FEM UNA CRIDA ALS VEÏNS DE LA TORRASSA

El Sr Roger Bastida ens ha fet una demanda que ens agradaria poder complaure i és per això que reproduïm integrament la seva petició perquè si hi ha alguna persona que pugui aportar informació sobre aquest tema ens ho faci saber.
Moltes gràcies.

El nostre correo és el següent: memoriadebarri@gmail.com



"Hola! Sóc estudiant d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i visc a L'Hospitalet Centre...

Els meus avis tenien una casa al Carrer Mas (Carrer Mas, n 135)... van fer pisos, però m'agradaria saber si existeix cap informació de la casa o alguna fotografia... les dades que tinc són les següents:

No sóc cap expert, ja que la casa ja no hi és… però bé, els meus avis vivien en una planta baixa noucentista al carrer Mas, 135… era una planta baixa amb terrat; tenia rebedor, quatre habitacions, menjador, cuina econòmica (hi havia una carboneria al mateix carrer, tot i que després van passar al petroli per poc temps, ja que arribà el gas butà), un cel obert… i al darrera de la casa, en un terreny que feia d’hort hi havia el galliner (que era molt gran), un espai per al compostatge, una habitació-safareig per cosir, un traster i la trapa per al refugi… el meu pare recorda una figuera i un magraner molt grans… resulta que al mateix jardí el meu besavi (el meu avi era a la guerra) va excavar un refugi amb escales (propiament excavades a la terra), dues habitacions i un rebost… el meu besavi va ajudar a excavar el refugi dels propietaris de la casa del costat, i, fins i tot, en alguna època es van arribar a comunicar per un túnel (l’anècdota és que, tot i que el meu besavi va excavar l’enorme refugi, mai hi entrà quan vingueren les bombes, feia entrar a tota la família, però ell es quedava a la casa)… la casa dels meus avis, per tant, tenia una casa habitada a l’esquerra, tot i que a la dreta no hi havia res, era un terreny buit… aquest refugi va durar per sempre, fins que la casa desaparegué per fer-hi pisos, ja q els meus avis se la vengueren, tot i que quan els pisos van estar fets van anar a viure al principal del mateix bloc, i les seves filles tingueren un pis per a cada una a dalt mateix… (de fet, hi ha una petita descripció i un dibuix del refugi a "Bombardeigs i refugis a L'Hospitalet" de Josep Ribas)...

Els meus avis es deien Ramon Bastida i Mercè Escrich... van tenir dues filles i un fill...

Moltes gràcies pel seu temps! :)"

Roger Bastida i Sabido