Voldria extreure dels meus records la imatge del qui recollia les escombraries del veïnat al voltant de 1930. El seu perfil humà era el d' una persona molt activa en la tasca de cada dia. Recordo molt bé que portava un carro senzill de fusta, sense cobrir-ho amb res i en el recorregut pels carrers s' ajudava d'una corneta curta, avisant de la seva presència a tothom donant temps per què les dones preparessin la galleda de les deixalles. Ell, sense pressa, les recollia abocant-les dintre el cabàs, així un cop ple, amb les dues mans l' alçava fins el seu cap enfilant-se per les rodes i abocant la càrrega de manera planera, repartia el contingut. (El tracte diari entre el veïns ajudava a que es recordés el nom d' aquest senyor: Bernat).
Més d'una vegada algú reclamava objectes extraviats, que ell un cop arribat al seu terreny on descarregava, feia una tria i el que trobava, sempre ho retornava a la persona que reclamava, fos el que fos.
Normalment la família de l'escombriaire criava porcs que s'alimentaven de les escombraries, que recollia diàriament aquests treballador que feia aquesta feina pel seu compte. Aquest negoci era de caire familiar on tothom tenia la feina ben marcada com triar metalls, papers, draps, que després tot separat per piles i valorat, ho guardaven per qu
ant tornés el comprador i deixant net tot el terreny i a començar de nou altre vegada; d' aquesta manera alguns podien arribar a viure amb cert poder econòmic. Però, com diu algú, no tot són flors i violes perquè, per aquells temps el cabàs de recollir la brossa era de palla i no tot el que s' hi abocava era ajut, així doncs més d'una vegada els líquids banyaven el treballador. Vint anys després hi van haver moltes modificacions en tot. Els carros eren metàl·lics, més alts, pintats de color ver i tapats. Els cabassos, fets de goma dura.
Ramon Aguilera
(La fotografia pertany al llibre L'Abans de l'Hospitalet).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada