ELS ESCOMBRIAIRES, TEMPS ENRERE

Recordo la meva infantesa, quan passaven els escombriaires, tocant la corneta curta i recollint les sobres dels àpats de cada dia. Cada matí arribava un carro amb l'home que s'encarregava de recollir les sobres dels menjars i deixalles amb un gran cabàs i quan l'omplia, anava cap al carro i l'avocaba. A continuació, seguia casa per casa, fins acabar-hi el carrer, omplint el carro i llavors marxava fins al barri dels escombriaires, que aquí a la Torrassa era al darrere del carrer Vallparda i la plaça de Canalejas, i darrere del carrer Pujós, potser sigui el carrer Graner, no m'enrecordo bé, però hi havia un gran tros de terreny d'avocador de les escombreries on es deixava tot allò que no volia el drapaire.

Abans, les escombraries, les teníem a casa fins que venia l'escombriaire a recollir-les, porta a porta. Després ficaven un cabàs a cada cantonada del carrer: primer eren d'espart, després de goma perquè els homes amb els cabassos d'espart, es posaven perduts del regalim que es filtrava, per això després els van fer de goma. Quan estaven plens, els abocaven al carro que el deixaven a meitat de carrer.
També hi havien els que escombraven els carrers, els quals anaven amb el seu cabàs i la escombra de palma recollint les deixalles que trobaven per les voreres i pel mig del carrer. No hi havia pudors pels carrers. Avui no pots passar segons per on, degut a les males olors i el mal que et fa la vista el fet de veure tot escampat pel terra al costat dels contenidors. Els drapaires, quan venien les festes de Nadal, passaven per les cases a recollir les propines qué se'ls acostumava a donar i així es treien un sobresou, aquest ofici estava molt mal pagat.

Maria Aracil

(Foto extreta del llibre L'Abans de l'Hospitalet, pàgina 72. Escombriaire de Can Pi als anys 50).