2014/10/27

JOGUINES GENDRE: UNA BOTIGA AMB MOLTA SOLERA


El senyor Joan Gendre i família

Fa uns dies, vam anar a entrevistar al senyor Manel Gendre Pons, actual propietari d'aquesta botiga que des del Novembre de l'any 1963 està al carrer Martí Julia nº 28 i que durant molts anys ha alegrat la vida a milers de nens i nenes del nostre barri.

Vam anar al seu magatzem que està en un local del carrer Rafael Campalans nº 4 i 6. Va atendre'ns amb molta cordialitat, ens va ensenyar una documentació molt interessant digna de ser exposada en un Museu per la quantitat de dades de les quals nosaltres vam aprendre un munt de coses que ignoràvem i que volem feu-vos-en partíceps.

El seu pare senyor Joan Gendre i Cardona, va arribar al barri de Collblanc l'any 1925, havent après en diverses poblacions de Catalunya l'ofici de fuster i el de reparació de bicicletes. Tot seguit va arrendar uns baixos al carrer d'Orient per establir-se al seu Taller de Construcció i Reparació de Bicicletes. Al poc temps es va casar amb la senyora Manela Pons i els dos durant tota la vida van compartir la gran activitat comercial d'aquell petit però pròsper negoci.

L'any 1929 l'increment del volum de feina que tenien els va empènyer a adquirir un local més gran al carrer Romanins 28, (actualment Martí Julià). Durant la década dels anys vint i treinta, el Taller de Bicicletes dels Gendre va tenir un gran ressò al barri. Tanmateix la casa francesa Volver, es va convertir en suministradora local dels seus productes. Veient la repercusió que tenien en el barri amb l'ús de les bicicletes, va llogar un solar sense edificar a la cantonada del carrer Campalans i el de Fortuny i el va covertir en una pista per circular amb bicicleta. Aquell lloc era conegut com el velòdrom de Collblanc i era un espai predilecte per a grans i petits ja que pagaven unes monedes pel lloguer de la bicicleta i la podien usar dins del solar una bona estona.

Quan es va declarar la Guerra Civil, la pista va ser col.lectivitzada i la terra fou convertida en horts. Va ser una època dificil ja que el suministrament de materials era molt escàs i els Gendre van haver de ingeniar-se-les per convertir en peces de recanvi fin i tot les barres de ferro dels llits i d'altres atuells.

A la mort del senyor Juan Gendre i Cardona, el negoci ha estat conduït pel seu fill, senyor Manel Gendre Pons i actualment també pels seus nets.

El senyor Manel ens va sorprendre molt amb un document que ens va dir que havien d'ensenyar als estancs per comprar tabac, perquè de no tenir-lo no te'l podien vendre, (això va ser a la postguerra), també necessitaven una llicència per poder escoltar la ràdio a casa, que en aquell temps era de gal-lena, es a dir amb auriculars, encara que hi havia molta gent que l'escoltava d'amagat i així no pagaven la llicència. Aquests documents els podeu veure més avall d'aquest escrit junt amb d'altres.

Durant la postguerra, la família es va dedicar a la venda ambulant, anant a les fires locals per diferents punts d'Espanya, portant joguines, sabó, fulles d'afaitar, bijuteria i molts més productes. Hi anaven en tren, tenien un kilomètric per viatjar i cada vegada que ho feien els hi tallaven els “kilòmetres” fets. Les joguines i tot el que portaven per vendre, també anava amb el tren. Més endavant ja llogaven un camió, però perquè la seva esposa pogués anar al costat del conductor, necessitaven tenir un permís especial.

Es van especialitzar en la fabricació de motocarros, que primer eren de pedal i més tard a motor. Els Gendre van arribar a tenir una vintena de tricicles amb conductor que llogaven a empreses del sector per fer transports.

L'any 1959, durant un temps van obrir una botiga amb articles de la seva especialitat a Barcelona, a les Galerias Astoria de la Rambla dels Estudis 113, davant dels antics i desapareguts Magatzems Sepu.

