2013/04/08

COCKTAIL BAR TIRSA


        Aquest establiment va començar a tenir vida, quan el senyor Juan Tirvio pare del actual propietari, l'any 1952, va veure un anunci a la Vanguardia on deia que es llogava una botiga amb habitatge a l'actual carrer Rafael Campalans nº 174, a la Torrassa i ell la va llogar.

1956
Familia Tirvio i el seu fill Manel

        Aquest senyor treballava al born juntament amb un germà i en tenia un altre que havia obert un “colmado”* a Barcelona, el qual li anava força bé . Això el va animar a obrir aquest tipus de negoci a la Torrassa amb el nom de “Colmado Montserrat”. En aquest establiment s'hi venien articles que en aquells temps no es trobaven en altres botigues del voltant, com: pots de pinya, mel a granel, pinya natural, oli envasat i d'altres. Tenien una bateria amb 12 departaments, on en cada un d'ells hi havien bombons de diferents gustos i colors. Potser perquè va ser una època en la que ja començaven a obrir-se els supermercats al barri, el negoci no va anar com esperaven.

        L'any 1960, varen fer una divisió del local i en un costat seguia el “colmado” i a l'altre hi van posar un bar. Això va durar 2 anys, fins que l'any 1962 van tancar el “colmado” i varen engrandir el bar ja que funcionava molt bé, doncs eren molts els que hi anaven a esmorzar, sobretot els treballadors de la fàbrica “vidrieries Rovira,” que eren al davant mateix del bar, - aquesta fàbrica era on és ara la plaça del Vidre-, també hi havia alguns veïns que per anar a treballar agafaven el metro i al passar pel davant entraven a esmorzar o a prendre quelcom. Hi havien 4 persones que atenien al públic, això demostra el moviment que hi havia en aquest local.

1970 Juan Tirvio
1960 / 2000

        Com podeu veure a la fotografia que adjuntem, davant mateix hi havia una parada d'autobusos de l'Empresa Masip. Sempre s'hi formaven grans cues i sobretot a l'estiu amb la calor, la gent entrava al bar a beure un refresc o una cerveza o quelcom.

        El senyor Manel Tirvio és el que actualment regenta el bar-cocteleria i el que m'ha informat de tot el que us explico en aquest escrit i diu que sempre va estar molt interessat en el món de la cocteleria, i és per això que va treballar en diferents hotels de renom com l'Hotel Arycasa, on hi anava matí i tarda. També va col-laborar en un local anomenat Cockteleria Gimlet i d'altres. Així és com va anar aprenent i és que abans no hi havia escoles d'aprenentatge de cocteleria. L'any 1978 en el bar del seu pare feia còctels només pels amics i coneguts que els hi demanaven, perquè ja sabien que era un expert en aquest afer. L'any 1980 ja va començar a servir-los com un autèntic professional que és. Des de l'any 1984, ja només obren per les tardes i fins les 2'30 de la matinada, com a bar i cocteleria.

        L'any 1980 va donar classes de cocteleria a l'Aula de Cultura de Collblanc -Torrassa. Molts joves van aprendre amb aquests cursets i ara són uns grans professionals.

Coctelera Speakeasy -1926 EEUU Amb tapa que serveix d'espremedora de cítrics.

        Són molts els trofeus i les copes que el senyor Manel ha rebut en diferents ocasions. Només una petita mostre són les cocteleres que veieu en la fotografia adjunta.

2013 Aparador que podeu veure, si passeu pel davant del bar.

        És un establiment molt selecte que és conegut arreu, ja que venen clients de Barcelona i punts llunyans per assaborir els magnífics còctels que es serveixen en aquest local.

Antònia Torrens

*En aquella època a les botigues de queviures els hi dèiem colmados.














2013/03/25

EL CASINO TORRASSENSE


L'Entitat Casino Torrassense va ser constituïda al voltant de l'any 1950.
La finalitat dels seus promotors, era la de constituir una entitat a on donar acollida a la joventut de la barriada de la Torrassa, on poguessin acollir-se activitats com: la creació d'una biblioteca on estimular la lectura, una secció de ball els diumenges pels joves, excursions familiars a diversos paratges propers per anar a fer un esmorzar i d'altres. El que es va crear va ser una secció ciclista la qual s'anomenava la "Penya del Cuerno" per fer activitats per a la barriada.
Tot i tenir el recolzament d'alguns industrials del barri entre els quals em plau recordar els senyors Jaime Milà Barrachina, Manuel Ballester Rodrigo i també entre d'altres a Manuel Morell, secretari i treballador infatigable en pro del projecte, la idea no va tenir del tot el vist-i-plau de les institucions que es negaven sistemàticament a donar el seu permís, sobre tot a les vetllades de ball que de forma reiterada eren denegades, la qual cosa les impossibilitava, donat que en aquella època era imprescindible tenir el corresponent permís governatiu per poder organitzar balls.

Actualment, el Casino Torrassense és un bar on s'hi celebren esdeveniments com: batejos, comunions i casaments. La seva adreça és, carrer Santiago Apóstol nº 86 de la Torrassa.

Andreu Pina

 
La fotografia adjunta és del llibre l'Abans de l'Hospitalet. Va ser feta l'any 1941 al carrer Santiago Apóstol en plena Festa Major, abans de l'exhibició d'una cursa de bicicletes. Els integrants eren de la "Penya del Cuerno"del Casino Torrassense envoltats pels joves del carrer.

2013/03/18

AJEDREZ JAKE CLUB


L'Ajedrez Jake Club va ser fundat l'any 1945 per un grup d'amics aficionats a aquest joc i esport que es reunien a la Plaça Espanyola per a fer partides. L'afició fou en augment i així va sorgir la necessitat de fundar el Club i donar-se d'alta a la Federació Catalana d'Escacs per poder competir en els torneigs oficials que la citada Federació organitzava regularment. Aviat va sobresortir sobre els demés Clubs de l'Hospitalet, arribant a jugar torneigs en la màxima categoria de Catalunya, l'anomenada categoria Preferent, en la que participaven els millors Clubs de Catalunya, com eren aleshores la Unió Gracienca, (U.G.A.) Vulcano, Barcelona, Espanyol, Terrassa, Sabadell, etc.; alguns d'ells ja han desaparegut.

Vull remarcar que l'Ajedrez Jake Club, és l'únic Club de l'Hospitalet que ha arribat a figurar en la categoria Preferent, malgrat que, actualment milita en la categoria immediatament inferior.
En aquest Club han participat jugadors molt rellevants, com ho han estat: Màximo Borrell, Joaquin Noria, Juan Dominguez, etc. i actualment la jove promesa Gómez Pardo, amb un futur que augurem molt brillant.
El Club ha tingut en el seu extens recorregut diferents ubicacions, sempre a la Torrassa i actualment el seu local està en el carrer Montseny nº 29, en un pis de la seva propietat, sufragat en el seu dia per aportacions dels seus socis.

Andreu Pina

Adjuntem un vídeo d'una entrevista que la televisió de l'Hospitalet va fer al Sr. Jaime Ventura President del Ajedrez Jake Club als locals de l'Entitat.

2013/03/11

Carnisseria i cansaladeria "LA CONFIANZA"


El meu avi JOAN GASSÓ BARCELÓ va néixer a Falset, Tarragona, l’any 1.894, d’on va emigrar a principis del segle passat, juntament amb els seus pares i tres germans més, a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, carrer Marià Cubí a tocar de l’actual carrer Calvet, llavors una riera i límit edificat de la ciutat.
Pel mateix temps, i des de Vilobí del Penedès, la família de la meva àvia TRINI MAS SEGARRA (1.898) també van anar a viure al mateix carrer, molt a prop dels anteriors.
Aquesta relació de veïnatge va esdevenir quelcom més i el 7 de setembre de 1.918 es casaren a l’església de la Bonanova.
I el 4 de novembre de l’any següent, Sant Carles, va néixer el meu pare JOSEP MARIA. Però per problemes de treball i salut (temps de la grip espanyola) pocs dies més tard se’n van anar a viure al Pla del Penedès, poble de la meva mare MARIA TARRIDA QUERALTÓ (1.923), on el meu avi va treballar d’ebenista.
A principis de 1.930 van decidir tornar a la gran ciutat, instal·lant-se a l’actual carrer del Dr. Martí Julià 77 del barri de la Torrassa de L’Hospitalet, i posant un negoci de carnisseria, cansaladeria i polleria amb el nom de “LA CONFIANZA”. La fotografia porta data d’agost de 1.931. Avui serien el que se’n diu uns emprenedors.







Aquí van viure l’esclat esperançador de la república, la guerra incivil, la dictadura, els sovint talls d’aigua i llum (per evitar això disposaven d’una dinamo o “burra” per produir l’electricitat imprescindible per a les cambres frigorífiques), les “gratificacions” dels inspectors de taxes, els burots, ... I el meu naixement l’agost de 1.948, Carles, i els dels meus dos germans Trini i Josep Ma.




S’hi van estar fins l’any 1966, d’on es van traslladar al proper carrer Mas 32, amb un obrador més adequat i modern per a la elaboració dels productes cansaladers.
Abans però van adquirir el febrer de 1.944 i el novembre de 1.960 dues parades de cansaladeria al mercat de Collblanc per poder vendre els nostres productes elaborats i altres.
Per jubilació dels meus pares vam plegar del negoci el novembre de 1.986.



Per a la fabricació dels diferents productes primerament se seleccionen els ingredients específics per a la seva elaboració, després es passen per la picadora amb el seu tall adequat, salpebrar-los (normalment uns 18 gr. de sal i 3 de pebre per quilo de massa), pastar-los, embotir-los en tripa natural de porc o de be del calibre necessari, lligar-los o trenar-los, coure’ls o assecar-los si pertoca, posar-los a la cambra frigorífica i posteriorment vendre’ls.
La cocció ha de ser l’adequada a cada producte, vigilant molt la temperatura amb un termòmetre i també el temps. Nosaltres sempre vam fer servir calderes de llenya.
Com se’n diu, del porc se n’aprofita tot i cada fabricant té el seu toc particular, però bàsicament els productes cansaladers són:

Anys 50
  - botifarra i salsitxa fresca elaborada amb carns seleccionades magres lligades amb fil de cotó o trenades i només amb sal i pebre. Al ser carn crua es té que consumir aviat i és d’elaboració diària
- botifarra blanca bàsicament de papada, cansalada viada, retalls magres de segona i estómacs i caps cuits. Vigilar la cocció que no passi de 75-80ºC. Pot ser prima o ampla
- bull blanc amb la mateixa pasta anterior amb més caps, estómacs, llengües cuites i alguna espècie i embotida amb tripa grossa
- cap de porc senglar, con l’anterior però el tall dels ingredients cuits és molt gros i porta espècies com la nou moscada i cilantre.
- botifarra negra de cotnes cuites triturades molt fines, cansalada grassa i sang, embotida en budell prim o gros (botifarra de faves)
- bisbe o bull negre afegint a l’anterior trossos grossos de careta i orella cuits i embotit amb el budell anomenat bisbe del porc
Any 1972
- morcilles o botifarrons de ceba afegint a la negra ceba cuita tallada mitjanament, pa, pinyons sobretot, i espècies com l’orenga, comí i l’anís i lligat en petites porcions
- sobrassada elaborada amb cansalada viada i papada, pebre vermell dolç i picant, en budell ample i posterior assecat
- xoriço i “xistorra o sigaleta” porta alls i orenga triturats a més de pebre vermell dolç, picant i fumat (vera)
- botifarra d’ou per dijous gras amb pasta bàsica de la blanca més 12-15 ous per quilo de massa, pa ratllat i nou moscada. Es té que vigilar molt la cocció. La nostra especialitat era la botifarra d’ou amb all i julivert trinxat molt fi.
- catalana, fuets i llonganisses, llardons i llard, carn adobada amb pebre vermell i espècies, hamburgueses, peus i estómacs cuits, sang cuita, cansalades grasses i viades salades, sagí, ...I en quan a l’assecament de peces grans com cuixes i espatlles es va tenir que deixar de fer-ho perquè el clima de la ciutat es va fer inadequat.

Carles Gassó i Tarrida

2013/03/04

Visita al Centre d'Estudis de l'Hospitalet


Hola amics i amigues del nostre Bloc:
La setmana passada, unes integrants del Punt Òmnia Jis-Arrels de la Torrassa, vam anar a fer una visita al Centre d'Estudis de l'Hospitalet, que molt amablement ens van deixar fotografiar unes vistes antigues que crec que us agradaran, les quals les hem penjades en el nostre àlbum de fotos antigues perquè vosaltres també pogueu gaudir d'elles. Com a mostra, podeu veure una fotografia de l'Escola Moderna de la Torrassa, fundada al 1934.






Grup Memòria de Barri La Torrassa

2013/02/07

LES CARBONERIES



LA FABRICA DE LES BOLES DE CARBÓ DE LA FAMILIA APARICI DEL CARRER CLARET, nº 6.

A la Torrassa, a primers del segle passat, com a la majoria de cases d'arreu del país, la gent cuinava amb carbó, és per això que quan al nostre barri van anar creixent el número del seus habitants, es van obrir moltes carboneries, ja que era una matèria de primera necessitat.



Als anys 40 la família Aparici es va instal-lar al barri, però a diferència de moltes altres no era solament una carboneria, era una fàbrica que treballava el carbò fent el que s'anomenaven “boles” que era un carbò vegetal al que barrejaven argila perquè d'aquesta manera durava més; la barreja la feien en uns barrils rodons semblants al del vi.

Es posava el carbó molgut i humit dins d'aquests barrils amb politges que anaven donant voltes i quan la barreja ja estava ben feta ja sortien les boles i les posaven sobre uns bayars perquè s'assequessin; quan ja estaven seques, les transportaven amb unes sarries a un lloc on es trobaven las que ja podien possar a la venda. D'aquí li va venir el nom amb que els veïns la coneixien, “La Casa de les Boles”. No sols venien boles sinó tota mena de carbons.
Ara detallaré les diferents qualitats que tenien els carbons:

Carbó de pedra: era un carbó molt natural perquè era de mina, aquest durava molt més quan el consumies, era usat sobre tot per a cuines econòmiques. Els trens de l'època anaven amb carbó de pedra.

Carbó d'alzina: era de fusta d'alzina, o sia vegetal i molt suau.

Orujo: - carbó per el braser – aquest era fet de pinyols d'oliva que un cop tractats es convertien en carbó.

Carbó de coc: era un carbó mineral i molt porós.

Carbonet fluix: era vegetal, fet de branques, era petit i servia per encendre el foc doncs agafava desseguida.
Hi ha un article que també venien a les carboneries, las “teies”. Algún jove es preguntarà. I que eran les teies?. Doncs eren unes tires de fusta de pi molt rëinoses, que cremaven amb molta facilitat. Quan volies encendre el fogò, primer hi posaves un paper rebregat, a sobre unes teies i carbonet fluix i el foc s'encenia en un moment, després ja hi posaves el carbó que t'interessava.
En aquesta Empresa també van vendre petroli i butà.
Van plegar l'any 1976. Ara és un garatge molt gran.

A dalt, veureu una fotografia del Sr. Francesc Aparici (un del propietaris) i del seu fill Enric Aparici.

A baix, hi ha una fotografia molt antiga feta a la fàbrica i que m'ha proporcionat el Sr. Enric Aparici fill d'un dels propietaris d'aquesta Empresa, que és el que m'ha informat de tots els detalls d'aquest escrit. Mirant la fotografia, a la dreta en primer lloc es troba el Sr.Vicenç Aparici, en segon lloc un treballador, en tercer lloc el Sr. Francesc Aparici en quart lloc el Sr. Lluís Aparici, en cinquè lloc un treballador, i en sisè lloc el Sr. Joaquim Aparici.


Al davant podeu veure els bayars on s'assecaven les boles i les sarries on un cop seques les transportaven.

Hem cregut que aquesta Empresa per la seva importància, al igual que d'altres de la Torrassa, havia de tenir cabuda en el nostre bloc.

Antònia Torrens

2013/01/22

ELS ALCALDES DE L'HOSPITALET



Presento unes fotografies de persones que en diferents èpoques van ser alcaldes de l'Hospitalet.



La primera fotografia correspon al Sr. Josep Rius i Casanovas, de Collblanc, alcalde de 1916-1917. (Butlletí “Hospitalet”).







 


La segona és del Sr. Josep Jordà i Polls, de la Torrassa, alcalde al 1930. (Butlletí “Hospitalet”). Ell va promoure la construcció del pont que uneix la Torrassa i Santa Eulàlia.
Aquests districtes des del 7 de Juliol de 1935 estan comunicats per mitjà del “Pont d'en Jordà”-; la primera pedra fou col-locada el dia 14 d'Abril de 1934.
Aquest pont ha contribuït a que els veïns de la Torrassa i Santa Eulalia no haguem de creuar les vies del tren per anar d'un barri a l'altre, amb el consegüent perill que això implica.
Veí de la Torrassa d'ideologia republicana, sempre va lluitar per la construcció d'aquest pont. A més, sota el turó des de mitjans del segle XIX, hi passa el tren,- com ja he esmentat- i des de l'any 1932 el Metro Transversal on hi ha l'estació de Santa Eulàlia.
Va fer una bona feina, de la qual hem d'estar-ne molt orgullosos.


La tercera fotografia és del Sr. Josep Puig i Miracle, de Collblanc, alcalde de 1944-1945. (Butlletí “Hospitalet”).










Les fotografies, els noms i les dades d'aquest article, han estat extretes d'un llibre que us recomano, escrit pel Sr. Josep M. Jordà i Capdevila que s'anomena “Collblanc i la Parroquia de Sant Ramon Nonat”.
Tot i la coincidència en el cognom, aquest senyor no té cap parentiu amb la persona que va ser alcalde de l'Hospitalet.

Antònia Torrens

2012/12/17

BON NADAL 2012

 

Aquesta fotografia va ser feta a la Rambla Catalana en front del nº 61, el dia 25 de desembre de 1962. Fou enviada per la Núria Furió i pertany a la nevada de la qual celebrem enguany el 50è aniversari.


Grup Memòria de Barri La Torrassa.

2012/12/03

MÉS FOTOGRAFIES DEL MERCAT DE COLLBLANC I ...



Avui publiquem les dos excel.lents fotografies que ens fa arribar el Ramon Aguilera, del Mercat de Collblanc i el seu entorn, i del 1946. 
La primera, no hi ha dubte que es tracta del Mercat de Collblanc, i a la segona, apareix una rotllana ballant una sardana i al darrera un entoldat on pot llegir-se "Montserratina". Restem a l'espera de rebre més informació d'aquesta estupenda fotografia.

