MEMÒRIA DE BARRI AL CASTELL DE BELLVÍS

Un dilluns molt especial: el Memòria de Barri avui l'hem fet davant del Castell de Bellvís. Primer de tot, ens hem documentat i tirat d'hemeroteca amb les notícies de la 'troballa' del castell al 2008... In situ, i 10 anys després, estem davant d'uns cartells que han aparegut penjats al mur, clamant per la defensa del patrimoni.

Tres dels  integrants actuals i persones vinculades amb Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc, el Joan Pla, el Rafael Algarra i el Jordi Vidal, han estat convocats a la Casa de la Torrassa per participar en un reportatge de la TV de l'Hospitalet sobre el Castell de Bellvís i el seu abandó, d'ençà que fa 10 anys es va comunicar públicament la seva descoberta, acompanyada d'una promesa de rehabilitació. En les últimes setmanes, han aparegut uns cartells reivindicant la visibilització de la memòria del Castell i denunciant el seu abandó.

El Rafael Algarra va néixer a la casa i és un pou d'història tant de la Casa com del barri, el reportatge es queda curt amb tantes coses per explicar, però tot el que explica serveix per contextualitzar la situació actual. El Joan Pla, també nascut al barri, és un dels pocs veïns que ha pogut veure en quina situació es troba l'interior de la Casa, perquè es va trobar fa uns mesos la porta oberta i mostra davant la càmera una sèrie de fotografies recents, on es pot veure com les herbes s'estan menjant la pedra i el seu estat ruïnós. El Joan ha explicat davant les càmeres que li va impressionar tant aquesta situació que va escriure recentment una carta adreçada a Urbanisme de l'Ajuntament de l'Hospitalet. 

Aquesta és una mostra de les fotografies actuals que el Joan Pla va fer recentment de l'interior de la Casa de la Torrassa. Es pot veure el seu estat d'abandó.

Us deixem també amb els enllaços del reportatge de la TV i del Diari el Canal-H.

TV L'Hospitalet (16/07/18)
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/13245668

Veïns de Collblanc-la Torrassa demanen que es doni a conèixer el Castell de Bellvís al barri. I que es treballi en la conservació de l'edific.
 http://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/13246812

RECORDS DEL PASSADÍS I TERRAT DEL CARRER ORIENT. Per Núria Alañá.

 Per la Núria Alañá (Veïna).

"Aquestes fotos són de la Mari Carmen Nullor, veïna del barri. I es corresponen al passadís del carrer Orient 27 o 29. Actualment no existeix, al seu puesto hi ha un gimnàs o un local tancat.

A aquest passadís vivia el matrimoni amb els fills i l'àvia. Jo era amiga de l'àvia que em venia a comprar a la polleria del carrer Orient, i de la mare, la Mari Carmen Nullor, que és una de les millors veïnes que he tingut mai i que tinc. Actualment vivim totes al carrer Orient però al número 21.

Dos fotografies són dels terrats: on les nenes jugàvem i les dones rentaven i estenien la roba: a dalt hi havia els safareigs; les cases eren molt petites".

Foto: Mari Carmen Nullor. Passadís del carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950

Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950

Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950

POSTAL D'ESTIU: RECORD DEL CAMP DE LA LLUM A LA TORRASSA

Amb aquesta preciosa imatge d'estiu a l'antic Camp de la LLum, espai que avui ocupa l'ambulatori del barri -el CAP de Collblanc-Torrassa-, us volem desitjar un molt bon estiu a tothom. 

Reprendrem l'activitat del bloc a mitjans de setembre, amb moltes ganes de continuar fent recerca  i ampliar l'exposició permanent amb la memòria fotogràfica dels nostres barris. Us animem, som sempre, a apropar-vos al Punt Òmnia JIS-ARRELS qualsevol dilluns al matí, i aportar fotografies antigues del barri. Les escanegem el mateix dia i us les torneu a endur a casa, tot seguit les publiquem a Internet perquè estiguin a l'abast de tothom.

Molt bon estiu des del bloc Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc: Salut i barri!

Foto: Aportació de la Laura López a través del correu electrònic.

 "La foto està presa on és ara l´ambulatori, on anaven a jugar molts nens i nenes de l´ època i crec que li deien 'el campo de la luz', en ella surt la meva mare, Montse Galceran, la nena petita, i la seva cosina Mari Carmen Urpí Galceran. Deu ser de l´any 58 o així". 

LES NOIES DE LA TORRASSA, 60 ANYS DESPRÉS...

