2018/05/24
2018/04/27
EL 10 ANIVERSARI DE MEMÒRIA DE BARRI AL DIARI DE L'HOSPITALET
El 10è Aniversari del Bloc Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc és notícia al Diari de l'Hospitalet del mes d'abril, concretament al suplement de notícies del Districte II.Moltes gràcies, perquè ens ha fet molta il.lusió.
Sobretot perquè l'Antònia Torrens, una de les pioneres "mestresses de casa jubilades" que van iniciar el Bloc fa una dècada, va ser la primera veïna en rebre el diari a la seva bústia, adonar-se i comunicar-nos-ho a la resta. ...Per cert, moltes felicitats!, perquè aquesta setmana has fet 83 anys.
Salut i barri! Salut i memòria!)
2018/04/16
DIPLOMA MEMÒRIA DE BARRI A L'ACTE DE CLOENDA DEL III CONCURS DE CÒMIC DEL BARRI
El passat diumenge 15 d'abril, integrants de Memòria de Barri i del Punt Òmnia Jis-Arrels van assisitir a l'acte de cloenda del III Concurs de Còmics de Collblanc-la Torrassa. L'acte, que va acollir l'Auditori de la Torrassa del carrer Santiago Apòstol va ser una celebració amena i divertida.
Agraïr -li a la Coordinadora d'AMPAS de Collblanc-la Torrassa l'organització de tot plegat i desitjar-li una llarga vida a aquesta gran aventura.
Salut i barri!
Les entitats i participants reconegudes amb els Diplomes de menció especial per la participació i difusió del Concurs. Escoles, Biblioteques, Associacions, Col.lectius...Enhorabona a totes i a tots!
Van recollir el diploma el Joan, el Jordi, la Tina i la Regina de l'espai Memòria de Barri del Punt Òmnia Jis-Arrels.
Veïn@s del Memòria de Barri i Punt Òmnia Jis-Arrels. Amb el Diploma recollit a l'Auditori Barradas de la Torrassa.
La Tina i el Jordi, amb el Diploma. Un petó de pel.lícula, per tancar aquest post.
2018/03/02
MEMÒRIA DE BARRI DE LA TORRASSA A LA TV L'HOSPITALET
Informatiu TV l'H del 26 de febrer del 2018
A partir del minut 8:50
Arran de la col.laboració de Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc amb la III edició del Concurs de Còmic del Districte II, el passat dilluns 26 de febrer la TV de l'Hospitalet va fer-ne un reportatge.
En aquesta III edició, el Concurs vol cridar l'atenció sobre la recuperació i preservació del patrimoni històric local, raó per la qual van contactar amb l'espai Memòria de Barri per aportar quatre de les plantilles de dibuix que aniran a concurs, distribuïdes prèviament pels centres escolars, comerços i teixit associatiu dels barris de Collblanc - la Torrassa. Les plantilles aportades corresponen a la sèrie de l'Abans i l'Ara: cada plantilla presenta un parell de fotografies del mateix lloc en períodes de temps diferents.
En paraules de la dinamitzadora del telecentre: "Es tracta de que hi hagi un relleu, que la gent s'animi i aquest bloc se'l facin seu. Ara mateix estem recuperant un altre cop aquesta dinàmica d'agafar fotografies i el que tenim avui és al grup enllestint un calendari del 2018 aprofitant les fotografies del bloc i aportant-ne de noves; en qualsevol cas, tornant a estirar el fil de la memòria tot veient les fotos".
El Concurs de Còmic que ha donat peu a aquesta visita de la televisió local és una fantàstica iniciativa organitzada per la Coordinadora d'Ampas de Collblanc-la Torrassa.
Salut i llarga vida!
2018/02/19
HOMENATGE A L'INOCENCIO SALMERÓN
Aquest dimecres dia 21 de febrer se li farà un homenatge al nostre veí Inocencio Salmerón, autor entre d'altres articles dedicats a la recuperació de la memòria dels barris de Collblanc la Torrassa, del llibre Històries de Collblanc-la Torrassa.
L'homenatge es farà a l'auditori del CCCollblanc-la Torrassa a les 18h.
