Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitectura. Mostrar tots els missatges

2016/07/25

RECORDS DEL PASSADÍS I TERRAT DEL CARRER ORIENT. Per Núria Alañá.


 Per la Núria Alañá (Veïna).

"Aquestes fotos són de la Mari Carmen Nullor, veïna del barri. I es corresponen al passadís del carrer Orient 27 o 29. Actualment no existeix, al seu puesto hi ha un gimnàs o un local tancat.

A aquest passadís vivia el matrimoni amb els fills i l'àvia. Jo era amiga de l'àvia que em venia a comprar a la polleria del carrer Orient, i de la mare, la Mari Carmen Nullor, que és una de les millors veïnes que he tingut mai i que tinc. Actualment vivim totes al carrer Orient però al número 21.

Dos fotografies són dels terrats: on les nenes jugàvem i les dones rentaven i estenien la roba: a dalt hi havia els safareigs; les cases eren molt petites".


Foto: Mari Carmen Nullor. Passadís del carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950

2015/08/03

POSTAL D'ESTIU: RECORD DEL CAMP DE LA LLUM A LA TORRASSA


Amb aquesta preciosa imatge d'estiu a l'antic Camp de la LLum, espai que avui ocupa l'ambulatori del barri -el CAP de Collblanc-Torrassa-, us volem desitjar un molt bon estiu a tothom. 

Reprendrem l'activitat del bloc a mitjans de setembre, amb moltes ganes de continuar fent recerca  i ampliar l'exposició permanent amb la memòria fotogràfica dels nostres barris. Us animem, som sempre, a apropar-vos al Punt Òmnia JIS-ARRELS qualsevol dilluns al matí, i aportar fotografies antigues del barri. Les escanegem el mateix dia i us les torneu a endur a casa, tot seguit les publiquem a Internet perquè estiguin a l'abast de tothom.

Molt bon estiu des del bloc Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc: Salut i barri!


Foto: Aportació de la Laura López a través del correu electrònic.
 "La foto està presa on és ara l´ambulatori, on anaven a jugar molts nens i nenes de l´ època i crec que li deien 'el campo de la luz', en ella surt la meva mare, Montse Galceran, la nena petita, i la seva cosina Mari Carmen Urpí Galceran. Deu ser de l´any 58 o així". 

2015/07/30

MEMÒRIA DE LA INAUGURACIÓ DEL CAMP NOU AL 1957.


FESTES DE L'INAGURACIÓ DEL CAMP NOU DEL F.C.B BARCELONA L'ANY 1957

 Aquest any, al finalitzar les classes del Punt Òmnia, com a col-laboradora de MEMÒRIA DE BARRI, no puc estar-me'n d'enviar aquesta foto en la que podeu veure: 2 fotografies de la festa, una entrada al recinte i un banderí. que em recorda la inoblidable celebració amb la que el Club de Futbol Barcelona va obsequiar als seus socis i simpatitzants. Va ser una festa molt emotiva i encara que fa més de 50 anys dels fets, jo la recordo amb emoció.
He cregut adient incluir- la en el bloc, perquè no deixa de ser una vivència que segurament molts veïns varen viure i que recorden com ho faig jo.

Antònia Torrens


2015/06/12

RECORDS D'INFANTESA DEL VEÍ LUÍS IGLESIAS


El túnel que comunica la Torrassa
 amb Santa Eulàlia per sota les vies. (Foto: A. Torrens, 2015)
 
Hem rebut al Punt Òmnia de la Torrassa la visita del senyor Luís Iglesias, un veí que fa molts anys que viu a la Torrassa i que ha volgut col-laborar amb el nostre bloc, recordant les seves vivències i ens ha explicat coses que ens han semblat prou interessants per comentar-les.
    
Un túnel sota les vies.

El senyor Luís va néixer a Santiago de Compostela l'any 1939. Quan tenia 2 anys, la seva família es va instal-lar al barri de la Torrassa i és aquí on ha transcorregut tota la seva vida. Quan era jovenet, -10 o 11 anys-, ell amb un grup d'amics del barri, entraven d'amagat per una porta de fusta que, - fins fa poc temps encara hi era, - dins de la casa de la Ronda de la Torrassa nº 123, que és la que va donar nom al nostre barri.  Quan eren a dins, diu que al fons a l'esquerra hi havia una porta de ferro tancada, però coneixien una veïna que vivia a la casa i els hi obria aquesta porta. No els deixava mai sols, perquè estava prohibit que hi entrés ningú, però per l'amistat que tenien les famílies i per la curiositat dels nois els hi permetia.

Entraven en un passadís molt llarg que passava per sota  de les vies i que desembocava a Santa Eulàlia. Hi havia llums per tot aquest camí, també trobaven tota mena d'objectes, com: cantimplores, fusells i coses que devien ser de la passada guerra, a més, per les parets hi havia moltes pintures i quadres. Jo per curiositat, he anat a Santa Eulàlia i he vist aquesta porta de ferro que ens ha esmentat el senyor Luís, al carrer Salvadors. Des de la carretera de Santa Eulàlia es veu perfectament. Acabada la guerra, al barri hi va haver molta gent que es dedicava a l'estraperlo i aquest  túnel era un lloc on podien amagar els sacs de menjar que quan passaven els trens els hi tiraven, es clar que havien de ser persones de la casa que coneguessin aquest lloc i tinguessin la clau por poder entrar-hi.
   
Ens ha dit que ell juntament amb el seus amics,  havien explorat tot el barri i que hi havia molts refugis. Aquí mateix on ara hi ha el Punt Òmnia n'hi havia un, al carrer mossèn Jaume Busquets- abans Boada- també, així com d'altres que eren per tot el barri. Per aquelles persones que no hagin viscut la guerra civil del 36, els vull dir que eren moltes les famílies que quan sentien el avions sobrevolant Barcelona, anaven a refugiar-se en aquests llocs perquè es sentien més segurs, tot i que no sabien si quan arribessin a casa la trobarien en runes. No tothom hi anava però majoritàriament eren moltes i molts els veïns que es trobaven allà.

A banyar-se al rec del Canal de la Infanta.

El senyor Luís explica que hi havia alguns nois que a l'estiu, els dies de festa, s'anaven a banyar al rec, - el canal de l'Infanta- que passava per Santa Eulàlia, es trobava a la sortida del metro on hi havia un descampat molt gran. Estava prohibit jugar a pilota i banyar-se en aquest lloc, i és comprensible, perquè l'aigua era molt bruta, i és que baixaven animals morts com: porcs, conills i d'altres bèsties, però ells allà s'ho passaven molt be i no veien el perill, això que en aquest lloc, hi va morir ofegat un noi de la Torrassa. Un dia va passar la policia i els hi va prendre la roba, els nois mig despullats van anar a la comissaria a buscar-la i allà els hi van donar una forta reprimenda. Aquest canal té 17 kilòmetres entre Molins de Rei i Monjuic i actualment només hi ha 1,4 kilòmetres al descobert des de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Al peu adjuntem unes fotografies antigues.
   
Aquest senyor, recorda que a la Torrassa hi havia torretes molt boniques  amb jardí, que malauradament han estat enderrocades per fer-hi blocs de pisos: Al carrer Santiago Apòstol, a la Plaça Espanyola, al carrer mossèn Jaume Busquets, a la Ronda de la Torrassa i moltes més. És trist que no s'hagi conservat un patrimoni que teníem i que algú no preveiés que aquest barri quedaria com actualment és, un barri arquitectònicament empobrit.

Antònia Torrens

1919. Dones en un pont del Canal.
Font: La Vanguardia digital. 
 
Tram sense cobrir del Canal a Sant Feliu,
entre horts i fàbriques. Font: La Vanguardia. 


 


2013/10/17

ELS PASSADISSOS DE LA TORRASSA I COLLBLANC


  Foto: Mercedes Vergel. 
Passadís del carrer Progrés amb Albareda i Llobregat, construït a l'any 1923.

L'any 1996 a l'Aula de Cultura Collblanc-La Torrassa, el col-lectiu FOTORRASSA va fer una exposició fotogràfica i de continguts sobre els passadissos, on les imatges i explicacions sobre el barri del anys 1920-1960, varen ser recollides del Museu d'Història de l'Hospitalet.
El tema m'ha semblat prou interessant per fer-ne un resum d'aquesta exposició, que he reduït, no deixant d'explicar el que he cregut que podia ser més rellevant.


ELS PASSADISSOS DE LA TORRASSA I COLLBLANC


La Torrassa i Collblanc a primers de segle era una barriada semi buida, ja que només hi havia aproximadament 100 cases la majoria vivendes rurals. L'any 1900 només contava amb 301 habitants, que van augmentar considerablement al 1930 en 21.185. En 30 anys s'hi van afegir 3142 vivendes, de les quals 925 que eren un 30%, es corresponien al que es denominava “pasillos”.
Entre l'any 1885 i 1906 van anar desapareixent les bóviles i camps de conreu i el 50% de la barriada fou parcel·lada i es van anivellar i dibuixar els carrers con ara els tenim.
Van ser molts el veïns de la classe mitjana del barri de Sants i de Barcelona, els que varen invertir els seus estalvis comprant parcel·les i així amb una mínima inversió, poder aconseguir amb el temps una bona rendibilitat. Algunes immobiliàries també s'hi van sumar, però durant 10 anys l'activitat que esperaven no va donar el seus fruits.
L'any 1915 van arribar a Barcelona - procedents majoritàriament de Múrcia- una immigració moderada, degut a la crisi de la mineria murciana, atrets per la bonança econòmica de Barcelona, -les obres de l'Exposició Universal i del metro-.
L'any 1920 va haver un allau d'immigració de tota Espanya, sobretot del sud-est. Això va ser el detonant perquè comencessin a edificar vivendes econòmiques per a gent amb pocs recursos, construïnt el que s'anomenava “pasillos”.
Foto: Abel López
Passadís del carrer Montseny, 142. De l'any 1923.

Entre l'any 1921 i 1925 es van construir 2142 vivendes, de les quals 831 corresponien a la tipologia “pasillos”. Eren un 30% més barates i les mides de tota la parcel·la eren de 6 metres d'ample per 30 o 40 metres de llarg. Estaven arrenglerades una al costat de l'altre, n'hi havien des de 6 fins a 16 cases, la sortida de les vivendes era a un corredor lateral i algunes que donaven directament al carrer eren una mica més grans.
D'altres tenien el corredor central amb les vivendes arrenglerades a dreta i esquerra. N'hi havia que tenien una reixa a l'entrada del passadís, que els propis veïns tancaven al vespre.
Al carrer Holanda nº 63 n'hi havia un amb 2 veïns a un costat i 2 a l'altre, en aquest passadís apart de la vivenda, tenien al fons de la parcel·la un petit hort per a cada veí i els safaretjos. No tots tenien aquestes avantatges, ja que molts d'ells tenien una comuna que era compartida per tots els veïns. Eren habitatges infrahumans, el lloguer oscil·lava des de 30 fins a 50 pessetes mensuals.
La distribució era molt senzilla, a l'entrada un menjador i la cuina tot en una sola peça, 2 o 3 habitacions - sense cap ventilació,- de 2'30 x 2'30 metres, 1 petit retrete i un safareig a fora de la vivenda.
Actualment encara en queden uns quants, però la majoria han desaparegut i en el seu lloc s'hi han fet cases de pisos.
Un dels passadissos més famosos i emblemàtics -segons els veïns-
van ser els del senyor Enric Borràs, situats al carrer Progrés, cantonada Albareda i Llobregat. Aquests són més grans i encara estan ocupats, aparentment estan molt ben conservats.
També l'anomenada “Casa dels Cargols”, estava envoltada de cases d'aquestes característiques, que tapaven la bonica arquitectura que hi havia
en el seu interior i que ara amb les obres que van fer-hi, ha quedat al descobert i és digne de veure.



Foto: Mercedes Vergel
Passadís de Rda. de la Torrassa, 109.

Antònia Torrens

DISPOSEM DE MÉS FOTOGRAFIES QUE ANIREM PUBLICANT PROXIMAMENT.






2011/10/04

FESTES ALS TERRATS DELS NOSTRES BARRIS



Quan arriba a les meves mans, una d'aquestes fotografies antigues de festes als terrats, al meu cap venen records de la meva adolescència i de lo bé que ens ho passàvem. Les colles ens reuníem, tant a uns barris com a d'altres, depenent de si algú dels joves tenia una terraceta, o bé si la veïna de l'últim pis de la nostra escala, ens permetia muntar la festa al damunt de casa seva, o sigui al terrat. Els guarníem amb fanalets, amb llums i guirnaldes de tots colors. Normalment els veïns estavem bastant ben avinguts i s'ha de reconèixer que tots érem més tolerants que avui dia: era una altra forma de pensar i viure.

Maria Aracil

Fotos: Marga del carrer Holanda. 1961

2011/05/11

OBRIM-NOS AL BARRI !!!


El diumenge dia 7 de Maig d’enguany, els comerciants del carrer Progrés de la Torrassa, varen exposar els seus articles a la via pública, ja que es celebrava el dia del COMERÇ AL CARRER i també es va fer el MERCAT D'INTERCANVI. que organitza la XIC amb col.laboració d’entitas del barri, com el Punt Omnia de la Torrassa. Aquest últim a la Plaça Espanyola. Va ser un dia molt festiu ja que aquestes iniciatives donen molta vida al barri.
He de remarcar, que em va cridar l’atenció les maquetes de fusta que exposava un senyor anomenat Antonio Valero Ruiz i que eren dignes de veure pel treball que tenien i a més que estaven molt ben fetes, amb tots els detalls, per petits que fossin. També tenia feta la font de la Torrassa, l’església del barri, i estava acabant de fer la Casa dels Cargols.
Era digne de veure-ho. Perquè pogueu gaudir una mica d’aquests treballs tan bonics, vull posar-vos unas fotos que molt amablemente ens va deixar fer aquest senyor i que no va tenir cap inconvenient en sortir en una d’elles amb nosaltres.
Si us interessa el bloc d’aquest senyor és el següent: http://antoniovalero.blogspot.com
Antònia Torrens

2011/03/21

Entre tots hem de descobrir el nostre patrimoni!


Fotografia http://lhospitaletdellobregat.wordpress.com

Avui volem compartir amb vosaltres el següent bloc i us convidem a que el visiteu ja que el considerem important:

lhospitaletdellobregat.wordpress.com

En la seva darrera publicació, fa esment d'un parell de cases: una que podem trobar al carrer Progrés nº 70 i que està catalogada i protegida com a patrimoni arquitectonic de la Ciutat de L'Hospitalet. I un altre, localitzada al carrer Mas cantonada Vallparda, dels arquitectes Puig i Gairalt que tantes cases varen fer a la Torrassa i que malauradament foren destruides per fer aquests blocs tan uniformes i que no embelleixen el nostre barri.

Segurament que moltes vegades hem passat pel davant d'aquestes cases i no ens n'hi hem fixat!!!.

Avui que comença la primavera mirem enlaire que segur que trobarem coses sorprenents als nostres barris.

2011/02/07

El Cinema Romero


Cinema Romero 2011 A la dreta hi havia el solar del Bar al que faig referència en el text.

MEMÒRIES DEL BARRI 1942

Alguna que altra vegada al passar enfront de l’edifici on estava el “Cine Romero” em sembla reviure aquells temps en que, s’ hi feia cua per gaudir de les bones pel·lícules que es projectaven en aquest lloc. Sempre que es feia l’ estrena d’una gran producció a Barcelona, tot seguit ja la teníem exposada al cinema Romero. Recordo les tres sessions que feien cada festa; al matí pels petits eren de dibuixos, a mitja tarda aventures com exemple “Los tambores de Fu Manchu”, “La flecha Rota”, “Las AVENTURAS DE TARZAN etc. i a la nit, com podeu imaginar-vos molt més passional, per tant diferent, “Siguiendo mi camino.” Tocant el cine, hi havia un gran Bar amb el mateix nom. Aquest Bar cafè disposava d’ambient, amb les músiques tropicals de moda, valsos, cantants moderns, foxtrot, tangos, etcètera. Algunes noies aprofitaven aquest ambient ballant a l’acera els ritmes més moderns, cosa que, moltes persones es paraven per contemplar amb simpatia com es movien, tan jovenetes.
Això va portar a que alguns nois s’atrevissin a ballar amb elles, augmentant així la quantitat de jovent que ballaven els caps de setmana al carrer, (doncs el trànsit de vehicles era mínim.) La direcció del cafè va entendre que augmentaven les consumicions i va instal·lar megafonia a l’exterior cosa que, comportava un ambient festiu a tot aquell tros de carrer. Aquella il·lusió va ser trencada per la intromissió de la Falange que va tancar el carrer en un abús d’ autoritat, per emportar-se el jovent a la força i enquadrar-lo en la seves organitzacions, el que no seguia per voluntat pròpia el castigaven, afaitant-li una cella i també tallant-li el cabell de manera barroera al zero com escarni: tot el jovent fugia com podia.
Ramon Aguilera

