El Bloc Memòria de Barri La Torrassa inaugura una nova sèrie d'escrits, dedicada a recordar els jocs d'infants: ...A què jugàvem, quan érem nens i nenes? ...Comencem amb el recordatori del Ramon Aguilera.
RECORDANT ELS JOCS DE MA INFANTESA
Fer avions, va ser un d' ells, amb pàgines de paper de revista setinat “couxé”. J
o no tindria més de 8 anys i vivia a la barriada de Sant Martí, a la Rambla del Triomf, a prop del Cinema “El casino de l’ Aliança del poble Nou”. Aquest passeig central conegut com la Rambla, era tan ample que tenia dos vies laterals, per la qual cosa
l'amplada en conjunt formava com una avinguda tan important com el Passeig de Gràcia.
La costum dels veïns a mitja tarda era el passeig de les parelles i casats amb els fills de la mà. Allà doncs, el meus avions voltejaven planejant molta estona, i es sentien els ohhh!!!, d’admiració. Un altre dels jocs interessants era la baldufa a la que canviàvem la punta i li posàvem un clau, per partir les dels demès quan estaven agrupades dins d’un cercle i també, recollint la baldufa amb els dits oberts i llançant-la contra la pila, per fer-les fora del quadro.
Per no cansar-vos més, explicaré el joc del Boli.
Una pala de fusta (com per rentar la roba) i un tronquet esmolat per les puntes, que al picar per una d'elles s’enlairava, moment que aprofitàvem per dona
r-li un revés ben fort, per aconseguir allunyar-lo al màxim: el que més la distanciava guanyava. L’equip contrari el recollia i el tornava amb la mà fent punteria contra la pala, que estava repenjada davant d’una pedra a terra: si la tocava, eliminava al primer jugador; en el cas contrari s’eliminava el segon jugador, mentre el primer, continuava picant una de les puntes per allunyar el Boli de nou, i llavors es comptaven els passos ajuntant els peus: cada pas, sumava un punt. L’equip que més tenia, era el campió.
Lladres i policies
Recordo, que també al fer-se fosc, el passeig s’omplia de vianants fins omplir-lo, cosa que pels nens era l’ambient del misteri, i començava el joc de “policies i lladres”, creant dos grups: Els uns eren bons i d’altres els dolents, així doncs, amagant la nostra presència ens buscàvem per entre la gent, i d’aquesta manera els polis detenien als lladres, -amb els dits fèiem la forma de la pistola-.
Altre joc era el “Patacons”:
Fèiem servir les gomes dels talons de les sabates, i a terra marcàvem un cercle de mig metre, omplint-lo de cartrons de caixes de mistos i a quatre passes lluny, llançàvem les gomes sobre els cartrons fins que fallàvem i un altre jugador s’hi posava al seu lloc.
Cavall Fort
Dibuix: Ramon Aguilera
Dos equips de quatre xicots/es es jugaven qui feia de coixí, un d’ ells es repenjava a la paret i els demés ajupien el cap entre les cuixes del primer i començava el joc: Saltaven amb les cames obertes i les mans amb els dits separats, sobre les espatlles de cada un, llavors ajuntaven les cames per sota de la panxa i començava la veu del més gran dient: ... Xurro!!! Media Manga!!! Mangotero!!! Endevina d’on és!...
Mentre tant, marcava amb la mà el canell, el colze o l’espatlla. Això es repetia una vegada i una altra, fins que el primer de sota aconseguia encertar–ho i llavors es canviaven, de baix a dalt.
Ramón Aguilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada