2014/06/06

CASA BOU: VINS, CAVES i LICORS DES DEL 1921 A COLLBLANC.



Interior actual de Bodegues Bou

Hem anat a entrevistar als actuals propietaris de les Bodegas Bou, que ens han atès amb molta cordialitat i que no han dubtat gens en explicar-nos amb detall, la trajectòria d'aquest establiment, que després de 92 anys d'estar al servei del barri, es veuen obligats a cambiar d'ubicació. Els motius són els següents: el local que era propietat d'unes monges de la Casa de la Misericòrdia, l'han venut i el nou propietari no els hi permet seguir amb el negoci. És per això que han de marxar, però no patiu perquè els podrem trobar a partir de l'1 de setembre, - que faran l'inaguració, - en un nou espai que és a pocs metres d'on estan ara, al carrer Martí i Julià, nº 13.
La família Bou eren de Piera i vivien en una masia que es deia Mas Figueres. Sempre es varen dedicar a la venda de vins. La primera guerra mundial, va contribuir a que aquesta família marxés del poble després que el negoci fés fallida. L'any 1921 el senyor Josep Bou Pallarols, avi de l'actual propietària, va llogar un local a la carretera de Collblanc nº17, que sempre va ser una taverna fins l'any 1966, que es va convertir en el que és ara, “venda de vins i licors.”

Quant aquest senyor va morir l'any 1928, es va fer càrrec del negoci la seva esposa Carme Capellades Poch. Passats uns anys, el seu fill Joan Bou Capellades, fins que va morir l'any 1998. Actualment ho regenta la seva filla Mª Carmen Bou Beltran, juntament amb el seu fill Xavier Monllau Bou.

Com podeu comprobar, és un negoci que fa quatre generacions que existeix
dins del nostre barri, i que afortunadament segueix i això és un exemple a seguir per a les noves generacions, perquè demostra que quan la feina està ben feta, té la seva recompensa.

L'any 2001 l'Ajuntament de l'Hospitalet els va premiar amb un guardó que significava un reconeixement que tenen ben merescut.

El nostre bloc de “Memòria de barri de la Torrassa i Collblanc” havia de fer esment d'aquesta botiga que enorgulleix al nostre barri.

Adjuntem fotografies de l'establiment.

Mila i Antònia Torrens










Senyor Josep Bou Pallarols.
Ell va engegar aquest establiment.










Passaport del senyor Josep
Bou Pallarols, de l'any 1917.

















 Interior de l'establiment.














El senyor Joan Bou Capellades
dins de la botiga amb el seu net
Xavier Monllau Bou.
   






 Façana de l'establiment en
 un dia plujós.









Foto presa des del Celler
de l'establiment.
















Senyora Mª Carmen Bou Beltran
actual propietaria i el seu fill
Xavier Monllau Bou.









1962. La porta del establiment
 el dia de la gran nevada a Barcelona.









2014/03/24

L'ADROGUERIA COLLADO DE LA PLAÇA ESPANYOLA




 Aquest establiment va ser inagurar l'any 1928 pels germans Paco i Casimiro Sanz. En aquella època, a la botiga s'hi elaboraven cremes, insecticides i colònies de fabricació pròpia, i fins i tot, s'hi torrava cafè. A partir del 1959 va passar a ser del senyor Miguel Collado. Però fins arribar a aquest punt, cal repassar abans una història: la del pare de la senyora Glòria Collado Vidal, que ens ha obert amablement les portes de casa seva per compartir amb nosaltres els seus àlbums de fotos de la botiga i també familiars.
El senyor Miguel Collado, era un vailet de 13 anys quan va entrar com a aprenent a la Drogueria dels germans Sanz. Quan el senyor Casimiro Sanz es va jubilar,  va cedir la botiga al Sr Miguel Collado, aquell noi que feia tant anys que hi treballava, tot dient-li: “Miguel treballa! Teniu una botiga, treballeu i quan comencis a guanyar, ja em pagaràs la mercaderia de dintre”. Així que ja tenim l'Adrogueria Collado tot començant a treballar a tota màquina des del 1959.