Com podeu veure la tenacitat i l'esforç d'aquesta família mereixia que el nostre bloc se'n fes ressò i ho donéssim a conèixer a tots el veïns.

Antònia Torrens

Si voleu veure més documents antics, adresseu-vos a la Galeria de fotos del nostre bloc.

 L'aniversari dels 50 anys

 La cartilla de "racionamiento"

Una fotografia de la primera moto amb sidecar del senyor Joan Gendre.
Aquesta moto li va ser requisada durant la guerra.
El "kilomètric" del que parlo en el escrit   



Foto antiga de publicitat dels motocarros


Entrevistant al senyor Manel Gendre


 
Dues veïnes de la Torrassa entrevistant al senyor Manel Gendre.


Diversos documents de la postguerra, com: el permís per escoltar la ràdio i els cupons per comprar tabac.
 

2014/07/17

VISITA AL MUSEU D' HISTÒRIA DE L’HOSPITALET



Algunes de les participants del Punt Òmnia Jis-Arrels, de visita a l'edifici de Can Riera, al final de la jornada.
Foto: Agustí Castellanos (Museu d'Història de l'Hospitalet)


El passat dia 9 de juliol, varios integrants de diferents activitats del Punt Òmnia de la Torrassa JIS-ARRELS, vàrem anar al Museu d'Història de la Ciutat. La visita va ser molt interessant, ja que en l'exposició "L'Hospitalet: un indret-una història", inugurada el passat 10 d'abril, es recullen fotografies, retrats, diaris, notícies, etc., dels primers anys després de la guerra civil, que ara els que no ho varen viure, els hi poden semblar inversemblants, però a molts de nosaltres ens recorda aquella època de por i de fam, que desitgem que no torni a venir mai més.
Us recomanem aquesta visita, i si cliqueu l'enllaç us informaran dels horaris i del temps que aquesta exposició estarà oberta al públic.

Antònia Torrens

Enllaç al Museu de l'H:



Amb aquestes dues bones notícies, aquest curs ens acomiadem, desitjant-vos que passeu un bon estiu i esperant retrobar-nos el proper mes de Setembre!

GRUP MEMÒRIA DE BARRI DE LA TORRASSA I COLLBLANC
http://memoriadebarridelatorrassa.blogspot.com

ASSOCIACIÓ MUSICAL COLLBLANC -TORRASSA BAND






(Una notícia d'actualitat, que celebrem des del nostre Bloc)...
 
El passat dia 4 de juliol, aquesta banda que recentment tenim als nostres barris i que neix de l'inquietud compartida per crear un espai on desenvolupar activitats musicals , mitjançant la formació musical banda, ens va obsequiar als veïns amb un magnífic concert. Aquest acte va tenir lloc al Centre Cultural Collblanc-Torrassa de l'Hospitalet, que estava ple de gom a gom i que, la seva actuació va posar en diverses ocasions al públic en peu, aplaudint la seves actuacions que apart de ser amenes, varen ser molt ben interpretades per aquest grup de joves dirigits pel senyor Toni Santos.

És una molt bona noticia que els nostres barris, gaudexin d'una entitat com aquesta, que ha nascut sense ànim de lucre i que estigui oberta a totes les persones que entenguin la música com un element cultural i creatiu d'expressió .

El grup Memòria de Barri no podia esta al marge d'un acte tan important i per això ens ha semblat adient donar-lo a coneixer.


Antònia Torrens

2014/06/06

CASA BOU: VINS, CAVES i LICORS DES DEL 1921 A COLLBLANC.



Interior actual de Bodegues Bou

Hem anat a entrevistar als actuals propietaris de les Bodegas Bou, que ens han atès amb molta cordialitat i que no han dubtat gens en explicar-nos amb detall, la trajectòria d'aquest establiment, que després de 92 anys d'estar al servei del barri, es veuen obligats a cambiar d'ubicació. Els motius són els següents: el local que era propietat d'unes monges de la Casa de la Misericòrdia, l'han venut i el nou propietari no els hi permet seguir amb el negoci. És per això que han de marxar, però no patiu perquè els podrem trobar a partir de l'1 de setembre, - que faran l'inaguració, - en un nou espai que és a pocs metres d'on estan ara, al carrer Martí i Julià, nº 13.
La família Bou eren de Piera i vivien en una masia que es deia Mas Figueres. Sempre es varen dedicar a la venda de vins. La primera guerra mundial, va contribuir a que aquesta família marxés del poble després que el negoci fés fallida. L'any 1921 el senyor Josep Bou Pallarols, avi de l'actual propietària, va llogar un local a la carretera de Collblanc nº17, que sempre va ser una taverna fins l'any 1966, que es va convertir en el que és ara, “venda de vins i licors.”

Quant aquest senyor va morir l'any 1928, es va fer càrrec del negoci la seva esposa Carme Capellades Poch. Passats uns anys, el seu fill Joan Bou Capellades, fins que va morir l'any 1998. Actualment ho regenta la seva filla Mª Carmen Bou Beltran, juntament amb el seu fill Xavier Monllau Bou.

Com podeu comprobar, és un negoci que fa quatre generacions que existeix
dins del nostre barri, i que afortunadament segueix i això és un exemple a seguir per a les noves generacions, perquè demostra que quan la feina està ben feta, té la seva recompensa.

L'any 2001 l'Ajuntament de l'Hospitalet els va premiar amb un guardó que significava un reconeixement que tenen ben merescut.

El nostre bloc de “Memòria de barri de la Torrassa i Collblanc” havia de fer esment d'aquesta botiga que enorgulleix al nostre barri.

Adjuntem fotografies de l'establiment.

Mila i Antònia Torrens










Senyor Josep Bou Pallarols.
Ell va engegar aquest establiment.










Passaport del senyor Josep
Bou Pallarols, de l'any 1917.

















 Interior de l'establiment.














El senyor Joan Bou Capellades
dins de la botiga amb el seu net
Xavier Monllau Bou.
   






 Façana de l'establiment en
 un dia plujós.









Foto presa des del Celler
de l'establiment.
















Senyora Mª Carmen Bou Beltran
actual propietaria i el seu fill
Xavier Monllau Bou.









1962. La porta del establiment
 el dia de la gran nevada a Barcelona.









2014/03/24

L'ADROGUERIA COLLADO DE LA PLAÇA ESPANYOLA




 Aquest establiment va ser inagurar l'any 1928 pels germans Paco i Casimiro Sanz. En aquella època, a la botiga s'hi elaboraven cremes, insecticides i colònies de fabricació pròpia, i fins i tot, s'hi torrava cafè. A partir del 1959 va passar a ser del senyor Miguel Collado. Però fins arribar a aquest punt, cal repassar abans una història: la del pare de la senyora Glòria Collado Vidal, que ens ha obert amablement les portes de casa seva per compartir amb nosaltres els seus àlbums de fotos de la botiga i també familiars.
El senyor Miguel Collado, era un vailet de 13 anys quan va entrar com a aprenent a la Drogueria dels germans Sanz. Quan el senyor Casimiro Sanz es va jubilar,  va cedir la botiga al Sr Miguel Collado, aquell noi que feia tant anys que hi treballava, tot dient-li: “Miguel treballa! Teniu una botiga, treballeu i quan comencis a guanyar, ja em pagaràs la mercaderia de dintre”. Així que ja tenim l'Adrogueria Collado tot començant a treballar a tota màquina des del 1959.

La botiga era vivenda, per la part que donava al carrer Montseny i Progrés. On venien les mitges i els perfums, era l'habitaciò de la meva mare,”hi havia originalment la papereria Castillo, que després va estar una mica més endavant, i que actualment la que du el mateix nom, que es conserva, és portada per una altra família”. “Hi venien novel-les”.
La senyora Glòria explica que va fer-se càrrec de l'Adrogueria al morir el seu pare, “fins fer els 65 anys, al 2013, que m'he jubilat”. Els meus fills, al carrer Progrés 101 tenen un negoci similar que es diu Agustín Papers Pintats.

