2013/12/04

ELS BUROTS



A partir de l'Octubre de l'any 1880, a la carretera de Collblanc lindant amb el barri de Sants, es van crear “els fielato”, “Burots a Catalunya. Eran el nom popular que rebien les casetes de cobro municipals sobre el tràfic de mercaderies. -fonamentalment queviures-. S'instal-laven a tots els vials d'entrada a les ciutats i feien de recaptadors de l'impost que les mercaderies havien de pagar al Municipi on entraven. La Riera Blanca era la frontera entre l' Hospitalet i Barcelona, per la qual cosa hi havia també Burots a diferents llocs, com al carrer Bassegoda/Mas, Constitució/Santa Eulalia etc.

Les casetes eren molt senzilles habitualment de fusta, tenien unes simples taquilles i a la part que corresponia a Barcelona hi havia una gran balança on es controlava el pes de les diferents matèries que volien passar d'un lloc a l'altre. Hi havia un funcionari municipal que exercia un control sanitari sobre els aliments que entraven a la ciutat. Els Burots eren molt importants per a les arques Municipals.

Els funcionaris se'ls anomenava “panotes” i vigilaven que ningú passés res d'amagat per no pagar l'impost, obrint cistelles i senalles, encara que la majoria complia amb la seva obligació. Quan es creaven situacions no gaire agradables, era quan havien d'escorcollar a les dones, perquè algunes d'elles -sabent que els homes no s'atreverian a tocar-les- s'amagaven alguns productes entre les robes i així no pagaven el que els hi pertocava. En assabentar-se l'Ajuntament, va contractar a una dona que va ser la primera burota o madrona” i funcionaria Municipal de l'Hospitalet.

Els Burots van ser molt importants, perquè inclús si es moria una persona a l'Hospitalet i la volies enterrar a Monjuic, havies de pagar una quantitat molt important pel fet de creuar aquesta frontera.

Al Desembre de l'any 1962 van ser suprimides les casetes dels Burots.

Antònia Torrens 












Foto: Web Upaya.
Burot de la Riera Blanca, entre Sants i el barri de Collblanc-La Torrassa













Foto: http://provenzana.blogspot.com.es
Arxiu Històric de Santa Eulàlia

 














Fotos: CELH
Burot de Constitució amb Riera Blanca. 1953.















Fotos: CELH
Burot de Constitució amb Riera Blanca. 1953.




















Foto:
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/02/burot-de-la-riera-blanca.html
 1933.- El burot de la Riera Blanca amb forces de la Guardia Civil davant les restes d'una barricada aixecada durant els aldarulls del mes de desembre.












 Font: CELH. Carretera de la Bordeta. 1933.

















"Registro 8 Tres 'burots' (especie de aduaneros municipales) impiden que una mujer entre alimentos en Barcelona sin pagar tasas. El de 'burota', o 'madrona', fue el    primer empleo municipal para mujeres". EL PERIÓDICO

Font:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/mujeres-bcn-1258507

Bibliografia: 
LLibres:
-Collblanc i la parròquia de Sant Ramon Nonat de Josep M. Jordà i Capdevila
-L'Abans de l'Hospitalet

2013/11/11

BUSCANT FOTOGRAFIES CONCRETES


                                 BUSCANT FOTOGRAFIES CONCRETES

            Avui dia10 de Novembre hem rebut la visita del senyor Angel Jimenez, un veí de Collblanc que estava interessat en veure fotografies sobre els antics burots i també sobre els coros que abans hi havia a la Torrassa i Collblanc. Nosaltres, tenim molt poca cosa sobre aquestes matèries, però els agrairíem que si algú disposa de quelcom, ens ho fes saber i ja ens posaríem en contacte per tal d'acontentar a aquest senyor i alhora enriquir la nostre col-lecció de fotografies. De totes maneres, l'hem adressat al Centre d'Estudis de l'Hospitalet i esperem que aconsegueixi el que buscava.

             Com podeu veure en aquesta foto, el senyor Angel ha estat convidat a veure la col-lecció de fotografies del nostre bloc i s'ha compromès a contribuir a engrandir-lo, portant-nos-en algunes de les que ell té.

 Antònia Torrens




2013/10/17

ELS PASSADISSOS DE LA TORRASSA I COLLBLANC


  Foto: Mercedes Vergel. 
Passadís del carrer Progrés amb Albareda i Llobregat, construït a l'any 1923.

L'any 1996 a l'Aula de Cultura Collblanc-La Torrassa, el col-lectiu FOTORRASSA va fer una exposició fotogràfica i de continguts sobre els passadissos, on les imatges i explicacions sobre el barri del anys 1920-1960, varen ser recollides del Museu d'Història de l'Hospitalet.
El tema m'ha semblat prou interessant per fer-ne un resum d'aquesta exposició, que he reduït, no deixant d'explicar el que he cregut que podia ser més rellevant.


ELS PASSADISSOS DE LA TORRASSA I COLLBLANC


La Torrassa i Collblanc a primers de segle era una barriada semi buida, ja que només hi havia aproximadament 100 cases la majoria vivendes rurals. L'any 1900 només contava amb 301 habitants, que van augmentar considerablement al 1930 en 21.185. En 30 anys s'hi van afegir 3142 vivendes, de les quals 925 que eren un 30%, es corresponien al que es denominava “pasillos”.
Entre l'any 1885 i 1906 van anar desapareixent les bóviles i camps de conreu i el 50% de la barriada fou parcel·lada i es van anivellar i dibuixar els carrers con ara els tenim.
Van ser molts el veïns de la classe mitjana del barri de Sants i de Barcelona, els que varen invertir els seus estalvis comprant parcel·les i així amb una mínima inversió, poder aconseguir amb el temps una bona rendibilitat. Algunes immobiliàries també s'hi van sumar, però durant 10 anys l'activitat que esperaven no va donar el seus fruits.
L'any 1915 van arribar a Barcelona - procedents majoritàriament de Múrcia- una immigració moderada, degut a la crisi de la mineria murciana, atrets per la bonança econòmica de Barcelona, -les obres de l'Exposició Universal i del metro-.
L'any 1920 va haver un allau d'immigració de tota Espanya, sobretot del sud-est. Això va ser el detonant perquè comencessin a edificar vivendes econòmiques per a gent amb pocs recursos, construïnt el que s'anomenava “pasillos”.
Foto: Abel López
Passadís del carrer Montseny, 142. De l'any 1923.

Entre l'any 1921 i 1925 es van construir 2142 vivendes, de les quals 831 corresponien a la tipologia “pasillos”. Eren un 30% més barates i les mides de tota la parcel·la eren de 6 metres d'ample per 30 o 40 metres de llarg. Estaven arrenglerades una al costat de l'altre, n'hi havien des de 6 fins a 16 cases, la sortida de les vivendes era a un corredor lateral i algunes que donaven directament al carrer eren una mica més grans.
D'altres tenien el corredor central amb les vivendes arrenglerades a dreta i esquerra. N'hi havia que tenien una reixa a l'entrada del passadís, que els propis veïns tancaven al vespre.
Al carrer Holanda nº 63 n'hi havia un amb 2 veïns a un costat i 2 a l'altre, en aquest passadís apart de la vivenda, tenien al fons de la parcel·la un petit hort per a cada veí i els safaretjos. No tots tenien aquestes avantatges, ja que molts d'ells tenien una comuna que era compartida per tots els veïns. Eren habitatges infrahumans, el lloguer oscil·lava des de 30 fins a 50 pessetes mensuals.
La distribució era molt senzilla, a l'entrada un menjador i la cuina tot en una sola peça, 2 o 3 habitacions - sense cap ventilació,- de 2'30 x 2'30 metres, 1 petit retrete i un safareig a fora de la vivenda.
Actualment encara en queden uns quants, però la majoria han desaparegut i en el seu lloc s'hi han fet cases de pisos.
Un dels passadissos més famosos i emblemàtics -segons els veïns-
van ser els del senyor Enric Borràs, situats al carrer Progrés, cantonada Albareda i Llobregat. Aquests són més grans i encara estan ocupats, aparentment estan molt ben conservats.
També l'anomenada “Casa dels Cargols”, estava envoltada de cases d'aquestes característiques, que tapaven la bonica arquitectura que hi havia
en el seu interior i que ara amb les obres que van fer-hi, ha quedat al descobert i és digne de veure.



Foto: Mercedes Vergel
Passadís de Rda. de la Torrassa, 109.

Antònia Torrens

DISPOSEM DE MÉS FOTOGRAFIES QUE ANIREM PUBLICANT PROXIMAMENT.






2013/07/08

BON ESTIU 2013





Ara que som a l'estiu, no podem oblidar els moments tan agradables que vam passar durant les festes Majors, a l'envelat o als carrers del nostre barri, és per això que hem posat aquesta fotografia de l' any 1954 feta al carrer Santiago Apòstol davant del nº 100, en plena festa Major. En ella hi han 3 integrants del nostre grup que són: Montserrat Sanmartí, Carmen Panadès i Antònia Torrens amb les seves respectives famílies. Amb aquests records us desitgem que passeu unes bones vacances.
Nosaltres també descansarem, però tornarem al mes de Setembre.

GRUP DE MEMÒRIA DE BARRI 
memoriadebarridelatorrassa.blogspot.com
memoriadebarri@gmail.com


2013/07/03

BENVINGUTS A ALIMENTACIÓ FOLGUERA

 
Després de presentar-vos l'article de la Sra. Rosa Pedraza, vaig tenir la curiositat de saber més sobre l'establiment de la família Folguera, ja que al ser una botiga tan antiga, es mereixia fer-li una visita i assabentar-nos més a fons de la seva trajectòria. Vaig ser rebuda amb molta cordialitat i el resultat ha estat l'escrit que a continuació podran llegir i en el que el Sr. Pedro propietari de l'establiment explica amb tot detall, des de l'inici de l'empresa fins ara.

 
Antònia Torrens



BENVINGUTS A ALIMENTACIO FOLGUERA


El senyor Eliseu Folguera i la seva esposa Àngela Altayó.
Foto: Pere Folguera


Història del nostre negoci:
L'inici comercial de l'empresa es remunta a finals del segle XIX, quan en Pere Folguera i Colomines inaugurà una botiga de bacallà i d'alimentació al nº 153 de la Travessera de Gràcia de Barcelona, on es va créixer comercialment de forma progressiva.

Més endavant, ja amb els tres fills amb majoria d'edat, muntà una botiga del sector per cada un dels fills: Una parada al mercat de la Llibertat de Barcelona pel seu fill Remei, una a Sant Adrià del Besós pel seu fill Pere i una altre al Barri de Collblanc de l'Hospitalet de Llobregat pel seu fill petit Eliseu, cap al 1932. I aquí comença la nostra història particular.

Eliseu Folguera i Altayó es va casar amb Àngela Altayó i varen fer créixer de forma espectacular aquest comerç durant la guerra civil i la dura postguerra de repressió franquista.

Cap a mitjans del 50, es van incorporar a l'empresa els dos fills del matrimoni: Pere Folguera i Altayó i Eliseu Folguera i Altayó, que van seguir amb el ritme diabòlic comercial d'aquells moments.
Més endavant, cap els 60 amb la mort d'Àngela Altayó, l'empresa entrà en uns moments molt difícils i que encara es varen tornar a complicar més amb la crisis dels 70 i la mort al 1973 d'Eliseu Folguera i Altayó. Aquests anys van ser com els de la història del nostre país: transició, conflictes i il·lusions; destacant molt positivament les incorporacions al negoci de les dones dels dos fills: Rosa Mª Gregori i Josefina Segarra.

Els anys 80, amb tots el canvis comercials de l'època, es poden definir com de resistència
però molt important perquè avui en dia podem estar on som.

Al 1992, després de les olimpíades de Barcelona, s'incorporà a l'empresa el fill gran d'en Pere: Jordi Folguera i Gregori, i torna la tendència positiva, comercialment parlant. Cap al canvi de segle, també entra en el negoci el fill petit d'en Pere: Xavier Folguera i Gregori.

I a dia d'avui, aquí estem; venent des de bacallà a fruits secs i d'olives a tòfones a les nostres 3 parades de mercat, a la nostra botiga de Collblanc i el nostre engròs destinat majoritàriament a l'hosteleria.

Salut i Repùblica !!!!!!!!
Pere Folguera

2013/05/27

EL ESTABLECIMIENTO DE LA FAMILIA FOLGUERA


Tienda antigua
     Enfrente de mi casa, en la calle Martí Julià nº 24 esquina con la calle Baquer, ahora hay una droguería que se llama Hermanos Martín. Antes era una casa de comestibles y había mucho surtido de olivas y principalmente de bacalao, tenían de todas clases, y se llamaba Folguera.
     Este establecimiento fue inaugurado el año 1932 por el Sr Pedro Folguera, abuelo del actual propietario. Estuvo muchos años al frente del negocio junto con su hijo el Sr. Eliseo, que contrajo matrimonio con l'Angels (que  murio muy joven) . Su padre les obsequió con les fincas y tiendas que tenia en Collblanc.
     En el nº 25 y 27 de la calle Martì Julià, frente al primitivo negocio, tenian un local de su propiedad donde tostaban café, (de cebada i del bueno), que era el café normal de ahora, tambien tenian  almendras, pipas, altramuces y muchas cosas que no recuerdo.
Uno de los hijos del Sr. Eliseo, el Sr. Pedro y su esposa Rosa, continúan el negocio en el nº 26, o sea al lado del local primitivo. Vende casi lo mismo y muchas chucherías, pero se ha modernizado y como podrán ver en la fotografía que adjunto, su aspecto es muy agradable y muy bien cuidado.
También he encontrado en el libro l'Abans de l'Hospitalet, una fotografía muy antigua del primer establecimiento que está incluido en este escrito.


Una vecina y clienta: Rosa Pedraza

Tienda actual
Interior de la tienda actual

2013/05/13

GRUPO EXCURSIONISTA COLLBLANCH


      Cap a l’any 1.945 fou creat el GRUPO EXCURSIONISTA COLLBLANCH amb seu al bar Sevilla de l’actual carrer del Doctor Martí i Julià número 57 per un grup d’amics i veïns dels barris de Collblanc i La Torrassa, molts d’ells comerciants, botiguers i paradistes del mercat de Collblanc.

Carnet

Logotip
Quadre en homenatge al president Josep Maria Gassó 1947

      La seva finalitat bàsicament era per a celebrar i gaudir de festes, excursions i partits de futbol en una trista postguerra en que estaven prohibides les reunions per l’autoritat dictatorial d’aquells temps.
      Coneguda familiarment com “PENYA PITO” va estar presidida durant bastant temps pel meu pare Josep Maria Gassó.

Platja d'Aro (Costa Brava) 1946
Caves Freixenet a Sant Sadurní d'Anoia 1947

      Així van poder fer excursions a la Costa Brava i Platja d’Aro, caves Freixanet de Sant Sadurní d’Anoia, Llinàs, Caldes de Montbui i Sant Miquel del Fai... Els partits de futbol els jugaven molts d’ells a l’antic camp del Torrasenc al costat nord de la carretera de Collblanc. I festes, com les de La Torrassa, al seu embalat de la plaça Espanyola.

Caldes de Montbui. La Font del Lleó d'aigua calenta 1947

Camí a Sant Miquel del Fai 1947

      Fixem-nos en els banyadors tant de les dones, cobrint més que ensenyant, com en els dels homes, amb el tronc superior del cos tapat, característics d’aquells anys quaranta. Així també dels vestits femenins i masculins de mudar.