 Mirant la foto, a l'esquerra la Carme Penedès i al seu costat, l'Antònia Torrens, a Torre Barrina, 2015. Davant de la seva foto de fa 60 anys, al carrer Santiago Apòstol de la Torrassa guarnit per Festa Major al 1955.

El passat diumenge 14 de juny, el grup Memòria de Barri de la Torrassa i el Punt Òmnia JIS-ARRELS van ser convidats a passar una petita mostra fotogràfica sobre la història dels barris de la Torrassa i Collblanc, a la Torre Barrina dins de la seva programació audiovisual amb motiu de la XXI Festa de la Diversitat de l'Hospitalet, celebrada com sempre dins de la Festa Major del districte.

-Aprofitem per agrair l'interès de l'AMPA de l'escola bressol La Casa del Parc al convidar-nos a mostrar les exposicions del Mosaic del Barri i de Memòria de Barri dins de la seva carpa, i a realitzar la projecció a Torre Barrina-.

La selecció de fotografies presentada per l'ocasió va ser d'unes 45 instantànies des de l'any 1923 fins a l'any 1975, ordenades cronològicament: totes, fotografies publicades al Bloc Memòria de Barri a la seva secció de Galeria Fotogràfica, que des de la seva posada en marxa a l'any 2008 porta ja recollides unes 300 fotografies cedides per veïns i veïnes de Collblanc i la Torrassa.

Com estàvem pràcticament en família, vam fer una fotografia molt especial d'una foto de l'any 1955 de les Festes Majors de la Torrassa, on surten dos veïnes, fotografiades al carrer Santiago Apòstol, guarnit per l'ocasió.

Vam convidar, 60 anys després, a les mateixes veïnes a tornar a fotografiar-se amb elles mateixes. Aquestes veïnes formen part del Memòria de Barri de la Torrassa, són la Carme Penedès i l'Antònia Torrens i precisament aquell dia una d'elles, la Carme en feia 81 anys, així que va ser un regal d'aniversari molt especial.

Us deixem amb la fotografia de dos noies de la Torrassa, que ho continuen sent i amb una amistat que el temps no ha posat a prova. 

Moltes gràcies per compartir-ho plegades! Un enorme plaer.

RECORDS D'INFANTESA DEL VEÍ LUÍS IGLESIAS

El túnel que comunica la Torrassa
 amb Santa Eulàlia per sota les vies. (Foto: A. Torrens, 2015)

 

Hem rebut al Punt Òmnia de la Torrassa la visita del senyor Luís Iglesias, un veí que fa molts anys que viu a la Torrassa i que ha volgut col-laborar amb el nostre bloc, recordant les seves vivències i ens ha explicat coses que ens han semblat prou interessants per comentar-les.

    

Un túnel sota les vies.

El senyor Luís va néixer a Santiago de Compostela l'any 1939. Quan tenia 2 anys, la seva família es va instal-lar al barri de la Torrassa i és aquí on ha transcorregut tota la seva vida. Quan era jovenet, -10 o 11 anys-, ell amb un grup d'amics del barri, entraven d'amagat per una porta de fusta que, - fins fa poc temps encara hi era, - dins de la casa de la Ronda de la Torrassa nº 123, que és la que va donar nom al nostre barri.  Quan eren a dins, diu que al fons a l'esquerra hi havia una porta de ferro tancada, però coneixien una veïna que vivia a la casa i els hi obria aquesta porta. No els deixava mai sols, perquè estava prohibit que hi entrés ningú, però per l'amistat que tenien les famílies i per la curiositat dels nois els hi permetia.

Entraven en un passadís molt llarg que passava per sota  de les vies i que desembocava a Santa Eulàlia. Hi havia llums per tot aquest camí, també trobaven tota mena d'objectes, com: cantimplores, fusells i coses que devien ser de la passada guerra, a més, per les parets hi havia moltes pintures i quadres. Jo per curiositat, he anat a Santa Eulàlia i he vist aquesta porta de ferro que ens ha esmentat el senyor Luís, al carrer Salvadors. Des de la carretera de Santa Eulàlia es veu perfectament. Acabada la guerra, al barri hi va haver molta gent que es dedicava a l'estraperlo i aquest  túnel era un lloc on podien amagar els sacs de menjar que quan passaven els trens els hi tiraven, es clar que havien de ser persones de la casa que coneguessin aquest lloc i tinguessin la clau por poder entrar-hi.

