Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recordant el meu carrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recordant el meu carrer. Mostrar tots els missatges

2016/07/25

RECORDS DEL PASSADÍS I TERRAT DEL CARRER ORIENT. Per Núria Alañá.


 Per la Núria Alañá (Veïna).

"Aquestes fotos són de la Mari Carmen Nullor, veïna del barri. I es corresponen al passadís del carrer Orient 27 o 29. Actualment no existeix, al seu puesto hi ha un gimnàs o un local tancat.

A aquest passadís vivia el matrimoni amb els fills i l'àvia. Jo era amiga de l'àvia que em venia a comprar a la polleria del carrer Orient, i de la mare, la Mari Carmen Nullor, que és una de les millors veïnes que he tingut mai i que tinc. Actualment vivim totes al carrer Orient però al número 21.

Dos fotografies són dels terrats: on les nenes jugàvem i les dones rentaven i estenien la roba: a dalt hi havia els safareigs; les cases eren molt petites".


Foto: Mari Carmen Nullor. Passadís del carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950

2016/06/11

TEMPS DE FESTA MAJOR!

Aquest cap de setmana han estat les festes del barri, la Festa Major de Collblanc-La Torrassa. Volem aprofitar per fer un recordatori de com eren les festes de Collblanc i la Torrassa fa uns quants anys amb aquestes fotografies de carrers guarnits dels dos barris: el carrer Santiago Apòstol, el carrer Martí i Julià i com no, del famós envelat de la Torrassa.

Cada carrer s'auto-organitzava i els veïns i veïnes s'encarregaven de la seva decoració i guarniment.
Les fotografies són dels veïns i veïnes Carles Gassó, Antònia Torrens i Mari Carmen Garcia.

Salut i bona festa!

 1948. Envelat de la Torrassa. C. Gassó.
 
 1952. Carrer Martí Julià en festes. C. Gassó.

 1954. Carrer Santiago Apòstol en festes. A. Torrens.
 
1955. Carrer Santiago Apòstol en festes, A. Torrens.
 
 1957. C/Santiago Apòstol en festes: xocolatada. Mª Carmen García.

1962. Carrer Martí i Julià en festes. C. Gassó.

 

2015/08/03

POSTAL D'ESTIU: RECORD DEL CAMP DE LA LLUM A LA TORRASSA


Amb aquesta preciosa imatge d'estiu a l'antic Camp de la LLum, espai que avui ocupa l'ambulatori del barri -el CAP de Collblanc-Torrassa-, us volem desitjar un molt bon estiu a tothom. 

Reprendrem l'activitat del bloc a mitjans de setembre, amb moltes ganes de continuar fent recerca  i ampliar l'exposició permanent amb la memòria fotogràfica dels nostres barris. Us animem, som sempre, a apropar-vos al Punt Òmnia JIS-ARRELS qualsevol dilluns al matí, i aportar fotografies antigues del barri. Les escanegem el mateix dia i us les torneu a endur a casa, tot seguit les publiquem a Internet perquè estiguin a l'abast de tothom.

Molt bon estiu des del bloc Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc: Salut i barri!


Foto: Aportació de la Laura López a través del correu electrònic.
 "La foto està presa on és ara l´ambulatori, on anaven a jugar molts nens i nenes de l´ època i crec que li deien 'el campo de la luz', en ella surt la meva mare, Montse Galceran, la nena petita, i la seva cosina Mari Carmen Urpí Galceran. Deu ser de l´any 58 o així". 

2015/06/23

LES NOIES DE LA TORRASSA, 60 ANYS DESPRÉS...

 Mirant la foto, a l'esquerra la Carme Penedès i al seu costat, l'Antònia Torrens, a Torre Barrina, 2015. Davant de la seva foto de fa 60 anys, al carrer Santiago Apòstol de la Torrassa guarnit per Festa Major al 1955.


El passat diumenge 14 de juny, el grup Memòria de Barri de la Torrassa i el Punt Òmnia JIS-ARRELS van ser convidats a passar una petita mostra fotogràfica sobre la història dels barris de la Torrassa i Collblanc, a la Torre Barrina dins de la seva programació audiovisual amb motiu de la XXI Festa de la Diversitat de l'Hospitalet, celebrada com sempre dins de la Festa Major del districte.

-Aprofitem per agrair l'interès de l'AMPA de l'escola bressol La Casa del Parc al convidar-nos a mostrar les exposicions del Mosaic del Barri i de Memòria de Barri dins de la seva carpa, i a realitzar la projecció a Torre Barrina-.