2010/08/02

ITINERARIS URBANS: Fotografiant L'ABANS i L'ARA a La Torrassa



El dilluns 21 de juny de 2010, el Grup Memòria de Barri vam sortir al carrer per iniciar la recerca fotogràfica de "l'Abans i l'Ara" al barri de La Torrassa. Durant tot l'hivern vam estar classificant les fotografies en blanc i negre publicades a la Galeria Picasa enllaçada al Bloc, i vam seleccionar les que ens servirien de model per tractar de localitzar-les en l'actualitat.
Aquest és el primer dels itineraris previstos, després d'agrupar les fotos sobre el mapa del barri. En aquesta ocasió es van fotocopiar i revisitar les localitzacions següents: 1) l'antiga Torre de'n Jordà -actual oficina de la Seguretat Social-; 2) les cases del carrer Holanda; 3) la font del carrer Santiago Apostol; 4) la cantonada dels carrers S.Apostol amb Holanda.

Com diu la cançò: "pel camí, jo m'entretinc...", així que ens vam trobar amb la primera de les sorpreses agradables de la jornada: xerrar amb la senyora Maria Morata, una de les veïnes més antigues de la casa de la cantonada S.Apostol amb Holanda, que va explicar-nos part de la història del que actualment és una de les cases més boniques del barri. La casualitat va fer que aquesta veïna reconegués al Ramon Aguilera, fotògraf de La Torrassa al llarg de tota la seva vida al Foto Estudi Aguilera, i que li mostrés un retrat que aquest li va fer en el passat i que encara conserva.



Podeu gaudir del reportatge fotogràfic de la jornada a http://picasaweb.google.com/memoriadebarri , i també dels vídeos publicats al Canal de Vídeo del Grup a http://www.youtube.com/user/memoriadebarri

Al setembre rependrem l'actualitat i us mantindrem ben informats. L'objectiu -el somni-, és aconseguir muntar una exposició amb el resultat de la recerca.

Molt bon estiu a tothom i bona memòria! Salut i fins ben aviat!

Grup Memòria de Barri La Torrassa

2009/04/16

LA FONT DE LA PLAÇA ESPANYOLA



Aquest senyor és l'artesà que la primavera del any 2005
va restaurar la font de la Plaça Espanyola.

Tres integrants del bloc Memoria de Barri de La Torrassa.
La Plaça Espanyola ha estat i és, el nucli central de comerços i relacions del barri de la Torrassa. Per aquest lloc han passat desenes d’hospitalencs que ja sigui per trobades, compres, celebracions religioses o fins i tot per seure una estona en un dels seus bancs, han trobat un lloc ideal per a l’esbarjo.
Com podeu veure a la fotografia, en aquesta plaça hi ha una font d’estil modernista, construïda l’any 1905 gràcies a la intervenció d’un grup de propietaris que van fer portar l’aigua fins aquest indret, costejant ells les obres i després, - segons consta en un escrit que hi ha a la part lateral de la font, - varen fer-ne donació a l’Ajuntament de l’Hospitalet.
Som molts els que li tenim una deferència especial i és perqué hem anat creixent i envellint amb ella i a més ens porta molts bons records.
Volem explicar-vos un fet que té a veure amb la font i és el següent:
L’Agost passat (08), un grup d’amigues, varem anar a Andorra aprofitant que era la Festa Major i quina va ser la nostra sorpresa quan en una plaça on hi havia un Mercat Medieval, vam veure en un estand, exposada una fotografia de: “La font de la Plaça Espanyola de l’Hospitalet”. Vam quedar sorpreses i sense dubtar ni un moment varem anar a assabentar-nos del perquè estava exposada aquella fotografia. Ens va atendre molt amablemente un senyor que ens va dir que ell era de Pedres Peña S.C.P- de Calldetenes (Barcelona). Aquell senyor, va explicar-nos que ell era artesà i que es dedicava a la restauració de tota mena de treballs amb pedra natural.
El motiu de que aquesta fotografia de la font estés exposada, era perquè ell és el que la va restaurar l’any 2005 ja que estava molt malmesa i aquesta era la manera d’ensenyar un dels seus treballs al públic.
Al explicar-li que algunes de nosaltres estavem fent el bloc de memòria de barri, no va posar cap impediment a que li féssim unes fotografies, les quals les hem posat al nostre bloc, com podeu veure.
Carmeta, Nuri i Antonia.

2009/03/30

EL RASCACIELOS DE COLLBLANC



Nuestro blog lleva por nombre memória de barrio de la Torrassa, pero como hace tiempo el ayuntamiento de l´Hospitalet fusionó los barrios de Collblanc y la Torrassa en uno, he recordado que en Collblanc hay un edificio que en su época marco e hizo historia, es el rascacielos que está situado en el número 43 de la carretera de Collblanc esquina con la calle Progreso.
Joan Pons Vila, regentaba una carpintería en Collblanc y en 1931 solicitó permiso para construir una casa de “carácter monumental, que sería orgullo para la ciudad”.
El edificio fue un proyecto del arquitecto Ramón Puig Gairalt, contaba de planta y diez pisos, con una altura de 45 metros, con cuatro fachadas sin paredes medianeras con grandes balcones y tribunas.
Realizó un concienzudo estudio sobre una estructura de hierro, capaz de aguantar peso, altura y resistencia a cualquier temblor de tierra. Dotó a las viviendas del máximo confort, algunas tenían cuarto de baño, teléfono y calefacción, la luz de la escalera permanecía encendida toda la noche y fue el primer edificio de l´Hospitalet con ascensor.
Durante la construcción del rascacielos que corrió a cargo de la empresa Bertrand y Artal, hubo un corrimiento de tierras que sepultó a dos trabajadores.
El 15 de enero de 1933 fue la inauguración del edificio y al acto acudieron numerosas autoridades hospitalenses, colocándose una placa artística para felicitar al propietario y al arquitecto por el “patriotismo del primero y el acierto del segundo”. En la actualidad esta placa no existe.
Este nuevo edificio que según L´Opinió del 20 de enero de 1933 “ era de los más altos de España y orgullo de la arquitectura catalana”, lo tenemos en nuestro barrio y la mayoría de la gente ignora la importancia que tiene este emblemático rascacielos que fue pionero en la construcción de viviendas.
Ana Mª Grau

Nota: los datos históricos son del señor Inocencio Salmerón.

2009/03/02

LOS CINES DEL BARRIO


Cuando siendo niña vine a vivir a Collblanc me lleve una grata sorpresa cuando vi que en mi calle había un cine el Juventud.
En esa época el cine era de sesión continua, empezaba a las tres de la tarde y ponían dos películas y el Nodo, las butacas de platea eran de madera y en la parte del denominado “gallinero” había unos bancos alargados también de madera.
Los niños antes de empezar la sesión o en el intermedio íbamos al bar a comprar unos cucuruchos de pipas o cacahuetes que dejábamos el suelo sembrado de cáscaras y papeles. Ahora está prohibido comer dichos productos, pero si se podían tomar palomitas y Coca-Cola.
En los años ochenta el Juventud, Alhambra, Continental, Romero y Moderno los cines del barrio fueron cerrando sus puertas y teníamos que desplazarnos a Barcelona si queríamos ver alguna película.
El cine Juventud estuvo abandonado durante muchos años hasta que el ayuntamiento lo rehabilito convirtiéndolo en un teatro.
Tiene una sala semicircular que desde cualquier punto se puede ver y oír estupendamente sentado en unas mullidas y cómodas butacas la obra que se representa. En la parte inferior hay otra sala que se utiliza para conciertos y pases de películas especiales para los colegios.
También el Continental fue remodelado totalmente, su sala de cine era mucho más pequeña ya que hicieron un bingo y un parking en el mismo edificio, pero hará un par de años que cerraron el cine para ampliar el bingo. Los terrenos que ocupaba el cine Alhambra han sido para la ampliación del parque de la Marquesa y ahora se está construyendo una parada de metro de la línea 9.
Y al igual que ocurrió en la década de los ochenta el barrio se ha vuelto a quedar sin cines teniendo que desplazarse los vecinos a otras localidades para poder disfrutar del séptimo arte.
Ana Mª Grau
NOTA: Aquest aricle, va ser publicat a la Revista Els Nostres Barris num.1, 2007. Podeu consultar.la a:

