anys quan va entrar com a aprenent a la Drogueria dels germans Sanz. Quan el senyor Casimiro Sanz es va jubilar, va cedir la botiga al Sr Miguel Collado, aquell noi que feia tant anys que hi treballava, tot dient-li: “Miguel treballa! Teniu una botiga, treballeu i quan comencis a guanyar, ja em pagaràs la mercaderia de dintre”. Així que ja tenim l'Adrogueria Collado tot començant a treballar a tota màquina des del 1959.
El senyor Miguel Collado, era un vailet de 13 anys quan va entrar com a aprenent a la Drogueria dels germans Sanz. Quan el senyor Casimiro Sanz es va jubilar, va cedir la botiga al Sr Miguel Collado, aquell noi que feia tant anys que hi treballava, tot dient-li: “Miguel treballa! Teniu una botiga, treballeu i quan comencis a guanyar, ja em pagaràs la mercaderia de dintre”. Així que ja tenim l'Adrogueria Collado tot començant a treballar a tota màquina des del 1959.
La
botiga era vivenda, per la part que donava al carrer Montseny i
Progrés. On venien les mitges i els perfums, era l'habitaciò de la
meva mare,”hi havia originalment la papereria Castillo, que
després va estar una mica
més endavant, i que actualment la que du
el mateix nom, que es conserva, és
portada per una altra
família”. “Hi venien novel-les”.
La senyora
Glòria
explica que va fer-se càrrec de l'Adrogueria al morir el seu pare,
“fins fer els 65 anys, al 2013, que m'he jubilat”. Els meus fills, al carrer Progrés 101 tenen un negoci similar que es diu Agustín Papers Pintats.
En aquest escrit, cal
destacar -segons la nostra opinió,-
el gest que els germans Sanz van tenir cedint-li
la botiga en les condicions que li van fer, a aquest vailet
que durant tants anys va
treballar en aquesta botiga i que demostra que pel seu treball i la seva responsabilitat
era mereixedor del que li van oferir.
Després de tants anys de donar servei al barri, l'any 2003 l'Ajuntament va tenir a be, de obsequiar-los amb un dels guardons que van concedir a diferents establiments de l'Hospitalet, que com ells, feia 75 anys o més, que estaven instal-lats al barri.
Adjuntem unes fotografies que la senyora Glòria ha permès que les incluim en aquest bloc, la resta de fotos i documents els podeu veure a la nostra secció "Àlbum fotogràfic".
Després de tants anys de donar servei al barri, l'any 2003 l'Ajuntament va tenir a be, de obsequiar-los amb un dels guardons que van concedir a diferents establiments de l'Hospitalet, que com ells, feia 75 anys o més, que estaven instal-lats al barri.
Adjuntem unes fotografies que la senyora Glòria ha permès que les incluim en aquest bloc, la resta de fotos i documents els podeu veure a la nostra secció "Àlbum fotogràfic".
Mila i Antònia Torrens
Foto: Aquesta foto és de la botiga quan el senyor Miguel Collado era un vailet i estava atenent a una clienta.
Foto: En aquesta foto podem veure al senyor Miguel Collado quan tenia 13 anys obrint el tendal de la botiga. Fixeu-vos que per arribar-hi estava enfilat en un tamboret.
Foto:Una foto de la botiga
Foto: El senyor Miguel Collado treballant a la botiga
Foto: La familia Collado a la botiga
Foto:Com podeu veure era una botiga molt ben equipada.
Foto: La familia Collado després de tancar la botiga definitivament.
Foto: La botiga dels fills de la senyora Glòria Collado
Foto: Moment en que la senyora Glòria Collado recull el guardó concedit per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat 2003.
Foto: La senyora Glòria Collado ens mostra fotografies de la botiga i diversos documents antics que són molt interessants i que podeu veure en la secció de fotos antigues.
3 comentaris:
Sóc del barri tott i q ja no hi visc. I ja no hi és. Els senyors Collado es van jubilar i uns xinesos s.han apoderat del local i hi ha una cafeteria. He estimat molt el meu barri, però quan vinc no puc evitar alguna llàgrima.. Perquè ja no hi és... El meu barri no existeix. Sóc fila de la boutique Torres
Ya no vivo en el barrio vivía en calle juventud 61 ya desapareció mi casa dando paso a entrada al parque pero de toda la vida compre en dicha drogueria y el petroleo lo compraba en la calle de detrás no recuerdo su nombre muchos recuerdos de infancia en la plaza española y en su quiosco comprando las chuches de la epoca regaliz chicles bazoca y corriendo por toda la plaza soy antiguo alumno del colegio de ronda de la torrasa gracias por estos recuerdos imborrables
Yo vivia en la Plaza Española num.3 encima de un zapatero remendon. Era un balcon que había un médico (Antonio Giménez). También fui al colegio de la Ronda de la Torrasa. ¡que tiempos aquellos!!
Publica un comentari a l'entrada