La selecció de fotografies presentada per l'ocasió va ser d'unes 45 instantànies des de l'any 1923 fins a l'any 1975, ordenades cronològicament: totes, fotografies publicades al Bloc Memòria de Barri a la seva secció de Galeria Fotogràfica, que des de la seva posada en marxa a l'any 2008 porta ja recollides unes 300 fotografies cedides per veïns i veïnes de Collblanc i la Torrassa.

Com estàvem pràcticament en família, vam fer una fotografia molt especial d'una foto de l'any 1955 de les Festes Majors de la Torrassa, on surten dos veïnes, fotografiades al carrer Santiago Apòstol, guarnit per l'ocasió.

Vam convidar, 60 anys després, a les mateixes veïnes a tornar a fotografiar-se amb elles mateixes. Aquestes veïnes formen part del Memòria de Barri de la Torrassa, són la Carme Penedès i l'Antònia Torrens i precisament aquell dia una d'elles, la Carme en feia 81 anys, així que va ser un regal d'aniversari molt especial.

Us deixem amb la fotografia de dos noies de la Torrassa, que ho continuen sent i amb una amistat que el temps no ha posat a prova. 

Moltes gràcies per compartir-ho plegades! Un enorme plaer.




2015/06/12

RECORDS D'INFANTESA DEL VEÍ LUÍS IGLESIAS


El túnel que comunica la Torrassa
 amb Santa Eulàlia per sota les vies. (Foto: A. Torrens, 2015)
 
Hem rebut al Punt Òmnia de la Torrassa la visita del senyor Luís Iglesias, un veí que fa molts anys que viu a la Torrassa i que ha volgut col-laborar amb el nostre bloc, recordant les seves vivències i ens ha explicat coses que ens han semblat prou interessants per comentar-les.
    
Un túnel sota les vies.

El senyor Luís va néixer a Santiago de Compostela l'any 1939. Quan tenia 2 anys, la seva família es va instal-lar al barri de la Torrassa i és aquí on ha transcorregut tota la seva vida. Quan era jovenet, -10 o 11 anys-, ell amb un grup d'amics del barri, entraven d'amagat per una porta de fusta que, - fins fa poc temps encara hi era, - dins de la casa de la Ronda de la Torrassa nº 123, que és la que va donar nom al nostre barri.  Quan eren a dins, diu que al fons a l'esquerra hi havia una porta de ferro tancada, però coneixien una veïna que vivia a la casa i els hi obria aquesta porta. No els deixava mai sols, perquè estava prohibit que hi entrés ningú, però per l'amistat que tenien les famílies i per la curiositat dels nois els hi permetia.

Entraven en un passadís molt llarg que passava per sota  de les vies i que desembocava a Santa Eulàlia. Hi havia llums per tot aquest camí, també trobaven tota mena d'objectes, com: cantimplores, fusells i coses que devien ser de la passada guerra, a més, per les parets hi havia moltes pintures i quadres. Jo per curiositat, he anat a Santa Eulàlia i he vist aquesta porta de ferro que ens ha esmentat el senyor Luís, al carrer Salvadors. Des de la carretera de Santa Eulàlia es veu perfectament. Acabada la guerra, al barri hi va haver molta gent que es dedicava a l'estraperlo i aquest  túnel era un lloc on podien amagar els sacs de menjar que quan passaven els trens els hi tiraven, es clar que havien de ser persones de la casa que coneguessin aquest lloc i tinguessin la clau por poder entrar-hi.
   
Ens ha dit que ell juntament amb el seus amics,  havien explorat tot el barri i que hi havia molts refugis. Aquí mateix on ara hi ha el Punt Òmnia n'hi havia un, al carrer mossèn Jaume Busquets- abans Boada- també, així com d'altres que eren per tot el barri. Per aquelles persones que no hagin viscut la guerra civil del 36, els vull dir que eren moltes les famílies que quan sentien el avions sobrevolant Barcelona, anaven a refugiar-se en aquests llocs perquè es sentien més segurs, tot i que no sabien si quan arribessin a casa la trobarien en runes. No tothom hi anava però majoritàriament eren moltes i molts els veïns que es trobaven allà.

A banyar-se al rec del Canal de la Infanta.