En aquest escrit, cal destacar -segons la nostra opinió,- el gest que els germans Sanz van tenir cedint-li la botiga en les condicions que li van fer, a aquest vailet que durant tants anys va treballar en aquesta botiga i que demostra que pel seu treball i la seva responsabilitat era mereixedor del que li van oferir.

Després de tants anys de donar servei al barri, l'any 2003 l'Ajuntament va tenir a be, de obsequiar-los amb un dels guardons que van concedir a diferents establiments de l'Hospitalet, que com ells, feia 75 anys o més, que estaven instal-lats al barri.                

Adjuntem unes fotografies que la senyora Glòria ha permès que les incluim en aquest bloc, la resta de fotos i documents els podeu veure a la nostra secció "Àlbum fotogràfic".

Mila i Antònia Torrens



  Foto: Aquesta foto és de la botiga quan el senyor Miguel Collado era un vailet i estava atenent a una clienta.


Foto: En aquesta foto podem veure al senyor Miguel Collado quan tenia 13 anys obrint el tendal de la botiga. Fixeu-vos que per arribar-hi estava enfilat en un tamboret.


Foto:Una foto de la botiga



Foto: El senyor Miguel Collado treballant a la botiga    

  Foto: La familia Collado a la botiga
    

   Foto:Com podeu veure era una botiga molt  ben equipada.



Foto: La familia Collado després de tancar la botiga definitivament.




Foto: La botiga dels fills de la senyora Glòria Collado

 Foto: Moment en que la senyora Glòria Collado recull el guardó concedit per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat 2003.


Foto: La senyora Glòria Collado ens mostra  fotografies de la botiga i diversos documents antics que són molt interessants i que podeu veure en la secció de fotos antigues.





   

2014/02/20

MEMÒRIA DE BARRI ENTREVISTADA PER ALUMNES DEL IES MARGARIDA XIRGU



El passat 4 de Febrer, a requeriment del col-legi Margarida Xirgu de l'Hospitalet, vam fer una trobada amb uns quants alumnes adolescents que estaven interessats en entrevistar a una veïna que fos gran i nascuda a la Torrassa, doncs estaven fent un treball sobre el barri i volien fer diverses preguntes que només fossin contestades per qui veritablement ho hagués viscut.

Com que jo reunia les dues condicions, em vaig oferir a contestar una sèrie de coses que tenien curiositat de saber. Una d'elles era si fa 50 anys, o més, els nois jugaven a pilota a la Plaça Espanyola, i si no era així, on jugaven?. La meva resposta va ser que, com que en aquella època no hi havia ni cotxes ni motos, i que gran part de la Torrassa eren camps, on no sols els nois hi jugaven a pilota, sinó que molts adults els diumenges feien partits, per la qual cosa la canalla petita no calia que es moguessin dels seus carrers, que per cert encara no estaven asfaltats. La Plaça Espanyola era un lloc molt tranquil on érem moltes les nenes que al sortir del col.legi de les monges ens reuníem per fer una mica de tertúlia, a més també hi havia persones grans prenent el sol i descansant.

Una altra cosa en la que estaven interessats era sobre l'immigració, dels que van arribar a Catalunya fa 50 anys o més, com els vam rebre i si va haver hostilitat envers ells. La meva resposta va ser: Catalunya és un país acollidor i si la gent es comporta be, sense crear problemes de tota mena, com sorolls a la nit, baralles i d'altres, els veïns els tractem amb respecte i com a un més del barri, com així va ser en el meu entorn i problemes no en vam tenir cap.

Després d'una estona de conversa vam acabar l'entrevista que va ser molt cordial.

Adjuntem unes fotografies com a recordatori d' aquest dia.

Antònia Torrens






2014/01/20

FABRICA DE CARAMELOS "PRODUCTOS AGÜERA". Per Andrea Agüera.




