Recordant al bon mestre que va ser el sr. don Emilio Calduch i Muñoz (1908 - 1985)

-->

Més que un mestre va ser un pare i un amic per als seus alumnes. Totes les persones bones es mereixen ser recordades. No sé quines virtuts o quins mèrits ha de reunir un home dedicat a l’ensenyament, per tal de que la seva llavor de formar a futurs membres de la societat, fos tant important fins a l’extrem de que un nombrós grup d’ex alumnes es proposés de fer-li un homenatge en un luxós restaurant, en senyal d’afecte i de respecte.

Tant perfecte es va organitzar tot que, al costat del professor hi havia assegut un doctor ex alumne. Es pronunciaren paraules molt elogioses al “saber fer” del mestre, i anècdotes molt humanes. Així com també es recordà quan feia passar a la pròpia taula del mestre a l’alumne més endarrerit, a fi de que recuperés totes les lliçons mal apresses.

Hi van haver molts contactes entre alumnes per fer-li aquest banquet d’homenatge en aquest restaurant de luxe: entre tres promocions d’estudiants tot va ser tan ben preparat que, fins i tot, el doctor ex alumne assegut al costat del professor durant l’homenatge, es va cuidar de que les emocions de l’acte no afectessin la seva salut. Tot, amb el més gran dels afectes .

Del seu perfil, destacarem el cas d’algunes famílies que, personalment explicaven les seves dificultats per complir amb el pagament del mes: Anècdotes molt humanes, sobre la precarietat econòmica d’algunes famílies. Ell, escoltava amb tota atenció agafant-se la barbeta i finalment deia... No s’amoïnin; ja ho arreglarem. L’ alumne seguirà estudiant, encara que vostès no puguin pagar. Jo em deixo anècdotes que serien molt llargues d’explicar, per tant tinc l’obligació de resumir-ho. Així com també es recordà com feia passar a la pròpia taula del mestre l'alumne més endarrerit a fi de que recuperés totes les lliçons mal apreses.

Passà el temps, i uns quants ex alumnes van trobar-se posteriorment per fer-li un acte d’homenatge pòstum al mestre. Varen sol·licitar a la regidoria de cultura, la seva col·laboració per col·locar una placa del seu perfil en relleu, a la façana de l’escola; cosa que va ser denegada “per manca de recursos”.

Al mateix temps, tres promocions d’ex estudiants de manera voluntària s’organitzaren i aconseguiren reunir el suficient per tal de, finalment, obtenir el permís per col·locar la placa de manera solemne. La guàrdia urbana havia tancat el carrer al trànsit dels cotxes, per facilitar la gran afluència de persones de tot arreu que volien dir paraules d’ enaltiment als mèrits i gloses al mestre a la mateixa porta d’ entrada de l’escola. Es

van llegir unes paraules d’homentage al mestre. Això va succeïr fa 17 anys i escaig, al carr

er Progrés, 75.

I jo, tan sols voldria que el jovent d’ara si llegís aquestes lletres prengués consciència del que representaren aquests pedagogs, que es dedicaren a impartir la docència en aquell temps. Avui es parla molt de fracàs escolar, de manca d’autoritat, de pèrdua de valors, etc...

Ramon Aguilera

HOMENATGE A LA VELLESA

-->L’ajuntament de L’Hospitalet al període 1970- 1976, va crear una festa dedicada als avis i àvies de setenta a setenta cinc anys a la barriada de La Torrassa - Collblanc.

Aquesta obra social, conduïda pel patronat local de l’Homenatge a la Vellesa del districte II, patrocinada econòmicament per la Caixa de Pensions amb tota l'estima a favor dels ancians, fou acollida amb molta simpatia per la ciutadania local.

En un d’aquets moments, el meu marit i jo vàrem ser escollits per ser padrins d’aquests avis, degut a ser uns comerciants molt coneguts al barri, i el primer pas va ser el de reunir a tots aquests vellets i velletes acompanyats del braç per nenes “molt polides” camí de l’església per agraïr i donar las gràcies al Senyor, pel goig de viure aquella festa tan bonica. Després de la Missa , ja restava preparar un autocar que els va portar a Corbera del Llobregat a un Restaurant on tot estava a punt per començar la festa.

El director de la Caixa va adreçar unes paraules de benvinguda des la taula de Presidència, que fou ocupada pels ancians de més edat, els padrins i als extrems de la taula, el concejal Delegat de Cultura, Sr. Don José Cid Roda, i el Sr. Lluís Abarca, que va fer un repàs de la història d’aquesta iniciativa i va donar las gràcies a tots els presents i col-aborants, així com també als avis felicitant-los per restar tan animats, units i contents. A continuació, tant els padrins com a tots els presents, van ser entregades unes medalles de record on es llegia:

En Homenaje a la Vejez (Collblanc - la Torrasa). Hospitalet 17 de Junio de 1976.

Va ser molt emocionant.

Nosaltres, el meu marit i jo, resaltàrem el gest tan magnífic de L’Ajuntament. Després es va sentir una música d’ambient molt popular, i tot seguit a servir les taules (fou com un somni) i van haver cançons solidàries, poesies,...i també alguna llàgrima emocionada, quan jo els hi vaig recitar una poesia dedicada amb ells.

AVEL-LINA SILVESTRE I RAMÓN AGUILERA .

CASA MEVA DE TOTA LA VIDA: RONDA DE LA TORRASSA, 109

-->

Hace unos 60 años hice mi última redacción en el colegio. Con estos antecedentes, no creo que lo que quiero contar resulte literariamente muy brillante.

Me quiero referir a imágenes y sucesos que tengo en el fondo de mi memoria, ya que algunos de ellos son de cuando tenía 5 o 6 años. Mis primeros recuerdos son del barrio y de la casa donde vivía, y donde todavía vivo. La calle no estaba asfaltada y la casa más alta estaba en frente de la mía. Tenía un piso y era propiedad de mi abuelo paterno. La mía, de mis abuelos maternos, era una torre de una sola planta, elevada unos ochenta centímetros sobre el nivel de la calle, y se accedía a ella a través de un jardincito y de una escalera de cuatro peldaños cubierta con una marquesina. La casa estaba reculada con respecto a la alineación de las otras pocas que había, y protegida por una reja de hierro forjado, al estilo de la época. Lo más característico era una torre de base rectangular, que sobresalía unos cuatro metros de la azotea, techada por una pirámide con su correspondiente veleta de los vientos. El conjunto tenía un cierto aspecto de capilla.

Durante la Dictadura, fue famosa en la Torrassa una procesión organizada por la Parroquia de los Desamparados, llamada “de los Pasos”. Al estilo andaluz se cantaban Saetas, y los costaleros y algunos participantes mitigaban sus esfuerzos, y afinaban sus gargantas en las tabernas abiertas a tal efecto. Un "devoto” despistado se empeñó en penetrar en mi casa buscando los altares, ya que creía se trataba de una capilla. Afortunadamente alguien más informado se lo impidió.

Mis abuelos maternos compraron la casa que estamos comentando, de Ronda de la Torrassa, 109 en al año 1930, cuando mi madre tenía 18 años. La proximidad favoreció que conociera a mi padre, que vivía enfrente. Se casaron y el año 1934 nací yo, que todavía no he cambiado de domicilio.

Durante la guerra se construyó un refugio, en el solar existente al lado de la casa (nº 107). Recuerdo que cuando mi familia oía las sirenas avisando bombardeo, recogía lo imprescindible y bajábamos al subterráneo para protegernos.

Años más tarde, el referido solar fue ocupado por una familia que levantó una barraca. Tenían un rebaño de cabras y mi abuela les compraba la leche, que por carencia, era como una bendición.

La Sra. Julia, que era el nombre de la “ocupa” se dedicaba también a un negocio muy lucrativo. Como sea que en aquellos años no existía todavía el puente que une La Torrasa con Santa Eulalia, cobraba PEAJE por dejar cruzar por su solar a las personas que tenían que trasladarse de uno a otro barrio, y querían evitar el rodeo que representaba pasar por el túnel de Riera Blanca.

Fa 50 anys, volíem fer un pis reculat per conservar la façana modernista però l´Ajuntament ens va obligar a fer el pis alineat al carrer, el que va suposar per a nosaltres l'obligació de tirar la façana i que es quedés tal com es avui. La casa datava d´una antiguitat del 1911.

Montserrat Sanmartí

LA CULTURA AL BARRI D'AQUELLS TEMPS

Presentem unes fotografies fetes el dia 26 d'Octubre de l'any 1952 a l'escenari del Club Pimpinela el dia de l'estrena de l'obra de teatre "Camins Ferestecs", drama rural, escrita pel Sr. Joan Tarafa Rovira i Alberto Pedro com a corrector de llenguatge i la sintaxi, i dirigida pel Sr. Manel Costàn.

Aquest dia, l'Ajuntament va enviar un representant, el qual en la primera fotografia està en segon lloc a l'esquerra. A la 2ª fotografia veurem un moment de la representació. L'obra era molt bona i per això no és d'extranyar que tingués un gran èxit.

En primer lloc a l'esquerra de la primera fotografia, podem veure el Sr. Jaume Ventura Tort compositor de diverses sardanes, entre elles "Les Noies de la Torrassa", en aquesta peça, s'intueix l'estimació que sentia pel nostre barri i es per això que el va voler honorar dedicant-li una sardana que tot seguit llegirem, ja que malauradament no es pot escoltar en el bloc la seva preciosa música.

Antònia Torrens

-->

-->

Les noies de la Torrassa

Lletra: Albert Zaragoza

Música: J.Ventura i Tort

Les noies han vingut

Ben alegres matineres

A ballar-ne una sardana

Espigues de blat ros

El vent dansen i segueixen

Al compàs de la cançó

Dins les anelles daurades

Ja salten i repuntejen

Parelles enjogassades

Com folls joguets del vent.

L´amor que és joguiner

Bon amic les acompaya

Del dansar tot presoner

Escolteu-ne la cançó

Escolteu-ne el dolç ressò

Que l`amor sigui triomfant

Que boniques són les noies torrassenques

Quan somriuen encisades per l’amor

De la dansa nostra joia benaurada

La sardana que ens uneix i ens deixondeix

I ens alegra els cors.

No planyeu noies

vostres amors incompresos

Que tot dansant la sardana

Els gais minyos del vostre amor

Seràn, tots presoners

Farem una rotllana gran

Que sigui en nostre cor

Penyora resplandenta

I estel de bells records

sardanes i perfum

en jors de serenors

i rialles resonants

de curulls afanys

i són, els nostres idols d’ or

perquè amb un seny gloriós

de la sardana en fem bressol d’ amor

i tot dansant

amb goig i germanor

l’anhel tornem somrís

d’estiu, llaguts i flors.

--> -->

BONES FESTES!!!!!!

Amb aquesta fotografia del
pont de la Torrassa feta el
Nadal del 1962, volem desitjar
a tots els internautes unes
bones Festes i un pròsper Any
2009, en especial al nostre bon
amic David que ens té molt
ben informades sobre el recent
aparegut Castell de Bellvís.

LA SORPRESA DE TENIR UN CASTELL AL BARRI

Aquesta masia que apareix a la fotografia i que es troba al carrer Ronda de la Torrassa 123-129, és la que va donar nom al barri.
Durant molts anys, ha estat ocupada per diversos veïns i fins fa poc encara hi vivia un matrimoni. Ara, l’Ajuntament el volia destinar a centre obert d’esplai per a infants i joves, però les obres prèvies a l’adequació, han quedat aturades per poder estudiar les restes arqueològiques que s’han trobat i que corresponen a una fortificació medieval
que havia quedat amagada darrera les construccions modernes.
L’edifici medieval rescatat, data del segle XII com a molt tard i podria correspondre a les restes de la fortificació del Castell o torre de Bellvís. Des del segle X se sap de la presència d’un Castell i la seva existència està documentada desde el segle XII.
La trobada de sis sageteres localitzades en un dels murs de 20 metres i d’un fossat de dimensions considerables situats als costats est i oest de l’edificació, confirma que es tracta d’una fortificacio militar que correspondria a l’antic Castell o torre de Bellvís.
Aquest Castell, estava situat estratègicamente sobre el talús que separa el Samontà de la Marina, per la qual cosa dominava, cap al sud, Santa Eulàlia, el camí ral i el mar, i cap el nord, amb el mur fortificat el pas per les terres altes.
Actualment continuen els treballs.


.

INAUGUREM BLOC DE VIVÈNCIES: BENVINGUTS/DES...

Hola, som un grup d'alumnes del Punt Òmnia JisArrels i veïnes del barri de la Torrassa de L' Hospitalet.
Estem interessades en fer un bloc de les nostres vivències i records del barri. No som historiadores però som unes mestresses de casa jubilades que juntament amb un matrimoni que ultimament s' ha incorporat a les nostres tasques, ens fa molta il-lusió fer conéixer a la resta de veïns, com era La Torrassa fa uns anys.
Per a nosaltres que no sóm expertes en aquests afers ens està costant una mica, ja que fa un any que els estem treballant: recollint fotos antigues, passejant-nos pel barri recopilant informació dels veïns de certa edat, els quals ens han explicat vivències pròpies que no consten enlloc i que hem considerat importants.