2011/06/27

LES FESTES MAJORS ALS NOSTRES BARRIS: DE SANTS A LA TORRASSA. Per Maria Aracil.


Foto: Carrer Santiago Apòstol de la Torrassa guarnit per festes. Dècada dels 50. Cedida per la Lourdes (de l'antic Celler del c/Holanda).
Les festes Majors als nostres barris: de Sants fins a la Torrassa.
Els meus records se'n van cap a la meva adolescència. El meu cervell va volant cap a les tardes de les festes i les trobades amb els amics. Ja amb el meu marit que aleshores era el meu nuvi, van ser els millors anys de la meva vida. Recordo els carrers guarnits amb guirnaldes, fanalets, banderetes i d'altres objectes similars. També recordo les grans portalades a l'entrada dels carrers. Recordo les reunions mensuals dels veïns per enraonar sobre la forma de repartir-se els treballs i també les nits que marxàvem a les tantes a dormir, doncs un d'ells era el pare del meu marit, i a la fi tot quedava enllestit pel gran dia de la inauguració.
Aquell dia tota la veïnada anàvem de vint-i-un botons. Per la nit ens anàvem a dormir rendits de tant ballar ... I així tota la setmana la passàvem entre balls i jocs, com les famoses carreres de sacs; el joc de trencar l'olla -que amb els ulls tapats, havies de donar unes voltes i amb un pal tractar de trencar-la d'un cop i tot el que hi havia dins, caramels, cèntims o regals eren per a tu-. També hi havia el bingo, tarda de cinema, xocolatada... I per les nits, totes de ball, amb orquestres i els cantants de l'època.
Acabades les de Sants, començaven les d'Hostafrancs; no eren tan famoses com les de Sants, ni les de Gràcia. També hi havia les de la Bordeta, Santa Eulàlia i la nostra Torrassa. ... I d'altres barris! Cada dos mesos o poc més, teníem festes a un o altre barri de Barcelona. Llàstima que durant uns anys aquestes festes les van abolir, no sé la raó, però per sort les hem tornat a recuperar encara que no són el mateix ...Pot ser, és que tot i tots, hem canviat!
Maria Aracil

2011/06/23

LES REVETLLES DE SANT JOAN i DE SANT PERE


Amb aquest record de les revetlles a la Torrassa, el Grup Memòria de Barri aprofita per desitjar-vos una molt bona festa de Sant Joan!
LES FESTES DE SANT JOAN I DE SANT PERE
Els anys 40, 50 i part dels 60, a la Torrassa la festa de Sant Joan es celebrava molt, i era esperada amb il-lusió sobretot per la canalla ja que s' ho passaven molt be anant durant tot el dia per les cases recollint objectes i mobles vells per cremar-los a la nit en les fogueres que es feien als carrers.Tothom hi volia participar, n'hi havien moltes, ja que al haver tants camps era molt fàcil trobar l'espai adient, cosa que ara seria molt difícil pel perill que el foc podria ocasionar a les vivendes properes. Els petards es tiraven dins de la foguera i els seus espetecs s'escoltaven durant vàries hores. També es donaven voltes al voltant del foc cantant i rient. No podia faltar el moscatell i la tradicional coca que es feia a casa, però que es portava a coure al forn, perquè eren poques les famílies que podien coure-la a casa, ja que no disposaven de forn.
La vetllada s'allargava fins ben tard, ja que la festa propiciava que els veïns estiguessin al carrer i ho celebressin conjuntament. Mentrestant la canalla s'ho passava tan bé, que no trobava l'hora d'anar a dormir.En aquells temps, he de ressaltar que hi havia un bon veïnatge, tan en les ocasions festives com en les necessitats que qualsevol veí pogués tenir en un moment donat.
Per Sant Pere, -que abans era festiu-, també se'n feien de fogueres:tot i que n'hi havien menys, la gent ho seguia celebrant amb petards, coques, moscatell etc., però la festa no tenia tan ressò com la de Sant Joan. Actualment el dia de Sant Pere al no ser festiu, quasi bé passa desapercebut.
Antònia Torrens

2011/06/22

ELS ESCLOPS DE DEU: Cantant la Festa de Sant Joan al barri.

La Festa de Sant Joan al meu carrer.
La meva mare feia la coca amb pinyons. A la nit ens assentàvem a l'acera: amb uns caballets de fusta possaven un tauler i els veïns també feien el mateix. Abans de menjar la coca, féiem una foguera al camp i tiràvem petards.
Tot era molt distret i festiu. Després, tots els veïns ens ajuntàvem a menjar la coca fins a las tantes de la nit. Per Sant Pere féiem el mateix: ajuntàvem les taules i amb una pedra ens la passàvem de dreta a esquerra i cantàvem tots junts: EL ESCLOPS DE DEU. Rèiem molt, tan grans com petits.
Veli Silvestre




2011/06/15

LA NOSTRA FESTA MAJOR (Trilogia-part I: D'abans i d'ara)




La nostra Festa Major:
1945-60.
D'abans i d'ara.
M’interessa molt explicar com presentaven la Festa Major, els veïns tant de Sants, com de Gràcia i Collblanc, durant els anys1945-60. Els records que jo conservo no són massa concrets doncs, el meu cabell, ja comença a platejar. En aquells temps, totes les barriades s'engalanaven de manera versemblant i planificaven las seves activitats amb les ajudes veïnals, tan físiques com econòmiques, i així administraven els cabals segons els diners obtinguts durant els dotze mesos de l'any.
El costum era omplir l'espai amb tires de papers de diferents colors i fent serrells, enganxats amb filferro d'una acera a l'altra amb una separació d'uns 25 centímetres, fins cobrir tota la llargada del carrer amb un sostre bellugadís multicolor que el vent voleiava.
A les aceres hi muntaven unes tribunes amb seients per encabir-hi 6 persones i tancaven el carrer als vehicles per poder ballar segurs, creant unes entrades i sortides amb temes diversos. Durant la claror del dia organitzaven competicions juvenils, carreres de sacs, enfilar-se per un pal molt lliscós, per aconseguir agafar un pernil lligat dalt de tot, sobre d'una taula hi posaven un gibrell ple d'aigua amb pomes flotant que només podies agafar amb les dents. Totes aquestes activitats eren controlades per un sistema de megafonia que seguien les peripècies contínuament amb comentaris i música. Després de sopar era el moment del ball amb orquestra i després prendre begudes fresques, i a continuació participar del ball del "fanalet", entre d'altres.
Si a prop s' hi trobava una plaça gran o un passeig ample, la comissió de festes llogava un envelat preciós que a més de cadires hi havien "palcos" d'abonament pels dies de festa, qui no tenia aquesta opció pagava cada cop que entrava. Era un impacte social la desfilada de noies amb vestits de nit, fent camí del bracet de la parella. El moment culminant de tot això era el ball de rams, en el que només ballaven les senyoretes que havien rebut la flor comprada per la seva parella. Finalment, la comissió subhastava "la toia" que la obtenia qui dels joves oferia més diners, amb l' honor de ballar-la sols tots dos.
Ramon Aguilera
A les fotos: Envelat a la Plaça Espanyola al 1955 i Comissió de Festa de la Torrassa 'El Entoldado', a l'any 1960.