Segons la fotògrafa Teresa Canturri, veïna del barri, el tendal que apareix a la fotografia, correspon a la pastisseria "La Montserratina" i on actualment hi ha un estanc, al carrer Progrés. A l'esquerra del tendal hi havia una torre que ja no existeix, ara és una sabateria que actualment està en liquidació.

2012/11/28

RECORDS D'ALTRES TEMPS: LA MANTELLINA



Quan m'aturo a pensar en com han canviat les coses amb el pas del temps, crec que algunes d'elles han estat modificades amb molt d'encert, com la que us explicaré ara i que és la següent:
Veureu en la fotografia, que adjuntem una mantellina; algún jove es preguntarà: i això per què servia?, doncs fa més de 70 anys les dones no podíem entrar a l'església sense anar amb el cap cobert amb aquesta peça, per nosaltres que érem unes nenes era molt normal, però ara amb el temps, veig que si els homes podien, com ara, anar sense el cap cobert, perquè les dones havíem de fer el contrari ?
També a les processons que es feien per Setmana Santa, s'hi havia d'anar amb mantellina, com podeu veure a la fotografia que adjuntem; feliçment ja fa uns quant anys que les coses van cambiar i en aquest moment no hi han diferències.
Un altre cosa que teníem prohibit era anar a l'església amb la màniga massa curta, havia d'arrivar fins el colze, si no, t'arriscaves a que et fessin surtir de l'església i no en parlem si anaves sense mànigues; ara no es fila tan prim i és molt millor.

Antònia Torrens


 
foto:

2012/11/19

AL DIARI DE L'HOSPITALET: EL BARRI DE LA TORRASSA A INTERNET

 Al Diari de l'Hospitalet d'aquest mes surt una entrevista a l'Antònia Torrens (1935), blocaire del Memòria de Barri de la Torrassa :) ...Il.lusió i orgull de ser d'aquest barri :))..."Mai és tard per aprendre".


REPORTATGE a L-H DIGITAL:
http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/societat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/6729152


VÍDEO:
http://lhdigital.cat/c/document_library/get_file?uuid=cc328594-0ee0-4a5f-8586-bc4958833e59&groupId=11023



2012/10/31

El MERCAT DE COLLBLANC ALS 50

 Foto: Arxiu de la família de la Paquita Torrens.
(De la fotografia, no tenim més dades sobre la seva autoria)

Aquest dilluns l'Avel.lina Silvestre ens ha portat la magnífica foto que tot seguit publiquem del Mercat de Collblanc a la dècada dels 50. La imatge publicada que hem escanejat abans de publicar era una fotocòpia ampliada, que tenia amb un marc penjada a casa seva la Paquita Torrens. A la foto, surt la mare de la Paquita, venedora d'una de les parades d'aviram, a la dreta. Recorda l'Avel.lina que a la seva amiga d'infantesa Paquita la seva mare li enviava a Granollers o altres pobles a proveïr-se de l'aviram.-->

En paraules de la Núria Alanyà:  "Al mercat de Collblanc els meus pares tenien un negoci: venien cigrons i mongetes cuïtes. Al Mercat, tot eren barraques: jo no havia encara nascut però els meus pares m'ho van explicar. Després d'uns anys d'haver jo arribat al món, me'n recordo de jugar pel mercat entre les seves parades. Recordo que entrant pel carrer Martí Julià hi havien molts animals vius de tota mena i pel Nadal hi havien galls d'indi que cantaven molt i feien molt xivarri. Les parades eren barraques i amb el pas del temps van construïr d'obra el mercat que coneixem avui".



2012/10/23

UNA PASSEJADA PEL BARRI: BAR LOS PAJARITOS



El dia 1 d'Octubre d'enguany, (2012), uns quants integrants del Grup Memòria de Barri de la Torrassa, vàrem anar a fer una visita a un establiment anomenat “Bar Los Pajaritos,” que és propietat de la família Mateu i que es troba al carrer Santiago Apòstol cantonada amb la Rambla Catalana.
La senyora Maria Mateu Gaya juntament amb les seves filles Teresa Sardà, Rosa Mª Sardà i la seva néta Miriam Biener Sardà, ens van atendre molt bé donant-nos tota mena d'explicacions, ja que elles estan al front del bar en el que també serveixen dinars.
Creiem que després de més de 50 anys de servei al nostre barri, mereixien que els tinguéssim en el nostre bloc.
Segons ens han explicat, quan ells van agafar el bar el dia 6 de Maig de l'any 1960, ja feia uns anys que el regentava un altre propietari.
Ens van donar facilitats per retratar les diverses fotografies antigues que tenen exposades al local i que podeu veure en el nostre espai de fotografies antigues del bloc; una de les que acompanya aquest escrit en el que es veu un cotxe, ens van dir que l'any 1960 aquest taxi, juntament amb un altre, eren els únics que hi havia a la Torrassa. 

Text: Antònia Torrens
Fotos: Ramon Aguilera

 

2012/07/23

EL CAMP DE LA LLUM



Avui us deixem amb aquesta fabulosa fotografia proporcionada per la Laura López, a la qual aprofitem per tornar-li a agraïr. El Camp de la Llum era un lloc on la canalla d'aquell temps anava a jugar, perquè era un espai molt gran i quedava recollit. Cal recordar que en aquella època no hi havia trànsit ni de cotxes ni de motos, només hi havia algun que altre carro que circulava per anar als camps. Resulta increible pensar que actualment, en el seu lloc hi hagi un equipament tant important pel barri com és el seu Ambulatori. No sabem si també en aquest espai està inclòs el col.legi Ramon i Cajal i el més recent equipament del Casal de la Gent Gran. 
Us convidem i animem a deixar comentaris, i entre tots i totes aclarir aquests dubtes. Mentrestant, ens quedem amb el record dels jocs infantils al Camp de la Llum.
El Camp de la LLum es trobava a la cantonada entre la Ronda de la Torrassa, carrer Albareda i Rambla Catalana.
Grup Memòria de Barri.


"La foto està presa on és ara l´ambulatori, on anaven a jugar molts nens i nenes de l´ època i crec que li deien "el campo de la luz"; en ella surt la meva mare, Montse Galceran, la nena petita, i la seva cosina Mari Carmen Urpí Galceran. Deu ser de l´any 58 o així".  
Laura López

"M'ha fet molta il.lusió aquesta foto perquè es veu casa meva a la Rambla Catalana. Jo havia anat a berenar moltes tardes al 'campo de la luz'. Recordo que entre la Ronda de la Torrrassa i carrer Albareda hi havia un petit quiosc que a la foto queda al costat de la casa vella que es veu del Tio Aniceto, on és ara l'ambulatori".  
Mari Carmen Garcia

2012/07/13

UNA HISTORIA D'AMISTAT ALS BARRIS DE COLLBLANC-LA TORRASSA



 
A la foto: la Encarna Diaz; la Olga Olivares; l'Anita Moltó; l'Emília Roca (de la Ronda de la Via); la Núria Santamaría (casada amb el Pedro Diaz); la Francis Moltó.  
Foto: 1947, des d'un terrat de la Torrassa.
  
"Fa uns 20 anys aproximadament o sigui sobre l'any 1991 o més, em va venir al cap retrobar-me amb les companyes del “cole” (el Col.legi Pompeia del carrer Progrés), i a la vegada veïnes del meu barri : Collblanc-Torrassa de l'Hospitalet.
Així ho vaig fer, mirant de localitzar a les més íntimes i a partir de parlar amb elles, ens hem anat trobant 2 vegades a l'any: l'últim diumenge del mes de maig i de novembre.
I encara que fa temps som sempre les mateixes. Al principi en venien d'altres i una d'elles per desgràcia es va morir. Ara ja som “setentones”, la majoria àvies que quan ens trobem portem fotos de fills, netes, etc. I així recordem temps passats i a la vegada toquem temes de la nostra vida actual.
És molt agradable i ens ho passem molt bé.

Quan hi ha alguna notícia per a dir, ens telefonem. Es tracta de conservar i enriquir la nostra amistat després de tant de temps. També faig reunions amb un grupet d'uns cursets que vaig fer a la Creu Roja del carrer Progrés de Collblanc, d'encara fa més temps, doncs ens reunim des de l'any 1.980 aproximadament. Totes aquestes trobades són FORMIDABLES."


Olga Olivares

 Manuscrit de l'escrit de l'Olga Olivares.


D'esquerra a dreta i dalt a baix: la Núria Santamaria; la Isabel Ventoso; la Remei Minyana; la Francis Moltó (filles i nebodes dels Moltó del Pimpinela, que cantaven a l'Univers); la Olga Olivares i l'Anna Moltó. 
La Olga Olivares al Punt Òmnia, durant la seva visita el dilluns 9 de juliol, amb el grup Memòria de Barri: la Veli, l'Antònia, el Ramon i la Montse.

Repassant la Galeria fotogràfica de fotos en blanc i negre del Bloc.

2012/06/11

LA FESTA MAJOR EN BLANC I NEGRE

Aquesta setmana hem celebrat al barri la nostra Festa Major: la dels barris de la Torrassa i Colblanc. Volem recordar amb les següents fotografies com era la Festa Major en el passat... Així que us deixem amb un seguit de fotografies que pertanyen a la nostra Galeria i que tenim enllaçada al nostre bloc, per tal de rememorar la nostra festa..., en blanc i negre!
La major part de fotografies es corresponen amb el carrer Santiago Apòstol a la dècada dels 50: els carrers també es guarnien al nostre barri.

Foto: Montserrat Sanmarti
Festa Major carrer Santiago Apostol, 1949

 Foto: Lourdes.
Festa Major, any desconegut.

