El Cinema Romero

Cinema Romero 2011 A la dreta hi havia el solar del Bar al que faig referència en el text.

MEMÒRIES DEL BARRI 1942

Alguna que altra vegada al passar enfront de l’edifici on estava el “Cine Romero” em sembla reviure aquells temps en que, s’ hi feia cua per gaudir de les bones pel·lícules que es projectaven en aquest lloc. Sempre que es feia l’ estrena d’una gran producció a Barcelona, tot seguit ja la teníem exposada al cinema Romero. Recordo les tres sessions que feien cada festa; al matí pels petits eren de dibuixos, a mitja tarda aventures com exemple “Los tambores de Fu Manchu”, “La flecha Rota”, “Las AVENTURAS DE TARZAN” etc. i a la nit, com podeu imaginar-vos molt més passional, per tant diferent, “Siguiendo mi camino.” Tocant el cine, hi havia un gran Bar amb el mateix nom. Aquest Bar cafè disposava d’ambient, amb les músiques tropicals de moda, valsos, cantants moderns, foxtrot, tangos, etcètera. Algunes noies aprofitaven aquest ambient ballant a l’acera els ritmes més moderns, cosa que, moltes persones es paraven per contemplar amb simpatia com es movien, tan jovenetes.

Això va portar a que alguns nois s’atrevissin a ballar amb elles, augmentant així la quantitat de jovent que ballaven els caps de setmana al carrer, (doncs el trànsit de vehicles era mínim.) La direcció del cafè va entendre que augmentaven les consumicions i va instal·lar megafonia a l’exterior cosa que, comportava un ambient festiu a tot aquell tros de carrer. Aquella il·lusió va ser trencada per la intromissió de la Falange que va tancar el carrer en un abús d’ autoritat, per emportar-se el jovent a la força i enquadrar-lo en la seves organitzacions, el que no seguia per voluntat pròpia el castigaven, afaitant-li una cella i també tallant-li el cabell de manera barroera al zero com escarni: tot el jovent fugia com podia.

Ramon Aguilera