2009/01/26

CASA MEVA DE TOTA LA VIDA: RONDA DE LA TORRASSA, 109



-->
Hace unos 60 años hice mi última redacción en el colegio. Con estos antecedentes, no creo que lo que quiero contar resulte literariamente muy brillante.
Me quiero referir a imágenes y sucesos que tengo en el fondo de mi memoria, ya que algunos de ellos son de cuando tenía 5 o 6 años. Mis primeros recuerdos son del barrio y de la casa donde vivía, y donde todavía vivo. La calle no estaba asfaltada y la casa más alta estaba en frente de la mía. Tenía un piso y era propiedad de mi abuelo paterno. La mía, de mis abuelos maternos, era una torre de una sola planta, elevada unos ochenta centímetros sobre el nivel de la calle, y se accedía a ella a través de un jardincito y de una escalera de cuatro peldaños cubierta con una marquesina. La casa estaba reculada con respecto a la alineación de las otras pocas que había, y protegida por una reja de hierro forjado, al estilo de la época. Lo más característico era una torre de base rectangular, que sobresalía unos cuatro metros de la azotea, techada por una pirámide con su correspondiente veleta de los vientos. El conjunto tenía un cierto aspecto de capilla.
Durante la Dictadura, fue famosa en la Torrassa una procesión organizada por la Parroquia de los Desamparados, llamada “de los Pasos”. Al estilo andaluz se cantaban Saetas, y los costaleros y algunos participantes mitigaban sus esfuerzos, y afinaban sus gargantas en las tabernas abiertas a tal efecto. Un "devoto” despistado se empeñó en penetrar en mi casa buscando los altares, ya que creía se trataba de una capilla. Afortunadamente alguien más informado se lo impidió.
Mis abuelos maternos compraron la casa que estamos comentando, de Ronda de la Torrassa, 109 en al año 1930, cuando mi madre tenía 18 años. La proximidad favoreció que conociera a mi padre, que vivía enfrente. Se casaron y el año 1934 nací yo, que todavía no he cambiado de domicilio.
Durante la guerra se construyó un refugio, en el solar existente al lado de la casa (nº 107). Recuerdo que cuando mi familia oía las sirenas avisando bombardeo, recogía lo imprescindible y bajábamos al subterráneo para protegernos.
Años más tarde, el referido solar fue ocupado por una familia que levantó una barraca. Tenían un rebaño de cabras y mi abuela les compraba la leche, que por carencia, era como una bendición.
La Sra. Julia, que era el nombre de la “ocupa” se dedicaba también a un negocio muy lucrativo. Como sea que en aquellos años no existía todavía el puente que une La Torrasa con Santa Eulalia, cobraba PEAJE por dejar cruzar por su solar a las personas que tenían que trasladarse de uno a otro barrio, y querían evitar el rodeo que representaba pasar por el túnel de Riera Blanca.
Fa 50 anys, volíem fer un pis reculat per conservar la façana modernista però l´Ajuntament ens va obligar a fer el pis alineat al carrer, el que va suposar per a nosaltres l'obligació de tirar la façana i que es quedés tal com es avui. La casa datava d´una antiguitat del 1911.
Montserrat Sanmartí

2008/12/19

BONES FESTES!!!!!!


Amb aquesta fotografia del
pont de la Torrassa feta el
Nadal del 1962, volem desitjar
a tots els internautes unes
bones Festes i un pròsper Any
2009, en especial al nostre bon
amic David que ens té molt
ben informades sobre el recent
aparegut Castell de Bellvís.

2008/11/17

LA SORPRESA DE TENIR UN CASTELL AL BARRI

Aquesta masia que apareix a la fotografia i que es troba al carrer Ronda de la Torrassa 123-129, és la que va donar nom al barri.
Durant molts anys, ha estat ocupada per diversos veïns i fins fa poc encara hi vivia un matrimoni. Ara, l’Ajuntament el volia destinar a centre obert d’esplai per a infants i joves, però les obres prèvies a l’adequació, han quedat aturades per poder estudiar les restes arqueològiques que s’han trobat i que corresponen a una fortificació medieval
que havia quedat amagada darrera les construccions modernes.
L’edifici medieval rescatat, data del segle XII com a molt tard i podria correspondre a les restes de la fortificació del Castell o torre de Bellvís. Des del segle X se sap de la presència d’un Castell i la seva existència està documentada desde el segle XII.
La trobada de sis sageteres localitzades en un dels murs de 20 metres i d’un fossat de dimensions considerables situats als costats est i oest de l’edificació, confirma que es tracta d’una fortificacio militar que correspondria a l’antic Castell o torre de Bellvís.
Aquest Castell, estava situat estratègicamente sobre el talús que separa el Samontà de la Marina, per la qual cosa dominava, cap al sud, Santa Eulàlia, el camí ral i el mar, i cap el nord, amb el mur fortificat el pas per les terres altes.
Actualment continuen els treballs.


.