En la dècada dels 40 a la Torrassa hi havia varis cabrers. El seu treball consistia en portar a pasturar un ramat de cabres per la Torrassa, Collblanc i fins i tot arribaven a la Florida. En aquests barris hi havia molts camps i poques cases, era el lloc ideal perquè els animals mengessin l'herba que creixia. Sortien al matí i no tornaven fins a última hora de la tarda, aleshores tancaven les cabres en un pati que tenien a la part de darrera de les seves vivendes. He de dir que la majoria de les cases eren de planta baixa. Quan arribaven, munyien
les cabres i venien la llet - que per cert era molt bona i natural – a les veïnes. A vegades el cabrer munyia la cabra directament dins del recipient amb el que la clienta anava a comprar la llet. Quan arribaves a casa l'havies de fer bullir una bona estona - igual que s'havia de fer amb la llet de vaca- perquè deien que d'aquesta manera tots els microbis que portés la llet es morien. Ara no crec que fos permès que es vengués aquesta llet que no tenia cap control, però en aquell temps això no es mirava.
Vull explicar un cas que és verídic i és el següent: uns veïns que tenien nens petits, la seva àvia que vivia a Múrcia i que al seu poble tenia cabres, els hi va voler enviar una (no sé com), però la van rebre. La tenien a la part de darrera de la casa. Com que l'animal a Múrcia estava acostumat a estar sempre rodejat de cabres, semblava que aquí s'enyorava. Això ho van comentar amb el cabrer que hi havia al barri i aquell home com a bon veí, quan passava cada dia amb el seu ramat pel davant de la casa d'aquesta família, recollia la cabra i se l'emportava junt amb les seves i quan tornavala deixava a casa seva.
Amb aquest comentari vull remarcar que anys enrere la convivència veïnal era molt bona ja que la gent es coneixia i si podia ajudar-se mútuament ho feia.
Antònia Torrens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada