Aquest
establiment va començar a tenir vida, quan el senyor Juan
Tirvio pare del
actual propietari, l'any 1952, va veure un anunci a la Vanguardia on
deia que es llogava una botiga amb habitatge a l'actual carrer Rafael
Campalans nº 174, a la Torrassa i ell la va llogar.
 |
| 1956 |
 |
| Familia Tirvio i el seu fill Manel |
Aquest
senyor treballava al born juntament amb un germà i en tenia un
altre que havia obert un “colmado”* a Barcelona, el qual li anava
força bé . Això el va animar a obrir aquest tipus de negoci a la
Torrassa amb el nom de “Colmado Montserrat”. En aquest
establiment s'hi venien articles que en aquells temps no es trobaven
en altres botigues del voltant, com: pots de pinya, mel a granel,
pinya natural, oli envasat i d'altres. Tenien una bateria amb 12
departaments, on en cada un d'ells hi havien bombons de diferents
gustos i colors. Potser perquè va ser una època en la que ja
començaven a obrir-se els supermercats al barri, el negoci no va
anar com esperaven.
L'any
1960, varen fer una divisió del local i en un costat seguia el
“colmado” i a l'altre hi van posar un bar. Això va durar 2 anys,
fins que l'any 1962 van tancar el “colmado” i varen engrandir el
bar ja que funcionava molt bé, doncs eren molts els que hi anaven a
esmorzar, sobretot els treballadors de la fàbrica “vidrieries
Rovira,” que eren al davant mateix del bar, - aquesta fàbrica era
on és ara la plaça del Vidre-, també hi havia alguns veïns que
per anar a treballar agafaven el metro i al passar pel davant
entraven a esmorzar o a prendre quelcom. Hi havien 4 persones que
atenien al públic, això demostra el moviment que hi havia en aquest
local.
 |
| 1970 Juan Tirvio |
 |
| 1960 / 2000 |
Com
podeu veure a la fotografia que adjuntem, davant mateix hi havia una
parada d'autobusos de l'Empresa Masip. Sempre s'hi formaven grans
cues i sobretot a l'estiu amb la calor, la gent entrava al bar a
beure un refresc o una cerveza o quelcom.
El
senyor Manel Tirvio és el que actualment regenta el
bar-cocteleria i el que m'ha informat de tot el que us explico en
aquest escrit i diu que sempre va estar molt interessat en el món de
la cocteleria, i és per això que va treballar en diferents hotels
de renom com l'Hotel Arycasa, on hi anava matí i tarda. També
va col-laborar en un local anomenat Cockteleria Gimlet i
d'altres. Així és com va anar aprenent i és que abans no hi havia
escoles d'aprenentatge de cocteleria. L'any 1978 en el bar del seu
pare feia còctels només pels amics i coneguts que els hi demanaven,
perquè ja sabien que era un expert en aquest afer. L'any 1980 ja va
començar a servir-los com un autèntic professional que és. Des de
l'any 1984, ja només obren per les tardes i fins les 2'30 de la
matinada, com a bar i cocteleria.
L'any
1980 va donar classes de cocteleria a l'Aula de Cultura de
Collblanc -Torrassa. Molts joves van aprendre amb aquests cursets
i ara són uns grans professionals.
 | |
| Coctelera Speakeasy -1926 EEUU Amb tapa que serveix d'espremedora de cítrics. |
Són
molts els trofeus i les copes que el senyor Manel ha rebut en
diferents ocasions. Només una petita mostre són les cocteleres que
veieu en la fotografia adjunta.
 |
| 2013 Aparador que podeu veure, si passeu pel davant del bar. |
És
un establiment molt selecte que és conegut arreu, ja que
venen clients de Barcelona i punts llunyans per assaborir els
magnífics còctels que es serveixen en aquest local.
Antònia Torrens
*En aquella època a les botigues de queviures els hi dèiem colmados.
