Els primers actes públics que va organitzar el Club Pimpinel-la i dels que queda constància documentada, varen ser un ball la nit del 31 de Decembre de 1945 i un festival de titelles, pallassos i cine còmic per la tarde del 6 de Gener, tots els nens hi estaven convidats.
Les activitats que oferia el Club Pimpinel-la eren les següents: ping-pong, representacions teatrals cada 15 dies a càrrec dels socis, els balls de fi d’Any, de Primavera, de Carnaval etc.,excursions, exposició combinada de fotografia, pintura i dibuix que el Club preparava anualmente. L’any 1962 es van incorporar un grup de joves de l’Unió Excursionista de Cataluya.
Els balls que oferia el Club als socis, eren amb orquestra i sobre tot molt familiars, ja que prácticamente tots ens conexiem, la gran majoria erem nascuts a Catalunya i ens trobavem en un ambient molt agradable.
Al teatre, les obres que es representaven eren de tot tipus i els actors no tenien res que envejar als grans actors professionals, perquè vivien el paper que representaven a la perfecció. No nombraré a ningú ja que eren molts els que merexerien ésser recordats.
Malauradament l’inici de la década dels 60, amb l’arribada del 600, la televisió i les segones residències, varen apartar del Club Pimpinel-la a tota un a generación amb autèntica vocació d’amor al Club.
El 2 de Juny de 1963 s’interpretà com a cloenda, l’obra de teatre de Ruiz Iriarte “La vida privada de mamá”, fins aquesta data, el Club Pimpinel-la havia ofert 214 representacions, de les quals 89 eren en català.
Les dades que hi ha en aquests escrits han estat extretes d’un llibre que explica la trajectòria del Univers i del Club Pimpinel-la, narrat pel Sr. Inocencio Salmerón Vargas.
HIMNE DEL CLUB PIMPINEL-LA
El Sr. Merino Moltó, soci de l’Univers i del Pimpinel-la, era músic i és l’autor de la lletra i la música del Himne del Club Pimpinel-la que és la següent:
Nostre lema és armonia,
Nostre ensenya és una flor,
Sóm un grup de ben units,
Que arreu escampa alegria,
I sempre estem de bon humor.
“Organitzem sortides, festes,
I practiquem el sport.
No ens cuidem d’uns ni d’altres,
I sempre estem de bon humor.
Club Pimpinel-la,
tens nom de flor,
de tots els clubs
ets el millor.”
Antònia Torrens
Actualment, on abans hi havia el Pimpinela, ara hi ha
una sucursal bancària. En primer terme, ens somriuen -d'esquerra
a dreta, i de dalt a baix-, la Montse Santmartí; la Rosa Conesa;
la Montse Gimeno; la Montse Castillo; la Carme Penedès; i
l'Antònia Torrens, totes elles, noies de La Torrassa.
Actualment, on abans hi havia el Pimpinela, ara hi ha
una sucursal bancària. En primer terme, ens somriuen -d'esquerra
a dreta, i de dalt a baix-, la Montse Santmartí; la Rosa Conesa;
la Montse Gimeno; la Montse Castillo; la Carme Penedès; i
l'Antònia Torrens, totes elles, noies de La Torrassa.
6 comentaris:
El dia 2 de juny de 1963 es va interpretar com a cloenda, l'obra de teatre de Ruiz Iriarte "La vida privada de la mare", fins a aquesta data, El Club Pimpinel.la havia ofert 214 representacions, de les quals 89 eren en català.
Doneu a entendre que el Club Pimpinel.la que es va clausurar l'any 1963 i no és així. Jo vaig ser sòcia d'aquest Club en els anys 70 i va tancar definitivament les portes als 80, no sé l'any exacte.
El club no es va clausurar dins a l'any 1997,Fins a l'any 1996 van estar a la seu del C/Santiago Apostol, eram pocs sòcis i no podiem mantenir el local, ens vam traslladar al Centre Aragonés de la Plaça Guernica, eram pocs i només anavem a sopar i feiem alguna casa de Colònies.
Com a última generaciò de juvenil, espero que l'esperit Pimpinel·la no es perdi.
Jo vaig estar al club Pimpinela entre 1967 i 1969 i vem representar un parell d'obres teatrals, així com diverses festes, Cap D'Any,Revetlla de S.Joan de S. Jaume(en aquella epoca encarà era festiu) Carnestoltes etc, se que mes tard va haber de tarsladar-se al carrer Santiago Apostol
La segona etapa del Club Pimpinela va ser principalment d'excursionisme i es va crear la "Secció Excursionista del Club Pimpinela", tampoc ens vem oblidar del teatre i varem representar diferentes obres, entre elles "Els savis de Vilatrista", "La casa de l'art" i d'altres que no recordó.
Aquesta etapa va començar l'any 1962 quan uns quants socis de la UEC vem marxar per no estar d'acord en les prqactiques franquistes que es van dur a terme envers uns companys compromisos politicament. Aquesta activitat montanyenca es va mantenir en el seu transllat a la "Cooperativa del respeto Mutuo" del carrer Buenos aires,(s'havia de fer un banc) crec recordar que va ser el 1970 o 1971, després es va translladar al carrer Santiago Apostol i finalment va tancar portes en el Centro Aragonés.
Es una llastima que no es faci ressó de la forta activitat muntanyenca que va tenir el Club Pimpinela
Moltes gràcies pel teu comentari, osbalgi. És molt interessant el que expliques.
T'animem a escriure sobre aquest tema!
Salut.
Estuve en el pimpinela del 74-75 hasta al menos el 80-81 y la actividad principal eran las excursiones a la montaña y acampadas. Entre semana estaba abierto martes y viernes.Aqui se forjó mi amor por la montaña
Publica un comentari a l'entrada