2009/07/24

OFICIS I ACTIVITATS QUE HAN DESAPAREGUT A LA TORRASSA I COLLBLANC


El matalasser, el carro d’alfals, el pellaire, el carro del gel, el vigilant i el sereno
i d’altres que ja anirem recordant.
EL MATALASSER
Fa més de 60 anys, els matalassos que teniem a la majoria de les cases eren de llana. De tant en tant s’havien de “refer”, és a dir, tornar-los a l’estat primitiu, ja que de l’ús, la llana quedava una mica aixafada i arreglar-la era la feina del matalasser. Aquest senyor venia a casa, portava el matalàs al terrat, abocava la llana a terra i començava a picar-la amb uns pals especials perquè s’espongés. Estava una bona estona i després la tornava a ficar dins la seva funda, la cosia per tot el voltant amb unes agulles bastant llargues i ja tenia fet el matalàs. A aquesta manera de fer-lo, s’anomenava “A la Inglesa” i quedava molt bé.
Actualment, hi ha poca gent que tingui matalassos de llana, però si algú en té, ja no troba a ningú que vingui a casa. Nomès té l’opció de portar-los a algunes matalasseries que ho fan amb màquines.
EL CARRO D’ALFALS
El nostre barri, ara, com podeu veure hi ha molts blocs de pisos, però 70 anys enrera la majoria de cases eren plantes baixes, és per això que com que els veïns disposaven d’un pati a l’interior o d’un terrat, eren molts els que criaven conills o gallines. És per aquest motiu, que 2 o 3 cops per setmana pasava pels carrers un carro carregat de manats d’alfals –aquesta herba agrada molt als conills- i la gent la comprava per alimentar-los, a banda de les fulles de col i d’altres que compraven a les venedores de verdura de la plaça. Ara no tindria cap sentit que algú fes aquesta activitat, però els que l’hem viscuda ens agrada explicar-la perquè la coneixi tothom.
EL PELLAIRE
En relació amb el que he explicat abans, recordo que un cop per setmana, (crec que era el diumenge), passava pels carrers del barri un senyor cridant “HI HA CAP PELL DE CONILL!!! EL PELLAIRE”, aquest home comprava les pells dels conills que la gent criava i consumia a casa seva. Eren temps en els que tot s’aprofitava. Les pells aquell senyor les portava a adobar i ell feia d’intermediari entre els veïns i l’Empresa a la qual portava les pells.
EL CARRO DEL GEL
Hi ha activitats que ara no tindrien cap sentit, però anys enrera varen fer molt bon servei al nostre barri. Un d’ells va ser,“El carro del Gel”.
Passava pels carrers un carro carregat de barres de gel i els veïns en compraven un troç per posar-lo dins de les neveres, que abans no eren elèctriques com són ara, eren de gel. Els aliments es conservaven mentrestant hi havia gel, quan es fonia ja no es refredaven, per això interessava que el troç de gel fos gros i així durava fins l’endemà que tornava a passar el carro del gel.
Ara, amb les neveres elèctriques, ja no tenim cap problema respecte a la conservació dels aliments. Això ens ha de dur a valorar els avenços que s’han produït en uns anys, encara que siguin en les petites coses.
Fotografia del carro del gel carregat i a punt per fer el repartiment.
Aquest document gràfic ha estat cedit pel Sr. Josep Mulet.
EL VIGILANT I EL SERENO
A La Torrassa uns anys enrera hi havia un vigilant i un sereno. A les 10 el vigilant tancava tots els portals de les cases. A partir d’aquella hora, el veïnat anava de retir. Els dos feien una bona tasca, és a dir, vigilar de nit el barri, ajudar als veïns a buscar un metge o a una comadrona en cas de necessitat, ja que abans els nens naixien a casa, obrir els portals de les cases, si es que el propietari no portava la seva pròpia clau, etc etc. Picant de mans es requeria la seva presència i aquests responien amb uns cops de bastó a terra. El vigilant anava amb uns manyocs de claus dels panys de la majoria de veïns i les duia totes enfilades en una corretja que portava suspesa a l’espatlla. Cal tenir em compte, que les claus de ferro feien el seu pès i volum gens cómode. La gorra de plat era el seu uniforme, junt amb la jaqueta a l’estiu i el tabard a l’hivern. El més característic de l’equip, era un fanal de mà i un garrot d’uns quatre pams. Cada un d’ells, tenia assignat un punt de parada en un lloc estratègic a fi de dominar el sector i allà penjaven el fanal.
Cada diumenge al matí, passaven pels pisos i recollien una discreta aportació econòmica que els veïns els els donaven.
Per les festes de Nadal, portaven les seves felicitacions casa per casa, per recollir unes propines que alegraren una mica el migrat sou que percebien per part de l’Ajuntament.
Antònia Torrens