Des de Memòria de Barri ens plau fer-nos ressò d'aquest acte. L'Inocencio va col.laborar durant un temps amb el projecte d'aquest Bloc i ens va deixar alguns escrits i fotografies. Recordem molt especialment una visita a l'Arxiu Històric de l'Hospitalet fa 18 anys: de la seva mà vam estar indagant entre els expedients d'obra, una genial intuïció i línia d'investigació que l'Inocencio Salmeron va posar en pràctica. Encara recordem les cares d'il.lusió de l'Antònia i la Carme, al veure les fotografies de les seves cases maternes adjuntades als seus expedients d'obra. I l'emoció en veure la signatura original dels seus pares, immortalitzada en aquests registres.
Gràcies i moltes felicitats, Inocencio!
...Per cert, el llibre es pot consultar electrònicament des d'aquest enllaç del Museu d'Història de l'Hospitalet:
http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1JhryZXjiXlrysoBay88dzR4x7eBn6BlqazACm63HZybLjMqazB
...Per cert, el llibre es pot consultar electrònicament des d'aquest enllaç del Museu d'Història de l'Hospitalet:
http://www.museul-h.cat/detallCataleg.aspx?1JhryZXjiXlrysoBay88dzR4x7eBn6BlqazACm63HZybLjMqazB
2018/02/14
DIMECRES DE CENDRA: L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA A LA TORRASSA i COLLBLANC
Avui és dimecres de cendra i toca enterrar la sardina. Recuperem un article escrit per l'Antònia Torrens i publicat en aquest Bloc al 2012, on se'ns recorda com eren les sortides des de Collblanc-la Torrassa per realitzar tant important cerimònia, una festa que "pel fet d'ésser celebrada dins el primer dia de la Quaresma, no estava ben vista per l'Església".
L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA. Per Antònia Torrens
2012/04/01
A la fotografia de la dreta es poden veure, en Ramon Aguilera, l'Antònia Torrens i la Veli Silvestre al Punt Òmnia Jis-Arrels amb la sardina.
L'enterrament de la sardina, antigament,
era una sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a
Barcelona. La gent portava els nens i nenes a Montjuïc, a les Planes i a altres llocs a enterrar la sardina.
A la Torrassa,
també es participava d'aquesta festa. Aquest dia, les mares portaven
els seus fills i a altres nens veïns del carrer, a enterrar la sardina.
Es duia lligada a una canya amb una bona llaçada i anàvem a la Font dels Ocellets o be baixàvem a Santa Eulàlia on hi passava un canal anomenat “Canal de la Infanta”
que es trobava a la mateixa sortida del metro, quan a l'estació s'hi
accedia d'un altra manera de com és ara. Ja fa uns quants anys que el
Canal el van soterrar i ara ja no es veu. Quan arribàvem, berenàvem i
després fèiem una cerimònia grotesca fent un forat a la terra on
enterràvem una arengada o sardina, generalment vestida d'una forma
ridícula, com podeu veure a la fotografia que hem posat a dalt d'aquest
escrit, però sobretot és que passàvem una tarda molt divertida, jugant i
rient, ja que en aquests llocs quasi tot eren camps i havia molt d'espai
per jugar.
Antigament, sardina, era una manera
col-loquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc i que
tradicionalment s'enterrava abans de començar la Quaresma, per
significar que es posava fi a la disbauxa, la gresca etc., del
Carnestoltes o Carnaval i que s'entrava en un temps d'abstinència, la
qual cosa, era molt respectada per la majoria de persones d'aquella època. Actualment, sobretot la gent de certa edat, encara per la
Quaresma, seguint la tradició, fan abstinència, no menjant carn, cosa
que s'ha de respectar.
Jo em pregunto: Com es va passar
d'enterrar la espinada del porc que com tots sabem és carn, a enterrar
una sardina que és peix i que era recomanat que es mengés per la
Quaresma? Doncs jo no ho sé, he buscat per internet i m'han sortit unes
explicacions que només són hipòtesis, per això no les explico. Si algú
sap quelcom, li agrairia que m'ho expliqués.
No tenim cap fotografia antiga d'un nen o
nena portant la canya i la sardina. Si algú ens en pogués proporcionar
alguna, l'adjuntaríem a aquest escrit i seria més complert.
Aquesta festa, pel fet d'ésser celebrada dins el primer dia de la Quaresma, no estava ben vista per l'Església.
2018/02/09
CARNESTOLTES ALS TERRATS
1961
Aprofitant el temps de Carnestoltes, us volem deixar amb un parell d'imatges del Carnestoltes de l'any 1961 als barris de Collblanc-la Torrassa.