Camp del Torrasenc 1948

Embalat de La Torrassa, a la plaça Espanyola 1948
      I que diem dels davantals que es posaven totes les dones per lluir i al mateix temps protegir els vestits. 


      Finalment el 21 d’abril de 1.950 l’autoritat va decretar la seva prohibició i el cessament de tota la junta directiva a l’assabentar-se de la seva autèntica finalitat. Fixem-nos a més a més en tots els símbols falangistes (manaven i por mots anys a l’esport –F.E.T. i de ...) i franquistes del document, així com en la frase d’acomiadament (“Por Dios, España y su ...”).

Carta d'anulació de l'agrupació per la Federació Española de Montañismo 1950



Carles Gassó Tarrida

2013/04/29

QUAN JO VAIG NÈIXER. EL MEU TROSSET DE BARRI: Carrer RAFAEL CAMPALANS. Per Núria Aleñà.


Vaig néixer al carrer Onésimo Redondo, actualment Rafael Campalans, era l' any 1.945.
 
La meva mare em va tenir a casa, vivíem en una planta baixa i era una botiga de llegums, on el meu pare bullia els cigrons, mongetes, faves i moltes altres coses que després les portava al mercat perquè la mare les poses a la venda i ell també ho feia a la botiga.



 Foto: Núria Alañà
Mongeteria Alañà, al carrer Onésimo Redondo

Segons m'han explicat, el dia que vaig néixer, el meu pare no va poder coure la llegum. En aquells temps tots ens coneixíem, aviat va corre la veu que a la mongeteria -que era així com l'anomenaven- havien tingut una nena i que em posarien de nom Núria. Al cap d'uns dies, la meva mare ja va haver d'anar al mercat i en un cavàs de palla se me'n portava i em tenia sota el taulell, quan era hora de mamar em donava el pit i això ho va fer fins que ja em vaig fer més gran.

Per Nadal, al mercat les parades les adornaven totes per veure qui la tenia mes maca i s'emportava el 1º premi, també posaven discos on la gent se'ls dedicava amb paraules molt dolces, quan no havia feina també es sortia a ballar i es passava molt be. Hi havia una costum, que tant les mestresses de las parades com las dependentes estrenessin davantals, que per general els pagava la mestressa de les parades i havia una mica de competició per veure qui el portava més maco.

Quan arribava San Jaume, que eren las festes del barri , guarnien molts carrers amb serpentines, fanals i moltes altres coses que fessin bonic. L'entrada dels carrers eren uns portals, uns representats en forma de l'entrada de algun castell, d'altres representaven el mar, això era segons els organitzadors. També depenia dels diners que es tinguessin. Venien conjunts d'orquestra per tocar i es podia ballar, també miraven qui era el més vistós dels assistents i el més maco per rebre el premi, tot eren competicions, però mai havia hagut enveges ni rivalitats, només era per gaudir i passar ho be. També es feia l'envelat, era com un local però estava tot tapat perquè així des de fora no es podia veure res, i qui volia participar de la festa havia de pagar l'entrada.
    
Per les tardes i les nits els pares anaven a acompanyar els fills a ballar, s'estrenaven vestits molt elegants i escollien la Reina de la festa i també feien el ball infantil amb vestits molt macos on també s'escollia la Reina infantil.

També hi havia el ball de rams, el ball del fanalet i d'altres balls on la festa durava fins la matinada i així durant tota la setmana.
Les festes sempre eren per San Jaume i com que era el Sant del Mossèn, ell aprofitava per posar una tómbola que omplia anant ell mateix pels establiments per que li donessin quelcom i així lo que recollia de la tómbola anava directa i sense cap mena de despeses per a la parròquia.

Núria Aleñá











2013/04/15

EL MEU TROSSET DE BARRI: carrer MARTÍ I JULIÀ. Per Carles Gassó.