El senyor Luís explica que hi havia alguns nois que a l'estiu, els dies de festa, s'anaven a banyar al rec, - el canal de l'Infanta- que passava per Santa Eulàlia, es trobava a la sortida del metro on hi havia un descampat molt gran. Estava prohibit jugar a pilota i banyar-se en aquest lloc, i és comprensible, perquè l'aigua era molt bruta, i és que baixaven animals morts com: porcs, conills i d'altres bèsties, però ells allà s'ho passaven molt be i no veien el perill, això que en aquest lloc, hi va morir ofegat un noi de la Torrassa. Un dia va passar la policia i els hi va prendre la roba, els nois mig despullats van anar a la comissaria a buscar-la i allà els hi van donar una forta reprimenda. Aquest canal té 17 kilòmetres entre Molins de Rei i Monjuic i actualment només hi ha 1,4 kilòmetres al descobert des de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Al peu adjuntem unes fotografies antigues.
   
Aquest senyor, recorda que a la Torrassa hi havia torretes molt boniques  amb jardí, que malauradament han estat enderrocades per fer-hi blocs de pisos: Al carrer Santiago Apòstol, a la Plaça Espanyola, al carrer mossèn Jaume Busquets, a la Ronda de la Torrassa i moltes més. És trist que no s'hagi conservat un patrimoni que teníem i que algú no preveiés que aquest barri quedaria com actualment és, un barri arquitectònicament empobrit.

Antònia Torrens

1919. Dones en un pont del Canal.
Font: La Vanguardia digital. 
 
Tram sense cobrir del Canal a Sant Feliu,
entre horts i fàbriques. Font: La Vanguardia. 


 


2013/04/29

QUAN JO VAIG NÈIXER. EL MEU TROSSET DE BARRI: Carrer RAFAEL CAMPALANS. Per Núria Aleñà.


Vaig néixer al carrer Onésimo Redondo, actualment Rafael Campalans, era l' any 1.945.
 
La meva mare em va tenir a casa, vivíem en una planta baixa i era una botiga de llegums, on el meu pare bullia els cigrons, mongetes, faves i moltes altres coses que després les portava al mercat perquè la mare les poses a la venda i ell també ho feia a la botiga.



 Foto: Núria Alañà
Mongeteria Alañà, al carrer Onésimo Redondo

Segons m'han explicat, el dia que vaig néixer, el meu pare no va poder coure la llegum. En aquells temps tots ens coneixíem, aviat va corre la veu que a la mongeteria -que era així com l'anomenaven- havien tingut una nena i que em posarien de nom Núria. Al cap d'uns dies, la meva mare ja va haver d'anar al mercat i en un cavàs de palla se me'n portava i em tenia sota el taulell, quan era hora de mamar em donava el pit i això ho va fer fins que ja em vaig fer més gran.

Per Nadal, al mercat les parades les adornaven totes per veure qui la tenia mes maca i s'emportava el 1º premi, també posaven discos on la gent se'ls dedicava amb paraules molt dolces, quan no havia feina també es sortia a ballar i es passava molt be. Hi havia una costum, que tant les mestresses de las parades com las dependentes estrenessin davantals, que per general els pagava la mestressa de les parades i havia una mica de competició per veure qui el portava més maco.

Quan arribava San Jaume, que eren las festes del barri , guarnien molts carrers amb serpentines, fanals i moltes altres coses que fessin bonic. L'entrada dels carrers eren uns portals, uns representats en forma de l'entrada de algun castell, d'altres representaven el mar, això era segons els organitzadors. També depenia dels diners que es tinguessin. Venien conjunts d'orquestra per tocar i es podia ballar, també miraven qui era el més vistós dels assistents i el més maco per rebre el premi, tot eren competicions, però mai havia hagut enveges ni rivalitats, només era per gaudir i passar ho be. També es feia l'envelat, era com un local però estava tot tapat perquè així des de fora no es podia veure res, i qui volia participar de la festa havia de pagar l'entrada.
    
Per les tardes i les nits els pares anaven a acompanyar els fills a ballar, s'estrenaven vestits molt elegants i escollien la Reina de la festa i també feien el ball infantil amb vestits molt macos on també s'escollia la Reina infantil.

També hi havia el ball de rams, el ball del fanalet i d'altres balls on la festa durava fins la matinada i així durant tota la setmana.
Les festes sempre eren per San Jaume i com que era el Sant del Mossèn, ell aprofitava per posar una tómbola que omplia anant ell mateix pels establiments per que li donessin quelcom i així lo que recollia de la tómbola anava directa i sense cap mena de despeses per a la parròquia.

Núria Aleñá











2013/04/15

EL MEU TROSSET DE BARRI: carrer MARTÍ I JULIÀ. Per Carles Gassó.


     Som als anys 50-60 del segle passat. Els meus records del que jo anomeno “el meu trosset de barri”, que més aviat tindria que dir el meu trosset de l’actual carrer del Dr. Martí Julià és que ho tenia tot, no necessitava anar més lluny, i estava limitat entre la plaça Pirineus i el carrer Mas.

