La llengua és la característica més potencial d’un país, i per tant mereix ésser respectada. Despreciar el propi idioma és renegar de la pàtria i de la familia, és ofendre la dignificació del verb, part essencial de la nostra vida i clara expressió dels més íntims sentiments.
Qui menyspreï el seu idioma s’oblida de la propia dignitat i descendeix a una categoria miserable. Negar la virtut del llenguatge és no creure en la perfecció de l’home.
Hi ha res més elevat que estimar el nostre idioma amb un amor veritable? Envers ell estem obligats a la més sagrada gratitud i al més preuat respecte.
Amb l’idioma es comprenen les gents i es transmeten els afectes. Així l’amor de l’un va al altre sense cap esforç i amb la més franca generositat.
Parla la llengua dels teus pares i venera-la perquè la parlin els teus fills, si compleixes aquesta missió et faràs digne i respectaràs així mateix els costums del teu país. Això no vol dir que haguis de depreciar els altres idiomas, estudia i parla els que et siguin més convenients.
En les teves habituds donaràs preferència a la teva parla, això és , en la família, en els negocis, en les converses amicals. I aquesta preferència no és per desprestigiar els altres idiomas sinó que, en fer-ho aixì, a més de complir un deure, expressaràs amb més claredat els pensaments i els afectes del cor.
Si despulles el llenguatge de tots aquells mots grollers i de lletja vulgaritat, seràs agradable als quí t’escoltin. La bellesa en el parlar consisteix en saber dir paraules honestes sense intercalar-hi mots denigrants. Guarda’t de la blasfemia i et posaràs en el lloc dels escollits.
Per parlar bé no cal pas cap sacrifici, solament la voluntat et proporcionarà el goig de saber fer ús amb noblesa d’aquest instrument que ens és dat per expressar els més íntims sentiments.
Antònia Torrens
Aquest escrit és molt antic i és d’un autor anònim.