La botiga era vivenda, per la part que donava al carrer Montseny i Progrés. On venien les mitges i els perfums, era l'habitaciò de la meva mare,”hi havia originalment la papereria Castillo, que després va estar una mica més endavant, i que actualment la que du el mateix nom, que es conserva, és portada per una altra família”. “Hi venien novel-les”.
La senyora Glòria explica que va fer-se càrrec de l'Adrogueria al morir el seu pare, “fins fer els 65 anys, al 2013, que m'he jubilat”. Els meus fills, al carrer Progrés 101 tenen un negoci similar que es diu Agustín Papers Pintats.

En aquest escrit, cal destacar -segons la nostra opinió,- el gest que els germans Sanz van tenir cedint-li la botiga en les condicions que li van fer, a aquest vailet que durant tants anys va treballar en aquesta botiga i que demostra que pel seu treball i la seva responsabilitat era mereixedor del que li van oferir.

Després de tants anys de donar servei al barri, l'any 2003 l'Ajuntament va tenir a be, de obsequiar-los amb un dels guardons que van concedir a diferents establiments de l'Hospitalet, que com ells, feia 75 anys o més, que estaven instal-lats al barri.                

Adjuntem unes fotografies que la senyora Glòria ha permès que les incluim en aquest bloc, la resta de fotos i documents els podeu veure a la nostra secció "Àlbum fotogràfic".

Mila i Antònia Torrens



  Foto: Aquesta foto és de la botiga quan el senyor Miguel Collado era un vailet i estava atenent a una clienta.


Foto: En aquesta foto podem veure al senyor Miguel Collado quan tenia 13 anys obrint el tendal de la botiga. Fixeu-vos que per arribar-hi estava enfilat en un tamboret.


Foto:Una foto de la botiga



Foto: El senyor Miguel Collado treballant a la botiga    

  Foto: La familia Collado a la botiga
    

   Foto:Com podeu veure era una botiga molt  ben equipada.



Foto: La familia Collado després de tancar la botiga definitivament.




Foto: La botiga dels fills de la senyora Glòria Collado

 Foto: Moment en que la senyora Glòria Collado recull el guardó concedit per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat 2003.


Foto: La senyora Glòria Collado ens mostra  fotografies de la botiga i diversos documents antics que són molt interessants i que podeu veure en la secció de fotos antigues.





   

2014/02/20

MEMÒRIA DE BARRI ENTREVISTADA PER ALUMNES DEL IES MARGARIDA XIRGU



El passat 4 de Febrer, a requeriment del col-legi Margarida Xirgu de l'Hospitalet, vam fer una trobada amb uns quants alumnes adolescents que estaven interessats en entrevistar a una veïna que fos gran i nascuda a la Torrassa, doncs estaven fent un treball sobre el barri i volien fer diverses preguntes que només fossin contestades per qui veritablement ho hagués viscut.

Com que jo reunia les dues condicions, em vaig oferir a contestar una sèrie de coses que tenien curiositat de saber. Una d'elles era si fa 50 anys, o més, els nois jugaven a pilota a la Plaça Espanyola, i si no era així, on jugaven?. La meva resposta va ser que, com que en aquella època no hi havia ni cotxes ni motos, i que gran part de la Torrassa eren camps, on no sols els nois hi jugaven a pilota, sinó que molts adults els diumenges feien partits, per la qual cosa la canalla petita no calia que es moguessin dels seus carrers, que per cert encara no estaven asfaltats. La Plaça Espanyola era un lloc molt tranquil on érem moltes les nenes que al sortir del col.legi de les monges ens reuníem per fer una mica de tertúlia, a més també hi havia persones grans prenent el sol i descansant.

Una altra cosa en la que estaven interessats era sobre l'immigració, dels que van arribar a Catalunya fa 50 anys o més, com els vam rebre i si va haver hostilitat envers ells. La meva resposta va ser: Catalunya és un país acollidor i si la gent es comporta be, sense crear problemes de tota mena, com sorolls a la nit, baralles i d'altres, els veïns els tractem amb respecte i com a un més del barri, com així va ser en el meu entorn i problemes no en vam tenir cap.

Després d'una estona de conversa vam acabar l'entrevista que va ser molt cordial.

Adjuntem unes fotografies com a recordatori d' aquest dia.

Antònia Torrens






2014/01/20

FABRICA DE CARAMELOS "PRODUCTOS AGÜERA". Per Andrea Agüera.




Avui, vull fer esment d'una familia que l'any 1948 va crear a Collblanc una fàbrica de caramels anomenada “Productos Agüera” i que degut a la crisi, l'any 2009 va haver de tancar un negoci que durant tants anys va funcionar molt be. La senyora Andrea Agüera filla del propietari, ens ha fet arribar amb detall l'explicació de com el seu pare va iniciar el negoci. També ens ha inclòs unes fotografies que em semblen força interessants per fer-se una idea de com es treballava en aquella època.
Desitgem que passi aquesta maleïda crisi i que ben aviat puguin reanudar aquesta feina que durant tants anys varen portar a terme.



Antònia Torrens


La fabrica de caramelos "Productos Agüera" - Andrea Agüera

(Publicat al bloc http://concursantjordiomniatorrassa.blogspot.com.es, el 19 d'abril de 2013)

¡Así empezó todo!

Mi padre empezó haciendo caramelos en un perol pequeño y mi abuelo se los vendía con un carro puesto en la puerta de la casa. La fábrica estaba en los bajos de una casa grande en la calle Pujós 98 de Collblanc y fue fundada en 1948. Más tarde, el 18 de Noviembre de 1951, mi padre se casó con mi madre, una prima suya venida de Francia. Entre los dos siguieron adelante hasta que crearon una fábrica de caramelos.

Luego en la misma casa nacimos cuatro hermanos: Alfonso, Andrea, Juan y María Isabel, que hemos seguido con su tradición familiar.
En el 2009 se tuvo que cerrar por la dichosa crisis. Pero no perdemos la esperanza de poder continuar con su tradición en la familia y poder volver a darle vida.
Mis abuelos vendiendo los caramelos de la fábrica.
También vendían altramuces y otros chuches en Collblanc.


Mi padre, Andrés Agüera, en el despacho. 
Él fue el fundador.



Las trabajadoras

Mi hermano mayor, Alfonso Agüera,
removiendo la pasta del caramelo.

Mis hermanos, Alfonso, Juan y Maribel, y mi padre
en las máquinas de envolver los caramelos.


Mi padre, Andrés, y un amigo
en la mesa de enfriamiento.

Mi sobrino Juan Carlos, hijo de mi hermana Maribel,
entre caramelos.

Un colegio que visitó la fábrica.
¡¡Todos contentos!!
A cada uno le hicimos un bastoncito.



Mi padre, Andrés, y
un amigo, primo y trabajador, Pedro,
en el almacén.

Las rosas que se fabricaban para Sant Jordi



2013/12/04

ELS BUROTS



A partir de l'Octubre de l'any 1880, a la carretera de Collblanc lindant amb el barri de Sants, es van crear “els fielato”, “Burots” a Catalunya. Eran el nom popular que rebien les casetes de cobro municipals sobre el tràfic de mercaderies. -fonamentalment queviures-. S'instal-laven a tots els vials d'entrada a les ciutats i feien de recaptadors de l'impost que les mercaderies havien de pagar al Municipi on entraven. La Riera Blanca era la frontera entre l' Hospitalet i Barcelona, per la qual cosa hi havia també Burots a diferents llocs, com al carrer Bassegoda/Mas, Constitució/Santa Eulalia etc.

Les casetes eren molt senzilles habitualment de fusta, tenien unes simples taquilles i a la part que corresponia a Barcelona hi havia una gran balança on es controlava el pes de les diferents matèries que volien passar d'un lloc a l'altre. Hi havia un funcionari municipal que exercia un control sanitari sobre els aliments que entraven a la ciutat. Els Burots eren molt importants per a les arques Municipals.

Els funcionaris se'ls anomenava “panotes” i vigilaven que ningú passés res d'amagat per no pagar l'impost, obrint cistelles i senalles, encara que la majoria complia amb la seva obligació. Quan es creaven situacions no gaire agradables, era quan havien d'escorcollar a les dones, perquè algunes d'elles -sabent que els homes no s'atreverian a tocar-les- s'amagaven alguns productes entre les robes i així no pagaven el que els hi pertocava. En assabentar-se l'Ajuntament, va contractar a una dona que va ser la primera “burota o madrona” i funcionaria Municipal de l'Hospitalet.

