2011/05/23

SOBREVIURE A L'ANY 1938. Per Ramon Aguilera.

PÀGINES VISCUDES
Sobreviure a l’any 1938
Soc veí de la Torrassa-Collblanc des de fa molts anys, i les meves vivències personals són tantes que, en aquests moments i amb el vostre permís, voldria explicar una experiència de la meva infantessa molt forta.
Vull extreure de la memòria records d’un temps molt llunyà, que comença en la meva adolescència: Va ésser en plena Guerra Civil del 1936 i jo em trobava sota la protecció de l’àvia doncs el meu pare estava lluitant al front, i a casa no hi entrava cap mena d’ajut. Ens trobàvem sols!! Recordo que, quan arribaven els avions per bombardejar la ciutat, ja sabíem pel soroll dels motors si eren bombarders feixistes o els clàssics caces ”xatos” republicans. Per contemplar-ho be, brincava pels graons ràpid cap al terrat , per observar com els canons antiaeris amb les seues explosions blanquetes, s’apropaven als avions. El mateix succeïa de nit: llavors era digne de mirar com els focus de llum rastrejaven el cel per il·luminar-los i corregir la punteria. La vegada que tocaven un aparell, tot seguit s’obria el paracaigudes del pilot, que aterrava o queia al mar, on ràpidament una llanxa motora el recollia.
Imatge provinent d'un còmic de la col.lecció del Ramon Aguilera.
Molt després, va començar el meu canvi a la realitat pura i dura. Sobreviure!! Va ser lo primer. Així doncs, un dia aprofitant que va caure una tempesta d’aigua i llamps tant forta que ningú hi transitava pel carrer, sens pensar- ho gaire i agafant un sac gran l’hi vaig donar la forma de caputxa, cobrint be tot el meu cos i dirigint les meves passes en direcció als camps d’horta, on sabia que hi trobaria verdura. ( Amb aquell mal tems, ningú miraria ni vigilaria). Així doncs, caminant sota una cortina d’aigua vaig trobar el lloc adient, i tot seguit omplia el sac lligant-lo ben lligat, (sense importar-me gens anar xop del tot,) vaig arribar a casa on la bona àvia ja estava estranyada, i a més veient com tornava de carregat amb el sac a les espatlles i tot mullat.
Una vegada passant per davant d’ un forn, justament en sortia l’ escombriaire, portant en un grant cabàs al cap, les restes recollides, i ha sota del braç, un rodó d’uns 2 kg ( molt gros) un servidor, amb la mirada clavada al pa, seguia aquell home que, deixava el paquet que portava penjant-lo de la barana del carro, mentre ell ,seguia tocant la trompeta i recollint la brossa de les galledes- , (així en un moment o altre, la bossa queia a les meves mans.)
Això passava cada dia i l’home preocupat , canviava de lloc el seu pa, posant-lo una vegada, dins una cistella sota del carro entre les rodes, o fins i tot, ficant-lo a la menjadora que penjava del coll del cavall entre garrofes i palla. No sabent ja com fer-ho , va arribar a l’extrem d’ introduïr-lo ben tapat, dintr
e les escombraries, però tot inútil, doncs el pa sempre me‘l quedava jo.
Algun rato visitava el mercat, i sempre tornava a casa portant un peix o altre, que se m’enganxava als dits. Després passava per les parades de “les pageses” i ajupint-me separava les cortines que ta
paven el de sota, omplint una coixinera de pebrots, albergínies i tomàquets fins que... una veu cridava: -Tu, noi.. !! Que hi fas a sota!! I jo fugia corrent i lleuger, pensant , cames ajudeu-me... mentre la venedora cridava: -Agafeu-lo!!
Dibuix: Valentí Julià. Del llibre: Coses de l'Hospitalet. Editat per l'Ateneu de Cultura Popular. 1990
En una altre ocasió, vaig fer una troballa molt important. En una planta baixa d’un carrer solitari, em va estranyar veure-hi al portal, grans cistelles plenes de “chuscos” (en castellà el pa militar) i un camió esperant per carregar-lo. La càrrega es portava en sacs drets, omplint -ne tota la caixa que, era destapada per lo que, allargant els braços s’ hi podia pujar. Així doncs, una vegada es va posar en marxa, jo m’ hi vaig enlairar i tot va ser deslligar els cordills i començar a llençar molt de pa a terra. El conductor ni se n'assabentava, llavors em despenjava i posant els peus en terra seguia corrent, igualant la marxa del vehicle, i recollint-ne tots el que podia i fugint, amb 4 o 5 peces, mentrestant, la gent també s’espavilava agafant-ne alguns per ells.
Tot es va acabar de mica en mica, ja que, no podien denunciar- me per ser menor d’edat però... Ja era massa conegut arreu, i a l’àvia l’hi arribava una paga, no se per quin motiu . I talment , quelcom estava canviant...
Ramon Aguilera

2011/05/11

OBRIM-NOS AL BARRI !!!


El diumenge dia 7 de Maig d’enguany, els comerciants del carrer Progrés de la Torrassa, varen exposar els seus articles a la via pública, ja que es celebrava el dia del COMERÇ AL CARRER i també es va fer el MERCAT D'INTERCANVI. que organitza la XIC amb col.laboració d’entitas del barri, com el Punt Omnia de la Torrassa. Aquest últim a la Plaça Espanyola. Va ser un dia molt festiu ja que aquestes iniciatives donen molta vida al barri.
He de remarcar, que em va cridar l’atenció les maquetes de fusta que exposava un senyor anomenat Antonio Valero Ruiz i que eren dignes de veure pel treball que tenien i a més que estaven molt ben fetes, amb tots els detalls, per petits que fossin. També tenia feta la font de la Torrassa, l’església del barri, i estava acabant de fer la Casa dels Cargols.
Era digne de veure-ho. Perquè pogueu gaudir una mica d’aquests treballs tan bonics, vull posar-vos unas fotos que molt amablemente ens va deixar fer aquest senyor i que no va tenir cap inconvenient en sortir en una d’elles amb nosaltres.
Si us interessa el bloc d’aquest senyor és el següent: http://antoniovalero.blogspot.com
Antònia Torrens

2011/05/09

FEM UNA CRIDA ALS VEÏNS DE LA TORRASSA

El Sr Roger Bastida ens ha fet una demanda que ens agradaria poder complaure i és per això que reproduïm integrament la seva petició perquè si hi ha alguna persona que pugui aportar informació sobre aquest tema ens ho faci saber.
Moltes gràcies.

El nostre correo és el següent: memoriadebarri@gmail.com



"Hola! Sóc estudiant d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i visc a L'Hospitalet Centre...

Els meus avis tenien una casa al Carrer Mas (Carrer Mas, n 135)... van fer pisos, però m'agradaria saber si existeix cap informació de la casa o alguna fotografia... les dades que tinc són les següents:

No sóc cap expert, ja que la casa ja no hi és… però bé, els meus avis vivien en una planta baixa noucentista al carrer Mas, 135… era una planta baixa amb terrat; tenia rebedor, quatre habitacions, menjador, cuina econòmica (hi havia una carboneria al mateix carrer, tot i que després van passar al petroli per poc temps, ja que arribà el gas butà), un cel obert… i al darrera de la casa, en un terreny que feia d’hort hi havia el galliner (que era molt gran), un espai per al compostatge, una habitació-safareig per cosir, un traster i la trapa per al refugi… el meu pare recorda una figuera i un magraner molt grans… resulta que al mateix jardí el meu besavi (el meu avi era a la guerra) va excavar un refugi amb escales (propiament excavades a la terra), dues habitacions i un rebost… el meu besavi va ajudar a excavar el refugi dels propietaris de la casa del costat, i, fins i tot, en alguna època es van arribar a comunicar per un túnel (l’anècdota és que, tot i que el meu besavi va excavar l’enorme refugi, mai hi entrà quan vingueren les bombes, feia entrar a tota la família, però ell es quedava a la casa)… la casa dels meus avis, per tant, tenia una casa habitada a l’esquerra, tot i que a la dreta no hi havia res, era un terreny buit… aquest refugi va durar per sempre, fins que la casa desaparegué per fer-hi pisos, ja q els meus avis se la vengueren, tot i que quan els pisos van estar fets van anar a viure al principal del mateix bloc, i les seves filles tingueren un pis per a cada una a dalt mateix… (de fet, hi ha una petita descripció i un dibuix del refugi a "Bombardeigs i refugis a L'Hospitalet" de Josep Ribas)...

