Us deixem amb l'article publicat a la Revista Des de Ja!, número 7, del mes de juny d'enguany, editada per La Fundició.
Veïnes de Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc hem participat en la elaboració d'un article titulat 'Els refugis antiaeris de l'Hospitalet: Una història oblidada de la gent comuna', amb l'objectiu de contribuir a visibilitzar la necessitat i el desig col.lectiu, als nostres barris i ciutat, de poder recuperar un d'aquests espais, degudament rehabilitats i oberts al públic. No us perdeu el preciós testimoni del nostre company i veí Rafel Algarra, parlant dels seus records infantils del refugi de la casa on va néixer: la Casa de la Torrassa, avui Castell de Bellvís.
Salut, memòria i barris.
Aquí el text complet:
Des de l’espai Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc, espai vinculat a un dels
telecentres públics del mateix barri, tractem de recuperar i reivindicar la memòria
dels antics refugis, a través de l’enregistrament, la recopilació i publicació de
testimonis de veïnes com el Rafael, la Conxita, el Joan, l’Agustina, l’Encarna, posant
en comú els records. Tractem de recuperar, posar en valor i visibilitzar aquests
records. Són pedaços de memòria que recorden la localització d’algun d’aquests
refugis al barri i inclús haver-hi jugat de nenes.
Es pretén visibilitzar el desig i bastir un clam comú per reivindicar la necessitat de
recuperar aquesta memòria que resta enterrada: recuperar la memòria d’aquests
espais perquè es materialitzi en la rehabilitació, recuperació i obertura al públic -de
com a mínim!- d’un d’aquests espais. I es tracta d’un clam adreçat a l’administració
local, perquè l’Hospitalet és una ciutat que inexplicablement encara no té ni
rehabilitat ni obert al públic un d’aquests espais que resten enterrats. Sabem dels
estudis pioners del Josep Ribas i la Iris Teruel que llisten (localitzats i situats en el
mapa) part dels refugis del barri i de la ciutat existents. A Collblanc-la Torrassa és on
es concentra el seu major número.
Recuperar l’actual memòria enterrada, no pot restar en l’oblit. Sabem que a
Collblanc-la Torrassa la major part d’aquests refugis els va construir el poble, la gent
organitzada i no el govern ni la Junta Passiva. Encara és més interessant el deure de
posar en valor la seva història. Història i memòria popular de la gent comuna. Gent
que es va organitzar i en aquest cas, per defensar les seves vides.
Ara mateix, sabem que a sota del menjador d’una escola pública tenim un refugi.
Com amb la resta d’aquests espais, cal una senyalització més que necessària. Amb la
memòria compartida, també podem contribuir a desenterrar un inexplicable oblit i
recuperar uns espais enterrats com espais de vida.
#recordantrefugis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada