A la memòria de les nostres estimades Antònia Torrens i Montserrat Castillo.
L’Hospitalet, 10 de novembre de 2022
In memòriam, Antònia.
La teva amiga Carme ens ha trucat avui per dir-nos que ahir vas marxar. Antònia Torrens, pionera del grup de veïnes del barri que vau començar l’aventura de Memòria de Barri, allà pels volts del 2008. Rescatem la notícia que el diari de l’Hospitalet et va dedicar al 2012 com a iaia blocaire i on explicaves que no volies que els cercadors d’Internet, a l’hora d'introduir el nom del barri, només mostressin com a resultat pàgines d’immobiliàries... Així va començar l’aventura i el repte: introduir contingut de la Torrassa a Internet. Publicar les vostres memòries de vida viscuda i recordada al barri. I fer-ho vosaltres, abans que moltes coses s’esvaïssin. «Som unes mestresses de casa jubilades que ens estimem els nostres barris i volem compartir les nostres vivències i records». D’aquesta manera us presentàreu al 2008. Éreu amigues, bones amigues que vau emprendre un treball col.lectiu preciós i posant en valor la vostra veu de dones sàvies que mai s’han donat importància, tot i ser les millors transmissores de la memòria quotidiana i de proximitat, brodada en mil detalls, i preservant el fil de l’herència de la transmissió oral: una herència amb veu de dona. De totes vosaltres, Antònia, vas destacar com la més infatigable: recollint fotos, escrivint records i reportatges abans de que algun comerç històric baixés la persiana, animant a les companyes a afegir-se a aquesta festa i admirant sempre la descoberta del propi barri i allò que ara en diem i reconeixem com a patrimoni comú.
Amb les teves amigues, Carmeta i Núria, veïnes i companyes -les pioneres de l’aventura de Memòria de Barri de la Torrassa-, volem recordar-vos i recordar-te sempre, cantant la sardana Les Noies de la Torrassa d’en Ventura Tort davant del Castell de Bellvís. Com aquell dia del 2008 que us vau posar a cantar-la davant d’un castell medieval que encara estava a cobert dins de la Casa de la Torrassa que va donar el nom al barri. Vau riure molt: la qualitat del vídeo és dolenta, però l’alegria, resta intacta.
In memòriam, Antònia! Al cor, sempre.
Salut, memòria i barris.
Signem:
Veïnes, companyes i amigues de Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc.
Punt Òmnia Jis-Arrels
http://memoriadebarrilatorrassa.blogspot.com/
4 COMENTARIS:
Al veure aquestes fotografies m'han fet recorda el meu barri, precisament jo visc al carrer Dr. Martí Julià. A pesar de que jo he nascut al any 1959 poc recordo de les festes majors d'aquells temps però si que he pogut escoltar en paraules dels meus pares lo que es vivia en aquells temps, tot completament diferent en als temps actuals. En als anys 50 es vivia en molta pobresa però la gent era molt mes feliç que avui en dia, abans la gent estava mes agermanada, ens ajudàvem mes els uns alts altres, no hi avia tanta enveja.
Per alguns moments m'agradaria tancar els ulls i poguer reviure alguns moments de la meva infantesa.
També al veure aquestes fotografies em fan recordar els àlbums de fotografies en blanc i negre dels meus pares les quals de tant en tant encara les miro i recordar als meus avantpassats que ja no hi son.
Montse Sala
La festa mayor de la torrassa, es una festa que la hacía todo el barrio, se engalanaban las calles para hacer festas, que los vecinos preparaban todo el año. Colaborando todo el mundo, para disfrutar con los bailes de las calles, el entoldado de la plaza española, donde actuaban las mejores orquestas. En todas las calles engalanadas se hacían juegos que paticipaban todos los niños.
Pedro hablando de los años 1955. A la edad de 18 años.