     Som als anys 50-60 del segle passat. Els meus records del que jo anomeno “el meu trosset de barri”, que més aviat tindria que dir el meu trosset de l’actual carrer del Dr. Martí Julià és que ho tenia tot, no necessitava anar més lluny, i estava limitat entre la plaça Pirineus i el carrer Mas.

     Llavors el carrer tenia dos sentits de circulació, estava empedrat amb llambordins de granit i tots els baixos dels edificis eren al mateix temps botiga o petit taller i vivenda familiar.

     Tocant a la plaça Pirineus i el seu quiosc de diaris i tebeos, on la font rajava sempre a pesar dels sovint talls d’aigua, teníem el forn del Joan i la Joanita amb pa com es feia abans i la torna per fer el pes.

     Al seu costat la vaqueria, i el seu cartell sobresortint d’una vaca, de la senyora Maria i els seus fills Mercè (casat amb el Miquel, taxista) i Rossend, amb vaques de veritat, cavall i llet acabada de munyir, i on anava a comprar un petricó o dos amb la lletera. I els diumenges un deliciós esmorzar amb flam casolà de “polvos Potax”, nata i una ensaïmada.

1949 - Ma mare i jo
amb el cartell de la vaca
al fons
1950 - Diumenge de Rams
davant de la nostra botiga

     A continuació un taller mecànic i venda de material de lampisteria de la família Vilalta, planta baixa pel negoci i dos pisos pels pares i les seves dos filles Maria i Antonieta, cassades amb el Lluís i el Josep.

     Al número 77 tenim la casa on vivíem nosaltres, propietat del germà de la meva àvia Trini, i el més alt de tots, planta baixa i cinc pisos amb quatre habitatges per replà, i sense ascensor. Nosaltres -els meus avis Joan Gassó i Trini Mas, pares Josep Maria i Maria Tarrida, i germans, jo el major, Trini i Josep Ma. –aquí teníem la carnisseria, cansaladeria i polleria “LA CONFIANZA”, amb botiga, obrador i petita habitatge “de dia” als baixos, i un pis, principal primera, a sobre mateix, habitatge “de nit”.

1952 - Casament d'una veïna al costat de la tenda.

     L’altre botiga era de llegums cuites, seques i llavors “LA MODERNA” dels Santapau. Al principal quarta la perruqueria de la Montserrat, i al primer primera habitatge i despatx del doctor J.Ma. López ajudat per la seva senyora Angelina amb dos filles Ma. Carmen i Lina.

1954 - Festa Major del carrer
     Venien desprès la bacallaneria, arengades i conserves de dos germans, més enllà el petit “colmado” de la senyora Antonieta, i tocant el carrer Mas la botiga de fruites i verdures del Lluís i la Lluïsa. 

1960 - Festa Major al carrer
a les 3 fotografies
Donant els premis infantils
El meu pare, Josep Maria, i el veí,  Joan Galan, portan premis.
     A l’altre costat del carrer tenim el passatge Reverter, en aquells temps de terra, i lloc de jocs igual que la plaça Pirineus, una petita botiga de queviures, un taller mecànic i la tintoreria de la Paquita, el seu marit Agustí i fill Jaume, únic negoci que encara existeix avui dia. Desprès els “València”, fabricants i venedors de gelats a l’estiu i cistellers a l’hivern, una merceria i una barberia..
     Com deia al començament, hi havia de tot!.

     Més enllà de la plaça Pirineus existia el cine Romero amb la seva doble sessió de pel·lícules i NO-DO obligat (i possibilitat de repetir), la meva llar tots els dissabtes a la tarda, el bar Siscu, i un xic més lluny l’escola Montessori, l’altre casa de la resta dels dies de la setmana, menys els diumenges, dia familiar. I més lluny el metro a Santa Eulàlia o Bordeta.

1962 - La meva família i dues amigues,
a gran nevada del dia de Nadal.



