2011/01/13

JOCS D'INFANTS 4: Fer Fireta - Pica Paret - El Joc de les Figures


Quarta entrega de la Sèrie Jocs d'Infants. Aquesta vegada, és el torn de l'Antònia Torrens que ens explica els jocs de: Fer fireta, Pica paret i el Joc de les Figures. Els dibuixos són de la Francina Aymerich.

Fa més de 70 anys, al nostre barri majoritariament els nens i nenes no disposàvem de gaires joguines i com que érem petits i volíem jugar, ens les fèiem nosaltres mateixos.
JUGAR A FER FIRETA
El joc que vull explicar era més propi de nenes i consistia en agafar terra i barrejar-la amb aigua convertint-la en fang. Llavors elaboràvem plats, culleres, gots, olles, etc. I els deixàvem assecar al sol. Després jugàvem amb ells com si fossin de veritat. Així passàvem l'estona vigilant qui creava més joguines i més ben fetes. Tot això ho fèiem al nostre carrer que com molts altres no estava asfaltat. A més en aquella època, al nostre barri, de cotxes no se'n veien i els nens no teníem cap perill.
PICA PARET
Un altre joc que era igual per a nens com per a nenes.
Un grup de nens escollia a un, que seria el que contava, i es posava de cara a la paret. Els altres es col·locaven a uns quants metres darrera d'ell, un al costat de l'altre horitzontalment i quan començava el joc el que comptava, donava 3 cops a la paret dient:” UN, DOS, TRES: PICA PARET!”, mentre ell deia això, tot el grup avançava procurant que quan ell es girés, tots estiguessin immòbils ja que si algú és bellugava era castigat i havia de tornar al començament. Guanyava el que arribava el primer a la paret i rellevava al que abans comptava.
EL JOC DE LES FIGURES
En aquest joc igual hi jugaven nens com nenes, hi començava així: Cada un de nosaltres escollia quina figura volia representar. La que volia fer de ballarina feia puntetes com si anés a ballar, l'altre imitava a un cantant o a un que tocava la trompeta o la guitarra i d'aquesta manera triava el que volia ser.
Tots ens posàvem com si estiguéssim exposats dins d'una botiga, aleshores venia una clienta a comprar una figura i la que li agradava més, la dependenta feia com si li donés corda a l'esquena. Si l'escollida era la ballarina es posava a ballar i així amb totes les figures que la clienta demanava. Tots ho fèiem el millor possible perquè ens triés a nosaltres.
Si comparem aquests jocs de la nostra infantesa amb els que tenen ara els nens i nenes, hi ha tanta diferència que pot semblar impossible que nosaltres ens divertíssim. I no és així, érem feliços i estàvem contents i ara no deixem de recordar-ho amb enyorança.
Antònia Torrens