Els Burots van ser molt importants, perquè inclús si es moria una persona a l'Hospitalet i la volies enterrar a Monjuic, havies de pagar una quantitat molt important pel fet de creuar aquesta frontera.

Al Desembre de l'any 1962 van ser suprimides les casetes dels Burots.

Antònia Torrens 












Foto: Web Upaya.
Burot de la Riera Blanca, entre Sants i el barri de Collblanc-La Torrassa













Foto: http://provenzana.blogspot.com.es
Arxiu Històric de Santa Eulàlia

 














Fotos: CELH
Burot de Constitució amb Riera Blanca. 1953.















Fotos: CELH
Burot de Constitució amb Riera Blanca. 1953.




















Foto:
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/02/burot-de-la-riera-blanca.html
 1933.- El burot de la Riera Blanca amb forces de la Guardia Civil davant les restes d'una barricada aixecada durant els aldarulls del mes de desembre.












 Font: CELH. Carretera de la Bordeta. 1933.

















"Registro 8 Tres 'burots' (especie de aduaneros municipales) impiden que una mujer entre alimentos en Barcelona sin pagar tasas. El de 'burota', o 'madrona', fue el    primer empleo municipal para mujeres". EL PERIÓDICO

Font:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/mujeres-bcn-1258507

Bibliografia: 
LLibres:
-Collblanc i la parròquia de Sant Ramon Nonat de Josep M. Jordà i Capdevila
-L'Abans de l'Hospitalet

2013/11/11

BUSCANT FOTOGRAFIES CONCRETES


                                 BUSCANT FOTOGRAFIES CONCRETES

            Avui dia10 de Novembre hem rebut la visita del senyor Angel Jimenez, un veí de Collblanc que estava interessat en veure fotografies sobre els antics burots i també sobre els coros que abans hi havia a la Torrassa i Collblanc. Nosaltres, tenim molt poca cosa sobre aquestes matèries, però els agrairíem que si algú disposa de quelcom, ens ho fes saber i ja ens posaríem en contacte per tal d'acontentar a aquest senyor i alhora enriquir la nostre col-lecció de fotografies. De totes maneres, l'hem adressat al Centre d'Estudis de l'Hospitalet i esperem que aconsegueixi el que buscava.

             Com podeu veure en aquesta foto, el senyor Angel ha estat convidat a veure la col-lecció de fotografies del nostre bloc i s'ha compromès a contribuir a engrandir-lo, portant-nos-en algunes de les que ell té.

 Antònia Torrens




2013/10/17

ELS PASSADISSOS DE LA TORRASSA I COLLBLANC


  Foto: Mercedes Vergel. 
Passadís del carrer Progrés amb Albareda i Llobregat, construït a l'any 1923.

L'any 1996 a l'Aula de Cultura Collblanc-La Torrassa, el col-lectiu FOTORRASSA va fer una exposició fotogràfica i de continguts sobre els passadissos, on les imatges i explicacions sobre el barri del anys 1920-1960, varen ser recollides del Museu d'Història de l'Hospitalet.
El tema m'ha semblat prou interessant per fer-ne un resum d'aquesta exposició, que he reduït, no deixant d'explicar el que he cregut que podia ser més rellevant.


ELS PASSADISSOS DE LA TORRASSA I COLLBLANC


La Torrassa i Collblanc a primers de segle era una barriada semi buida, ja que només hi havia aproximadament 100 cases la majoria vivendes rurals. L'any 1900 només contava amb 301 habitants, que van augmentar considerablement al 1930 en 21.185. En 30 anys s'hi van afegir 3142 vivendes, de les quals 925 que eren un 30%, es corresponien al que es denominava “pasillos”.
Entre l'any 1885 i 1906 van anar desapareixent les bóviles i camps de conreu i el 50% de la barriada fou parcel·lada i es van anivellar i dibuixar els carrers con ara els tenim.
Van ser molts el veïns de la classe mitjana del barri de Sants i de Barcelona, els que varen invertir els seus estalvis comprant parcel·les i així amb una mínima inversió, poder aconseguir amb el temps una bona rendibilitat. Algunes immobiliàries també s'hi van sumar, però durant 10 anys l'activitat que esperaven no va donar el seus fruits.
L'any 1915 van arribar a Barcelona - procedents majoritàriament de Múrcia- una immigració moderada, degut a la crisi de la mineria murciana, atrets per la bonança econòmica de Barcelona, -les obres de l'Exposició Universal i del metro-.
L'any 1920 va haver un allau d'immigració de tota Espanya, sobretot del sud-est. Això va ser el detonant perquè comencessin a edificar vivendes econòmiques per a gent amb pocs recursos, construïnt el que s'anomenava “pasillos”.
Foto: Abel López
Passadís del carrer Montseny, 142. De l'any 1923.

Entre l'any 1921 i 1925 es van construir 2142 vivendes, de les quals 831 corresponien a la tipologia “pasillos”. Eren un 30% més barates i les mides de tota la parcel·la eren de 6 metres d'ample per 30 o 40 metres de llarg. Estaven arrenglerades una al costat de l'altre, n'hi havien des de 6 fins a 16 cases, la sortida de les vivendes era a un corredor lateral i algunes que donaven directament al carrer eren una mica més grans.
D'altres tenien el corredor central amb les vivendes arrenglerades a dreta i esquerra. N'hi havia que tenien una reixa a l'entrada del passadís, que els propis veïns tancaven al vespre.
Al carrer Holanda nº 63 n'hi havia un amb 2 veïns a un costat i 2 a l'altre, en aquest passadís apart de la vivenda, tenien al fons de la parcel·la un petit hort per a cada veí i els safaretjos. No tots tenien aquestes avantatges, ja que molts d'ells tenien una comuna que era compartida per tots els veïns. Eren habitatges infrahumans, el lloguer oscil·lava des de 30 fins a 50 pessetes mensuals.
La distribució era molt senzilla, a l'entrada un menjador i la cuina tot en una sola peça, 2 o 3 habitacions - sense cap ventilació,- de 2'30 x 2'30 metres, 1 petit retrete i un safareig a fora de la vivenda.
Actualment encara en queden uns quants, però la majoria han desaparegut i en el seu lloc s'hi han fet cases de pisos.
Un dels passadissos més famosos i emblemàtics -segons els veïns-
van ser els del senyor Enric Borràs, situats al carrer Progrés, cantonada Albareda i Llobregat. Aquests són més grans i encara estan ocupats, aparentment estan molt ben conservats.
També l'anomenada “Casa dels Cargols”, estava envoltada de cases d'aquestes característiques, que tapaven la bonica arquitectura que hi havia
en el seu interior i que ara amb les obres que van fer-hi, ha quedat al descobert i és digne de veure.



Foto: Mercedes Vergel
Passadís de Rda. de la Torrassa, 109.

Antònia Torrens

DISPOSEM DE MÉS FOTOGRAFIES QUE ANIREM PUBLICANT PROXIMAMENT.






2013/07/08

BON ESTIU 2013





Ara que som a l'estiu, no podem oblidar els moments tan agradables que vam passar durant les festes Majors, a l'envelat o als carrers del nostre barri, és per això que hem posat aquesta fotografia de l' any 1954 feta al carrer Santiago Apòstol davant del nº 100, en plena festa Major. En ella hi han 3 integrants del nostre grup que són: Montserrat Sanmartí, Carmen Panadès i Antònia Torrens amb les seves respectives famílies. Amb aquests records us desitgem que passeu unes bones vacances.
Nosaltres també descansarem, però tornarem al mes de Setembre.

GRUP DE MEMÒRIA DE BARRI 
memoriadebarridelatorrassa.blogspot.com
memoriadebarri@gmail.com


2013/07/03

BENVINGUTS A ALIMENTACIÓ FOLGUERA

 
Després de presentar-vos l'article de la Sra. Rosa Pedraza, vaig tenir la curiositat de saber més sobre l'establiment de la família Folguera, ja que al ser una botiga tan antiga, es mereixia fer-li una visita i assabentar-nos més a fons de la seva trajectòria. Vaig ser rebuda amb molta cordialitat i el resultat ha estat l'escrit que a continuació podran llegir i en el que el Sr. Pedro propietari de l'establiment explica amb tot detall, des de l'inici de l'empresa fins ara.