Concretament, aquestes dos fotografies són de la seva celebració als terrats de l'edifici del carrer Holanda, número 34.
Es poden veure algunes disfresses i sobretot, la il.lusió als ulls dels nens i nenes que ens miren des de les fotografies i aquell temps, a uns terrats que eren espais de vida i llibertat.
2018/02/05
PLANTILLES PEL III CONCURS DE CÒMIC DE COLLBLANC-LA TORRASSA
Memòria de Barri de La Torrassa i Collblanc participa en la III Edició del Concurs de Còmics de Collblanc-la Torrassa, amb el disseny de quatre plantilles de la sèrie l'Abans i l'Ara.
Us presentem les plantilles:
Més informació del III Concurs de Còmic del Districte II:
2018/01/01
SALUT I MEMÒRIA PEL 2018
Des del bloc Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc us desitgem una molt bona entrada d'any.
Que la salut i la memòria no defalleixin al 2018!
Foto: Lourdes. Vistes des de la Ronda de la Via. 1962.
2016/12/28
SALUT I MEMÒRIA PEL 2017!
Des del bloc Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc us desitgem una molt bona entrada d'any.
Que la salut i la memòria no defalleixin al 2017!
2016/09/30
EL COMÚ CATALÀ A LA TORRASSA: Presentació del llibre del David Algarra
Des de Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc, ens plau i ens fem ressò d'una notícia d'actualitat que té molt a veure amb el passat i la memòria dels nostres barris. Es tracta de la presentació del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història, del nostre reconegut David Algarra, fill del barri.
"El proper dijous 6 d'octubre a la tarda, el torrassenc David Algarra tornarà a la Torrassa de l'Hospitalet per presentar el seu llibre: "El comú català. La història dels que no surten a la història".
Redacció Els Nostres Barris.
http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com.es/
El llibre.
http://www.elcomu.cat/
El llibre digital, amb llicència Creative Commons, es pot demanar a la seva web, de forma lliure i gratuïta.
Esperem que aquesta presentació sigui motiu de retrobada i ja ho és, de celebració al barri. Ens hi veiem dijous!
La presentació del llibre tindrà lloc al Casal d'Entitats del
barri, a la Ronda de la Torrassa, 105, a la planta 0. Molt a prop de la
seva estimada i escapçada Casa de la Torrassa, actualment flamant i
amagat Castell de Bellvís, en pacient espera d'una obra de remodelació
que permeti la seva obertura al públic i al veïnat.
Precisament, vam conèixer al David Algarra fa molts anys a través del 'Projecte Torrassa', una línia d'investigació i secció a la seva web http://www.upaya.es
dedicada a la casa on va néixer el seu pare i que li va donar el nom al barri.
En aquesta ocasió ben especial, tindrem l'oportunitat de que el David
Algarra ens presenti el seu darrer llibre al nostre barri. No us ho
perdeu, el comú català ..., a la Torrassa: Es tracta de la nostra
història".
Redacció Els Nostres Barris.
http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com.es/
El llibre.
http://www.elcomu.cat/
El llibre digital, amb llicència Creative Commons, es pot demanar a la seva web, de forma lliure i gratuïta.
2016/07/27
A LA MEMÒRIA D' EN FREDERIC PUJOLÀ
Us enrecordeu de les
poesies d'en Frederic Pujolà, publicades al darrer post del nostre
bloc, recordant les processons de Setmana Santa a la Torrassa? Doncs
el seu fill ens ha escrit una carta agraint-nos l'homenatge que li
hem fet. A continuació publiquem la seva carta:
Señoras,
No saben el
placer que me han dado al ver publicadas les poesías de mi padre en
su blog.He entrado en su
blog y creo que han hecho honor a mi padre y a su obra. Su iniciativa
ayuda al que es quizás un nacimiento o, en todo caso, un
renacimiento del aspecto intelectual de mi padre.
El régimen
fascista de Franco, le prohibió ejercer como abogado, y hasta le
prohibió escribir. Le querían matar de hambre por ser federalista!
Él, mi madre y yo, pudimos comer gracias a traducciones mal pagadas
del inglés, del francés y del italiano que tampoco podía firmar y
eran firmadas por otro.