     I per l’altre extrem la botiga de queviures del Serra i més tard del Vicenç Porcar, la bodega del Tonet, la farmàcia Morales (avui encara portada per la seva filla Carmen) i el Carles, el bar Sevilla, la policia a uns baixos dels blocs de l’actual plaça Guernica, diversos magatzems (de vins, forn de vidre, drapaire,...), i per fi el mercat de Collblanc, la carretera i els tramvies (final i principi de línies com la 56 i 57 i les “jardineres” de l’estiu).
2013- El carrer, actualment

     Avui el forn està enderrocat de moment, a la vaqueria hi ha l’únic edifici nou, desprès un “xino tot a cent”, a la nostra botiga tenim una sabateria, una fruiteria al seu costat, una granja-bar, i els dos últims baixos tancats. I tots els baixos ja no tenen habitatge.


Carles Gassó Tarrida





2013/04/08

COCKTAIL BAR TIRSA


        Aquest establiment va començar a tenir vida, quan el senyor Juan Tirvio pare del actual propietari, l'any 1952, va veure un anunci a la Vanguardia on deia que es llogava una botiga amb habitatge a l'actual carrer Rafael Campalans nº 174, a la Torrassa i ell la va llogar.

1956
Familia Tirvio i el seu fill Manel

        Aquest senyor treballava al born juntament amb un germà i en tenia un altre que havia obert un “colmado”* a Barcelona, el qual li anava força bé . Això el va animar a obrir aquest tipus de negoci a la Torrassa amb el nom de “Colmado Montserrat”. En aquest establiment s'hi venien articles que en aquells temps no es trobaven en altres botigues del voltant, com: pots de pinya, mel a granel, pinya natural, oli envasat i d'altres. Tenien una bateria amb 12 departaments, on en cada un d'ells hi havien bombons de diferents gustos i colors. Potser perquè va ser una època en la que ja començaven a obrir-se els supermercats al barri, el negoci no va anar com esperaven.

        L'any 1960, varen fer una divisió del local i en un costat seguia el “colmado” i a l'altre hi van posar un bar. Això va durar 2 anys, fins que l'any 1962 van tancar el “colmado” i varen engrandir el bar ja que funcionava molt bé, doncs eren molts els que hi anaven a esmorzar, sobretot els treballadors de la fàbrica “vidrieries Rovira,” que eren al davant mateix del bar, - aquesta fàbrica era on és ara la plaça del Vidre-, també hi havia alguns veïns que per anar a treballar agafaven el metro i al passar pel davant entraven a esmorzar o a prendre quelcom. Hi havien 4 persones que atenien al públic, això demostra el moviment que hi havia en aquest local.

1970 Juan Tirvio
1960 / 2000

        Com podeu veure a la fotografia que adjuntem, davant mateix hi havia una parada d'autobusos de l'Empresa Masip. Sempre s'hi formaven grans cues i sobretot a l'estiu amb la calor, la gent entrava al bar a beure un refresc o una cerveza o quelcom.

        El senyor Manel Tirvio és el que actualment regenta el bar-cocteleria i el que m'ha informat de tot el que us explico en aquest escrit i diu que sempre va estar molt interessat en el món de la cocteleria, i és per això que va treballar en diferents hotels de renom com l'Hotel Arycasa, on hi anava matí i tarda. També va col-laborar en un local anomenat Cockteleria Gimlet i d'altres. Així és com va anar aprenent i és que abans no hi havia escoles d'aprenentatge de cocteleria. L'any 1978 en el bar del seu pare feia còctels només pels amics i coneguts que els hi demanaven, perquè ja sabien que era un expert en aquest afer. L'any 1980 ja va començar a servir-los com un autèntic professional que és. Des de l'any 1984, ja només obren per les tardes i fins les 2'30 de la matinada, com a bar i cocteleria.

        L'any 1980 va donar classes de cocteleria a l'Aula de Cultura de Collblanc -Torrassa. Molts joves van aprendre amb aquests cursets i ara són uns grans professionals.

Coctelera Speakeasy -1926 EEUU Amb tapa que serveix d'espremedora de cítrics.

