Recordo amb enyorança la meva infantesa en aquell trosset de la Rambla Catalana on vaig néixer. Vivíem davant mateix de “l'hort del Tio Niceto“ on pocs anys després construiren la fàbrica de maletes “Miguel Iñesta”. A casa sempre deien: ... "Que allà, quan la guerra, hi havia un refugi, i quan sentien les sirenes de l'aviació corrien a amagar-se".
Però jo recordo amb molt 'carinyo' els diumenges pel matí quan passava la matonera amb el seu calaixet ple de matons, i que n'eren de bons!... I els estius, quan posaven la paradeta de síndries i melons al costat de la Font; els venedors eren un matrimoni, veïns del barri i a ell l'hi mancava un braç; la canalla gaudíem d' aquelles tallades grans i fresques que ens compraven els pares.
Uns altres records em porten al meu pare, que era cantaire dels Cors de Clavé “Unió Rossinyols Torrasencs”, i la seu la tenien al “Bar Llorenç”, a la Plaça Espanyola. Per Pasqua Florida sortien a cantar caramelles pel barri amb cistelles guarnides on la gent hi posava diners que servien per a fer a la Segona Pasqua una sortida a un poble arreu de Catalunya.
A la tornada sempre arribaven per Collblanc i la gent els esperava a la Plaça Espanyola. Quan sentíem els tambors i les trompetes corríem carrer Progrés avall per anar a rebre'ls. ...Feien un goig! Amb les seves camises blanques, faixa i barretina vermella i les grans forquilles i culleres de fusta a l' espatlla guarnides de forques d'alls.
Recordo els diumenges per la tarda que anàvem tota la quitxalla a la porta de l' església tot esperant que sortissin els batejos per cantar:
“Tireu avellanes que són torrades, tireu confits,
que són podrits; si no en voleu tirar, el nen es morirà”
I els padrins llençaven “peladilles“ i peces de cèntim i ens tiràvem tots a terra i a veure qui en collia més!
I és que la nostra Torrassa era com un petit poble, de gent molt humil i molt treballadora, que gaudia també molt amb tot el que s' hi celebrava.
Mª Carme García.