Avui, vull fer esment d'una familia que l'any 1948 va crear a Collblanc una fàbrica de caramels anomenada “Productos Agüera” i que degut a la crisi, l'any 2009 va haver de tancar un negoci que durant tants anys va funcionar molt be. La senyora Andrea Agüera filla del propietari, ens ha fet arribar amb detall l'explicació de com el seu pare va iniciar el negoci. També ens ha inclòs unes fotografies que em semblen força interessants per fer-se una idea de com es treballava en aquella època.
Desitgem que passi aquesta maleïda crisi i que ben aviat puguin reanudar aquesta feina que durant tants anys varen portar a terme.



Antònia Torrens


La fabrica de caramelos "Productos Agüera" - Andrea Agüera

(Publicat al bloc http://concursantjordiomniatorrassa.blogspot.com.es, el 19 d'abril de 2013)

¡Así empezó todo!

Mi padre empezó haciendo caramelos en un perol pequeño y mi abuelo se los vendía con un carro puesto en la puerta de la casa. La fábrica estaba en los bajos de una casa grande en la calle Pujós 98 de Collblanc y fue fundada en 1948. Más tarde, el 18 de Noviembre de 1951, mi padre se casó con mi madre, una prima suya venida de Francia. Entre los dos siguieron adelante hasta que crearon una fábrica de caramelos.

Luego en la misma casa nacimos cuatro hermanos: Alfonso, Andrea, Juan y María Isabel, que hemos seguido con su tradición familiar.
En el 2009 se tuvo que cerrar por la dichosa crisis. Pero no perdemos la esperanza de poder continuar con su tradición en la familia y poder volver a darle vida.
Mis abuelos vendiendo los caramelos de la fábrica.
También vendían altramuces y otros chuches en Collblanc.


Mi padre, Andrés Agüera, en el despacho. 
Él fue el fundador.



Las trabajadoras

Mi hermano mayor, Alfonso Agüera,
removiendo la pasta del caramelo.

Mis hermanos, Alfonso, Juan y Maribel, y mi padre
en las máquinas de envolver los caramelos.


Mi padre, Andrés, y un amigo
en la mesa de enfriamiento.

Mi sobrino Juan Carlos, hijo de mi hermana Maribel,
entre caramelos.

Un colegio que visitó la fábrica.
¡¡Todos contentos!!
A cada uno le hicimos un bastoncito.



Mi padre, Andrés, y
un amigo, primo y trabajador, Pedro,
en el almacén.

Las rosas que se fabricaban para Sant Jordi



2013/12/04

ELS BUROTS



A partir de l'Octubre de l'any 1880, a la carretera de Collblanc lindant amb el barri de Sants, es van crear “els fielato”, “Burots” a Catalunya. Eran el nom popular que rebien les casetes de cobro municipals sobre el tràfic de mercaderies. -fonamentalment queviures-. S'instal-laven a tots els vials d'entrada a les ciutats i feien de recaptadors de l'impost que les mercaderies havien de pagar al Municipi on entraven. La Riera Blanca era la frontera entre l' Hospitalet i Barcelona, per la qual cosa hi havia també Burots a diferents llocs, com al carrer Bassegoda/Mas, Constitució/Santa Eulalia etc.

Les casetes eren molt senzilles habitualment de fusta, tenien unes simples taquilles i a la part que corresponia a Barcelona hi havia una gran balança on es controlava el pes de les diferents matèries que volien passar d'un lloc a l'altre. Hi havia un funcionari municipal que exercia un control sanitari sobre els aliments que entraven a la ciutat. Els Burots eren molt importants per a les arques Municipals.

Els funcionaris se'ls anomenava “panotes” i vigilaven que ningú passés res d'amagat per no pagar l'impost, obrint cistelles i senalles, encara que la majoria complia amb la seva obligació. Quan es creaven situacions no gaire agradables, era quan havien d'escorcollar a les dones, perquè algunes d'elles -sabent que els homes no s'atreverian a tocar-les- s'amagaven alguns productes entre les robes i així no pagaven el que els hi pertocava. En assabentar-se l'Ajuntament, va contractar a una dona que va ser la primera “burota o madrona” i funcionaria Municipal de l'Hospitalet.

Els Burots van ser molt importants, perquè inclús si es moria una persona a l'Hospitalet i la volies enterrar a Monjuic, havies de pagar una quantitat molt important pel fet de creuar aquesta frontera.

Al Desembre de l'any 1962 van ser suprimides les casetes dels Burots.

Antònia Torrens 












Foto: Web Upaya.
Burot de la Riera Blanca, entre Sants i el barri de Collblanc-La Torrassa













Foto: http://provenzana.blogspot.com.es
Arxiu Històric de Santa Eulàlia

 














Fotos: CELH
Burot de Constitució amb Riera Blanca. 1953.















Fotos: CELH
Burot de Constitució amb Riera Blanca. 1953.




















Foto:
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/02/burot-de-la-riera-blanca.html
 1933.- El burot de la Riera Blanca amb forces de la Guardia Civil davant les restes d'una barricada aixecada durant els aldarulls del mes de desembre.












 Font: CELH. Carretera de la Bordeta. 1933.

















"Registro 8 Tres 'burots' (especie de aduaneros municipales) impiden que una mujer entre alimentos en Barcelona sin pagar tasas. El de 'burota', o 'madrona', fue el    primer empleo municipal para mujeres". EL PERIÓDICO

Font:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/mujeres-bcn-1258507

Bibliografia: 
LLibres:
-Collblanc i la parròquia de Sant Ramon Nonat de Josep M. Jordà i Capdevila
-L'Abans de l'Hospitalet

2013/11/11

BUSCANT FOTOGRAFIES CONCRETES


                                 BUSCANT FOTOGRAFIES CONCRETES

            Avui dia10 de Novembre hem rebut la visita del senyor Angel Jimenez, un veí de Collblanc que estava interessat en veure fotografies sobre els antics burots i també sobre els coros que abans hi havia a la Torrassa i Collblanc. Nosaltres, tenim molt poca cosa sobre aquestes matèries, però els agrairíem que si algú disposa de quelcom, ens ho fes saber i ja ens posaríem en contacte per tal d'acontentar a aquest senyor i alhora enriquir la nostre col-lecció de fotografies. De totes maneres, l'hem adressat al Centre d'Estudis de l'Hospitalet i esperem que aconsegueixi el que buscava.

             Com podeu veure en aquesta foto, el senyor Angel ha estat convidat a veure la col-lecció de fotografies del nostre bloc i s'ha compromès a contribuir a engrandir-lo, portant-nos-en algunes de les que ell té.

 Antònia Torrens




2013/10/17

ELS PASSADISSOS DE LA TORRASSA I COLLBLANC


  Foto: Mercedes Vergel. 
Passadís del carrer Progrés amb Albareda i Llobregat, construït a l'any 1923.

L'any 1996 a l'Aula de Cultura Collblanc-La Torrassa, el col-lectiu FOTORRASSA va fer una exposició fotogràfica i de continguts sobre els passadissos, on les imatges i explicacions sobre el barri del anys 1920-1960, varen ser recollides del Museu d'Història de l'Hospitalet.
El tema m'ha semblat prou interessant per fer-ne un resum d'aquesta exposició, que he reduït, no deixant d'explicar el que he cregut que podia ser més rellevant.


ELS PASSADISSOS DE LA TORRASSA I COLLBLANC


La Torrassa i Collblanc a primers de segle era una barriada semi buida, ja que només hi havia aproximadament 100 cases la majoria vivendes rurals. L'any 1900 només contava amb 301 habitants, que van augmentar considerablement al 1930 en 21.185. En 30 anys s'hi van afegir 3142 vivendes, de les quals 925 que eren un 30%, es corresponien al que es denominava “pasillos”.
Entre l'any 1885 i 1906 van anar desapareixent les bóviles i camps de conreu i el 50% de la barriada fou parcel·lada i es van anivellar i dibuixar els carrers con ara els tenim.
Van ser molts el veïns de la classe mitjana del barri de Sants i de Barcelona, els que varen invertir els seus estalvis comprant parcel·les i així amb una mínima inversió, poder aconseguir amb el temps una bona rendibilitat. Algunes immobiliàries també s'hi van sumar, però durant 10 anys l'activitat que esperaven no va donar el seus fruits.
L'any 1915 van arribar a Barcelona - procedents majoritàriament de Múrcia- una immigració moderada, degut a la crisi de la mineria murciana, atrets per la bonança econòmica de Barcelona, -les obres de l'Exposició Universal i del metro-.
L'any 1920 va haver un allau d'immigració de tota Espanya, sobretot del sud-est. Això va ser el detonant perquè comencessin a edificar vivendes econòmiques per a gent amb pocs recursos, construïnt el que s'anomenava “pasillos”.
Foto: Abel López
Passadís del carrer Montseny, 142. De l'any 1923.

Entre l'any 1921 i 1925 es van construir 2142 vivendes, de les quals 831 corresponien a la tipologia “pasillos”. Eren un 30% més barates i les mides de tota la parcel·la eren de 6 metres d'ample per 30 o 40 metres de llarg. Estaven arrenglerades una al costat de l'altre, n'hi havien des de 6 fins a 16 cases, la sortida de les vivendes era a un corredor lateral i algunes que donaven directament al carrer eren una mica més grans.
D'altres tenien el corredor central amb les vivendes arrenglerades a dreta i esquerra. N'hi havia que tenien una reixa a l'entrada del passadís, que els propis veïns tancaven al vespre.
Al carrer Holanda nº 63 n'hi havia un amb 2 veïns a un costat i 2 a l'altre, en aquest passadís apart de la vivenda, tenien al fons de la parcel·la un petit hort per a cada veí i els safaretjos. No tots tenien aquestes avantatges, ja que molts d'ells tenien una comuna que era compartida per tots els veïns. Eren habitatges infrahumans, el lloguer oscil·lava des de 30 fins a 50 pessetes mensuals.
La distribució era molt senzilla, a l'entrada un menjador i la cuina tot en una sola peça, 2 o 3 habitacions - sense cap ventilació,- de 2'30 x 2'30 metres, 1 petit retrete i un safareig a fora de la vivenda.
Actualment encara en queden uns quants, però la majoria han desaparegut i en el seu lloc s'hi han fet cases de pisos.
Un dels passadissos més famosos i emblemàtics -segons els veïns-
van ser els del senyor Enric Borràs, situats al carrer Progrés, cantonada Albareda i Llobregat. Aquests són més grans i encara estan ocupats, aparentment estan molt ben conservats.
També l'anomenada “Casa dels Cargols”, estava envoltada de cases d'aquestes característiques, que tapaven la bonica arquitectura que hi havia
en el seu interior i que ara amb les obres que van fer-hi, ha quedat al descobert i és digne de veure.



Foto: Mercedes Vergel
Passadís de Rda. de la Torrassa, 109.

Antònia Torrens

DISPOSEM DE MÉS FOTOGRAFIES QUE ANIREM PUBLICANT PROXIMAMENT.






2013/07/08

BON ESTIU 2013





Ara que som a l'estiu, no podem oblidar els moments tan agradables que vam passar durant les festes Majors, a l'envelat o als carrers del nostre barri, és per això que hem posat aquesta fotografia de l' any 1954 feta al carrer Santiago Apòstol davant del nº 100, en plena festa Major. En ella hi han 3 integrants del nostre grup que són: Montserrat Sanmartí, Carmen Panadès i Antònia Torrens amb les seves respectives famílies. Amb aquests records us desitgem que passeu unes bones vacances.
Nosaltres també descansarem, però tornarem al mes de Setembre.

GRUP DE MEMÒRIA DE BARRI 
memoriadebarridelatorrassa.blogspot.com
memoriadebarri@gmail.com