Sin embargo, él
no paró nunca de escribir obras que guardaba para cuando volviera la
democracia, obras que mi madre conservó y que figuran ahora en el
«Fondo Frederic Pujolà» de la Biblioteca Nacional de Catalunya
donde si os interesa se pueden consultar.
Por cierto,
«Ediciones Carena» acaba de publicar un libro titulado «El
Diluvio», que era un diario barcelonés de la importancia que hoy
tiene «El Periódico». En Frederic Pujolà era el redactor jefe antes de la
ocupación de Barcelona por los fascistas.
El «Diluvio» contiene artículos «clandestinos» que mi padre escribió después de haber salido de la càrcel, en los que trata de la personalidad de algunos colaboradores de redación y del propietario del diario.
El «Diluvio» contiene artículos «clandestinos» que mi padre escribió después de haber salido de la càrcel, en los que trata de la personalidad de algunos colaboradores de redación y del propietario del diario.
Atentamente,
Frederic Pujolà Mas
2016/07/25
RECORDS DEL PASSADÍS I TERRAT DEL CARRER ORIENT. Per Núria Alañá.
Per la Núria Alañá (Veïna).
"Aquestes fotos són de la Mari Carmen
Nullor, veïna del barri. I es corresponen al passadís del carrer
Orient 27 o 29. Actualment no existeix, al seu puesto hi ha un gimnàs
o un local tancat.
A aquest passadís vivia el matrimoni
amb els fills i l'àvia. Jo era amiga de l'àvia que em venia a
comprar a la polleria del carrer Orient, i de la mare, la Mari Carmen
Nullor, que és una de les millors veïnes que he tingut mai i que tinc.
Actualment vivim totes al carrer Orient però al número 21.
Dos fotografies són dels terrats: on les nenes
jugàvem i les dones rentaven i estenien la roba: a dalt hi havia
els safareigs; les cases eren molt petites".
Foto: Mari Carmen Nullor. Passadís del carrer
Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
Foto: Mari Carmen Nullor. Terrat al carrer Orient 27 o 29. Data estimada: 1950
2016/07/01
LA PROCESSÓ DELS PASSOS A LA TORRASSA
El senyor Frederic
Pujolà, ens ha enviat unes poesies fetes pel seu pare, les quals
creiem que per la seva qualitat i perquè es refereixen a fets
ocorreguts al nostre barri són dignes de incloure-les en el nostre
bloc.
Esperem que gaudiu de la fina ironia present a tots els versos, en uns moments tant durs de censura.
Esperem que gaudiu de la fina ironia present a tots els versos, en uns moments tant durs de censura.
Foto: Núria Alenyà
En Frederic Pujulà i Vallès, abans de la guerra civil espanyola, vivia a Barcelona, a la cantonada del carrer Consell de Cent amb el carrer Roger de Llúria, en el segon pis segona porta d’un edifici que posseeix tribunes en els pisos principal i primer.
En el pis
principal vivien el Dr. Font i la seva família, les senyores es
feren amigues, el fill i jo, de la mateixa edat, ens férem amics i,
conseqüència, el Dr. Font i el meu pare també es feren amics.
Durant la
guerra civil, les dues famílies ens refugiàrem de les bombes
alemanyes a Santa Coloma de Queralt, que el bàndol republicà havia
batejat amb el nom de Segarra de Gaià. Com que el pare Font i el
pare Pujulà treballaven a Barcelona, només podien venir al poble
els caps de setmana, Ho feien en uns autocars esbalandrats que
passaven per Igualada.
En un dels caps de setmana
d’hivern, la nevada fou tan forta, que els vehicles només pogueren
arribar fins a Igualada. El meu pare, que havia viscut els hiverns a
les trinxeres de la guerra 1914-1918, no acceptà tornar a Barcelona,
com volia fer el Dr. Font, i el convencé de fer el trajecte
Igualada-Segarra de Gaià a peu trepitjant neu. Arribaren desfets…
però arribaren. I això consolidà la seva amistat.
Coneixent
que el meu pare havia estat periodista i en tenia l’ànima, la
família Font ens invità l’any 1942 a presenciar la processó i
ens oferí un sopar mentre esperàvem que passés. El pare, com que
la misèria en què l’havia tirat Franco no li permetia de
correspondre oferint un sopar, ho compensava com podia composant una
poesia que dedicava al seu amic. Aquest intercanvi de bona amistat es
repetí els tres anys següents. Donem aquí les quatre poesies que
Frederic Pujulà i Vallès dedicà al Dr. Josep Font i Moragues.
