Voldria fer un clam general contra totes aquestes expressions tan barroeres que proliferen i s’escampen arreu, en forma d’argot presidiari. Es diu que la ignorància és molt atrevida, jo hi afegeixo que també contamina, i com un virus “informàtic” destrueix els fonaments de la cultura apressa des de petits . Em dol a l’ànima, com estan prostituint la nostre parla, aquestes persones que de manera grollera i festiva, escampen el verí de la vulgaritat, empobrint la riquesa del nostre patrimoni oral, tan preuat. I poso l’ exemple de la fruita podrida, que corromp a totes la bones, amb el seu contacte!!
Aquesta manca d’ interès per servir-se’n de les paraules correctes, ens porta a la degeneració del nostre llegat . El llegir ens fa mes cultes i també ens obre nous camins a la llibertat d’ expressió doncs, el nostre intel·lecte es nodreix de la riquesa adquirida. La indiferència envers la llengua pròpia, en fa creure que, no la viu tothom, perquè si és així, “quina empastifada” pot caure sobre la generació propera.
Tots ja sabem que un idioma, és un medi oral de comunicació, una llengua emprada , és viva, canviant i s'enriqueix sempre que accepta nous vocables dins les seves pròpies arrels. Busquem tots junts el nostre camí a la millora de la parla, i no oblidem que corrompre el llenguatge nostre , significa el menyspreu propi!! Necessitem llegir més per recuperar els mots perduts, menys begudes gasoses i treure’n més profit d’ l’aigua clara que, ens servirà com, de contra virus. Així doncs, que no quedi en va, la meva Protesta a la vulgaritat!!!
Ramon Aguilera
2 comentaris:
Estic d'acord, en que hem de llegir més i procurar enriquir la llengua, encara que no sigui la pròpia d'un, això em van ensenyar de nena, quan vaig trepitjar per primera vegada, la vostra terra, només tenia tres anys yaprendí, com aprenen els nens, però amb la gran ajuda de la meva mare, que sent com jo andalusa, deia, has de parlar correctament perquè adaptar-se a una terra, és cultura i em comprava comtes perquè aprengués, el primer va ser la rateta, porto quatre anys a la terra que em va veure néixer, però ... no oblido les meves caminades fins l'escola, pujant les escales del metro per creuar el pont de la torrassa
Hola Anna, ens ha fet molta il-lusió que des de la teva terra et recordis dels bons moments que vas passar a l'Hospitalet i és molt d'agrair que ens facis arribar els teus comentaris i records de la teva estància entre nosaltres.
Com és que has entrat al nostre bloc?
Algú te l'ha recomenat?
Ja ens diràs quelcom.
Et convidem que segueixis llegint els nostres treballs.
GRUP MEMORIA DE BARRI LA TORRASSA
Publica un comentari a l'entrada