Tot coincidint -i de ple- amb un mes
intens de treball, on les persones que participen al Punt Òmnia Jis-Arrels, des dels seus diferents espais i dies, porten estirant el
fil de la seva memòria i practicant l’escriptura amb els seus records
d’escola (rescatant la fotografia escolar; descrivint la seva escola i
aula; situant-la en el seu temps; recordant quins eren aquells jocs
infantils i aquells berenars…)… Avui, dia 8 del mes d’abril, el grup
Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc hem fet la primera sortida al Museu Marítim de Barcelona per visitar una exposició, en aquest sentit, molt especial.
L’exposició dedicada a la memòria del mestre Antoni Benaiges encara es podrà visitar fins al mes de maig a Barcelona. Seguidor de l’avantguardista corrent pedagògica Freinet, el mestre Benaiges va portar una impremta i un gramòfon a l’escola del petit i perdut poble burgalès Bañuelos de Bureba, portant a terme durant dos anys una de les pràctiques més innovadores i avançades de l’escola contemporània.
L’exposició reprodueix com era una aula d’aquella època i mostra la col.lecció dels quaderns
que Benaiges i els seus alumnes, col.lectivament, van imprimir durant
aquell temps: una veritable delícia i un tresor de paraules impreses,
lletra a lletra, amb tinta i amor.
Benaiges és “el mestre que va prometre el
mar” al seus alumnes, una promesa i excursió que no va poder fer
realitat perquè al juliol del 36, el cop d’estat es va alçar i va fer
esclatar la guerra civil: el mestre va ser executat. L’exposició posa en
situació, seguint el fil conductor del mestre, què li va passar a l’escola republicana i la major part dels seus mestres,
amb la seva posterior depuració i intent d’oblit a través de la
imposició del nacionalcatolicisme. Amb l’arribada de la democràcia 40
anys després, la llei d’Amnistia del 77 tampoc va facilitar la
recuperació i rehabilitació de la memòria del mestre Benaiges i de tants
d’altres, que restaven en l’oblit dipositats encara en fosses comunes.
Un seguit de casualitats que va permetre l’inici d’exhumació de la fossa
de la Pedraja al 2010, van recuperar la història del mestre de
Bañuelos. El fotògraf Sergi Bernal, entre d’altres
persones captivades per la història que començava a despuntar, van
començar a estirar del fil de la memòria, que com alguns ja han dit, és
tossuda.
Des d’aleshores, la història del mestre
s’ha explicat en format llibre, audiovisual, i continua multiplicant-se a
través del paper imprès en format de múltiples reportatges i esments.
L’exposició del Museu Marítim és un enorme homenatge ple de sensibilitat
i afecte al seu record i una conjura imprescindiblement sanadora contra
l’oblit.
7 comentaris:
El profesor de este pueblo era como la copa de un pino, que lástima que no lo supieran valorar, no vieron el mar. Estos niños seguro que por las noches más de uno soñaba con el mar. Suele pasar que las personas buenas no se las valora como se merecen. Me gustó mucho todo lo que vi en el museo al punto que me emocioné. Yo casi que me identifico con estos niños, puesto que soy de un pueblo rural de Cantabria, Fresno del Rio . Este maestro lo mataron, da que pensar como somos a veces los humanos. Los vecinos del Bañuelos de Benaiges tienen en su pueblo una Historia muy profunda. Me pone triste Antonio Benaiges, un gran maestro digno de aprender la lección que él nos transmite: no había oído una historia con un contenido tan profundo.
El día 8 de abril fuimos al Museo Marítimo y nos encantó la exposición del maestro. Nos trasladó a los tiempos nuestros de una postguerra que vivimos. Está muy bien que en esta exposición la historia del maestro quede para la historia. Todo esto era cerca de donde yo soy: era una España profunda, todo era pecado y todo era malo. Mi pueblo se llama Santiz en Salamanca, todo lleno de grajos de aquellos tiempos que no tienen que ver con los de ahora.
Maestro Antonio Benaiges.
Era un maestro con una técnica para enseñar a los alumnos y motivar su imaginación , para que los niños se imaginaran como era EL MAR, sin
haberlo visto nunca.
Sin medios audovisuales , ni cine, porque en aquella época no estaba tan avanzado como ahora .
Los alumnos por medio de sus explicaciones llegaron a ver el mar sin
estar a la orilla.
Ho varem passar de lo millor; una visita per recordar. Tornar als temps de la meva infància, en un altre entorn. GRACIES MILA !
Mol impactant la historia del mestre Benaiges; pel sol fet de ser un bon mestre, se'l varen "ventilar". (una solució mol empleada per la casta SALVADORA DEL PAIS).
Com que ja no se'ls poden comdemnar per assasins, lo menos que podem fer, es deixar constancia de lo que varen fer; Llastima no conèixer els noms dels involucrats.
La meva repulsa i comdemna per als que en contra de la cultura, es van erigir en jutges i botxins. Malaïts siguin !! I que l΅ínfern els sigui una realitat !!
EXCURSION AL MUSEO MARITIMO
A esta eXcursion fuimos todo el grupo que hacemos la clase de PUNT OMNIA. Fue una
excursion muy interesante sobre todo cuando nos explicaron la historia del Maestro
ANTONI BENAIGES profesor del Pueblo de BAÑUELOS de BUREBA UN PUEBLO BURGOS.
FLORA RODRIGUEZ JUAN
EL MAESTRO QUE MURIÓ, POR PROMETER EL MAR
Benaiges, maestro de Bañuelos de Bureba.
No entendía, el por qué los niños tenían que ser,
los que unos y otros querían que fueran. No son cosas.
Deben ser, saegún sus valores. Ellos mismos, que piensen,
que sientan y que quieran. Dejarles ser niños
No hemos aprendido nada del maestro.
Hemos pensado, enlas presiones que sufren los niños,
entre falsas y reales, durante su formación, de los padres,
abuelo, familiares, propfesores y religiosos, las leyes y
las creencias, las creencias impuestas, de lo que está bien
y está mal.
En realidad, nos paramos a pensar, quienes somos, de dónde venimos y en realidad a dónde vamos.
Si esos caminos nos llevana a la droga, a las enfermedades, y a la depresión.
Porque, no queremos cambiar nada, para qu enada cambie.
Puede ser por el miedo y el egoismo, que llevamos dentro.
Vaig anar al museu Marítim a veure l'exposició del que fora mestre de la republicà Antoni Benaiges. Gran admirador del mètode del professor francès Freinet. Ell,el va introduir a l'escola del poble de Bañuelos de Bureba.El varem afusellar per les seves ideàs com a molt d'altres avui en dia encara esta a la fossa comuna de Pedraja.
Benaiges va portar a la escola una petita impremta a on els alumnes podien escriure uns llibrets que se intercanviaven amb altres escoles del Pais. Una de elles, va ser La Escola Baixeras i em va fer molta il·lusió ja que era la que jo vaig anar fins els 12 anys.
Gracies a les fotografies de Sergi Bernal es poden veure coses com aquestes.
Estic molt agraïda per el interès que va posar la Mila per que anéssim a veure-la.
Publica un comentari a l'entrada