Dilluns, Roda de Memòria.
Continuem nodrint els RECods d’Escola i de Jocs, en aquest cas amb la Joana Solé que ens apropa la seva memòria de l’escola nacional de nenes del carrer Progrés.
I els dilluns, aprofitem per fer Roda de Memòria, en aquesta ocasió amb records de Collblanc, compartits per la Emilia, el Pere, la Joana i la Montserrat.
Salut, memòria i barris)
La Joana Solé explica els seus records a l'escola nacional de nenes del carrer Progrés, al costat de les 'Loteries La Herradura'. Diferents edats barrejades, només nenes, recorda amb molt de carinyo la senyoreta Glòria. A la classe, eren 40 alumnes. Com no hi havien suficients cadires ni taules, s'havien d'emportar la cadireta de casa. Els jocs eren el 'Xurro-media manga-mangotero', el 'Corro de la Patata' i etcètera. Sempre en castellà. "A casa parlàvem el català i jo no entenia per què no podia parlar-lo a l'escola. Resàvem el Rosario i cantàvem el mes de flors a Maria. Havíem de demanar diners a la mama per portar flors i si no les portàvem estava mal vist. Obligatòriament al Nadal cada alumna havíem de fer-li un regal a la mestra, individualment.
A la següent escola, l'Acadèmia Montfort (Brasília amb Badal) ja parlàvem català. Tots els dissabtes teníem una hora d'escriptura en català. I a partir d'aquí també la repressió era més forta. Aprendre la pròpia llengua va ser tot un activisme".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada