El túnel que comunica la Torrassa
amb Santa Eulàlia per sota les vies. (Foto: A. Torrens, 2015)
amb Santa Eulàlia per sota les vies. (Foto: A. Torrens, 2015)
Hem rebut al Punt Òmnia de la Torrassa la visita del senyor Luís Iglesias, un veí que fa molts anys que viu a la Torrassa i que ha volgut col-laborar amb el nostre bloc, recordant les seves vivències i ens ha explicat coses que ens han semblat prou interessants per comentar-les.
Un túnel sota les vies.
El senyor Luís va néixer a Santiago de Compostela l'any 1939. Quan tenia 2 anys, la seva família es va instal-lar al barri de la Torrassa i és aquí on ha transcorregut tota la seva vida. Quan era jovenet, -10 o 11 anys-, ell amb un grup d'amics del barri, entraven d'amagat per una porta de fusta que, - fins fa poc temps encara hi era, - dins de la casa de la Ronda de la Torrassa nº 123, que és la que va donar nom al nostre barri. Quan eren a dins, diu que al fons a l'esquerra hi havia una porta de ferro tancada, però coneixien una veïna que vivia a la casa i els hi obria aquesta porta. No els deixava mai sols, perquè estava prohibit que hi entrés ningú, però per l'amistat que tenien les famílies i per la curiositat dels nois els hi permetia.
Entraven en un passadís molt llarg que passava per sota de les vies i que desembocava a Santa Eulàlia. Hi havia llums per tot aquest camí, també trobaven tota mena d'objectes, com: cantimplores, fusells i coses que devien ser de la passada guerra, a més, per les parets hi havia moltes pintures i quadres. Jo per curiositat, he anat a Santa Eulàlia i he vist aquesta porta de ferro que ens ha esmentat el senyor Luís, al carrer Salvadors. Des de la carretera de Santa Eulàlia es veu perfectament. Acabada la guerra, al barri hi va haver molta gent que es dedicava a l'estraperlo i aquest túnel era un lloc on podien amagar els sacs de menjar que quan passaven els trens els hi tiraven, es clar que havien de ser persones de la casa que coneguessin aquest lloc i tinguessin la clau por poder entrar-hi.
El senyor Luís va néixer a Santiago de Compostela l'any 1939. Quan tenia 2 anys, la seva família es va instal-lar al barri de la Torrassa i és aquí on ha transcorregut tota la seva vida. Quan era jovenet, -10 o 11 anys-, ell amb un grup d'amics del barri, entraven d'amagat per una porta de fusta que, - fins fa poc temps encara hi era, - dins de la casa de la Ronda de la Torrassa nº 123, que és la que va donar nom al nostre barri. Quan eren a dins, diu que al fons a l'esquerra hi havia una porta de ferro tancada, però coneixien una veïna que vivia a la casa i els hi obria aquesta porta. No els deixava mai sols, perquè estava prohibit que hi entrés ningú, però per l'amistat que tenien les famílies i per la curiositat dels nois els hi permetia.
Entraven en un passadís molt llarg que passava per sota de les vies i que desembocava a Santa Eulàlia. Hi havia llums per tot aquest camí, també trobaven tota mena d'objectes, com: cantimplores, fusells i coses que devien ser de la passada guerra, a més, per les parets hi havia moltes pintures i quadres. Jo per curiositat, he anat a Santa Eulàlia i he vist aquesta porta de ferro que ens ha esmentat el senyor Luís, al carrer Salvadors. Des de la carretera de Santa Eulàlia es veu perfectament. Acabada la guerra, al barri hi va haver molta gent que es dedicava a l'estraperlo i aquest túnel era un lloc on podien amagar els sacs de menjar que quan passaven els trens els hi tiraven, es clar que havien de ser persones de la casa que coneguessin aquest lloc i tinguessin la clau por poder entrar-hi.
Ens ha dit que ell juntament amb el seus amics, havien explorat tot el barri i que hi havia molts refugis. Aquí mateix on ara hi ha el Punt Òmnia n'hi havia un, al carrer mossèn Jaume Busquets- abans Boada- també, així com d'altres que eren per tot el barri. Per aquelles persones que no hagin viscut la guerra civil del 36, els vull dir que eren moltes les famílies que quan sentien el avions sobrevolant Barcelona, anaven a refugiar-se en aquests llocs perquè es sentien més segurs, tot i que no sabien si quan arribessin a casa la trobarien en runes. No tothom hi anava però majoritàriament eren moltes i molts els veïns que es trobaven allà.
A banyar-se al rec del Canal de la Infanta.
El senyor Luís explica que hi havia alguns nois que a l'estiu, els dies de festa, s'anaven a banyar al rec, - el canal de l'Infanta- que passava per Santa Eulàlia, es trobava a la sortida del metro on hi havia un descampat molt gran. Estava prohibit jugar a pilota i banyar-se en aquest lloc, i és comprensible, perquè l'aigua era molt bruta, i és que baixaven animals morts com: porcs, conills i d'altres bèsties, però ells allà s'ho passaven molt be i no veien el perill, això que en aquest lloc, hi va morir ofegat un noi de la Torrassa. Un dia va passar la policia i els hi va prendre la roba, els nois mig despullats van anar a la comissaria a buscar-la i allà els hi van donar una forta reprimenda. Aquest canal té 17 kilòmetres entre Molins de Rei i Monjuic i actualment només hi ha 1,4 kilòmetres al descobert des de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Al peu adjuntem unes fotografies antigues.
Aquest senyor, recorda que a la Torrassa hi havia torretes molt boniques amb jardí, que malauradament han estat enderrocades per fer-hi blocs de pisos: Al carrer Santiago Apòstol, a la Plaça Espanyola, al carrer mossèn Jaume Busquets, a la Ronda de la Torrassa i moltes més. És trist que no s'hagi conservat un patrimoni que teníem i que algú no preveiés que aquest barri quedaria com actualment és, un barri arquitectònicament empobrit.
Antònia Torrens
1919. Dones en un pont del Canal.
Font: La Vanguardia digital.
Font: La Vanguardia digital.
Tram sense cobrir del Canal a Sant Feliu,
entre horts i fàbriques. Font: La Vanguardia.
