Foto: Arxiu familiar Lourdes (antic Celler del carrer Holanda). Carrers Santiago Apòstol amb Holanda. Data estimada: Anys 50
A la memòria d'en Miquel Claparols (DEP).
Dimecres de cendra: el final del Carnestoltes.
El dimecres de cendra es celebra una cerimònia que marca el final del Carnestoltes i l'inici de la Quaresma: l'enterrament de la sardina. Precisament aquesta fotografia de l'arxiu familiar de la Lourdes de l'antic celler del carrer Holanda, mostra uns nanos al carrer Santiago Apòstol amb la canya i la sardina, durant la dècada dels anys 50.
Recuperem també un article escrit per l'Antònia Torrens i publicat en aquest bloc al 2012, on se'ns recorda com eren les sortides des de Collblanc-la Torrassa per realitzar tan important cerimònia, una festa que "pel fet d'ésser celebrada dins el primer dia de la Quaresma, no estava ben vista per l'església".
Salut, memòria i barris!
L'enterrament de la sardina, antigament, era una sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona. La gent portava els nens i nenes a Montjuïc, a les Planes i a altres llocs a enterrar la sardina.
A la Torrassa, també es participava d'aquesta festa. Aquest dia, les mares portaven els seus fills i a altres nens veïns del carrer, a enterrar la sardina. Es duia lligada a una canya amb una bona llaçada i anàvem a la Font dels Ocellets o bé baixàvem a Santa Eulàlia on hi passava un canal anomenat “Canal de la Infanta” que es trobava a la mateixa sortida del metro, quan a l'estació s'hi accedia d'un altra manera de com és ara. Ja fa uns quants anys que el Canal el van soterrar i ara ja no es veu. Quan arribàvem, berenàvem i després fèiem una cerimònia grotesca fent un forat a la terra on enterràvem una arengada o sardina, generalment vestida d'una forma ridícula, com podeu veure a la fotografia que hem posat a dalt d'aquest escrit, però sobretot és que passàvem una tarda molt divertida, jugant i rient, ja que en aquests llocs quasi tot eren camps i havia molt d'espai per jugar.
Antigament, sardina, era una manera col-loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc i que tradicionalment s'enterrava abans de començar la Quaresma, per significar que es posava fi a la disbauxa, la gresca, etc. del Carnestoltes o Carnaval i que s'entrava en un temps d'abstinència, la qual cosa, era molt respectada per la majoria de persones d'aquella època.
Jo em pregunto: Com es va passar d'enterrar la espinada del porc que com tots sabem és carn, a enterrar una sardina que és peix i que era recomanat que es mengés per la Quaresma? Doncs jo no ho sé, he buscat per Internet i m'han sortit unes explicacions que només són hipòtesis, per això no les explico. Si algú sap quelcom, li agrairia que m'ho expliqués.
Aquesta festa, pel fet d'ésser celebrada dins el primer dia de la Quaresma, no estava ben vista per l'Església.
Antònia Torrens (2012)
4 COMENTARIS:
Al veure aquestes fotografies m'han fet recorda el meu barri, precisament jo visc al carrer Dr. Martí Julià. A pesar de que jo he nascut al any 1959 poc recordo de les festes majors d'aquells temps però si que he pogut escoltar en paraules dels meus pares lo que es vivia en aquells temps, tot completament diferent en als temps actuals. En als anys 50 es vivia en molta pobresa però la gent era molt mes feliç que avui en dia, abans la gent estava mes agermanada, ens ajudàvem mes els uns alts altres, no hi avia tanta enveja.
Per alguns moments m'agradaria tancar els ulls i poguer reviure alguns moments de la meva infantesa.
També al veure aquestes fotografies em fan recordar els àlbums de fotografies en blanc i negre dels meus pares les quals de tant en tant encara les miro i recordar als meus avantpassats que ja no hi son.
Montse Sala
La festa mayor de la torrassa, es una festa que la hacía todo el barrio, se engalanaban las calles para hacer festas, que los vecinos preparaban todo el año. Colaborando todo el mundo, para disfrutar con los bailes de las calles, el entoldado de la plaza española, donde actuaban las mejores orquestas. En todas las calles engalanadas se hacían juegos que paticipaban todos los niños.
Pedro hablando de los años 1955. A la edad de 18 años.