Frederic Pujolà fill.
Frederic Pujolà fill.
La processó
Cogulla
de la Torrassa
que els Armats romans maneu
diuen que no teniu preu
com a director de masses
del Teatre del Liceu.
Pels carrers de la Torrassa
ja desfilen els Armats
amb el casc i la cuirassa
i la llança que els han
dat.
Una passa, una altra passa
i un cop sec a l’empedrat.
Un, dos, tre!
Que els Armats i que el
Manaia,
el Cogulla en sap molt més!
Si un Armat s’avança
massa
l’atura l’encogullat,
si un
altre se li retrassa
se me li posa al costat
li fa un signe i la catxada
tot seguit li ha espabilat.
Cogulla de la Torrassa,
diuen que no teniu preu
com a director de masses
del teatre del Liceu.
Pels carrers de la Torrassa
Ja desfilen els Armats.
Una passa, una altra passa
i un cop sec a l’empedrat.
Oh,
Cogulla, amb quina traça
els has tots ensinistrat
per desfilar amb la cuirassa
i la llança que els han
dat!
(1942)
--=--
Solemnial,
majestuosa,
desfila la Processó
amb olors d’encens, de
rosa,
de castedat... i de suor.
Passa la Samaritana,
-Dona’m aigua que tinc
set! –
Passen la Verge, Santa Ana
I un àngel molt petitet.
Passa una dona descalça
i una altra i cent altres
més,
(com si
anessin contra l’alça
dels murris dels sabaters ).
Ara ve la Magdalena,
Pilat parlant espanyol,
una dona amb dues nenes,
dues nenes com un sol.
Uns hi van amb molta barra,
altres
expressant dolor.
(Que és bona la botifarra
i el vi
de casa el Doctor!)
Ara ve a certa distància
el noi Font, de Sant Joan,
blanc i blau, duu amb
elegància
un palmó fins al cel gran.
Una
engega una “saeta”
que ens ha tots emocionat.
(Que són bones les galetes
amb què ens han obsequiat!)
I passen àngels, i noies,
i ciris, i penitents,
i el
Rector, i torxes, i toies,
i més gent, molta més
gent).
Solemnial, majestuosa,
desfila la processó,
amb olors d’encens, de
rosa,
de santedat i de suor.
---
Mes tothom a la Torrassa,
per mica que hagués gosat,
hauria aplaudit la traça
del director dels Armats!
(Al
Dr. Josep Font – Abril 1943)
La
Processó de la Torrassa
--=--
(Abril
1944)
Els soldats romans feien
carreteres,
Ponts del diable i codis...
Feien molta por!
Tot ho conquerien en formant
legió!
I, ara, mansois, dòcils, i
com baladeres
fan coreografia per la
processó!
Qui els ha ensinistrat? Qui
ens els ha donat?
La puixança màgica d’un
encaputxat
que els diu coses a
l’orella
i produeix la meravella
de fê’ls córrer la
ciutat
com exèrcit capturat
amb les llances sempre
dretes,
i obtenir que homes i dames,
el cor ple de fe i de flames
i de cafè i de croquetes –
des dels balcons i terrats
cridin:
“Visquen els Armats!”
===
El Manaia que els mena ara
duu darrera la cohort
un tinent alta la vara,
mostatxut, ferreny i fort
que, amoïnat per la
cuirassa,
davant de la processó
dóna el tomb a la Torrassa
i per treure s’escarrassa,
els caramels del sarró
===
Una passa, una altra passa
i un cop sec ben adinyat!
Quina multa et clavaria
Per fer malbé l’empedrat!
Una passa, una altra passa
i, poc a
poc, amb catxassa
,
apòstols, àngels,
cogulles,
Pilat, Judes, cucurulles,
la bella Samaritana.
Magdalena, flô ex-mundana,
penitents, penitents,
caps peluts i caps lluents,
el Rector de la Torrassa,
musiques, una gran Creu,
i sis
Passos
fets amb traça,
p’ro que pesen més que
Déu!
Be et planyem, bon Cirineu!
===
I en la fila de ciris que
flameja
com un robí, i que lluu tot
progressant
una noia que causa al robí
enveja
perquè ella brilla amb
raigs de diamant.