   

Ens ha dit que ell juntament amb el seus amics,  havien explorat tot el barri i que hi havia molts refugis. Aquí mateix on ara hi ha el Punt Òmnia n'hi havia un, al carrer mossèn Jaume Busquets- abans Boada- també, així com d'altres que eren per tot el barri. Per aquelles persones que no hagin viscut la guerra civil del 36, els vull dir que eren moltes les famílies que quan sentien el avions sobrevolant Barcelona, anaven a refugiar-se en aquests llocs perquè es sentien més segurs, tot i que no sabien si quan arribessin a casa la trobarien en runes. No tothom hi anava però majoritàriament eren moltes i molts els veïns que es trobaven allà.

A banyar-se al rec del Canal de la Infanta.

El senyor Luís explica que hi havia alguns nois que a l'estiu, els dies de festa, s'anaven a banyar al rec, - el canal de l'Infanta- que passava per Santa Eulàlia, es trobava a la sortida del metro on hi havia un descampat molt gran. Estava prohibit jugar a pilota i banyar-se en aquest lloc, i és comprensible, perquè l'aigua era molt bruta, i és que baixaven animals morts com: porcs, conills i d'altres bèsties, però ells allà s'ho passaven molt be i no veien el perill, això que en aquest lloc, hi va morir ofegat un noi de la Torrassa. Un dia va passar la policia i els hi va prendre la roba, els nois mig despullats van anar a la comissaria a buscar-la i allà els hi van donar una forta reprimenda. Aquest canal té 17 kilòmetres entre Molins de Rei i Monjuic i actualment només hi ha 1,4 kilòmetres al descobert des de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Al peu adjuntem unes fotografies antigues.

   

Aquest senyor, recorda que a la Torrassa hi havia torretes molt boniques  amb jardí, que malauradament han estat enderrocades per fer-hi blocs de pisos: Al carrer Santiago Apòstol, a la Plaça Espanyola, al carrer mossèn Jaume Busquets, a la Ronda de la Torrassa i moltes més. És trist que no s'hagi conservat un patrimoni que teníem i que algú no preveiés que aquest barri quedaria com actualment és, un barri arquitectònicament empobrit.

Antònia Torrens

1919. Dones en un pont del Canal.
Font: La Vanguardia digital. 

 

Tram sense cobrir del Canal a Sant Feliu,

entre horts i fàbriques. Font: La Vanguardia. 

 

RECORDS D' INFANTESA: La meva RAMBLA CATALANA. Per Mari Carmen Garcia

Foto: Mari Carmen García, a la Rambla Catalana

Recordo amb enyorança la meva infantesa en aquell trosset de la Rambla Catalana on vaig néixer. Vivíem davant mateix de “l'hort del Tio Niceto“ on pocs anys després construiren la fàbrica de maletes “Miguel Iñesta”. A casa sempre deien: ... "Que allà, quan la guerra, hi havia un refugi, i quan sentien les sirenes de l'aviació corrien a amagar-se".

Però jo recordo amb molt 'carinyo' els diumenges pel matí quan passava la matonera amb el seu calaixet ple de matons, i que n'eren de bons!... I els estius, quan posaven la paradeta de síndries i melons al costat de la Font; els venedors eren un matrimoni, veïns del barri i a ell l'hi mancava un braç; la canalla gaudíem d' aquelles tallades grans i fresques que ens compraven els pares.

Uns altres records em porten al meu pare, que era cantaire dels Cors de Clavé “Unió Rossinyols Torrasencs”, i la seu la tenien al “Bar Llorenç”, a la Plaça Espanyola. Per Pasqua Florida sortien a cantar caramelles pel barri amb cistelles guarnides on la gent hi posava diners que servien per a fer a la Segona Pasqua una sortida a un poble arreu de Catalunya.

A la tornada sempre arribaven per Collblanc i la gent els esperava a la Plaça Espanyola. Quan sentíem els tambors i les trompetes corríem carrer Progrés avall per anar a rebre'ls. ...Feien un goig! Amb les seves camises blanques, faixa i barretina vermella i les grans forquilles i culleres de fusta a l' espatlla guarnides de forques d'alls.

Recordo els diumenges per la tarda que anàvem tota la quitxalla a la porta de l' església tot esperant que sortissin els batejos per cantar:

“Tireu avellanes que són torrades, tireu confits,

que són podrits; si no en voleu tirar, el nen es morirà”

I els padrins llençaven “peladilles“ i peces de cèntim i ens tiràvem tots a terra i a veure qui en collia més!

I és que la nostra Torrassa era com un petit poble, de gent molt humil i molt treballadora, que gaudia també molt amb tot el que s' hi celebrava.

Mª Carme García.