        Són molts els trofeus i les copes que el senyor Manel ha rebut en diferents ocasions. Només una petita mostre són les cocteleres que veieu en la fotografia adjunta.

2013 Aparador que podeu veure, si passeu pel davant del bar.

        És un establiment molt selecte que és conegut arreu, ja que venen clients de Barcelona i punts llunyans per assaborir els magnífics còctels que es serveixen en aquest local.

Antònia Torrens

*En aquella època a les botigues de queviures els hi dèiem colmados.














2013/03/25

EL CASINO TORRASSENSE


L'Entitat Casino Torrassense va ser constituïda al voltant de l'any 1950.
La finalitat dels seus promotors, era la de constituir una entitat a on donar acollida a la joventut de la barriada de la Torrassa, on poguessin acollir-se activitats com: la creació d'una biblioteca on estimular la lectura, una secció de ball els diumenges pels joves, excursions familiars a diversos paratges propers per anar a fer un esmorzar i d'altres. El que es va crear va ser una secció ciclista la qual s'anomenava la "Penya del Cuerno" per fer activitats per a la barriada.
Tot i tenir el recolzament d'alguns industrials del barri entre els quals em plau recordar els senyors Jaime Milà Barrachina, Manuel Ballester Rodrigo i també entre d'altres a Manuel Morell, secretari i treballador infatigable en pro del projecte, la idea no va tenir del tot el vist-i-plau de les institucions que es negaven sistemàticament a donar el seu permís, sobre tot a les vetllades de ball que de forma reiterada eren denegades, la qual cosa les impossibilitava, donat que en aquella època era imprescindible tenir el corresponent permís governatiu per poder organitzar balls.

Actualment, el Casino Torrassense és un bar on s'hi celebren esdeveniments com: batejos, comunions i casaments. La seva adreça és, carrer Santiago Apóstol nº 86 de la Torrassa.

Andreu Pina

 
La fotografia adjunta és del llibre l'Abans de l'Hospitalet. Va ser feta l'any 1941 al carrer Santiago Apóstol en plena Festa Major, abans de l'exhibició d'una cursa de bicicletes. Els integrants eren de la "Penya del Cuerno"del Casino Torrassense envoltats pels joves del carrer.

2013/03/18

AJEDREZ JAKE CLUB


L'Ajedrez Jake Club va ser fundat l'any 1945 per un grup d'amics aficionats a aquest joc i esport que es reunien a la Plaça Espanyola per a fer partides. L'afició fou en augment i així va sorgir la necessitat de fundar el Club i donar-se d'alta a la Federació Catalana d'Escacs per poder competir en els torneigs oficials que la citada Federació organitzava regularment. Aviat va sobresortir sobre els demés Clubs de l'Hospitalet, arribant a jugar torneigs en la màxima categoria de Catalunya, l'anomenada categoria Preferent, en la que participaven els millors Clubs de Catalunya, com eren aleshores la Unió Gracienca, (U.G.A.) Vulcano, Barcelona, Espanyol, Terrassa, Sabadell, etc.; alguns d'ells ja han desaparegut.

Vull remarcar que l'Ajedrez Jake Club, és l'únic Club de l'Hospitalet que ha arribat a figurar en la categoria Preferent, malgrat que, actualment milita en la categoria immediatament inferior.
En aquest Club han participat jugadors molt rellevants, com ho han estat: Màximo Borrell, Joaquin Noria, Juan Dominguez, etc. i actualment la jove promesa Gómez Pardo, amb un futur que augurem molt brillant.
El Club ha tingut en el seu extens recorregut diferents ubicacions, sempre a la Torrassa i actualment el seu local està en el carrer Montseny nº 29, en un pis de la seva propietat, sufragat en el seu dia per aportacions dels seus socis.

Andreu Pina

Adjuntem un vídeo d'una entrevista que la televisió de l'Hospitalet va fer al Sr. Jaime Ventura President del Ajedrez Jake Club als locals de l'Entitat.