Vaig
néixer al carrer Onésimo Redondo, actualment Rafael Campalans, era
l' any 1.945.
La meva
mare em va tenir a casa, vivíem en una planta baixa i era una
botiga de llegums, on el meu pare bullia els cigrons, mongetes, faves
i moltes altres coses que després les portava al mercat perquè la
mare les poses a la
venda i ell també ho feia a la botiga.
Foto: Núria Alañà
Mongeteria Alañà, al carrer Onésimo Redondo
Segons m'han explicat, el dia que vaig néixer, el meu pare no va poder coure la llegum. En aquells temps tots ens coneixíem, aviat va corre la veu que a la mongeteria -que era així com l'anomenaven- havien tingut una nena i que em posarien de nom Núria. Al cap d'uns dies, la meva mare ja va haver d'anar al mercat i en un cavàs de palla se me'n portava i em tenia sota el taulell, quan era hora de mamar em donava el pit i això ho va fer fins que ja em vaig fer més gran.
Per
Nadal, al mercat les parades les adornaven totes per veure qui la
tenia mes maca i s'emportava el 1º premi, també posaven discos on
la gent se'ls dedicava amb paraules molt dolces, quan no havia feina
també es sortia a ballar i es passava molt be. Hi
havia una costum, que tant les mestresses de las parades com las
dependentes estrenessin davantals, que per general els pagava la
mestressa de les parades i havia una mica de competició per veure
qui el portava més maco.
Quan arribava San Jaume, que eren las festes del barri , guarnien molts carrers amb serpentines, fanals i moltes altres coses que fessin bonic. L'entrada dels carrers eren uns portals, uns representats en forma de l'entrada de algun castell, d'altres representaven el mar, això era segons els organitzadors. També depenia dels diners que es tinguessin. Venien conjunts d'orquestra per tocar i es podia ballar, també miraven qui era el més vistós dels assistents i el més maco per rebre el premi, tot eren competicions, però mai havia hagut enveges ni rivalitats, només era per gaudir i passar ho be. També es feia l'envelat, era com un local però estava tot tapat perquè així des de fora no es podia veure res, i qui volia participar de la festa havia de pagar l'entrada.
Per les
tardes i les nits els pares anaven a acompanyar els fills a ballar,
s'estrenaven vestits molt elegants i escollien la Reina de la festa i
també feien el ball infantil amb vestits molt macos on també
s'escollia la Reina infantil.
També
hi havia el ball de rams, el ball del fanalet i d'altres balls on la
festa durava fins la matinada i així durant tota la setmana.
Les
festes sempre eren per San Jaume i com que era el Sant del Mossèn,
ell aprofitava per posar una tómbola que omplia anant ell mateix
pels establiments per que li donessin quelcom i així lo que
recollia de la tómbola anava directa i sense cap mena de despeses
per a la parròquia.
Núria Aleñá
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada