MEMÒRIA DE BARRI AL CASTELL DE BELLVÍS

Un dilluns molt especial: el Memòria de Barri avui l'hem fet davant del Castell de Bellvís. Primer de tot, ens hem documentat i tirat d'hemeroteca amb les notícies de la 'troballa' del castell al 2008... In situ, i 10 anys després, estem davant d'uns cartells que han aparegut penjats al mur, clamant per la defensa del patrimoni.

Tres dels  integrants actuals i persones vinculades amb Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc, el Joan Pla, el Rafael Algarra i el Jordi Vidal, han estat convocats a la Casa de la Torrassa per participar en un reportatge de la TV de l'Hospitalet sobre el Castell de Bellvís i el seu abandó, d'ençà que fa 10 anys es va comunicar públicament la seva descoberta, acompanyada d'una promesa de rehabilitació. En les últimes setmanes, han aparegut uns cartells reivindicant la visibilització de la memòria del Castell i denunciant el seu abandó.

El Rafael Algarra va néixer a la casa i és un pou d'història tant de la Casa com del barri, el reportatge es queda curt amb tantes coses per explicar, però tot el que explica serveix per contextualitzar la situació actual. El Joan Pla, també nascut al barri, és un dels pocs veïns que ha pogut veure en quina situació es troba l'interior de la Casa, perquè es va trobar fa uns mesos la porta oberta i mostra davant la càmera una sèrie de fotografies recents, on es pot veure com les herbes s'estan menjant la pedra i el seu estat ruïnós. El Joan ha explicat davant les càmeres que li va impressionar tant aquesta situació que va escriure recentment una carta adreçada a Urbanisme de l'Ajuntament de l'Hospitalet. 

Aquesta és una mostra de les fotografies actuals que el Joan Pla va fer recentment de l'interior de la Casa de la Torrassa. Es pot veure el seu estat d'abandó.

Us deixem també amb els enllaços del reportatge de la TV i del Diari el Canal-H.

TV L'Hospitalet (16/07/18)
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/13245668

Veïns de Collblanc-la Torrassa demanen que es doni a conèixer el Castell de Bellvís al barri. I que es treballi en la conservació de l'edific.
 http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/13246812

RECORDS D'INFANTESA DEL VEÍ LUÍS IGLESIAS

El túnel que comunica la Torrassa
 amb Santa Eulàlia per sota les vies. (Foto: A. Torrens, 2015)

 

Hem rebut al Punt Òmnia de la Torrassa la visita del senyor Luís Iglesias, un veí que fa molts anys que viu a la Torrassa i que ha volgut col-laborar amb el nostre bloc, recordant les seves vivències i ens ha explicat coses que ens han semblat prou interessants per comentar-les.

    

Un túnel sota les vies.

El senyor Luís va néixer a Santiago de Compostela l'any 1939. Quan tenia 2 anys, la seva família es va instal-lar al barri de la Torrassa i és aquí on ha transcorregut tota la seva vida. Quan era jovenet, -10 o 11 anys-, ell amb un grup d'amics del barri, entraven d'amagat per una porta de fusta que, - fins fa poc temps encara hi era, - dins de la casa de la Ronda de la Torrassa nº 123, que és la que va donar nom al nostre barri.  Quan eren a dins, diu que al fons a l'esquerra hi havia una porta de ferro tancada, però coneixien una veïna que vivia a la casa i els hi obria aquesta porta. No els deixava mai sols, perquè estava prohibit que hi entrés ningú, però per l'amistat que tenien les famílies i per la curiositat dels nois els hi permetia.

Entraven en un passadís molt llarg que passava per sota  de les vies i que desembocava a Santa Eulàlia. Hi havia llums per tot aquest camí, també trobaven tota mena d'objectes, com: cantimplores, fusells i coses que devien ser de la passada guerra, a més, per les parets hi havia moltes pintures i quadres. Jo per curiositat, he anat a Santa Eulàlia i he vist aquesta porta de ferro que ens ha esmentat el senyor Luís, al carrer Salvadors. Des de la carretera de Santa Eulàlia es veu perfectament. Acabada la guerra, al barri hi va haver molta gent que es dedicava a l'estraperlo i aquest  túnel era un lloc on podien amagar els sacs de menjar que quan passaven els trens els hi tiraven, es clar que havien de ser persones de la casa que coneguessin aquest lloc i tinguessin la clau por poder entrar-hi.

   

Ens ha dit que ell juntament amb el seus amics,  havien explorat tot el barri i que hi havia molts refugis. Aquí mateix on ara hi ha el Punt Òmnia n'hi havia un, al carrer mossèn Jaume Busquets- abans Boada- també, així com d'altres que eren per tot el barri. Per aquelles persones que no hagin viscut la guerra civil del 36, els vull dir que eren moltes les famílies que quan sentien el avions sobrevolant Barcelona, anaven a refugiar-se en aquests llocs perquè es sentien més segurs, tot i que no sabien si quan arribessin a casa la trobarien en runes. No tothom hi anava però majoritàriament eren moltes i molts els veïns que es trobaven allà.

A banyar-se al rec del Canal de la Infanta.

El senyor Luís explica que hi havia alguns nois que a l'estiu, els dies de festa, s'anaven a banyar al rec, - el canal de l'Infanta- que passava per Santa Eulàlia, es trobava a la sortida del metro on hi havia un descampat molt gran. Estava prohibit jugar a pilota i banyar-se en aquest lloc, i és comprensible, perquè l'aigua era molt bruta, i és que baixaven animals morts com: porcs, conills i d'altres bèsties, però ells allà s'ho passaven molt be i no veien el perill, això que en aquest lloc, hi va morir ofegat un noi de la Torrassa. Un dia va passar la policia i els hi va prendre la roba, els nois mig despullats van anar a la comissaria a buscar-la i allà els hi van donar una forta reprimenda. Aquest canal té 17 kilòmetres entre Molins de Rei i Monjuic i actualment només hi ha 1,4 kilòmetres al descobert des de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Al peu adjuntem unes fotografies antigues.

   

Aquest senyor, recorda que a la Torrassa hi havia torretes molt boniques  amb jardí, que malauradament han estat enderrocades per fer-hi blocs de pisos: Al carrer Santiago Apòstol, a la Plaça Espanyola, al carrer mossèn Jaume Busquets, a la Ronda de la Torrassa i moltes més. És trist que no s'hagi conservat un patrimoni que teníem i que algú no preveiés que aquest barri quedaria com actualment és, un barri arquitectònicament empobrit.

Antònia Torrens

1919. Dones en un pont del Canal.
Font: La Vanguardia digital. 

 

Tram sense cobrir del Canal a Sant Feliu,

entre horts i fàbriques. Font: La Vanguardia.