 
Foto: Lourdes.
Festa Major, any desconegut.

Foto: Antònia Torrens
Festa major al carrer Santiago Apòstol. A la foto podem veure a: l'Antònia Torrens; la Carme i l'Amadeu Panadès; la Montse Santmartí. Any: 1954

 Foto: Carme Penedès Festa Major del carrer Santiago Apòstol. 1955

 Foto: Mari Carmen Garcia
Xocolatada de Festa Major. Carrer Santiago Apostol. Any estimat: 1957
Foto: Antònia Torrens Festa Major, carrer Santiago Apòstol. 1955.

2012/04/16

RECORDS D' INFANTESA: La meva RAMBLA CATALANA. Per Mari Carmen Garcia


Recordo amb enyorança la meva infantesa en aquell trosset de la Rambla Catalana on vaig néixer. Vivíem davant mateix de “l'hort del Tio Niceto“ on pocs anys després construiren la fàbrica de maletes “Miguel Iñesta”. A casa sempre deien: ... "Que allà, quan la guerra, hi havia un refugi, i quan sentien les sirenes de l'aviació corrien a amagar-se".
Però jo recordo amb molt 'carinyo' els diumenges pel matí quan passava la matonera amb el seu calaixet ple de matons, i que n'eren de bons!... I els estius, quan posaven la paradeta de síndries i melons al costat de la Font; els venedors eren un matrimoni, veïns del barri i a ell l'hi mancava un braç; la canalla gaudíem d' aquelles tallades grans i fresques que ens compraven els pares.
Uns altres records em porten al meu pare, que era cantaire dels Cors de Clavé “Unió Rossinyols Torrasencs”, i la seu la tenien al “Bar Llorenç”, a la Plaça Espanyola. Per Pasqua Florida sortien a cantar caramelles pel barri amb cistelles guarnides on la gent hi posava diners que servien per a fer a la Segona Pasqua una sortida a un poble arreu de Catalunya.
A la tornada sempre arribaven per Collblanc i la gent els esperava a la Plaça Espanyola. Quan sentíem els tambors i les trompetes corríem carrer Progrés avall per anar a rebre'ls. ...Feien un goig! Amb les seves camises blanques, faixa i barretina vermella i les grans forquilles i culleres de fusta a l' espatlla guarnides de forques d'alls.
Recordo els diumenges per la tarda que anàvem tota la quitxalla a la porta de l' església tot esperant que sortissin els batejos per cantar:
Tireu avellanes que són torrades, tireu confits,
que són podrits; si no en voleu tirar, el nen es morirà”
I els padrins llençaven “peladilles“ i peces de cèntim i ens tiràvem tots a terra i a veure qui en collia més!
I és que la nostra Torrassa era com un petit poble, de gent molt humil i molt treballadora, que gaudia també molt amb tot el que s' hi celebrava.

Mª Carme García.

2012/04/02

EL TALLER DE LA EULÀLIA: LES MODISTES AL BARRI.


Foto: Veli Silvestre Any: 1949
A l'entoldat situat a la Pl.Espanyola , durant la Festa Major de la Torrassa.

Veli Silvestre amb un vestit cosit a mà, per la Festa Major.

RECULLS D'ALTRES TEMPS:
El taller de la Eulàlia: Les modistes al barri. (Per Mari Carmen Garcia).
Hi ha vegades que somnio amb aquells temps d' aquesta barriada nostra en que las relacions humanes fluïen d'una manera espontània i natural i que es donaven en molts llocs, per exemple, als tallers de les modistes.
Jo coneixia de molt aprop un d'aquests tallers de modista que hi havia al carrer Progrés, xamfrà Rambla Catalana,perquè la modista era com de la família: el taller de la Eulàlia. Al barri també recordo el taller de l'Angelita al carrer Llobregat.
Pel taller de la Eulàlia, al carrer Progrés, les noies aprenien a cosir, i ho feien per totes les celebracions del barri: els carnestoltes (tot i que era prohibit), la Festa Major, les comunions, els casaments, etc, i tanmateix els seus vestits i els de part de la família.
Tot era alegría! Es cantava, es parlava de xafarderies, es reia moltíssim i per damunt de tot s'escoltava la senyora Francis per la ràdio: “Querida señora Francis...”: al matí escoltàvem la Sra. Fortuny, i a la tarda la Sra. Francis. Jo tenia aleshores 5 o 6 anys i anava amb la meva germana: m'ho pasava d'allò més bé perquè em donaven retalls de roba i “feia vestidets” per a les meves nines.
Però..., els temps canvien: va arribar la moda PRET A PORTER, i amb ella va anar acabant una d'aquelles boniques convivèncias que hi havia al nostre barri.
Penso que en aquests moments en que molta gent s' ho està passant tan malament, fan molta falta llocs de calor humana on es parli, es canti, es diguin tonteries, com en aquells tallers de modista de temps passats.
Mari Carmen Garcia
Montse Santmartí afegeix:
"Al carrer Holanda hi havia una modista molt bona, que es deia Juli. I me'n recordo de la modista del carrer Santiago Apostol,encara millor, l'Aurora. Eren tres germanes i la M
ontse encara és viva i hi viu al barri".
L'Antònia Torrens afegeix:
"La Juli hi vivia al carrer Holanda número 59, baixos".