 
Antònia Torrens



BENVINGUTS A ALIMENTACIO FOLGUERA


El senyor Eliseu Folguera i la seva esposa Àngela Altayó.
Foto: Pere Folguera


Història del nostre negoci:
L'inici comercial de l'empresa es remunta a finals del segle XIX, quan en Pere Folguera i Colomines inaugurà una botiga de bacallà i d'alimentació al nº 153 de la Travessera de Gràcia de Barcelona, on es va créixer comercialment de forma progressiva.

Més endavant, ja amb els tres fills amb majoria d'edat, muntà una botiga del sector per cada un dels fills: Una parada al mercat de la Llibertat de Barcelona pel seu fill Remei, una a Sant Adrià del Besós pel seu fill Pere i una altre al Barri de Collblanc de l'Hospitalet de Llobregat pel seu fill petit Eliseu, cap al 1932. I aquí comença la nostra història particular.

Eliseu Folguera i Altayó es va casar amb Àngela Altayó i varen fer créixer de forma espectacular aquest comerç durant la guerra civil i la dura postguerra de repressió franquista.

Cap a mitjans del 50, es van incorporar a l'empresa els dos fills del matrimoni: Pere Folguera i Altayó i Eliseu Folguera i Altayó, que van seguir amb el ritme diabòlic comercial d'aquells moments.
Més endavant, cap els 60 amb la mort d'Àngela Altayó, l'empresa entrà en uns moments molt difícils i que encara es varen tornar a complicar més amb la crisis dels 70 i la mort al 1973 d'Eliseu Folguera i Altayó. Aquests anys van ser com els de la història del nostre país: transició, conflictes i il·lusions; destacant molt positivament les incorporacions al negoci de les dones dels dos fills: Rosa Mª Gregori i Josefina Segarra.

Els anys 80, amb tots el canvis comercials de l'època, es poden definir com de resistència
però molt important perquè avui en dia podem estar on som.

Al 1992, després de les olimpíades de Barcelona, s'incorporà a l'empresa el fill gran d'en Pere: Jordi Folguera i Gregori, i torna la tendència positiva, comercialment parlant. Cap al canvi de segle, també entra en el negoci el fill petit d'en Pere: Xavier Folguera i Gregori.

I a dia d'avui, aquí estem; venent des de bacallà a fruits secs i d'olives a tòfones a les nostres 3 parades de mercat, a la nostra botiga de Collblanc i el nostre engròs destinat majoritàriament a l'hosteleria.

Salut i Repùblica !!!!!!!!
Pere Folguera

2013/05/27

EL ESTABLECIMIENTO DE LA FAMILIA FOLGUERA


Tienda antigua
     Enfrente de mi casa, en la calle Martí Julià nº 24 esquina con la calle Baquer, ahora hay una droguería que se llama Hermanos Martín. Antes era una casa de comestibles y había mucho surtido de olivas y principalmente de bacalao, tenían de todas clases, y se llamaba Folguera.
     Este establecimiento fue inaugurado el año 1932 por el Sr Pedro Folguera, abuelo del actual propietario. Estuvo muchos años al frente del negocio junto con su hijo el Sr. Eliseo, que contrajo matrimonio con l'Angels (que  murio muy joven) . Su padre les obsequió con les fincas y tiendas que tenia en Collblanc.
     En el nº 25 y 27 de la calle Martì Julià, frente al primitivo negocio, tenian un local de su propiedad donde tostaban café, (de cebada i del bueno), que era el café normal de ahora, tambien tenian  almendras, pipas, altramuces y muchas cosas que no recuerdo.
Uno de los hijos del Sr. Eliseo, el Sr. Pedro y su esposa Rosa, continúan el negocio en el nº 26, o sea al lado del local primitivo. Vende casi lo mismo y muchas chucherías, pero se ha modernizado y como podrán ver en la fotografía que adjunto, su aspecto es muy agradable y muy bien cuidado.
También he encontrado en el libro l'Abans de l'Hospitalet, una fotografía muy antigua del primer establecimiento que está incluido en este escrito.


Una vecina y clienta: Rosa Pedraza

Tienda actual
Interior de la tienda actual