EL JOC DE LA XERRANCA
Us convido a seguir el joc de la XERRANCA que adjunto amb el joc escrit.
Aquest joc tracta d'anar saltant a la cama coixa i empentant amb el peu una pedra plana, fent-la anar de casella en casella, fins a la tercera, que es farà passar fins a la sisena d'un xut. Després, les caselles 4 i 5 seran saltades a la vegada, amb un peu a cada número. Si la pedra ha passat feliçment a la sisena, es tornarà a fer el mateix que de la tercera a la sisena, passant a la setena i vuitena fins a la novena. Una vegada s´ha assolit la novena, el jugador ha de torna-hi enrere però aquesta vegada amb la pedra a la mà; si la pedra no fa el recorregut bé, casella per casella i de la tercera a la sisena i de la sisena a la novena, el joc serà nul: no valdrà si la pedra queda fora de les caselles.
EL JOC D´EXPLICAR VENTIS
En aquest joc ens reuníem una colla de nens i nenes cap al vespre, abans o després de sopar i ho passàvem molt bé. Sèiem al portal d'una casa a la qual no hi vivia gaire gent, sèiem fent una rotllana i començàvem a explicar aventures més o menys inventades, sent a vegades nosaltres mateixos els protagonistes. Altres cops intentàvem explicar contes terrorífics i d'aventures, que tot i sabent que eren mentides, per les nits teníem mals sons. Hi havien molts més jocs que seria llarg d'explicar, però no estaria malament que als col·legis, als nens petits, els ensenyessin aquests jocs per tal de que no s'oblidessin del tot.
EL JOC DE LES CIRERES
En aquest joc es tractava de recollir pinyols de cireres ben rentats i ben assecats. Després, passàvem a rascar- los i dona'ls-hi la forma desitjada, per exemple: d'esclops, de cistells, o d'anells. Després els lligàvem amb un llaç de vellut, i ens els penjàvem al vestit a l'alçada del pit.
Maria Aracil.
Nota: El primer dibuix és de la nostra companya Francina Aymerich i la resta de mi mateixa: Maria Aracil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada