Som als
anys 50-60 del segle passat. Els meus records del que jo anomeno “el
meu trosset de barri”, que més aviat tindria que dir el meu
trosset de l’actual carrer del Dr. Martí Julià és que ho
tenia tot, no necessitava anar més lluny, i estava limitat entre
la plaça Pirineus i el carrer Mas.
Llavors
el carrer tenia dos sentits de circulació, estava empedrat amb
llambordins de granit i tots els baixos dels edificis eren al mateix
temps botiga o petit taller i vivenda familiar.
Tocant a
la plaça Pirineus i el seu quiosc de diaris i tebeos, on la font
rajava sempre a pesar dels sovint talls d’aigua, teníem el forn
del Joan i la Joanita amb pa com es feia abans i la torna per fer el
pes.
Al seu
costat la vaqueria, i el seu cartell sobresortint d’una vaca, de la
senyora Maria i els seus fills Mercè (casat amb el Miquel, taxista)
i Rossend, amb vaques de veritat, cavall i llet acabada de munyir, i
on anava a comprar un petricó o dos amb la lletera. I els diumenges
un deliciós esmorzar amb flam casolà de “polvos Potax”, nata i
una ensaïmada.
 |
1949 - Ma mare i jo
amb el cartell de la vaca
al fons |
 |
1950 - Diumenge de Rams
davant de la nostra botiga |
A
continuació un taller mecànic i venda de material de lampisteria de
la família Vilalta, planta baixa pel negoci i dos pisos pels pares i
les seves dos filles Maria i Antonieta, cassades amb el Lluís i el
Josep.
Al
número 77 tenim la casa on vivíem nosaltres, propietat del germà
de la meva àvia Trini, i el més alt de tots, planta baixa i cinc
pisos amb quatre habitatges per replà, i sense ascensor. Nosaltres
-els meus avis Joan Gassó i Trini Mas, pares Josep Maria i Maria
Tarrida, i germans, jo el major, Trini i Josep Ma. –aquí teníem
la carnisseria, cansaladeria i polleria “LA CONFIANZA”, amb
botiga, obrador i petita habitatge “de dia” als baixos, i un pis,
principal primera, a sobre mateix, habitatge “de nit”.
 |
| 1952 - Casament d'una veïna al costat de la tenda. |
L’altre
botiga era de llegums cuites, seques i llavors “LA MODERNA” dels
Santapau. Al principal quarta la perruqueria de la Montserrat, i al
primer primera habitatge i despatx del doctor J.Ma. López ajudat per
la seva senyora Angelina amb dos filles Ma. Carmen i Lina.
 |
| 1954 - Festa Major del carrer |
Venien
desprès la bacallaneria, arengades i conserves de dos germans, més
enllà el petit “colmado” de la senyora Antonieta, i tocant el
carrer Mas la botiga de fruites i verdures del Lluís i la Lluïsa.
 |
1960 - Festa Major al carrer
a les 3 fotografies |
 |
| Donant els premis infantils |
 |
| El meu pare, Josep Maria, i el veí, Joan Galan, portan premis. |
A
l’altre costat del carrer tenim el passatge Reverter, en aquells
temps de terra, i lloc de jocs igual que la plaça Pirineus, una
petita botiga de queviures, un taller mecànic i la tintoreria de la
Paquita, el seu marit Agustí i fill Jaume, únic negoci que encara
existeix avui dia. Desprès els “València”, fabricants i
venedors de gelats a l’estiu i cistellers a l’hivern, una
merceria i una barberia..
Com
deia al començament, hi havia de tot!.
Més
enllà de la plaça Pirineus existia el cine Romero amb la seva doble
sessió de pel·lícules i NO-DO obligat (i possibilitat de repetir),
la meva llar tots els dissabtes a la tarda, el bar Siscu, i un xic
més lluny l’escola Montessori, l’altre casa de la resta dels
dies de la setmana, menys els diumenges, dia familiar. I més lluny
el metro a Santa Eulàlia o Bordeta.
 |
1962 - La meva família i dues amigues,
a gran nevada del dia de Nadal. |
I per
l’altre extrem la botiga de queviures del Serra i més tard del
Vicenç Porcar, la bodega del Tonet, la farmàcia Morales (avui
encara portada per la seva filla Carmen) i el Carles, el bar Sevilla,
la policia a uns baixos dels blocs de l’actual plaça Guernica,
diversos magatzems (de vins, forn de vidre, drapaire,...), i per fi
el mercat de Collblanc, la carretera i els tramvies (final i principi
de línies com la 56 i 57 i les “jardineres” de l’estiu).
2013- El carrer, actualment
Avui el
forn està enderrocat de moment, a la vaqueria hi ha l’únic
edifici nou, desprès un “xino tot a cent”, a la nostra botiga
tenim una sabateria, una fruiteria al seu costat, una granja-bar, i
els dos últims baixos tancats. I tots els baixos ja no tenen habitatge.
Carles
Gassó Tarrida