     Llavors el carrer tenia dos sentits de circulació, estava empedrat amb llambordins de granit i tots els baixos dels edificis eren al mateix temps botiga o petit taller i vivenda familiar.

     Tocant a la plaça Pirineus i el seu quiosc de diaris i tebeos, on la font rajava sempre a pesar dels sovint talls d’aigua, teníem el forn del Joan i la Joanita amb pa com es feia abans i la torna per fer el pes.

     Al seu costat la vaqueria, i el seu cartell sobresortint d’una vaca, de la senyora Maria i els seus fills Mercè (casat amb el Miquel, taxista) i Rossend, amb vaques de veritat, cavall i llet acabada de munyir, i on anava a comprar un petricó o dos amb la lletera. I els diumenges un deliciós esmorzar amb flam casolà de “polvos Potax”, nata i una ensaïmada.

1949 - Ma mare i jo
amb el cartell de la vaca
al fons
1950 - Diumenge de Rams
davant de la nostra botiga

     A continuació un taller mecànic i venda de material de lampisteria de la família Vilalta, planta baixa pel negoci i dos pisos pels pares i les seves dos filles Maria i Antonieta, cassades amb el Lluís i el Josep.

     Al número 77 tenim la casa on vivíem nosaltres, propietat del germà de la meva àvia Trini, i el més alt de tots, planta baixa i cinc pisos amb quatre habitatges per replà, i sense ascensor. Nosaltres -els meus avis Joan Gassó i Trini Mas, pares Josep Maria i Maria Tarrida, i germans, jo el major, Trini i Josep Ma. –aquí teníem la carnisseria, cansaladeria i polleria “LA CONFIANZA”, amb botiga, obrador i petita habitatge “de dia” als baixos, i un pis, principal primera, a sobre mateix, habitatge “de nit”.

1952 - Casament d'una veïna al costat de la tenda.

     L’altre botiga era de llegums cuites, seques i llavors “LA MODERNA” dels Santapau. Al principal quarta la perruqueria de la Montserrat, i al primer primera habitatge i despatx del doctor J.Ma. López ajudat per la seva senyora Angelina amb dos filles Ma. Carmen i Lina.

1954 - Festa Major del carrer
     Venien desprès la bacallaneria, arengades i conserves de dos germans, més enllà el petit “colmado” de la senyora Antonieta, i tocant el carrer Mas la botiga de fruites i verdures del Lluís i la Lluïsa. 

1960 - Festa Major al carrer
a les 3 fotografies
Donant els premis infantils
El meu pare, Josep Maria, i el veí,  Joan Galan, portan premis.
     A l’altre costat del carrer tenim el passatge Reverter, en aquells temps de terra, i lloc de jocs igual que la plaça Pirineus, una petita botiga de queviures, un taller mecànic i la tintoreria de la Paquita, el seu marit Agustí i fill Jaume, únic negoci que encara existeix avui dia. Desprès els “València”, fabricants i venedors de gelats a l’estiu i cistellers a l’hivern, una merceria i una barberia..
     Com deia al començament, hi havia de tot!.

     Més enllà de la plaça Pirineus existia el cine Romero amb la seva doble sessió de pel·lícules i NO-DO obligat (i possibilitat de repetir), la meva llar tots els dissabtes a la tarda, el bar Siscu, i un xic més lluny l’escola Montessori, l’altre casa de la resta dels dies de la setmana, menys els diumenges, dia familiar. I més lluny el metro a Santa Eulàlia o Bordeta.

1962 - La meva família i dues amigues,
a gran nevada del dia de Nadal.



     I per l’altre extrem la botiga de queviures del Serra i més tard del Vicenç Porcar, la bodega del Tonet, la farmàcia Morales (avui encara portada per la seva filla Carmen) i el Carles, el bar Sevilla, la policia a uns baixos dels blocs de l’actual plaça Guernica, diversos magatzems (de vins, forn de vidre, drapaire,...), i per fi el mercat de Collblanc, la carretera i els tramvies (final i principi de línies com la 56 i 57 i les “jardineres” de l’estiu).
2013- El carrer, actualment

     Avui el forn està enderrocat de moment, a la vaqueria hi ha l’únic edifici nou, desprès un “xino tot a cent”, a la nostra botiga tenim una sabateria, una fruiteria al seu costat, una granja-bar, i els dos últims baixos tancats. I tots els baixos ja no tenen habitatge.


Carles Gassó Tarrida