2012/04/01

L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA. Per Antònia Torrens


L'enterrament de la sardina, antigament, era una sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona. La gent portava els nens i nenes a Montjuïc, a les Planes i a altres llocs a enterrar la sardina.
A la Torrassa, també es participava d'aquesta festa. Aquest dia, les mares portaven els seus fills i a altres nens veïns del carrer, a enterrar la sardina. Es duia lligada a una canya amb una bona llaçada i anàvem a la Font dels Ocellets o be baixàvem a Santa Eulalia on hi passava un canal anomenat “Canal de la Infanta” que es trobava a la mateixa sortida del metro, quan a l'estació s'hi accedia d'un altra manera de com és ara. Ja fa uns quants anys que el Canal el van soterrar i ara ja no es veu. Quan arribàvem, berenàvem i després féiem una cerimònia grotesca fent un forat a la terra on enterràvem una arengada o sardina, generalment vestida d'una forma ridícula, com podeu veure a la fotografia que hem posat a dalt d'aquest escrit, però sobretot és que pasàvem una tarda molt divertida, jugant i rient, ja que en aquests llocs quasi tot eren camps i havia molt d'espai per jugar.
Antigament, sardina, era una manera col-loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc i que tradicionalment s'enterrava abans de començar la Quaresma, per significar que es posava fi a la disbauxa, la gresca etc., del Carnestoltes o Carnaval i que s'entrava en un temps d'abstinència, la qual cosa, era molt respectada per la majoria de persones d'aquella época. Actualment, sobretot la gent de certa edat, encara per la Quaresma, seguint la tradició, fan abstinència, no menjant carn, cosa que s'ha de respectar.
Jo em pregunto: Com es va passar d'enterrar la espinada del porc que com tots sabem és carn, a enterrar una sardina que és peix i que era recomenat que es mengés per la Quaresma? Doncs jo no ho sé, he buscat per internet i m'han sortit unes explicacions que només són hipòtesis, per això no les explico. Si algú sap quelcom, li agrairia que m'ho expliqués.
No tenim cap fotografia antiga d'un nen o nena portant la canya i la sardina. Si algú ens en pogués proporcionar alguna, l'adjuntaríem a aquest escrit i seria més complert.
Aquesta festa, pel fet d'ésser celebrada dins el primer dia de la Quaresma, no estava ben vista per l'Església.

-->

2012/02/22

REMEIS CASOLANS D'ALTRES TEMPS




Aquest utensili de porcellana de la 1ª fotografia de dalt és bastant antic. Anys enrera eren moltes les cases que el tenien. Sabeu per què servia?.
Doncs ara ho explicaré: Quan un membre d'una família, ja fos adult o nen, tenia mal de ventre, estrenyement o molèsties a la panxa degut a que feia uns dies que no anava de cos, se li donava una lavativa amb aquest utensili. Com es preparava?. En primer lloc, es posava una olla al foc amb aigua i quan bullia se li afegia un grapat de farigola, es deixava un parell de minuts perquè arrenqués el bull i després s'esperava que l'aigua estigués tèbia, aleshores es colava directament dins del dipòsit amb un colador ben fi perquè l'aigua no tingués cap brossa i s'hi afegia un raig d'oli cru. Prèviament s'havia de col-locar la goma a l' orifici que sobresurt del dipòsit i es penjava tal com està a la fotografia. Veureu que al final de la goma, hi ha una cànula i una clau de pas que servia per anar controlant la sortida de l'aigua; un cop instal-lat s'untava amb oli la cànula i s'introduïa al annus i així l'aigua anava entran poc a poc als budells. Passada una bona estona s'evacuava l'aigua que ja havia fet una bona neteja i la persona quedava mésssssss tranquil-la.
Com es pot veure a dalt, hi ha una 2ª fotografia que té forma de pera i és de goma, també servia per donar lavatives però era per a nens molt petits.
Actualment el que la gent fa servir, són els objectes fotografiats a baix. El primer, és de plàstic i es pot guardar plegat i l'altre un cop usat ja es pot llençar.
Hi havia altres opcions que eren: l'aigua de carabanya i “aceite de ricino”; ambdues coses eren molt dolentes perquè tenien molt mal gust.
El que explico a l'últim paràgraf m'ho han recordat les alumnes del Punt Omnia de la Torrassa, Rosa Mª Gris i Carme Anadon.
Antònia Torrens