Els meus avis es deien Ramon Bastida i Mercè Escrich... van tenir dues filles i un fill...

Moltes gràcies pel seu temps! :)"

Roger Bastida i Sabido

2011/05/02

RECORD D'EN JOSEP MULET



UNA GRAN PÈRDUA PEL BARRI DE LA TORRASSA

El dia 7 de febrer d'enguany, va morir el senyor Josep Mulet. Era una persona molt coneguda i que ha deixat emprenta a la Torrassa, en les diferents èpoques i situacions que han passat al nostre barri.
En la missa de difunts que li varen fer a la Parròquia de la Mare de Déu dels Desamparats, a la qual van assistir-hi moltíssima gent - fet que demostra que era una persona molt estimada al barri, el senyor Mossèn Valentí Balaguer, li va retre un merescut homenatge, fent-li un escrit en el que fa un breu relat de la seva trajectòria. A continuació podeu llegir aquest escrit que m'ha semblat prou interessant per incloure'l al bloc.

Antònia Torrens

-->
COMIAT DE L'AMIC MULET
"De Sant Josep l'espòs de Maria, la Mare de Déu, l' escriptura ens diu que era un home bò. En Mulet, que es deia Josep, també podem dir que va ser un home bò: un bon fill, un bon espòs, un bon pare, un bon avi, un bon treballador, un bon empresari, un bon polític i un bon ciutadà enamorat del seu barri i de la seva ciutat. Malgrat els seus crits, els seus sovintejats enfados, les seves paraules grolleres, els seus renecs i els seus puros que mai va deixar de fumar fins l'últim moment de la seva vida. Per damunt de tot això s'hi amagava un bon cor disposat sempre a ajudar a qualsevol que li demanava un favor.

En Mulet, des del seu despatx, adornat amb quadres de grans personatges amb quí s'havia fotografiat, va portar a terma una empresa que es va fer necesària per tots els quí volien preparar una festa, organitzar una assemblea o montar un acte polític al bell mig de la plaça.

Al seu despatx hi acudia gent de tota mena: polítics, servidors de l'ordre artistes, constructors, gent del barri i autoritats, gent sencilla i fortes personalitats.Tothom hi tenia entrada. I per tots tenia un acudit per fer riure o una conversa agradable o una paraula falaguera. La seva cadira darrera dels vidres o a la porta del carrer, obligava a parar a l'amic que passava per davant.

En Mulet va treballar molt pel barri i per tota la ciutat. Va ser regidor de festeigs al final de la dictadura i va mantenir sempre un bon tracte amb els polítics successius fossin del color que fossin."

En Mulet era un creient a la seva manera. Estimava la Parroquia i sobre total Sant Crist que sempre em repetia que l'havia portat el seu pare amb el carro de treball, als inicis dels anys quaranta. Ell va ser portant del Sant Crist en la seva joventut i va tenir un gran goig quan algún dels seus fills es va fer portant. Mai no va fallar d'assistir al Via Crucis del Divendres Sant, tant al carrer com a l'Església, que es fa petita pel gran nombre de participants.
A la Plaça Espanyola s'hi va fer present fins ben poc abans de morir. Era un home conegut, estimat i venerat i sempre acompanyat de la seva esposa i dels seus nombrosos amics i amigues que l'acompanyaven. Gràcies a ell s'han fet possible els actes de la festa de Sant Jaume, organitzats per la Comissió d'actes culturals i festius.

Que descansi en pau. Que Déu li recompensi el bé que ha fet al llarg de la seva vida i tingui misericordia de les seves febleses, mancances i pecats.
Que el Senyor l'aculli a la Gloria del Cel.


Mn. Valentí Balaguer Planas
Rector de la Parròquia M. D. Desemparats


.