I de la qual callem,
discrets, el nom
perquè un cop dit lo dit ja
el sap tothom.
===
De les cucurulles l’amagat
misteri
que fa por als nanos i
basarda als grans,
sempre ens ha fet perdre
serenor i senderi,
tremolar les cames i el cor
i les mans,
perquè evoca, tètric,
turments i tortures,
calabossos llòbrecs i
ferros roents,
forques i fogueres i
desconjuntures,
plors, rialles diabòliques
i esgarrifaments!
===
I, ara, vas a la Torrassa
amb el “Metro Transversal”
i no saps ben bé el que
passa.
mes,
passa que has pensat mal.
Car l’encaputxat, resulta,
si fa soroll pel carrer,
que no li posen cap multa
puix tot el que fa ho fa bé.
I, sa muller, vinga dar-vos
menjar, beure , taula i
plats...
No és per a reconciliar-vos
amb tots els encaputxats?
===
Doctor destre que ensinistra
els Armats en processó
i en l’art de dur-los és
mestre.
Déu te do, destre Doctô,
per l’admiració de dames,
de pintors i literats,
molt de delit, vida... i
cames,
a davant dels teus Armats!
Abril
1944
(Al nostre estimat amic Dr.
Font,
En ocasió de la processó
de la
Torrassa. Abril 1944)
La
Processó de la Torrassa
--=--
(Març 1945)
... I els Armats van davant,
amb sa coreografia.
Cada any són quatre més.
On deuen fer la cria?
=
Pel mig de la gentada que
ben blasfema i sua,
un Cuc que vol fê el zero,
signe d’eternitat,
va pels carrers i prova de
mossegà’s la cua
amb el cap coreogràfic d’un
escamot armat
Avança
lent i grave
ses
tètriques anelles
fetes de
cabell d’àngel, caputxes i brandons,
de carn de joves tristes i
de porugues velles,
d’enormes carros tràgics
i negres ganfarons.
Mes cada
pas que avança el seu cap amb gran catxassa,
un pas la
cua avança per la solemne nit;
sense
podê el cap treure-la per tota la Torrassa,
mossegar-la i fê el zero,
signe de l’infinit.
L’escarbat bum-bum
fa rodar la bola.
l’escarbat bum-bum
empeny la carriola
que es porta la llum.
L’escarbat duu el fum!
Costa amunt i costa avall,
sens tractor i sens cavall,
l’escarbat molt
s’escarrassa
pels carrers de la Torrassa,
sense tralla ni fuet,
l’escarbat tira pel
dret...
Arri, arri, borriquet;
anirem a Sant Medí...!
(-No
sabeu pas cap drecera?
És tan
llarg aquest camí
que, si m’ho arribo a
dir...
Me quedo amb la tavernera
i li faig servir més
vi...!!
Això pensa l’escarbat;
mes ha estat emparaulat
i no es pot tornâ endarrere
perquè fora un gran pecat!
=
Quines notes més boniques
de color!
Quines
notes per pintar-les un pintor!
Quines noies més boniques,
primes, grasses, grans i
xiques
van cada any en processó
amb les atxes abrandades
com buscant afal·lerades
sens trobar... la devoció!
=
Com que el Cuc està nafrat
i té el pols que se li altera,
un bon metge han nomenat
per la seva hora darrera,
i amb uns practicants segurs
que hieràtics marquen danses,
me le van fer rajâ el pus
amb la punta de les llances.
=
Oh, Vós, Senyor, que des de les altures
vigileu el que fan vostres criatures
i se us en fum que el Metro plegui d’hora,
si mai el Cuc mateu, que sí ho fareu!
la gent que Vos adora
Vos prega que el seu cap li conserveu
i li deixeu l’Armat i el Mestre seu.
Que vostra ira diurna
aixafi el Cuc i en faci la farina
que ens pot estalviar el blat de l’Argentina;
mes que Vostra Clemència
respecti el Cap del Cuc que és Art i és Ciència!
Ferreny, lluent, noble, disciplinat,
l’Armat,
el Cap del Cuc, ço és la intel·ligència,
avança satisfet, bell i admirat.
On és l’home de ciència
Que obstinat, amb paciència,
L’Armat ha ensinistrat?
On ñes? On s’ha amagat?
En quin cau s’ha ficat?
No serà, per ventura, aquell encaputxat?
(Març, 1945)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
